18
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:54h
La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages l'estudi de l'altar de pedra i els elements barrocs de l'església de Sant Julià de Coaner, que es consideren bàsics per completar l'explicació del monument així com per plantejar futures actuacions de restauració. L'objectiu del treball, realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), ha estat augmentar i millorar el coneixement patrimonial i monumental de l'església que l'any 2024 celebrarà el mil·lenari, i que en els darrers anys ha intensificat les visites guiades i les activitats culturals que s'hi realitzen.
Gràcies al treball, s'ha pogut constatar que l'altar de pedra del costat nord de l'església havia estat dedicat originalment a sant Isidre, per bé que l'any 1698 se'n va canviar l'advocació a favor de la Mare de Déu del Roser. També s'han localitzat tres altars més, tots adscrits a la primera meitat del Sis-cents i d'influència italiana, amb les mateixes característiques: dos a Claret dels Cavallers i un a Prades de la Molsosa. Originalment, l'altar contenia un retaule de fusta que fou cremat durant la Guerra Civil.
Altres elements estudiats son la porta principal i la porta de la sagristia, que responen a uns models molt comuns a partir del Cinc-cents, i que es troben en gairebé totes les obres d'època moderna catalanes. La roda de campanes, de fusta policromada, és un altre exemple de gran bellesa i singularitat, ja que es troba protegida per un moble de fusta que està encastat al mur del temple, del que no s'han trobat exemples iguals a Catalunya.
Gràcies al treball, s'ha pogut constatar que l'altar de pedra del costat nord de l'església havia estat dedicat originalment a sant Isidre, per bé que l'any 1698 se'n va canviar l'advocació a favor de la Mare de Déu del Roser. També s'han localitzat tres altars més, tots adscrits a la primera meitat del Sis-cents i d'influència italiana, amb les mateixes característiques: dos a Claret dels Cavallers i un a Prades de la Molsosa. Originalment, l'altar contenia un retaule de fusta que fou cremat durant la Guerra Civil.
Altres elements estudiats son la porta principal i la porta de la sagristia, que responen a uns models molt comuns a partir del Cinc-cents, i que es troben en gairebé totes les obres d'època moderna catalanes. La roda de campanes, de fusta policromada, és un altre exemple de gran bellesa i singularitat, ja que es troba protegida per un moble de fusta que està encastat al mur del temple, del que no s'han trobat exemples iguals a Catalunya.