ENTREVISTA

Pere Aragonès i Laura Vilagrà: «Estem farts del retret de qui té l'estelada més gran»

El cap de llista i la número dos d'ERC reneguen de "l'independentisme essencialista i minoritari", i el vicepresident garanteix més ajuts per als autònoms més enllà dels 232 milions anunciats

per Joan Serra Carné / Sara González , Santpedor, 8 de desembre de 2020 a les 20:33 |
El vicepresident Pere Aragonès i la número dos d'ERC a les eleccions, Laura Vilagrà, en l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Malgrat l'ambient fresc, el sol cau de ple i els veïns aprofiten el descans del dissabte per fer vida a la Plaça Gran de Santpedor. La cita és a la Capella de Sant Andreu, que data del 1364. És pràcticament hora de dinar quan arriben el vicepresident i candidat d'ERC a les eleccions del 14-F, Pere Aragonès, i la número dos de la candidatura i exalcaldessa del municipi, Laura Vilagrà. S'estrenen com a tàndem electoral en aquesta entrevista a NacióDigital, la primera dels dos dirigents junts. 

El mur de pedra que fa de teló de fons és quasi una metàfora de com de crua és la realitat que tenen per davant: la gestió d'una pandèmia que ha derivat en una crisi sanitària, econòmica i social, desencallar un conflicte enquistat just quan el Tribunal Suprem acaba de tombar el tercer grau als presos polítics i una agra pugna amb els seus socis de Govern. El binomi Aragonès-Vilagrà es presenta com un còctel de gestió, diàleg amb l'Estat i persistència en muscular el projecte independentista al mateix temps que reclamen a Junts per Catalunya que posi fi a l'espiral dels retrets. 



- Senyora Vilagrà, què li va dir Oriol Junqueras divendres a Lledoners? El va visitar just quan es va conèixer la revocació del tercer grau per part del Suprem.


- Laura Vilagrà (L. V.) Quan vam entrar no ho sabien encara i no en vam parlar. Ens vam centrar en enfocar la campanya i com organitzar el país a partir del 15 de febrer. Junqueras està ja tres passes més endavant del que jo estic, que és concentrada en la precampanya per aconseguir que ERC comandi la nau de la Generalitat de Catalunya. 

- Aprovar els pressupostos de Sánchez dijous i que l’endemà el Suprem tombi el tercer grau dels presos. Havien previst aquesta possibilitat?

- Pere Aragonès (P. A.). Sabem que sempre que fem un pas endavant políticament, en aquest cas per condicionar i millorar uns pressupostos perquè fossin bons per a la ciutadania de Catalunya i aconseguir recursos en un moment en què molta gent ho necessita, la dreta judicial respon. Per tant, entra dins del que es podia donar. Això no vol dir que, no per esperada, la revocació del tercer grau deixi de ser dolorosa.  

- Creu que afavoreix ERC aquesta concatenació de fets i la visualització que l’Estat té dues cares?

- P. A. A mi el que m’importa és si les decisions que prenem afavoreixen la ciutadania de Catalunya o no. S’equivoca qualsevol formació política que vagi amb un criteri electoral a l’hora de prendre decisions. Ha d’haver-hi un criteri de país, perquè vindran setmanes i mesos de decisions molt complicades de gestió de la pandèmia i de la crisi econòmica i social. S’ha de prioritzar sempre el bé del país al que pugui ser un interès de partit.       

Aragonès: "S’equivoca qualsevol formació política que vagi amb un criteri electoral a l’hora de prendre decisions"

- Això vol dir que JxCat, amb les crítiques a l’aprovació dels pressupostos especialment després de la revocació del tercer grau, no ha prioritzat els interessos de país?

- P. A. Ells explicaran quines són les seves decisions. També és cert que quan els teus vots no són determinants perquè ens quedem amb els pressupostos de Montoro del 2018 o puguem tenir una nova eina, evidentment és gratis l’opinió que pots tenir. En tot cas, nosaltres hem fet una negociació, hem treballat unes propostes i aquest és el nostre compromís. Treballar en el dia a dia, que està sent molt difícil per a molta gent, i alhora seguir treballant per la independència de Catalunya. Les dues coses no són contradictòries. No dimitirem de la gestió del dia a dia, de liderar el mentrestant i, al mateix temps, lluitarem per assolir la independència i aconseguir una República.

- L. V. L’alternativa era uns pressupostos del PSOE, Podem i Cs, cosa estranya, però haguessin sigut contra Catalunya. L'altra opció és que no hi haguessin hagut pressupostos i, per tant, que s’haguessin mantingut els del senyor Montoro. Això vol dir uns pressupostos no socials i que el topall de nous recursos estigués molt limitat, com saben tots els regidors d’hisenda del país. Necessitem recursos per fer front a aquesta situació i una agenda que des del primer dia treballi en la línia de recuperar-nos.

- En tot cas, com qualifiquen les crítiques que els han fet els seus socis de Govern? El mateix Quim Torra va lamentar haver aprovat els pressupostos del "mateix Estat que engarjola i reprimeix", i Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat, va insinuar que eren "patriotes" espanyols.

- P. A. Quina alternativa hi ha a seguir treballant plegats per la independència de Catalunya? Quan un independentista critica a l’independentista del costat vol dir que no seguirà treballant amb ell? Si a ERC som uns traïdors i uns patriotes espanyols, aleshores qui queda d’independentista català? Només una formació política o dues? Per tant, la independència la farem plegats i és absurd destinar les energies que necessitem per convèncer més gent a desgastar el company del costat. Al final, el 15 de febrer ens haurem de seure en una taula i arribar a un acord. 

Aragonès: "Si a ERC som uns traïdors i uns 'patriotes' espanyols, aleshores qui queda d’independentista català?"

- L. V. Jo he vingut a treballar, no a buscar brega. El meu perfil és de gestió. Si tinc l’honor de ser la número dos de la llista d’ERC és per treballar, gestionar i posar el meu gra de sorra per superar la situació crítica econòmica i social del país. El Pere i jo som independentistes desacomplexats, independentistes de tota la vida i que vam fer l’1-O juntament amb molta altra gent. Però també volem un independentisme obert, integrador, social. ERC és l’eina més eficaç per incorporar noves persones a l’independentisme. És en aquest camí que em sento còmode.
 

Laura Vilagrà reivindica el seu pefil de gestió llaurat al Bages. Foto: Adrià Costa


- Parla d’un independentisme obert i integrador. Què li sembla que el vicepresident del Parlament, Josep Costa, participés en una reunió on hi havia formacions d’ultradreta?

- L. V. És evident que un soci de Govern que participi d’aquestes trobades ens és molt incòmode. Per a nosaltres, a l’extrema dreta, ni aigua. És un límit que no podem traspassar. No volem un independentisme essencialista, un independentisme minoritari. Al contrari, volem una via àmplia cap a la independència i apel·lem a aquells que han sigut independentistes tota la vida, que seria el nostre cas, als que s'han fet independentistes arran del procés i apel·lem també als que no són independentistes però que volen construir una República conjuntament. La nostra és una opció guanyadora, de ser més forts, majoritaris. És l’única manera de guanyar la independència. 

- A més de trencar amb Demòcrates per participar també d'aquesta reunió, Sergi Sabrià ha demanat la dimissió del vicepresident del Parlament. Ho comparteixen?

- L. V. Cadascú ha de fer la reflexió sobre amb qui es troba i qui no es troba i què significa això. És una petició que fem des d’ERC perquè entenem que hi ha línies vermelles que no es poden superar.    

Vilagrà: "Per a nosaltres, a l’extrema dreta, ni aigua. És un límit que no podem traspassar. No volem un independentisme essencialista, un independentisme minoritari"
                   
- Després de la revocació del tercer grau dels presos, han reclamat l’amnistia com a "urgent". Si es planteja al Congrés la reforma del delicte de sedició, què votarà ERC?

- P. A. De moment no hi ha proposta sobre la taula. El camí és l’amnistia perquè és el que respon a una causa general. L’independentisme no està patint una repressió concreta i focalitzada sobre unes poques persones. Hi ha uns presos polítics i uns exiliats, però també una causa general que afecta molta altra gent. Per tant, la nostra proposta és l’amnistia. Crec que de cara al 14 de febrer hem de centrar tots els esforços en plantejar una agenda republicana en clau d’amnistia i autodeterminació. I, amb l’altra mà, la reconstrucció econòmica i social que necessitarà el país.  

- Però és possible que es vegin en la tessitura de triar. Què serà prioritari: que els presos surtin o mantenir fins al final la seva exigència?

- P. A. Nosaltres no ens oposarem a cap mesura que suposi alleugerir la repressió que estan patint els nostres companys i companyes. Ara, si em pregunta concretament per la reforma del codi penal, no hem vist la lletra ni hi ha cap proposta sobre la taula ni res escrit. No em puc posicionar sobre una reforma del codi penal que no està escrita, que no està elaborada i que no sabem ni tan sols si l’acabarà aprovant el govern de l’Estat. 

L. V. S’ha de posar sobre la taula la bona voluntat dels comuns per trobar solucions, perquè també l’empatia i les propostes són importants. En tot cas, la reforma del delicte de sedició és això: una reforma. Per tant, no eliminaria l’article i després seria el Tribunal Suprem qui hauria de decidir sobre l’excarceració. Optimistes, doncs, poc. Cal ser realista i saber molt bé quin Estat tenim. Sovint hem de diferenciar el govern de l’Estat i de l’establishment. El govern pot tenir una voluntat i després això no materialitzar-se perquè el deep state ho vulgui torpedinar.   

Aragonès: "Nosaltres no ens oposarem a cap mesura que suposi alleugerir la repressió que estan patint els nostres companys i companyes"
               
- Per què els partits catalans no han aprovat encara una llei d'amnistia al Parlament?

- P. A.
Hi ha una proposta que s’està treballant entre les diferents organitzacions. La clau és portar-la quan sigui eficaç. No hem d’utilitzar l’amnistia com una eina de propaganda per picar-nos el pit. S’ha de presentar per aprovar-la, i això requereix una tasca política prèvia i la correlació de forces a favor. Ja hem viscut massa vegades l’error de voler lluir molt un pas endavant quan el que necessitàvem era consolidar-lo. Hem de consolidar aquesta llei d’amnistia i el 14 de febrer és una oportunitat extraordinària perquè les forces que la defensem tinguem una àmplia majoria al Parlament més forta que ara i puguem arrossegar altres forces que estan a favor d’acabar amb la repressió.
 

Pere Aragonès dubta de si la reforma del delicte de sedició es plantejarà finalment. Foto: Adrià Costa


- Per tant, aquesta reclamació conjunta de l’amnistia no es produirà fins més enllà del 14 de febrer?

- P. A. L’amnistia no és una reivindicació de cara a la galeria, és un element estratègic per guanyar la llibertat, per acabar amb la repressió i pel reconeixement polític del conflicte. Només es fa una llei d’amnistia allà on hi ha hagut un conflicte polític d’una transcendència extraordinària.

- En els darrers temps, des d’ERC insisteixen en aquesta diferenciació entre govern espanyol i Estat. També és una estratègia de negociació política.

L. V. En política, la majoria de coses sorgeixen d’una negociació. En aquest sentit, posem sobre la taula totes les eines i la força que tenim per aconseguir el màxim de coses negociant. En tots els processos d’independència en algun moment s’hi ha hagut d’asseure tots els actors sobre la taula, en aquets cas el govern espanyol i el català, i pactar el que calgui. Hi ha un establishment que de vegades està per sobre fins i tot de la pròpia voluntat de l’estat espanyol i que fa que es torpedinin segons quins acords. Quan arribem a un acord amb el govern espanyol, operació empresonant de nou els presos. Sempre hi ha la sensació que una cosa és el govern espanyol i l’altra l’Estat i la manca de separació de poders.  

Vilagrà: "Hem de diferenciar el govern de l’Estat i de l’establishment. El govern pot tenir una voluntat i després això no materialitzar-se perquè el deep state ho vulgui torpedinar"

- Els genera frustració que la taula de negociació s’hagi quedat, per ara, en una sola reunió?

- L. V. És veritat que de moment el resultat ha estat migrat. És evident que hi hem d’imprimir un ritme, però nosaltres creiem que aquesta és una manera de fer seure l’Estat per visualitzar que hi ha un conflicte polític, determinar bilateralitat i plantejar els reptes que tenim de país. Hem de continuar insistint, no serem nosaltres els que ens aixecarem de la taula. Però ens l’hem de creure tots els socis i hi hem d’anar amb com més força electoral millor. Serà molt important que a les pròximes eleccions l’independentisme sigui majoritari d’una vegada per totes.

- P. A. Precisament, demanem aquest lideratge del país el 14-F per poder anar amb tota la força a aquesta mesa de negociació. Nosaltres ho demanem perquè creiem que, tard o d’hora, el procés d’independència s’haurà de posar sobre la taula i començar a negociar. Vam fer possible que el govern espanyol reconegués que hi havia un conflicte polític quan no volien ni agafar el telèfon. Es va produir una reunió a la Moncloa on el Govern va reclamar autodeterminació i amnistia. Seguir explorant aquest camí no comporta renunciar a res. Però ens ho hem de creure, i nosaltres ens ho creiem.

- Demanen aquesta força per seure a la taula perquè consideren que JxCat no ser la creu?

- P. A. Això li hauran de preguntar a JxCat. Aquesta és la nostra proposta.

- Però aquesta taula la torpedina més el PSOE o JxCat?

- P. A. Per fer una foto no la farem. És molt important la tasca de lideratge que s’ha de fer per poder crear les condicions per a una negociació veritable. Per això precisament, demanem, humilment, tenir el lideratge d’aquest país perquè volem una solució política. No volem seguir donant voltes com un hàmster a la roda i hem d’anar acumulant més força.     
 

Pere Aragonès i Laura Vilagrà, a la Capella de Sant Andreu de Santpedor. Foto: Adrià Costa

    
- En aquestes darreres setmanes hem començat ja a sentir els argumentaris de campanya. JxCat els acusa de voler fer un Govern després del 14-F amb forces no independentistes i vostès posen en dubte que els seus socis a l'executiu garanteixin la investidura si guanya ERC. Creuen que l’electorat independentista està per aquest tipus de retrets?

- P. A. No només l’electorat independentista, jo també estic fart del retret de a veure qui té l’estelada més gran. L’important és aconseguir la independència. Jo no nego el fet de ser independentista a ningú que s’hi consideri. Bé, només a uns no els vull veure, que és a l’extrema dreta. Aquests, ben lluny. Haurem de posar-nos d’acord. No té cap mena de sentit negar la condició d’independentista a qui demanaràs el suport o hauràs de pactar si guanya. El proper govern ha de ser independentista, perquè si tu has d’anar a una mesa de negociació a defensar el dret a l’autodeterminació hi ha d’haver un govern plenament compromès amb això.

Aragonès: "No té cap mena de sentit negar la condició d’independentista a qui demanaràs el suport o hauràs de pactar si guanya"
               
M’agradaria que també s’hi pogués sumar la CUP a l’assumpció de responsabilitats. No només en dir què s’ha de fer per assolir la independència, sinó en gestionar el mentrestant del dia a dia, les angoixes, la lluita contra les desigualtats i la recuperació econòmica. I hem d’estar oberts també a col·laborar des del punt de vista parlamentari amb altes opcions com els comuns. Ho hem fet amb els pressupostos i hem de poder repetir això en un futur.

- Entenem, doncs, que les aliances que es puguin produir amb els comuns seran a nivell parlamentari i no de Govern?

- P. A. Si ells assumissin una agenda d’autodeterminació i amnistia en el sentit que ho assumim la resta de l’independentisme, crec que se n’hauria de parlar. Com més ampli sigui, millor. Però també som realistes i sabem què ha estat defensant cadascú fins al moment i quines són les prioritats i contradiccions que té cada formació fins al moment.

- Creuen realment possible que si vostès guanyen les eleccions JxCat pacti amb el PSC abans que investir un president d’ERC?

- P. A. Això ho han de preguntar a JxCat. Nosaltres ja hem demostrat en els darrers anys que quan hi ha hagut un candidat del seu espai polític els hem votat per formar govern conjuntament. Ho vam fer amb Artur Mas per aconseguir el 9-N. Ho vam fer amb Carles Puigdemont per aconseguir l’1-O. Vam votar la investidura de Jordi Turull. La CUP no pot dir el mateix. I vam votar la investidura de Quim Torra. Quatre. Per tant, ERC seguirà fent, arribat el cas, el mateix que ha fet en els darrers anys. Posant-nos d’acord, evidentment, amb una estratègia i agenda compartida.      

Aragonès: "Vam investir Artur Mas, Carles Puigdemont, vam votar a favor de Jordi Turull i vam investir Torra. Quatre. Per tant, ERC seguirà fent, arribat el cas, el mateix que ha fet en els darrers anys"
               
- En paraules seves, senyora Vilagrà, JxCat està "enganyant" i "venent sopars de duro"?

- L. V. No hi vaig posar cap subjecte, però vaig dir que des d’ERC no venem sopars de duro. Si algú promet la independència en uns mesos, menteix. Si diu que la independència és qüestió d’una generació, és una derrota. Nosaltres volem un plantejament de victòria, volem jugar a la Champions league dels estats. Això vol dir que no ens ho posaran fàcil. Guanyar-nos el dret vol dir moral de victòria i creure’ns-ho. Sovint passa que els catalans en les enquestes volem la independència d’una manera clara però quan ens pregunten si creiem que Catalunya serà independent tenim dubtes.

La nostra estratègia és guanyadora, d’acumular forces. Perquè no volem generar un escenari de frustració com el que s’ha generat en els darrers anys. El primer objectiu ha de ser posar-nos d’acord en l’estratègia. La CUP ha fet una proposta de referèndum. Fantàstic, parlem-ne. Nosaltres també hem fet propostes.

- Però assumeixen que hi ha també una responsabilitat d’ERC en la generació d’aquesta frustració?

- L. V. Hem fet una anàlisi realista del que ha passat en els darrers anys a partir de l’1-O, que va ser una gran victòria col·lectiva. També el 3-O vam mostrar la nostra fortalesa. Però després va venir una etapa de repressió. Nosaltres hem analitzat les nostres febleses i fortaleses al llarg d’aquests anys i entenem que una condició necessària, encara que no suficient, és que hem de ser majoritaris, superar el 50%.      
 

Vilagrà reivindica la importància de superar el 50% dels vots a les eleccions del 14-F. Foto: Adrià Costa


- Per què poden fer pactes amb el PSOE a Madrid per, per exemple, apuntalar el govern de coalició, i asseguren que no pactaran amb el PSC a Catalunya?

- P. A. Són dos països diferents. Els acords puntuals als quals es puguin arribar amb el PSOE són fruit de la defensa de la posició de Catalunya. I, per tant, circumscrits a un pressupost o a mesures concretes. El que no tindria cap mena de sentit és que compartissin govern dues formacions polítiques que tenen projectes antagònics. I el nostre projecte per a Catalunya és antagònic amb el del PSC. Per tant, no hi haurà govern compartit. En el darrer cicle hem vist que les posicions clau o les anava guanyant ERC o les anava guanyant el PSC. Aquesta és una batalla de fons que s’està produint. 

- Senyora Vilagrà, vostè que acumula experiència en el tercer sector i que sap què implica gestionar-lo, hauria actuat diferent en el cas de les residències durant la primera onada de la pandèmia?

- L. V. Gestionar la pandèmia per a tots els governs ha estat molt complex. La Covid ha estat demolidora a les residències i amb la gent que és molt gran. Ha estat molt excepcional que en algunes residències no ha entrat i s’han pogut protegir molt i en d’altres, de vegades per mala sort, sí que han entrat. Per exemple, quan un intern ha tornat d’una operació. No és qüestió de negligència, sinó de casuístiques difícils de gestionar.

- Hi ha un informe d’Amnistia Internacional que fa referència a negligències.

- L. V. No he llegit l’informe i és difícil opinar. Però pel que conec al meu territori, he vist aquestes diferències. No sé dir què hagués fet perquè ho hauria d’estudiar amb profunditat.

Vilagrà: "Pel que fa a les residències, no ha estat una qüestió de negligència, sinó de casuístiques difícils de gestionar"
               
- Un dels punts estrella de l’acord de pressupostos amb el PSOE és que la Generalitat passarà a gestionar l’ingrés mínim vital. Com garantiran que no es repeteixin els colls d’ampolla burocràtics de la renda garantida o del mateix ingrés mínim vital en la gestió estatal?

- P. A. Pel que fa a la renda garantida de ciutadania, s’ha anat escurçant els terminis des de que hi ha la petició fins que s’atorga. Tenim aquesta experiència i el grau de cobertura és major que el de l’ingrés mínim vital. Per tant, tenim una administració preparada per a això. L’ingrés mínim vital haurà d’anar acompanyat del traspàs dels fons necessaris per poder contractar el personal i fer tota la preparació organitzativa. Ja vam advertir al ministeri competent que hi havia aquest risc amb l’ingrés mínim vital perquè teníem l’experiència de la renda garantida i hem pogut millorar moltíssim.

- Quan assumirà la Generalitat la gestió de l’ingrés mínim vital?

- P. A. Ha de ser durant el 2021. Així que s’hagin aprovat els pressupostos, posarem a treballar els equips.     
 

Pere Aragonès assegura que confia en el conseller El Homrani. Foto: Adrià Costa


- Senyor Aragonès, si hagués tingut tots els poders del càrrec de president, perquè ara no els té tots, hauria cessat el conseller Chakir El Homrani després de la polèmica concessió dels primers ajuts pels autònoms?

- P. A. No, perquè el que calia era donar resposta als autònoms, no prendre una mesura que hagués contribuït al debat polític però no a donar una resposta als autònoms. Quan hi ha un problema, has de prendre una mesura que aporti una solució, no una mesura que contribueixi a enrarir l’ambient més que a contribuir a la solució.

- Cessar la cúpula de la conselleria no enrareix l’ambient?

- P. A. Les substitucions s’han fet a partir de gent que ja era de l’equip de treball, era important que hi haguessin aquestes mesures per sacsejar el departament i per posar-lo al dia. Faig un agraïment des d’aquí al Cesc Iglesies i al Josep Ginesta perquè han estat fent una feina molt dura en uns moments molt complicats.     

- Des del Govern s'ha rectificat amb els ajuts per als autònoms i aquest dilluns es va anunciar un ajut de 2.000 euros per als 116.000 que ho han demanat. Quan van activar el registre van dir que es treballaria perquè la prestació fos sostinguda en el temps. Activaran més partides després d'aquests 232 milions? 

- P. A. El registre ens permet articular un sistema d’ajuda permanent. Ara hem fet aquesta primera ajuda que cobreix la totalitat dels que ho demanaven i que complien els requisits. 116.000 persones que s'hi han pogut acollir i que se'n beneficiaran. La voluntat és utilitzar el registre per poder fer més mesures als autònoms properament. Ho anirem acordant en el marc del Consell del Treball Autònom perquè creiem que mesures d’aquest tipus és millor fer-les des de la concertació.

Aragonès: "La voluntat és utilitzar el registre per poder fer més mesures als autònoms properament"

- No hauria estat millor un ajut en funció de la davallada d’ingressos?

- P. A. De fet, és una ajuda també en funció de la situació econòmica. Estem parlant d’aquells que van tenir, com a màxim, 35.000 euros de base imposable l’any 2019 i que aquests tres primers trimestres de l’any no han arribat a ingressos de 13.000 euros. Per tant, aquí s'inclouen els autònoms que han tingut una major davallada d'ingressos i els autònoms que ja partien d’uns ingressos extremadament baixos.  

- En el pròxim Govern, repetiran consellers com Vergès i El Homrani si depèn de vostès? O estem davant de la futura consellera d’Afers Socials?

- P. A. Primer hem de guanyar el 14 de febrer. Jo estic convençut que guanyarem perquè Catalunya necessita un lideratge fort al Govern que posi tant el camí cap a la república com la gestió necessària per reduir les desigualtats i anar guanyant aquest dia a dia de més dignitat i per fer aquesta reconstrucció. A partir d’aquí, ERC té actius boníssims per ocupar totes les responsabilitats i Laura Vilagrà és exemple d’aquesta cantera d’ERC.

- Però no ha respost si garantirà la continuïtat d’El Homrani i Vergés.

- P. A. Jo confio en tots els consellers del Govern, i la resposta sobre com serà el futur Govern la començarem a donar a partir del 14 de febrer a la nit.

- L. V. Jo em poso a disposició del Pere Aragonès pel que consideri. No hem anat tan lluny encara. Coincidim en l’experiència de gestió i tenim visió executiva d’analitzar bé el problema i trobar-hi solucions efectives. La meva experiència de gestió municipal i el fet d’haver treballat en el tercer sector m'ha permès veure les polítiques socials des de l’altra banda. Per tant, a disposició.  

- I des de fora, com ha vist la gestió de la pandèmia que ha fet el Govern? Considera que s’han pres decisions que han contribuït a sembrar confusió?

- L. V. Des del consell comarcal del Bages desenvolupem polítiques públiques que el Govern ens delega. A mi m’ha sorprès molt la rapidesa amb què el Govern ha estat capaç de traspassar al món local recursos per fer front a l'increment de necessitats socials. Evidentment, quan has de fer polítiques públiques molt ràpid segur que hi ha qüestions que es poden millorar. El Govern ja ha acceptat errors, però en conjunt hem fet un esforç per donar una resposta ràpida.  
 

Pere Aragonès i Laura Vilagrà defensen que són un tàndem de gestió. Foto: Adrià Costa


- Del seu perfil i experiència al Bages, senyora Vilagrà, s’ha destacat la capacitat per tendir ponts dins de l’independentisme. Però quina és la seva relació amb els comuns?

- L. V. Al Bages s’han teixit molts acords sòlids i que funcionen en l’àmbit independentista. Per exemple, a Manresa, on es va fer un acord i es va compartir l’alcaldia amb Junts i el PDECat. Al consell comarcal també. També a diversos municipis s’han teixit acords entre ERC i la CUP. Pel que fa als comuns, són petits a la comarca, però ERC també ha fet pactes amb ells. Podríem exportar aquesta marca d’estendre ponts entre partits encara que ens diferenciïn coses. Només que ens centrem en allò que ens uneix, ja seria molt positiu.   

- De vostè, senyor Aragonès, han dit que és gestor però que li manca carisma. De vostè, senyora Vilagrà, que té trajectòria de gestió però que és desconeguda pel gran públic. Què creuen que tenen que no tingui el tàndem Puigdemont-Borràs?

- P. A. El que tenim és un clar compromís amb la independència de Catalunya, però tenim molt clar que aquesta independència la farem millorant el dia a dia de la gent. Per a això es necessita, més que capacitat de gestió, capacitat de transformació, de transformar les desigualtats. Hi ha qui vol reduir la Generalitat a una gestoria, però és el Govern del país. I seria un error que algun independentista considerés el Govern del país poca cosa més que una oficina o un despatxet. Jo no sóc de fer escarafalls, sóc de posar solucions.

Crec que, en aquest sentit, amb la Laura tenim aquesta característica comuna. Davant d’un problema es poden fer dues coses: picar-se el pit i cridar molt fort o buscar les solucions. Nosaltres som els de les solucions. I la solució passa per la independència de Catalunya, que l’aconseguirem amb capacitat d’articular ponts, de gestionar el dia a dia i d’aconseguir la màxima força per anar amb la bandera del dret a l’autodeterminació a aquesta mesa de negociació amb l'Estat.

Vilagrà: "El president Puigdemont tampoc no era massa conegut quan va ser president. I això que era alcalde d’un municipi molt més gran que el meu. Som perfils semblants en aquest sentit"
               
L. V. El president Puigdemont tampoc no era massa conegut quan va ser president. I això que era alcalde d’un municipi molt més gran que el meu, que és Girona. Però havíem participat conjuntament a debats i de l’AMI i som perfils semblants en aquest sentit. En tot cas, a la Catalunya Central sí que em coneixen molt més perquè és on m’he desenvolupat en els darrers anys. Des de que s’ha sabut que seré la número dos, però, he triplicat o quadruplicat els seguidors a totes les xarxes, així que segur que em començaran a conèixer.

- Per acabar, senyora Vilagrà, què té pensat aportar a la candidatura que en aquests moments consideri que li manca a ERC?

- L. V. Soc molt optimista, tinc molta moral de victòria. Estic convençuda que guanyarem i que l’independentisme superarà el 50%. No sé si és per l’ambient guardiolístic que tenim a Santpedor, però surto amb aquesta moral. Malgrat la situació crítica econòmica i social i d’una ciutadania que veu que les seves expectatives no s’han complert, obrirem un escenari guanyador i una nova etapa de victòria.  

 

Participació