05
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
20:44h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha corregit una primera sentència jutjat contenciós administratiu 15 de Barcelona i ha donat la raó a una pacient de l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa, condemnant Althaia i el Servei Català de la Salut a indemnitzar-la amb 120.000 euros pel retard en el diagnòstic d'una fractura de fèmur i en la mala col·locació de la pròtesis. La sentència, a la que ha tingut accés NacióManresa, és ferma.
Els fets van passar l'estiu de 2014, quan la denunciant va anar quatre vegades a urgències de l'hospital de Sant Joan de Déu queixant-se d'un dolor a la cama esquerra que l'impedia caminar. Cada vegada que hi va anar li van donar diagnòstics diferents fins que a l'última visita li van diagnosticar la fractura transcervical del fèmur esquerre. La dona va ser operada per posar-li una pròtesis, però a primers de 2015 la van haver d'intervenir de nou perquè la pròtesis s'havia enfonsat perquè s'havia col·locat malament. Arran d'aquestes dues intervencions, la denunciant es troba en una situació de dependència total, quan abans era independent.
La sentència s'estranya que els metges no detectessin la fractura, encara menys tenint en compte que la pacient patia osteoporosi, i presentava un dolor compatible amb el trencament ossi. El tribunal considera que "no era difícil determinar que el dolor no mostrava indicis de lumbàlgia, ni ciàtica" tan com van diagnosticar els metges en les primeres visites a urgències. El retard en el diagnòstic "va empitjorar el quadre clínic de la pacient". Això "junt a altres decisions de dubtosa efectivitat, van contribuir a la situació actual en què es troba".
Els fets van passar l'estiu de 2014, quan la denunciant va anar quatre vegades a urgències de l'hospital de Sant Joan de Déu queixant-se d'un dolor a la cama esquerra que l'impedia caminar. Cada vegada que hi va anar li van donar diagnòstics diferents fins que a l'última visita li van diagnosticar la fractura transcervical del fèmur esquerre. La dona va ser operada per posar-li una pròtesis, però a primers de 2015 la van haver d'intervenir de nou perquè la pròtesis s'havia enfonsat perquè s'havia col·locat malament. Arran d'aquestes dues intervencions, la denunciant es troba en una situació de dependència total, quan abans era independent.
La sentència s'estranya que els metges no detectessin la fractura, encara menys tenint en compte que la pacient patia osteoporosi, i presentava un dolor compatible amb el trencament ossi. El tribunal considera que "no era difícil determinar que el dolor no mostrava indicis de lumbàlgia, ni ciàtica" tan com van diagnosticar els metges en les primeres visites a urgències. El retard en el diagnòstic "va empitjorar el quadre clínic de la pacient". Això "junt a altres decisions de dubtosa efectivitat, van contribuir a la situació actual en què es troba".