04
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
14
de febrer
del
2021
a les
9:35h
Estudia català. També perruqueria i de manetes, o sigui llauneria, paleta, electricitat... Tot plegat a l'Espai Jove de Manresa. "Quatre dies a la setmana", diu, seguint l'oferta formativa de l'Ajuntament. Les càpsules formatives, n'hi diuen. En Karim té 22 anys i va acabar l'equivalent al Batxillerat del Marroc. Fa dos anys que va entrar al territori espanyol, tot i que no té gaire fluïdesa ni en català ni en castellà. El seu cercle de relacions a Manresa és molt limitat, i gairebé tot, amb persones originàries del seu país.
Es va empadronar fa "molts mesos" a l'Ajuntament de Manresa, "però no m'han respost". La situació que li toca viure, però, tampoc no ho facilita: en els últims quatre mesos ha estat expulsat de tres "habitatges", va dormir tres nits en un hostal, va marxar d'un pis on els companys “només feien que barallar-se i drogar-se”, i també ha dormit en un garatge. Des de fa poc més de deu dies passa les nits en un pis ocupat a Sant Joan de Vilatorrada. Set allotjaments en quatre mesos i amb les pertinences sempre a sobre perquè no sap quan el tornaran a fer fora ni si podrà recuperar-les.
Com passa amb la majoria de nois migrants sense arrelament, aconsegueix alguns ingressos "recollint ferralla", i com també passa amb aquest perfil de manresans, ha estat identificat per la policia "una dotzena de vegades". Assegura que no té cap antecedent policial, que no ha estat mai detingut.
És greu que no tenir antecedents policials hagi de ser un "mèrit" per poder reclamar un habitatge digne, o un sostre indigne, fins i tot, però en aquest cas, en Karim no en té.
L'Ajuntament el fa fora d'un altell
El passat 20 de novembre, dos agents de la Policia Local de Manresa picaven amb força a la porta de l'altell d'uns baixos del carrer Puigterrà de Baix, 21. En Karim, que havia vist la patrulla aparcada al carrer, havia amuntegat mobles i fustes i tot el que havia trobat contra la porta per dificultar-los l'accés, i es va ajaure recolzat a la paret contrària per gravar-ho amb el mòbil. Volia tenir-ho gravat, "per si de cas".
Amb dificultats, els agents van anar empenyent la porta i arrossegant els trastos. “Si no surts, entraré jo i et trauré per la finestra”, li diu un dels policies. Ell, des de la distància, els contesta “jefe, no tinc on anar i al carrer fa fred”. Passant el peu per l'obertura de la porta, aparten un somier que cau per unes escales laterals, les que condueixen als baixos. Fent equilibris -les escales que baixen són a la vora de la porta i no tenen protecció- accedeixen a l'altell i arriben fins al Karim. Plànols accelerats amunt i avall i a esquerra i dreta, i el mòbil deixa de gravar... No el treuen per la finestra, però.
Quan l'arrosseguen al carrer veu que hi ha dos policies locals més i un “senyor amb una armilla fluorescent". Dies més tard se sap que era un tècnic municipal de territori. El forat de l'escala que porta als baixos, sense protecció, vora la porta d'accés des de l'escala comunitària “és perillós”, asseguren des de l'Ajuntament. “L'havíem advertit diverses vegades que allà no s'hi podia estar per la seva pròpia seguretat, però ell hi tornava”, expliquen. Al portal d'accés al bloc s'hi veuen restes d'haver estat tapiat... i destapiat després. En Karim assegura que ell no ha posat ni tret cap totxo. A la segona i la tercera planta del mateix edifici també hi viu gent. Ocupadors, com ell.
“Em van donar un cop a la cara quan em van agafar per fer-me fora”, explica el Karim, que de seguida admet que no va ser un cop voluntari sinó a l'intentar-lo agafar mentre oferia resistència. També assegura que al veure'l gravant amb el mòbil, li van agafar i li van trinxar a cops de defensa -de porra, vaja-. La Policia Local ho nega. En tot cas, en Karim ha pogut recuperar l'arxiu de vídeo del mòbil i NacióManresa n'ha visionat el contingut.
Un dia abans d'aquests fets la Policia Local l'havia identificat a casa i li havia lliurat una citació judicial per al mes de març de 2021. En la citació no hi consta ni la causa ni el perquè, només una data i una hora i un jutjat. “No entenc perquè em citen perquè jo no tinc causes pendents”, insisteix. Potser és per alguna de les múltiples identificacions que li han fet. No ho sap. “Arran d'aquesta identificació, -raona- segurament em van venir a treure l'endemà”.
L'altell no era gran cosa, però amb el novembre molt avançat era millor que dormir al carrer. Molt millor. Un cop al carrer, en Karim va anar al seu únic punt de referència amb l'administració, allà on passa més hores, a l'Espai Jove, on fa la formació, per dir-los el mateix que havia intentat transmetre als agents quan el feien fora del “seu” pis: “al carrer hi fa molt fred”. “Hi vaig anar molt esverat, és cert, però portava temps dormint de mala manera, en habitatges temporals i amb males condicions”.
Les responsables de l'equipament avisen la policia. Quan tot torna a estar calmat, li ofereixen tres nits en un hostal. Tres nits. Tres nits perquè tingués temps de buscar-se una alternativa. Sense diners, sense ingressos a curt termini més enllà dels quatre ferrots que pugui arrossegar. Tres nits per buscar on allotjar-se. Malgrat tot, troba un lloc, ocupant a Sant Joan de Vilatorrada, però l'ocupació no li surt gratis. Amb un vidre trencat es fereix una mà i la cara, a l'altura del pòmul. Requereix trasllat a l'hospital i punts de sutura.
Desallotjat per ordre municipal del carrer Hospital. També del carrer Ignasi Balcells
El periple d'en Karim, però, havia començat el 30 de juliol amb el desallotjament d'un pis del carrer Hospital que compartia amb altres joves, algun d'ells extutelats. El mateix dia que es desallotjava un pis ocupat per joves al carrer del Cós, es feia el mateix amb aquest pis del carrer Hospital. Tots dos desallotjaments es portaven a terme directament des de la regidoria de Seguretat Ciutadana sense coneixement de la regidoria de Serveis Socials que, de cop i volta, es trobava una dotzena llarga de nanos, algun d'ells conflictius, sense sostre, vaguejant pel carrer. L'excusa era la seva seguretat però de lluny ressonaven les queixes veïnals i el compromís del regidor per “solucionar el problema”.
Temporalment va allotjar-se a la Baixada dels Drets, en dos blocs ocupats “per molta gent”. Les baralles constants, el consum de drogues i la impossibilitat de descansar, van portar el Karim a tornar-se a buscar la vida i va acabar al carrer Ignasi Balcells on hi havia una dotzena de joves, la majoria, de nou, extutelats. L'immoble, ben compartimentat, oferia intimitat. Però l'estabilitat no va durar.
El 16 d'octubre l'Ajuntament adreçava un comunicat als ocupants del bloc donant-los tres dies per marxar. Tres dies, de nou, per buscar-se la vida. L'immoble, segons els serveis tècnics municipals, tenia mancances que posaven en perill els seus habitants. En perill també aquí. Els veïns de la zona també s'havien queixat. També. i potser algú, també, s'havia compromès a “solucionar el problema”.
La sortida d'emergència va ser “passar les nits” en un garatge al carrer Puigterrà de Dalt. “Passar les nits”, no pas dormir. “No hi ha ni matalàs ni tinc coixí, intentava dormir estirat a terra”. Després va trobar l'altell del carrer Puigterrà de Baix.
Una anàlisi de consciència
En Karim té 22 anys i malgrat totes les temptacions ha aconseguit evitar les drogues i la petita delinqüència. Per ara. Té el Batxillerat marroquí i segueix estudiant a les càpsules formatives de l'Espai Jove. “A vegades falta a alguna sessió”, afirmen des de l'equipament. Malgrat la travessa d'aquests quatre mesos, segueix assistint regularment a la formació. Després de dormir a pla de terra en un garatge, segueix assistint regularment a la formació. Després de ser desallotjat vegada rere vegada d'allà on dormia, segueix assistint regularment a la formació. Després de fer vida en habitatges sense les més mínimes condicions, segueix assistint regularment a la formació.
Manresa té un problema. Segur que moltes altres poblacions similars, també. La ciutadania no es pot permetre continuar perdent joves pel camí. No ja els joves amb problemes més complicats com addiccions o petita delinqüència, que també, sinó persones que han arribat a la ciutat amb la pretensió de viure dignament i que no renuncien a aconseguir regularitzar la seva situació, ni a aconseguir un treball, ni a ser autosuficients, autònoms.
En Karim té 22 anys i malgrat totes les temptacions ha aconseguit evitar les drogues i la petita delinqüència. Per ara. No tots ho aconsegueixen, però tots tenen el dret a una oportunitat.
Es va empadronar fa "molts mesos" a l'Ajuntament de Manresa, "però no m'han respost". La situació que li toca viure, però, tampoc no ho facilita: en els últims quatre mesos ha estat expulsat de tres "habitatges", va dormir tres nits en un hostal, va marxar d'un pis on els companys “només feien que barallar-se i drogar-se”, i també ha dormit en un garatge. Des de fa poc més de deu dies passa les nits en un pis ocupat a Sant Joan de Vilatorrada. Set allotjaments en quatre mesos i amb les pertinences sempre a sobre perquè no sap quan el tornaran a fer fora ni si podrà recuperar-les.
Com passa amb la majoria de nois migrants sense arrelament, aconsegueix alguns ingressos "recollint ferralla", i com també passa amb aquest perfil de manresans, ha estat identificat per la policia "una dotzena de vegades". Assegura que no té cap antecedent policial, que no ha estat mai detingut.
És greu que no tenir antecedents policials hagi de ser un "mèrit" per poder reclamar un habitatge digne, o un sostre indigne, fins i tot, però en aquest cas, en Karim no en té.
L'Ajuntament el fa fora d'un altell
El passat 20 de novembre, dos agents de la Policia Local de Manresa picaven amb força a la porta de l'altell d'uns baixos del carrer Puigterrà de Baix, 21. En Karim, que havia vist la patrulla aparcada al carrer, havia amuntegat mobles i fustes i tot el que havia trobat contra la porta per dificultar-los l'accés, i es va ajaure recolzat a la paret contrària per gravar-ho amb el mòbil. Volia tenir-ho gravat, "per si de cas".
Amb dificultats, els agents van anar empenyent la porta i arrossegant els trastos. “Si no surts, entraré jo i et trauré per la finestra”, li diu un dels policies. Ell, des de la distància, els contesta “jefe, no tinc on anar i al carrer fa fred”. Passant el peu per l'obertura de la porta, aparten un somier que cau per unes escales laterals, les que condueixen als baixos. Fent equilibris -les escales que baixen són a la vora de la porta i no tenen protecció- accedeixen a l'altell i arriben fins al Karim. Plànols accelerats amunt i avall i a esquerra i dreta, i el mòbil deixa de gravar... No el treuen per la finestra, però.
Quan l'arrosseguen al carrer veu que hi ha dos policies locals més i un “senyor amb una armilla fluorescent". Dies més tard se sap que era un tècnic municipal de territori. El forat de l'escala que porta als baixos, sense protecció, vora la porta d'accés des de l'escala comunitària “és perillós”, asseguren des de l'Ajuntament. “L'havíem advertit diverses vegades que allà no s'hi podia estar per la seva pròpia seguretat, però ell hi tornava”, expliquen. Al portal d'accés al bloc s'hi veuen restes d'haver estat tapiat... i destapiat després. En Karim assegura que ell no ha posat ni tret cap totxo. A la segona i la tercera planta del mateix edifici també hi viu gent. Ocupadors, com ell.
“Em van donar un cop a la cara quan em van agafar per fer-me fora”, explica el Karim, que de seguida admet que no va ser un cop voluntari sinó a l'intentar-lo agafar mentre oferia resistència. També assegura que al veure'l gravant amb el mòbil, li van agafar i li van trinxar a cops de defensa -de porra, vaja-. La Policia Local ho nega. En tot cas, en Karim ha pogut recuperar l'arxiu de vídeo del mòbil i NacióManresa n'ha visionat el contingut.
Un dia abans d'aquests fets la Policia Local l'havia identificat a casa i li havia lliurat una citació judicial per al mes de març de 2021. En la citació no hi consta ni la causa ni el perquè, només una data i una hora i un jutjat. “No entenc perquè em citen perquè jo no tinc causes pendents”, insisteix. Potser és per alguna de les múltiples identificacions que li han fet. No ho sap. “Arran d'aquesta identificació, -raona- segurament em van venir a treure l'endemà”.
L'altell no era gran cosa, però amb el novembre molt avançat era millor que dormir al carrer. Molt millor. Un cop al carrer, en Karim va anar al seu únic punt de referència amb l'administració, allà on passa més hores, a l'Espai Jove, on fa la formació, per dir-los el mateix que havia intentat transmetre als agents quan el feien fora del “seu” pis: “al carrer hi fa molt fred”. “Hi vaig anar molt esverat, és cert, però portava temps dormint de mala manera, en habitatges temporals i amb males condicions”.
Les responsables de l'equipament avisen la policia. Quan tot torna a estar calmat, li ofereixen tres nits en un hostal. Tres nits. Tres nits perquè tingués temps de buscar-se una alternativa. Sense diners, sense ingressos a curt termini més enllà dels quatre ferrots que pugui arrossegar. Tres nits per buscar on allotjar-se. Malgrat tot, troba un lloc, ocupant a Sant Joan de Vilatorrada, però l'ocupació no li surt gratis. Amb un vidre trencat es fereix una mà i la cara, a l'altura del pòmul. Requereix trasllat a l'hospital i punts de sutura.
Desallotjat per ordre municipal del carrer Hospital. També del carrer Ignasi Balcells
El periple d'en Karim, però, havia començat el 30 de juliol amb el desallotjament d'un pis del carrer Hospital que compartia amb altres joves, algun d'ells extutelats. El mateix dia que es desallotjava un pis ocupat per joves al carrer del Cós, es feia el mateix amb aquest pis del carrer Hospital. Tots dos desallotjaments es portaven a terme directament des de la regidoria de Seguretat Ciutadana sense coneixement de la regidoria de Serveis Socials que, de cop i volta, es trobava una dotzena llarga de nanos, algun d'ells conflictius, sense sostre, vaguejant pel carrer. L'excusa era la seva seguretat però de lluny ressonaven les queixes veïnals i el compromís del regidor per “solucionar el problema”.
Temporalment va allotjar-se a la Baixada dels Drets, en dos blocs ocupats “per molta gent”. Les baralles constants, el consum de drogues i la impossibilitat de descansar, van portar el Karim a tornar-se a buscar la vida i va acabar al carrer Ignasi Balcells on hi havia una dotzena de joves, la majoria, de nou, extutelats. L'immoble, ben compartimentat, oferia intimitat. Però l'estabilitat no va durar.
El 16 d'octubre l'Ajuntament adreçava un comunicat als ocupants del bloc donant-los tres dies per marxar. Tres dies, de nou, per buscar-se la vida. L'immoble, segons els serveis tècnics municipals, tenia mancances que posaven en perill els seus habitants. En perill també aquí. Els veïns de la zona també s'havien queixat. També. i potser algú, també, s'havia compromès a “solucionar el problema”.
La sortida d'emergència va ser “passar les nits” en un garatge al carrer Puigterrà de Dalt. “Passar les nits”, no pas dormir. “No hi ha ni matalàs ni tinc coixí, intentava dormir estirat a terra”. Després va trobar l'altell del carrer Puigterrà de Baix.
Una anàlisi de consciència
En Karim té 22 anys i malgrat totes les temptacions ha aconseguit evitar les drogues i la petita delinqüència. Per ara. Té el Batxillerat marroquí i segueix estudiant a les càpsules formatives de l'Espai Jove. “A vegades falta a alguna sessió”, afirmen des de l'equipament. Malgrat la travessa d'aquests quatre mesos, segueix assistint regularment a la formació. Després de dormir a pla de terra en un garatge, segueix assistint regularment a la formació. Després de ser desallotjat vegada rere vegada d'allà on dormia, segueix assistint regularment a la formació. Després de fer vida en habitatges sense les més mínimes condicions, segueix assistint regularment a la formació.
Manresa té un problema. Segur que moltes altres poblacions similars, també. La ciutadania no es pot permetre continuar perdent joves pel camí. No ja els joves amb problemes més complicats com addiccions o petita delinqüència, que també, sinó persones que han arribat a la ciutat amb la pretensió de viure dignament i que no renuncien a aconseguir regularitzar la seva situació, ni a aconseguir un treball, ni a ser autosuficients, autònoms.
En Karim té 22 anys i malgrat totes les temptacions ha aconseguit evitar les drogues i la petita delinqüència. Per ara. No tots ho aconsegueixen, però tots tenen el dret a una oportunitat.