03
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
20:29h
La Sareb ja té data per desallotjar l'Escola Popular del carrer Sobrerroca. L'1 de març de 2021. Aquest dijous l'Escola Popular ha fet una roda de premsa per defensar el seu espai, acompanyats per infants, joves i familiars. Sota el lema "L'educació no es desallotja. L'Escola Poular es queda al barri" dona el tret de sortida a una campanya de mobilitzacions per defensar la necessitat d'aquest espai educatiu i autogestionat a Manresa. El bloc on es troba l'Escola Popular va ser ocupat per la PAHC el 2015.
“Potser seria bo que els poders públics ponderessin la conveniència de promoure aquest tipus d’iniciatives solidàries i ferles viables econòmicament per evitar la col·lisió d’interessos que es planteja en aquest plet”, inclou la primera sentència sobre el desallotjament, que tot i això, estima la petició de la Sareb quan a l'ús privatiu d'un espai abandonat i gairebé en ruïnes, en el judici del 17 de juliol de 2018.
A l'Escola Popular de Manresa hi participen 65 alumnes, des de primària fins a ESO, que fan classes de repàs en dos locals. Primària en l'afectat del carrer Sobrerroca, i els més adolescents a la cantonada entre carretera de Vic i carrer Bilbao.
El projecte de l'Escola Popular es va iniciar el 2016 i es basa en un model educatiu transformador i participatiu, basat en l'horitzontalitat, tant en les relacions entre acompanyants, infants i joves i famílies, com en la presa de decisions respecte la seva organització.
“El local estava abandonat i en un estat lamentable”, han assegurat Dolors Pujols, Anna Cuenca i Aida Mallofré durant la roda de premsa. Les PAHC Bages es van encarregar d'acondicionar-lo i millorar-lo. Segons entenen des de l'Escola “hi ha hagut una deixadesa per part de la Sareb, i aquesta deixadesa és un atemptat contra la funció social”. Així doncs, entenen, “es tracta d’una propietat objecte de maniobres especulatives que atempten contra tot allò establert a la Constitució”.
Ha estat l'Escola Popular, iniciativa de la PAHC Bages, qui “ha atorgat la funció social a l'esmentat immoble” i “és qui ha portat i està portant a terme una rellevant i molt necessària tasca de solidaritat que permet als fills de famílies vulnerables i en exclusió social i residencial puguin integrar-se plenament en el sistema educatiu”.
L'objectiu de l'Escola Popular és potenciar “l'obra social de les PAHC atorgant així al local la funció social que estableix l'article 33 de la Constitució, el límit del dret a la propietat, i protegint el dret a l'educació de l'article 27 de la mateixa Constitució, dret que, per tant, preval per sobre el dret a la propietat, segons entenen.
Entre aquest dijous i el proper 1 de desembre de 2021, l'Escoleta, que durant la roda de premsa ha aplegat una seixantena de persones, portarà a terme mobilitzacions i accions de conscienciació per preservar “el dret a la igualtat d'oportunitats per davant de l'especulació”.
I tot i que encara no han presentat a l'Ajuntament de Manresa aquesta problemàtica, entenen que el govern municipal els ha “de fer costat davant d'aquesta vulneració de drets”.
"L'Escoleta és com la meva família. Ho és tot per a mi"
"L'Escoleta és com la meva família. Ho és tot per a mi". La Lobna-Khamal, de 13 anys, va arribar a Manresa ara fa dos anys sense conèixer res ni ningú. A l'Escola Popular la van ajudar perquè pogués atrapar el curs, però aquí la Lobna no només hi va trobar reforç escolar, també persones que ara s'han convertit en amics. Precisament aquest és el doble objectiu de l'Escola Popular de Manresa, un espai que va néixer fa gairebé cinc anys i que està ubicat als baixos d'un bloc ocupat per la PAHC, al bell mig del centre històric, un dels barris on hi viuen més famílies amb problemes econòmics. Ara, una sentència fixa l'1 de març del 2021 com a data per desallotjar l'edifici, que és de la Sareb. Per evitar-ho, l'Escoleta anuncia mobilitzacions.
"Defensarem l'escola amb carn i ungles". La Dolors Pujols, una de les voluntàries de l'Escola Popular de Manresa, anuncia així "les mobilitzacions que facin falta" per tal d'evitar que desallotgin l'Escola Popular, coneguda com l''Escoleta'. L'espai va néixer fa cinc anys per donar suport i fer un acompanyament extraescolar als fills de famílies amb pocs recursos, moltes d'elles amb la motxilla d'un desnonament a sobre.
El Salah Achachour, de 10 anys, és un dels alumnes que va a l'Escola Popular. Segons explica, a l'Escoleta hi fa reforç, especialment de llengua, que és l'assignatura que més li costa. "A casa també m'ajuden, però hi ha coses que no entenen i aquí, a l'Escoleta, m'ajuden perfectament. Des que vinc, a l'escola vaig molt bé", explica. Però a l'Escola Popular, el Salah no només treballa, també juga i fa amics. "Si la tanquen estaré molt trist perquè no els podré veure", lamenta.
De fet, l'Escola Popular no només serveix per fer reforç escolar, també per crear vincles. Segons l'Aida, una de les voluntàries, "és un espai on sentir-se recolzat, acompanyat, però també un lloc on es crea comunitat". Actualment, a l'Escola Popular hi ha més de 60 infants i té una llista d'espera d'una quinzena de menors. Aquest és un dels anys en què s'han rebut més peticions arran de la crisi de la covid-19.
La Sareb, propietari de l'edifici
L'Escola Popular s'ubica als baixos d'un edifici ocupat per la PAHC l'any 2015 i que és propietat de la Sareb, l'anomenat banc dolent. Al juliol del 2018 es va celebrar un judici en què la PAHC va defensar que el dret de l'educació preval per sobre del de la propietat privada. La sentència però, els va ser desfavorable i ara la data del judici està fixada per l'1 de març del 2021.
Des de l'Escoleta, no entendrien que l'Ajuntament de Manresa, governat per ERC i JxCat, no es posicionés al costat de l'Escola Popular. "S'ha de defensar la funció social que fa aquest espai. No podríem entendre que l'Ajuntament es posés al costat de la Sareb, que cada setmana fa fora de casa seva famílies senceres i té un munt d'immobles amb finalitats únicament lucratives", explica una de les voluntàries, Dolors Pujols.
“Potser seria bo que els poders públics ponderessin la conveniència de promoure aquest tipus d’iniciatives solidàries i ferles viables econòmicament per evitar la col·lisió d’interessos que es planteja en aquest plet”, inclou la primera sentència sobre el desallotjament, que tot i això, estima la petició de la Sareb quan a l'ús privatiu d'un espai abandonat i gairebé en ruïnes, en el judici del 17 de juliol de 2018.
A l'Escola Popular de Manresa hi participen 65 alumnes, des de primària fins a ESO, que fan classes de repàs en dos locals. Primària en l'afectat del carrer Sobrerroca, i els més adolescents a la cantonada entre carretera de Vic i carrer Bilbao.
El projecte de l'Escola Popular es va iniciar el 2016 i es basa en un model educatiu transformador i participatiu, basat en l'horitzontalitat, tant en les relacions entre acompanyants, infants i joves i famílies, com en la presa de decisions respecte la seva organització.
“El local estava abandonat i en un estat lamentable”, han assegurat Dolors Pujols, Anna Cuenca i Aida Mallofré durant la roda de premsa. Les PAHC Bages es van encarregar d'acondicionar-lo i millorar-lo. Segons entenen des de l'Escola “hi ha hagut una deixadesa per part de la Sareb, i aquesta deixadesa és un atemptat contra la funció social”. Així doncs, entenen, “es tracta d’una propietat objecte de maniobres especulatives que atempten contra tot allò establert a la Constitució”.
Ha estat l'Escola Popular, iniciativa de la PAHC Bages, qui “ha atorgat la funció social a l'esmentat immoble” i “és qui ha portat i està portant a terme una rellevant i molt necessària tasca de solidaritat que permet als fills de famílies vulnerables i en exclusió social i residencial puguin integrar-se plenament en el sistema educatiu”.
L'objectiu de l'Escola Popular és potenciar “l'obra social de les PAHC atorgant així al local la funció social que estableix l'article 33 de la Constitució, el límit del dret a la propietat, i protegint el dret a l'educació de l'article 27 de la mateixa Constitució, dret que, per tant, preval per sobre el dret a la propietat, segons entenen.
Entre aquest dijous i el proper 1 de desembre de 2021, l'Escoleta, que durant la roda de premsa ha aplegat una seixantena de persones, portarà a terme mobilitzacions i accions de conscienciació per preservar “el dret a la igualtat d'oportunitats per davant de l'especulació”.
I tot i que encara no han presentat a l'Ajuntament de Manresa aquesta problemàtica, entenen que el govern municipal els ha “de fer costat davant d'aquesta vulneració de drets”.
"L'Escoleta és com la meva família. Ho és tot per a mi"
"L'Escoleta és com la meva família. Ho és tot per a mi". La Lobna-Khamal, de 13 anys, va arribar a Manresa ara fa dos anys sense conèixer res ni ningú. A l'Escola Popular la van ajudar perquè pogués atrapar el curs, però aquí la Lobna no només hi va trobar reforç escolar, també persones que ara s'han convertit en amics. Precisament aquest és el doble objectiu de l'Escola Popular de Manresa, un espai que va néixer fa gairebé cinc anys i que està ubicat als baixos d'un bloc ocupat per la PAHC, al bell mig del centre històric, un dels barris on hi viuen més famílies amb problemes econòmics. Ara, una sentència fixa l'1 de març del 2021 com a data per desallotjar l'edifici, que és de la Sareb. Per evitar-ho, l'Escoleta anuncia mobilitzacions.
"Defensarem l'escola amb carn i ungles". La Dolors Pujols, una de les voluntàries de l'Escola Popular de Manresa, anuncia així "les mobilitzacions que facin falta" per tal d'evitar que desallotgin l'Escola Popular, coneguda com l''Escoleta'. L'espai va néixer fa cinc anys per donar suport i fer un acompanyament extraescolar als fills de famílies amb pocs recursos, moltes d'elles amb la motxilla d'un desnonament a sobre.
El Salah Achachour, de 10 anys, és un dels alumnes que va a l'Escola Popular. Segons explica, a l'Escoleta hi fa reforç, especialment de llengua, que és l'assignatura que més li costa. "A casa també m'ajuden, però hi ha coses que no entenen i aquí, a l'Escoleta, m'ajuden perfectament. Des que vinc, a l'escola vaig molt bé", explica. Però a l'Escola Popular, el Salah no només treballa, també juga i fa amics. "Si la tanquen estaré molt trist perquè no els podré veure", lamenta.
De fet, l'Escola Popular no només serveix per fer reforç escolar, també per crear vincles. Segons l'Aida, una de les voluntàries, "és un espai on sentir-se recolzat, acompanyat, però també un lloc on es crea comunitat". Actualment, a l'Escola Popular hi ha més de 60 infants i té una llista d'espera d'una quinzena de menors. Aquest és un dels anys en què s'han rebut més peticions arran de la crisi de la covid-19.
La Sareb, propietari de l'edifici
L'Escola Popular s'ubica als baixos d'un edifici ocupat per la PAHC l'any 2015 i que és propietat de la Sareb, l'anomenat banc dolent. Al juliol del 2018 es va celebrar un judici en què la PAHC va defensar que el dret de l'educació preval per sobre del de la propietat privada. La sentència però, els va ser desfavorable i ara la data del judici està fixada per l'1 de març del 2021.
Des de l'Escoleta, no entendrien que l'Ajuntament de Manresa, governat per ERC i JxCat, no es posicionés al costat de l'Escola Popular. "S'ha de defensar la funció social que fa aquest espai. No podríem entendre que l'Ajuntament es posés al costat de la Sareb, que cada setmana fa fora de casa seva famílies senceres i té un munt d'immobles amb finalitats únicament lucratives", explica una de les voluntàries, Dolors Pujols.