26
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
17:51h
El català és la llengua amb més presència en la retolació comercial de Manresa (57,4%). Els rètols ambivalents, que es poden llegir tant en català com en castellà, i els que no tenen contingut lingüístic representen el 28,2%. D'altra banda, més del 95% del rètols informatius s'ajusten a la Llei de Política Lingüística. Són dades destacades de l'estudi que la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística han portat a terme a Manresa en el marc del programa Ofercat.
L'Ofercat s'inicia l'any 2000, per observar de manera sistemàtica l'oferta lingüística dels establiments comercials de Catalunya, com a base per impulsar-hi accions de foment del català. Fa especial incidència en les zones d'alta intensitat comercial, centres comercials i zones comercials de barri. El projecte té dues onades: en la primera es visiten els establiments, se n'observa l'atenció oral i la retolació. A continuació es comparteixen els resultats amb els ens locals i els agents econòmics locals per acordar els plans Ofercat per a cada localitat amb actuacions adaptades a la realitat local i lingüística.
Els plans que impulsen els centres del Consorci de les diverses localitats tenen caràcter plurianual (4 anys) per ajustar-se als canvis sociolingüístics i a les oscil·lacions en la conjuntura econòmica i comercial.
L'Ofercat s'emmarca en l'agenda de foment de l'ús de català a l'empresa i el comerç que, sota el segell genèric Català i empresa, ja estàs al dia? impulsa la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que en fa el desplegament territorial. Complementàriament, s'impulsa el programa Emmarca't, adreçat a grans marques i corporacions, i es dona suport a projectes d'empreses i d'entitats de l'àmbit empresarial i del treball. L'any 2020 no s'han portat a terme estudis Ofercat i Emmarca't per la situació provocada per la covid-19.
Resultats de Manresa
Els resultats de l'Ofercat a Manresa s'han presentat aquest dijous en una sessió en línia, amb representants d'institucions i del comerç local, on també s'han presentat les principals accions que portaran a terme la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística per fomentar l'ús del català al comerç d'aquesta localitat. La presentació dels resultats i del pla Ofercat ha anat a càrrec, respectivament, d'Albert Fabà i Alba Llobet, del Consorci per a la Normalització Lingüística. També hi han participat Núria Masgrau, regidora d'Indústria, Comerç i Activitats de l'Ajuntament de Manresa, i Anna Crespo, presidenta del Consell de Centre del CNL Montserrat i regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Manresa, així com Núria Brugarolas, directora del CNL Montserrat.
El treball de camp es va fer el 2019 amb dades de 472 establiments comercials de Manresa, amb un mètode basat en l'observació visual de la retolació, l'anotació de la llengua d'inici dels interlocutors i la llengua d'adequació.
Com es veu al gràfic, tots els índexs Ofercat (en aquest cas s'exclouen del còmput els ambivalents) tenen valors alts, com ara els de la llengua d'adequació oral (88 punts), la retolació informativa (86 punts), seguit de la retolació identificativa (80). L'índex lleugerament inferior és el que correspon a la llengua d'inici d'atenció al públic (79).
L'índex de la retolació informativa ha sofert una evolució positiva. Així, per exemple, al 2001 tenia un índex de 78 punts i ara n'obté, com hem vist, un de 86. En el cas de la retolació identificativa, per contra, s'ha produït un retrocés, ja que passa de 86 punts, al 2001, a 80. Aquest fenomen, que també es produeix en altres ciutats, es deu a l'increment en els darrers anys de les marques i franquícies on no hi ha genèrics en el rètol i sovint el nom d'aquestes marques és amb altres llengües.
El Pla Ofercat que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística compta amb la implicació de l'Ajuntament de Manresa i el suport de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa. També es preveu establir acords amb altres associacions locals de comerciants, establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) i els mercats de la ciutat per tal d'avaluar i redirigir les accions previstes en el pla i ajustar-les a les necessitats actuals del territori.
La Direcció General de Política Lingüística editarà un material de sensibilització adaptat a la realitat comercial i a la personalitat local de Manresa. El Consorci col·labora amb l'Ajuntament per divulgar elements d'informació i sensibilització en el procés d'obertura d'un comerç i intervenir en els punts d'atenció a emprenedors, a més d'organitzar sessions formatives i informatives destinades a emprenedors i comerciants. També es preveu dur a terme accions conjuntes amb les associacions de comerciants com ara concursos lingüístics adreçats a la població en general.
El programa també pretén augmentar la xarxa d'establiments col·laboradors del VxL i facilitar-hi la pràctica oral a l'alumnat del CNL i als aprenents del VxL, així com difondre el joc en català a través d'establiments adherits al programa. Paral·lelament es preveu incidir en l'atenció als establiments regentats per persones d'origen estranger per tal de dotar-los de les eines necessàries per fer atenció al públic en català i oferir les comunicacions escrites en llengua catalana.
L'Ofercat s'inicia l'any 2000, per observar de manera sistemàtica l'oferta lingüística dels establiments comercials de Catalunya, com a base per impulsar-hi accions de foment del català. Fa especial incidència en les zones d'alta intensitat comercial, centres comercials i zones comercials de barri. El projecte té dues onades: en la primera es visiten els establiments, se n'observa l'atenció oral i la retolació. A continuació es comparteixen els resultats amb els ens locals i els agents econòmics locals per acordar els plans Ofercat per a cada localitat amb actuacions adaptades a la realitat local i lingüística.
Els plans que impulsen els centres del Consorci de les diverses localitats tenen caràcter plurianual (4 anys) per ajustar-se als canvis sociolingüístics i a les oscil·lacions en la conjuntura econòmica i comercial.
L'Ofercat s'emmarca en l'agenda de foment de l'ús de català a l'empresa i el comerç que, sota el segell genèric Català i empresa, ja estàs al dia? impulsa la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que en fa el desplegament territorial. Complementàriament, s'impulsa el programa Emmarca't, adreçat a grans marques i corporacions, i es dona suport a projectes d'empreses i d'entitats de l'àmbit empresarial i del treball. L'any 2020 no s'han portat a terme estudis Ofercat i Emmarca't per la situació provocada per la covid-19.
Resultats de Manresa
Els resultats de l'Ofercat a Manresa s'han presentat aquest dijous en una sessió en línia, amb representants d'institucions i del comerç local, on també s'han presentat les principals accions que portaran a terme la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística per fomentar l'ús del català al comerç d'aquesta localitat. La presentació dels resultats i del pla Ofercat ha anat a càrrec, respectivament, d'Albert Fabà i Alba Llobet, del Consorci per a la Normalització Lingüística. També hi han participat Núria Masgrau, regidora d'Indústria, Comerç i Activitats de l'Ajuntament de Manresa, i Anna Crespo, presidenta del Consell de Centre del CNL Montserrat i regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Manresa, així com Núria Brugarolas, directora del CNL Montserrat.
El treball de camp es va fer el 2019 amb dades de 472 establiments comercials de Manresa, amb un mètode basat en l'observació visual de la retolació, l'anotació de la llengua d'inici dels interlocutors i la llengua d'adequació.
Com es veu al gràfic, tots els índexs Ofercat (en aquest cas s'exclouen del còmput els ambivalents) tenen valors alts, com ara els de la llengua d'adequació oral (88 punts), la retolació informativa (86 punts), seguit de la retolació identificativa (80). L'índex lleugerament inferior és el que correspon a la llengua d'inici d'atenció al públic (79).
L'índex de la retolació informativa ha sofert una evolució positiva. Així, per exemple, al 2001 tenia un índex de 78 punts i ara n'obté, com hem vist, un de 86. En el cas de la retolació identificativa, per contra, s'ha produït un retrocés, ja que passa de 86 punts, al 2001, a 80. Aquest fenomen, que també es produeix en altres ciutats, es deu a l'increment en els darrers anys de les marques i franquícies on no hi ha genèrics en el rètol i sovint el nom d'aquestes marques és amb altres llengües.
El Pla Ofercat que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística compta amb la implicació de l'Ajuntament de Manresa i el suport de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa. També es preveu establir acords amb altres associacions locals de comerciants, establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) i els mercats de la ciutat per tal d'avaluar i redirigir les accions previstes en el pla i ajustar-les a les necessitats actuals del territori.
La Direcció General de Política Lingüística editarà un material de sensibilització adaptat a la realitat comercial i a la personalitat local de Manresa. El Consorci col·labora amb l'Ajuntament per divulgar elements d'informació i sensibilització en el procés d'obertura d'un comerç i intervenir en els punts d'atenció a emprenedors, a més d'organitzar sessions formatives i informatives destinades a emprenedors i comerciants. També es preveu dur a terme accions conjuntes amb les associacions de comerciants com ara concursos lingüístics adreçats a la població en general.
El programa també pretén augmentar la xarxa d'establiments col·laboradors del VxL i facilitar-hi la pràctica oral a l'alumnat del CNL i als aprenents del VxL, així com difondre el joc en català a través d'establiments adherits al programa. Paral·lelament es preveu incidir en l'atenció als establiments regentats per persones d'origen estranger per tal de dotar-los de les eines necessàries per fer atenció al públic en català i oferir les comunicacions escrites en llengua catalana.