Pelegrín

Roda al món i torna al Bages

Article d'opinió de Josep Pelegrín, Millor Sommelier de Catalunya els anys 2014 i 2015 i Mejor Sumiller de España 2016

per Josep Pelegrín , 23 de novembre de 2020 a les 09:44 |
Seguim aquest recorregut pels espais vitivinícoles, moltes vegades oblidats, de casa nostra. Abans de seguir avançant, però, m'agradaria destacar que tots ells són escollits des del meu punt de vista i el meu criteri. Es tracta, doncs, d'una selecció molt personal basada, això sí, en uns paràmetres que tots aquests indrets compleixen: són racons que val la pena visitar i anar a perdre-s'hi uns dies, ja que estan plens de joies. Joies paisatgístiques, enològiques, patrimonials, gastronòmiques... i, sobretot, humanes.
 

Tines de la Vall del Flequer. Foto: wikimedia commons


Vam començar forts, parlant, com no podia ser d'una altra manera, de la regió referent del nostre país, i tants cops oblidada per tothom: el Priorat. I avui seguirem per una altra raconet, molt més petit. Més petit en extensió, en nombre de cellers i en premis i reconeixements, però no en història, ni en paisatge, ni tan sols en patrimoni. Avui rodarà el món i tornarà al... Bages.

Doncs sí, amics i amigues, avui parlarem d'aquesta comarca, que m'estimo i em sento tan meva. Jo no sóc nascut al Bages (de fet, vaig néixer a Sabadell) però, de ben jove, amb 14 anyets, hi vaig aterrar buscant formació en hoteleria, a l'escola on actualment treballo, la Joviat. I hi vaig trobar molt més que formació (que també i molt bona, per cert...). Per això sempre dic que jo sóc empeltat al Bages...


Doncs sí el Bages, a part de ser el cor de Catalunya, la comarca on resideix la Moreneta, on va néixer en Pep Guardiola i el lloc per on es passa quan els de la capital pugeu cap a la Cerdanya, aquí també s'hi fa vi. I no fa pas quatre dies precisament... Hi ha una tradició vinícola mil·lenària, amb alt i baixos al llarg de la història (com a tot arreu) però amb unes arrels ben profundes, que ens permeten mirar el present i, sobretot, el futur, amb esperança i carregats d'il·lusió. És un d'aquests altres tresors amagats que trobem a la geografia catalana. Us faré cinc cèntims del perquè (o almenys ho intentaré...).
 

Tines de la Vall del Flequer. Foto: Wikimedia commons


Quins són els vins que ens arriben a emocionar? A mi, els vins que m'arriben al cor i em fan posar els pèls de punta i la pell de gallina, són els vins que ens expliquen coses. Els vins que tenen ànima. Sempre ho dic que per mi, l'ànima d'un vi no és tant la seva qualitat organolèptica, la seva perfecció o la seva absència de defectes, menors o majors. Per mi l'ànima d'un vi resideix en la capacitat que aquest té per a transportar-te, per a fer-te viatjar. En l'espai i en el temps. Els vins amb ànima són aquells que, quan els tastes, et transporten a la vinya que els ha vist néixer, al tros de terra que ha donat vida al raïm. Et transporten a temps passats, on tot fruïa més lent. On el rellotge no ens pressionava tant com ara. On es tenia temps de parar, observar i aprendre. Aprendre a apreciar el que es té. I a valorar-ho. I a transmetre-ho a les següents generacions. Et transporten a paisatges carregats d'història, d'aromes que, després, trobarem als vins, evidentment. Vins que t'apropen a les persones que els fan. Perquè, al capdavall, els vins són el pur reflex de l'ànima i la personalitat de la gent que els fa.

I d'història, de paisatge i de patrimoni, històric, però sobretot humà, el Bages en té per avorrir. Les vinyes que conformen aquesta petita denominació d'origen, la DO. Pla de Bages, no sumen més de 600 ha actualment (i això que a finals del segle XIX n'hi havia hagut més de 28000...). A causa del paisatge, ple de turonets, vessants i pendents, aquestes vinyes són petites i, actualment, envoltades de bosc. Bosc ple de pins i vegetació mediterrània. Romaní, farigola, fonoll i espígol. Paisatge i aromes que aporten sensació de frescor als vins.

I aquesta orografia dóna lloc a les tines de pedra seca. Unes construccions úniques a la mediterrània on, antigament, es fermentava el vi a peu de vinya. Construïdes pels mateixos pagesos amb pedra seca, sense cap mena de material que les lligués entre elles, són conjunts de dipòsit de fermentació i barraca per guardar i vigilar la collita que, actualment, es poden visitar i que resulten impressionants.
 

Món Sant Benet és un centre cultural patrimonial creat l'any 2007 que aplega diferents espais i serveis culturals, turístics, d'oci i científics. Foto: MSB


Aquestes vinyes, emmarcades pels típics murs de pedra seca, tan present a casa nostra (i Patrimoni Cultural de la UNESCO), comparteixen espai amb altres cultius, sobretot de cereals, que les van voler substituir a principis del segle XX, però que la tossudesa dels pagesos no ho va permetre (tot i que gairebé...). De fet, d'aquesta tossudesa d'alguns en va néixer fa 25 anys aquesta DO. Una DO. que conta actualment 15 cellers, tots ells amb una tradició al darrere que espanta, però amb una nova generació de vinyaires al capdavant que aporten frescor, idees, ganes i un futur brillant.

Combinació equilibrada de varietats vingudes de fora a finals dels anys 70, però que tan bé s'han adaptat al nostre terreny i, sobretot, al nostre clima (difícil per viure-hi, però ideal per obtenir maduracions llargues i completes) amb varietats històriques que, de mica en mica es van recuperant i que sens dubte són la millor manera de comprendre com són els vins del Bages. I és l'aposta per aquestes varietats el que està fent i farà únics els vins del Bages.

Per tot això i molt més, no em direu que el Bages no mereix una visita... A més, no hi ha excusa, perquè estem al centre del país, a prop de tot!! Va, que si veniu i m'aviseu us ensenyaré alguns d'aquests tresors personalment... Us animeu??

 

Participació