El Cd'E Manresa treu un punt d'un partit molt gris a Vilafranca del Penedès (1-1)

Qualsevol signaria fer un partit dolent i no perdre. Seria un mal menor. El partit que el Cd'E Manresa ha jugat a Vilafranca del Penedès no va anar sobrat de virtuts, precisament. Va ser espès, amb poca, i de vegades gens, continuïtat en el joc; sense arribades clares a les dues àrees ni ocasions de gol. Va ser un partit gris, molt gris, quasi negre. I dins d'aquest panorama, el millor va ser l'estrena de Noah com a golejador oficial aquesta temporada. Noah va pescar una pilota al segon pal, arran d'una falta lateral, i va posar el seu equip amb avantatge als 12 minuts de joc. Llàstima que a manca de pocs segons per al descans una errada defensiva culminava amb el gol d'un empat que, a la fi, seria definitiu. Malgrat tot, sumar sempre és positiu. I encara que sigui a mitges, el Cd'E Manresa ja ha passat pàgina del cop rebut contra l'Europa.

El Cd'E Manresa, excepte els primers compassos del partit presidits pel típic tempteig, va dominar més que el seu rival, que tenia la important baixa del seu home ‘franquícia', Víctor Oribe. Un xut llunyà de Pasqui, que va sortir a fora a l'esquerra de Marc Vito, seria la única concessió dels deixebles de Ferran Costa al seu rival (5'). La millor aposta manresana sobre el terreny de joc es traduiria en el primer gol de la freda tarda a la capital del Penedès als 12 minuts. Des de l'esquerra de l'atac visitant, Èrik Rafael botaria una falta lateral que prolongaria De Sande, a prop del vèrtex de l'àrea petita, cap el segon pal; allà va aparèixer Noah per anotar la seva primera diana de la temporada i posar el 0 a 1 al marcador.

El gol no va canviar el guió els següents minuts, on es va veure un Manresa amb més vocació ofensiva, però amb moltes dificultats per crear perill real pels dominis de Ton Casamajor. Tan sols un xut de Toni Sureda des de fora de l'àrea, que va sortir per sobre del travesser, se sortiria de la tònica (18'). La resposta local arribaria dos minuts després amb una rematada d'Illescas, arran d'un servei de cantonada, que la defensa rebutjaria de nou a corner.

Aquesta jugada obriria un període en que el Vilafranca va donar un pas endavant i, tímidament, es va fer seu el control de la pilota. Això sí, un control únicament territorial però totalment estèril. El control de la pilota era local, però el control de la situació era d'un Manresa que no donava opcions a un rival que tan sols en intents llunyans de Mejía, un parell de vegades, i Gerard Boira, eren capaços d'endevinar el color de la camiseta que duis Marc Vito. Però, malgrat la ineficàcia ofensiva dels vilafranquins, arribaria la jugada que donaria pas al gol de l'empat. Una pilota aèria davant el balcó de l'àrea defensada pel Manresa no la va poder refusar en primera instància Moha (primer ‘misto') ni Solernou en segona (segon ‘misto'); quan De Sande es disposava a refusar en tercera instància, Escofet es va avançar al defensa manresà, va encarar la porteria visitant i va batre Marc Vito davant la desesperació bagenca, que veien de reüll un marcador electrònic que estava a punt d'arribar a la fi del primer temps, retrotraient-los al que va succeir set dies abans.

Si la primera part va tenir poca qualitat, la segona va ser pràcticament un calc. Novament les interrupcions, que coartaven qualsevol continuïtat en el joc, imperaven en una represa que, com a tall d'exemple, apuntar que no va generar cap xut a porteria dins de qualsevol de les dues àrees fins el minut 74, pràcticament després de mitja hora de joc. La resta, tímids intents des de fora de l'àrea, com els de David López (49') i Escofet (56'). Als 74', com apuntàvem anteriorment, primera rematada dins l'àrea. Noah, a la mitja volta, xutava per sobre del travesser. Poc després (79') David López xutava als núvols una falta executada des del centre de la mitja lluna de l'àrea. Ni amb situacions tan clares com aquesta el partit sortia de la grisor imperant.

El darrer tram de la segona part, els darrers deu minuts, el Manresa va donar un pas endavant i va aconseguir encadenar possessions més llargues, però tampoc va aconseguir crear el perill suficient com per trencar les taules al marcador. Això sí, va poder elaborar la millor jugada del partit (82'), nascuda al la zona de lateral dret, on Solernou va passar-li la pilota a Izan Checa, a la ratlla divisòria d'ambdós camps; aquest cap a Èrik Rafael, que li tornava a passar la pilota; Checa cap a Uri Pérez, que feia la paret amb Noah, el que permetia a Pérez xutar a porteria, ja dins l'àrea, en una posició franca però neutralitzada per un defensa local; la pilota va caure a peus de Toni Sureda que, finalment, xutava des de la banda esquerra de l'atac cap el segon pal, però sense trobar porteria. Valia la pena recrear-s'hi en la jugada perquè va ser un oasi dins un desert de sorra. Un oasi que caldrà repetir més sovint a la pròxima parada, davant la Pobla de Mafumet, diumenge vinent. Tampoc seria demanar massa. És el que se li ha vist fer a aquest Manresa des que que va començar la temporada oficial, a banda, també, d'una immaculada pretemporada.

Fitxa tècnica

Futbol Club Vilafranca: Casamajor, Albert, Fontanils, Toni Cunill, Illescas, Gerard Boira, Pasqui, Escofet, Mejía (Àlex Segura, 85'), Rusi (Pol Via, 85'), David López.

Centre d'Esports Manresa: Marc Vito, De Sande, Solernou, Moha, Àlex Iglesias (Àlex Sánchez, 45'), Franco (Izan Checa, 69'), Juli Serrano, Cuello (Uri Pérez, 69'), Toni Sureda, Noah, Èrik Rafael (Jordi García, 85'). 

Gols: 0-1 (12'), Noah; 1-1 (44'), Illescas.

Àrbitre: Sr. Alejandro Carrillo Vilchez, de la delegació de BCN. Va estar assistit per Alberto Hernández Ortiz i Ayoub Serroukh Taouil.

Targetes: David López i Gerard Boira, pel Vilafranca; Toni Sureda i De Sande, pel Manresa.

Camp: Municipal de Vilafranca del Penedès, sense espectadors. Partit jugat a porta tancada per decisió del Prosicat, a causa del Covid-19.