Habitatge

Ni pandèmia, ni fred, ni lleis 24/2015 i 17/2019: la PAHC ha d'aturar tres desnonaments en dos dies a Manresa

En tots tres casos la propietat són bancs o grans tenidors que tiren endavant els llançaments i un sistema judicial que s'empara en la normativa processal

per Pere Fontanals , Manresa, 18 de novembre de 2020 a les 13:02 |
Activistes de la PAHC al carrer Pedregar | Pere Fontanals
Ni la situació pandèmica que viu el món, ni l'arribada de l'hivern, ni l'aplicació de les lleis 24/2015 i 17/2019 que impedeixen fer desnonaments sense oferir una alternativa de lloguer social. Res d'això. L'avarícia i l'especulació amb un bé de primera necessitat és el motor que impulsa totes les economies, però encara molt més la de l'habitatge.

Malgrat experiències com la d'Eme, que es va veure abocat a dormir a tocar del riu sense cap més oportunitat que la que li va oferir la pròpia xarxa ciutadana o entitats de caràcter privat, la maquinària continua fent fora famílies de casa seva per recuperar uns recursos que ni usa ni aprofita per al bé comú. La justícia continua autoritzant els desnonaments a l'empara de la normativa processal que és competència de Madrid, i la policia, si és requerida, no s'està d'actuar.


En dos dies, la PAHC Bages ha hagut d'aturar tres desnonaments a Manresa, un dimarts i dos aquest dimecres, algun d'ells amb una propietat molt activa tot i que en cap dels casos no han hagut d'intervenir els antiavalots dels Mossos d'Esquadra per molt que els demanés la part actora. En tots tres casos, a més, la propietat és un gran tenidor o un fons voltor.

Dimarts, al carrer Barcelona, la PAHC va aconseguir l'ajornament sense data, encara, del desnonament d'una família que viu en un pis propietat de l'empresa Prosaper 2005 SL, que és gran tenidora. I aquest dimarts, un darrere l'altre, primer la plataforma ha aconseguit l'ajornament d'un llançament d'un home i una dona que comparteixen habitatge a la baixada dels Drets en un bloc propietat del fons Dovarian.


Poc més tard, al carrer Pedregar, la PAHC s'ha tornat a fer forta per aturar el desnonament d'un matrimoni amb infants per part d'un particular, però que, segons entenen des de la plataforma, també és un gran tenidor. En aquest cas, fins i tot, l'advocat del propietari no s'estava d'insistir a procuradores i agents dels Mossos sobre la necessitat d'actuar amb agents antiavalot malgrat que hi havia una quarantena d'activistes en un carrer molt estret i amb molt desnivell. Finalment, s'ha ajornat el llançament fins al 22 de desembre, a les portes de Nadal.

En tots tres casos, les famílies no han rebut cap proposta de lloguer social, que és, precisament, el que demanen elles i la PAHC.
 

Membres de la PAHC Bages davant la porta d'un llançament a la Baixada dels Drets. Foto: Pere Fontanals


Per què els jutges continuen desnonant?

La Llei 24/2015 i la posterior 17/2019 de la Generalitat de Catalunya, entre moltes altres coses, són clares en que els grans tenidors no poden portar a terme un desnonament si abans no han ofert un lloguer social a la família afectada. Tant una llei com l'altre són vigents a dia d'avui -tot i que la 24/2015 va estar en suspens en època PP- i fins i tot hi ha un decret d'aquest 2020 que modifica l'última per adaptar-la a la pandèmia.

En el moment de presentar denúncia, el gran tenidor hauria d'incloure una oferta de lloguer social rebutjada per l'inquilí. Si no, el jutjat hauria d'inademetre la denúncia. Així, doncs, per què els jutges no apliquen la llei? L'aplicació de la llei en el jutjat a l'hora de rebre la denúncia requereix la modificació de la normativa processal que marca tots els procediments que es porten a terme de forma sistemàtica, i la normativa processal és competència total de l'Estat. Malgrat això, res no impediria que un jutge, per mutu propi, inadmetés una denúncia a l'empara d'aquest cos legal.

O sigui, una família desnonada en aquestes condicions podria denunciar el gran tenidor en base a la llei 17/2019 i el jutge admetria la denúncia perquè no és part actora i no afecta la normativa processal, però, i en paraules planeres, amb les competències actuals i amb la redacció de les lleis, el jutge no ha d'aplicar aquesta llei "de forma automàtica" si li arriba una denúncia d'ocupació.

 

Participació