07
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:23h
Els dos cardonins -un cardoní i una cardonina- que divendres estaven citats al jutjat d'instrucció número 4 de Figueres, amb onze investigats més, pel tall de Tsunami Democràtic a la Jonquera (Alt Empordà) que es va fer entre l'11 i el 12 de novembre de 2019 arran de la sentència de l'1-O, s'han negat a declarar davant el jutge. De fet, s'hi han negat tots tretze.
Els dos cardonins són els primers bagencs que han hagut de presentar-se al jutjat de Figueres dels setze imputats de la comarca que hi ha en total, inclòs el regidor de Fem Manresa, Jordi Trapé. Tots ells havien estat citats fa vuit mesos a declarar davant la Guàrdia Civil, encara que no tots s'hi van presentat.
En aquest sentit, les diferents defenses es mostren "tranquil·les" ja que consideren que no es tracta de cap il·lícit penal i esperen el sobreseïment de la causa. La portaveu d'Alerta Solidària, Eva Pous, lamenta que el procés judicial continuï endavant i assegura que es tracta d'una causa que "no s'aguanta per enlloc".
"Esperem que això s'acabi arxivant, tal i com indica la lògica. De fet, no s'hauria d'haver arribat a incoar mai perquè estem parlant d'una manifestació, d'un dret fonamental. El fet que hagi tirat endavant, ja és una anomalia", assenyala Pous.
L'advocada ha lamentat la quantitat de recursos públics que s'estan destinant a aquest procediment i considera que si no s'ha arxivat encara és per "interès polític". "El que s'ha volgut és buscar un càstig exemplar contra les persones que es van manifestar aquell dia", assenyala la lletrada.
Una trentena de persones s'han concentrat davant dels jutjats de Figueres aquest divendres en suport als tretze investigats que estaven citats a declarar pel tall del Tsunami Democràtic de fa un any a la Jonquera. Inicialment eren quinze les persones que havien de passar a disposició judicial aquest divendres, però dues d'elles no ho han fet perquè l'advocat ha al·legat que no podia assistir a la vista. Tots els encausats s'han negat a declarar, però sí que han demanat saber el motiu pel qual se'ls ha citat. El jutge els ha aclarit que era per tallar l'AP-7 al quilòmetre zero a la Jonquera, impedir la lliure circulació de vehicles i provocar danys a la via.
En plena pandèmia
Bona part dels tretze citats a declarar d'aquest divendres eren de poblacions de lluny de Figueres. Alguns fins i tot s'havien llevat a les 5 de la matinada per poder arribar a temps. Pous lamenta que el jutge hagi denegat repetidament la possibilitat de fer les declaracions a través de videoconferència o bé desplaçar-se al jutjat més proper al seu domicili "malgrat que estem en plena segona onada de pandèmia".
Un dels advocats que s'ha hagut de desplaçar per aquestes declaracions és en Jonathan Cortijo, que defensa dues persones del Baix Camp. Explica que estan "molt tranquils" en relació als fets que s'investiguen i creu que la causa s'acabarà arxivant.
De totes maneres, Cortijo explica que encara no han demanat el sobreseïment del cas pel "tarannà del jutge". En aquest sentit, l'advocat ha carregat contra els atestats "kafkians" fets per la policia i que inclouen captures de pantalla de xarxes socials i pàgines web on els seus clients pengen fotografies amb simbologia independentista. "Si això és un delicte que baixi Déu i ens ho expliqui, perquè jurídicament això no s'aguanta per enlloc", ha conclòs l'advocat.
Els dos cardonins són els primers bagencs que han hagut de presentar-se al jutjat de Figueres dels setze imputats de la comarca que hi ha en total, inclòs el regidor de Fem Manresa, Jordi Trapé. Tots ells havien estat citats fa vuit mesos a declarar davant la Guàrdia Civil, encara que no tots s'hi van presentat.
En aquest sentit, les diferents defenses es mostren "tranquil·les" ja que consideren que no es tracta de cap il·lícit penal i esperen el sobreseïment de la causa. La portaveu d'Alerta Solidària, Eva Pous, lamenta que el procés judicial continuï endavant i assegura que es tracta d'una causa que "no s'aguanta per enlloc".
"Esperem que això s'acabi arxivant, tal i com indica la lògica. De fet, no s'hauria d'haver arribat a incoar mai perquè estem parlant d'una manifestació, d'un dret fonamental. El fet que hagi tirat endavant, ja és una anomalia", assenyala Pous.
L'advocada ha lamentat la quantitat de recursos públics que s'estan destinant a aquest procediment i considera que si no s'ha arxivat encara és per "interès polític". "El que s'ha volgut és buscar un càstig exemplar contra les persones que es van manifestar aquell dia", assenyala la lletrada.
Una trentena de persones s'han concentrat davant dels jutjats de Figueres aquest divendres en suport als tretze investigats que estaven citats a declarar pel tall del Tsunami Democràtic de fa un any a la Jonquera. Inicialment eren quinze les persones que havien de passar a disposició judicial aquest divendres, però dues d'elles no ho han fet perquè l'advocat ha al·legat que no podia assistir a la vista. Tots els encausats s'han negat a declarar, però sí que han demanat saber el motiu pel qual se'ls ha citat. El jutge els ha aclarit que era per tallar l'AP-7 al quilòmetre zero a la Jonquera, impedir la lliure circulació de vehicles i provocar danys a la via.
En plena pandèmia
Bona part dels tretze citats a declarar d'aquest divendres eren de poblacions de lluny de Figueres. Alguns fins i tot s'havien llevat a les 5 de la matinada per poder arribar a temps. Pous lamenta que el jutge hagi denegat repetidament la possibilitat de fer les declaracions a través de videoconferència o bé desplaçar-se al jutjat més proper al seu domicili "malgrat que estem en plena segona onada de pandèmia".
Un dels advocats que s'ha hagut de desplaçar per aquestes declaracions és en Jonathan Cortijo, que defensa dues persones del Baix Camp. Explica que estan "molt tranquils" en relació als fets que s'investiguen i creu que la causa s'acabarà arxivant.
De totes maneres, Cortijo explica que encara no han demanat el sobreseïment del cas pel "tarannà del jutge". En aquest sentit, l'advocat ha carregat contra els atestats "kafkians" fets per la policia i que inclouen captures de pantalla de xarxes socials i pàgines web on els seus clients pengen fotografies amb simbologia independentista. "Si això és un delicte que baixi Déu i ens ho expliqui, perquè jurídicament això no s'aguanta per enlloc", ha conclòs l'advocat.