17
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
20:17h
L'Ajuntament de Manresa ha donat com a marge per marxar fins al proper dilluns, als 14 joves que viuen en un immoble amb vuit pisos al carrer Ignasi Balcells, 15, al costat de la plaça de la Música. Es tracta d'un edifici de nova construcció -de la primera dècada de 2000- que té l'estructura en perfecte estat i que l'empresa promotora va deixar pràcticament acabat. L'avís el van rebre divendres passat i els donaven 72 hores per abandonar l'edifici en el que alguns hi porten 2 anys vivint. Si dilluns no han marxat vindran els Mossos d'Esquadra a desallotjar-los.
La notificació dels serveis tècnics de l'Ajuntament de Manresa, a la que ha tingut accés NacióManresa, argumenta que en moltes finestres no hi ha vidres, que el forat de l'ascensor pot ser perillós, que la instal·lació elèctrica pot ser font de riscos, que els pisos no disposen d'extractors i que les cuines no tenen la instal·lació de gas adequada. La notificació també argumenta que els pisos no tenen lavabos. "Com que l'edifici té parts de l'obra per finalitzar, no té cèdula d'habitabilitat", argumenten.
Els joves, que durant la nit abaixen aquelles persianes de les finestres on no tenen vidres, argumenten que aquests no són motius suficientment raonats per fer-los fora d'on viuen, alguns d'ells, des de fa dos anys. Vuit dels joves són exmenors tutelats que quan van complir 18 anys es van trobar, de cop, al carrer, els sis restants tenen vint-i-pocs anys.
Sobre els motius que al·lega l'Ajuntament per fer-los fora de l'immoble, els nois expliquen a NacióManresa que les portes de tots els pisos de l'ascensor estan tancades i que "no el fem servir perquè, a més, no funciona". "Nosaltres no ens podem fer càrrec de la llum i la tenim punxada, però si han de fer fora de casa tothom qui té la llum punxada, Manresa quedaria buida", exposen. A la cuina, diuen, cuinen amb gas butà i uns fogons autònoms, de manera que no toquen els de la instal·lació.
Sobre el tema dels lavabos, els afectats no se'n saben avenir. Els pisos sí que tenen lavabos. "El que no tenim és aigua", s'exclamen, i afegeixen, "quan va haver-hi el confinament ens van posar un comptador social d'aigua, però quan va acabar ens el van treure". Ara només poden funcionar amb garrafes d'aigua.
No entenen la postura de l'Ajuntament
L'ordre de desallotjament arriba per part de l'Ajuntament de Manresa, no dels jutjats. Són els serveis tècnics municipals els que han signat que allà no s'hi pot viure. L'immoble és de la promotora que el va construir excepte un dels vuit pisos que és d'un particular. "Però és que no és ni l'empresa ni el particular qui demana que marxin", explica Khadija, de l'associació Al Noor, "és l'Ajuntament basant-se en una valoració que no té cap ni peus".
Des de la regidoria de Serveis Socials, la seva regidora Mariona Homs assegura al diari que als joves se'ls ha ofert alternativa habitacional a través de l'Espai Jove i que han activat la gestora de casos de la Generalitat. "Hi estem treballant amb l'acompanyament d'Al Noor".
Des d'Al Noor, Khadija tem que amb aquest cas torni a passar "el que va passar amb els desallotjaments del carrer del Cós i carrar Hospital" i que aquests joves, "que venen de situacions molt complicades i són molt vulnerables" es trobin al carrer abocats a passar-se les 24 hores del dia sense rumb. "Serà pitjor la solució que la situació actual", remata.
Un dels joves assegura que "actualment els veïns no tenen cap queixa amb nosaltres", tot i que admet que al principi que van ocupar "sí que hi havia festes i fèiem sorolls i va venir la policia a avisar-nos més d'una vegada", però "fa mesos que ja no passa". L'Ajuntament no comparteix aquesta versió i assegura que han rebut "nomborses queixes dels veïns, també els darrers mesos".
"La majoria fan formacions per millorar el català o per formar-se professionalment, assisteixen a cursos i tenen casa seva molt cuidada, perquè és allà on viuen", explica Khadija. "Com continuaran fent això si no tenen un lloc on dormir o descansar?", és pregunta. I tot plegat "en la segona onada de la pandèmia i a l'entrada de l'hivern".
La notificació dels serveis tècnics de l'Ajuntament de Manresa, a la que ha tingut accés NacióManresa, argumenta que en moltes finestres no hi ha vidres, que el forat de l'ascensor pot ser perillós, que la instal·lació elèctrica pot ser font de riscos, que els pisos no disposen d'extractors i que les cuines no tenen la instal·lació de gas adequada. La notificació també argumenta que els pisos no tenen lavabos. "Com que l'edifici té parts de l'obra per finalitzar, no té cèdula d'habitabilitat", argumenten.
Els joves, que durant la nit abaixen aquelles persianes de les finestres on no tenen vidres, argumenten que aquests no són motius suficientment raonats per fer-los fora d'on viuen, alguns d'ells, des de fa dos anys. Vuit dels joves són exmenors tutelats que quan van complir 18 anys es van trobar, de cop, al carrer, els sis restants tenen vint-i-pocs anys.
Sobre els motius que al·lega l'Ajuntament per fer-los fora de l'immoble, els nois expliquen a NacióManresa que les portes de tots els pisos de l'ascensor estan tancades i que "no el fem servir perquè, a més, no funciona". "Nosaltres no ens podem fer càrrec de la llum i la tenim punxada, però si han de fer fora de casa tothom qui té la llum punxada, Manresa quedaria buida", exposen. A la cuina, diuen, cuinen amb gas butà i uns fogons autònoms, de manera que no toquen els de la instal·lació.
Sobre el tema dels lavabos, els afectats no se'n saben avenir. Els pisos sí que tenen lavabos. "El que no tenim és aigua", s'exclamen, i afegeixen, "quan va haver-hi el confinament ens van posar un comptador social d'aigua, però quan va acabar ens el van treure". Ara només poden funcionar amb garrafes d'aigua.
No entenen la postura de l'Ajuntament
L'ordre de desallotjament arriba per part de l'Ajuntament de Manresa, no dels jutjats. Són els serveis tècnics municipals els que han signat que allà no s'hi pot viure. L'immoble és de la promotora que el va construir excepte un dels vuit pisos que és d'un particular. "Però és que no és ni l'empresa ni el particular qui demana que marxin", explica Khadija, de l'associació Al Noor, "és l'Ajuntament basant-se en una valoració que no té cap ni peus".
Des de la regidoria de Serveis Socials, la seva regidora Mariona Homs assegura al diari que als joves se'ls ha ofert alternativa habitacional a través de l'Espai Jove i que han activat la gestora de casos de la Generalitat. "Hi estem treballant amb l'acompanyament d'Al Noor".
Des d'Al Noor, Khadija tem que amb aquest cas torni a passar "el que va passar amb els desallotjaments del carrer del Cós i carrar Hospital" i que aquests joves, "que venen de situacions molt complicades i són molt vulnerables" es trobin al carrer abocats a passar-se les 24 hores del dia sense rumb. "Serà pitjor la solució que la situació actual", remata.
Un dels joves assegura que "actualment els veïns no tenen cap queixa amb nosaltres", tot i que admet que al principi que van ocupar "sí que hi havia festes i fèiem sorolls i va venir la policia a avisar-nos més d'una vegada", però "fa mesos que ja no passa". L'Ajuntament no comparteix aquesta versió i assegura que han rebut "nomborses queixes dels veïns, també els darrers mesos".
"La majoria fan formacions per millorar el català o per formar-se professionalment, assisteixen a cursos i tenen casa seva molt cuidada, perquè és allà on viuen", explica Khadija. "Com continuaran fent això si no tenen un lloc on dormir o descansar?", és pregunta. I tot plegat "en la segona onada de la pandèmia i a l'entrada de l'hivern".