El Pont del Pont

per Antonio Mora Vergés, 12 de gener de 2010 a les 21:42 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de gener de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan a l'origen del topònim, contra el criteri “oficial” no tenim arguments per excloure la procedència de la llengua àrab; Aràra "lliure, franca"; de l'àrab [ar-]rúqq '[la] terra, [l'] indret'; de l'àrab vulgar [al-] qafúr , derivat de l'àrab clàssic [al-] qàfr '[el] despoblat, desert'

Abans de l'arribada dels romans, en aquest país nostre, els llocs i les coses ja tenien nom, i justament aquesta dèria seva de canviar-ho tot, reeixirà en el llocs propers a la mediterrània, i força menys en les terres interiors.

Quan a l'afirmació : "El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps molt remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l'arcada del pont actual", ens deixa literalment sense alè, escrivíem en l'article sobre el Pont de Vallfogona de Ripollès (S'observen encara -i en recollim imatges- els forats que a banda i banda del pont, permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra (bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau. El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col·locava la clau i tot el conjunt quedés ben situat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua). El pont de Vilomara, com quasi tots ,es va aixecar amb la tècnica descrita.

El 983 el lloc de Vilomara surt documentat en una donació de la capella romànica de Santa Magdalena del Pla, (actualment dins del cementiri municipal) al aleshores recentment consagrat monestir de Sant Benet. Des d'aquest any fins al 1600, Vilomara estarà sota la seva jurisdicció i haurà de pagar un cens.


Santa Magdalena del Pla. Antonio Mora Vergés

Amb anterioritat a l'època contemporània, el nom havia sigut simplement Rocafort i més oficialment Rocafort del Bages. No apareix Vilomara en el topònim degut a que era un arrabal petit i llunyà. A partir de l'any 1917 passa a denominar-se Rocafort i Vilomara. Posteriorment en l'any 1933, el nom va canviar a Rocafort i El Pont de Vilomara. La denominació actual del municipi El Pont de Vilomara i Rocafort, va ser aprovada per la Generalitat de Catalunya el 27 de maig de 1982. La raó del canvi va ser el trasllat de l'ajuntament i el creixement demogràfic en tots els sentits de El Pont de Vilomara. Des de l'any 1994, també pertany a aquest municipi el sector del Marquet Paradís que abans havia estat part del terme municipal de Mura (decret 66/1994, de 22 de març, publicat al DOGC número 1881).

Al Marquet Paradís es troba una antiga església preromànica, l'Església de Sta. Maria de Matadars, considerada unes de les més antigues de la comarca.
 

Església de Santa Maria de Matadars. Antonio Mora Vergés

 

Arxivat a:
Municipis, vilomara, divulgar
Participació