Manresa homenatjarà dissabte Teresa Rebull amb un documental i un concert

Es projectarà "Teresa Rebull. Ànima desterrada", i Laura Simó, Anna Roig i Raquel Lúa, versionaran en clau actual les cançons de la cantant i activista antifranquista

Redacció
06 d'octubre del 2020
Actualitzat a les 12:46h
Teresa Rebull en una imatge del 2006
Teresa Rebull en una imatge del 2006 | ACN

El proper dissabte dia 10 d'octubre, Manresa oferirà com a pòrtic de la Fira Mediterrània, dues activitats del programa Música i exili que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat, centrades en homenatjar la figura de la cantautora, pintora i activista Teresa Rebull, de la qual el 2019 es va commemorar el centenari del seu naixement.

Per una banda, i com a acte central, a la sala gran del teatre Kursaal de Manresa (20.30 h), tindrà lloc el concert d'homenatge a Teresa Rebull amb el títol Amor de la Marenda, coproduït pel festival Barnasants, l'espai Ter de Torroella de Montgrí, i l'Associació ADEP.CAT. Es tracta d'un espectacle en què música i paraula es fusionen amb el fil conductor del jazz i que presenta un vestit llarg i sorprenent a algunes de les cançons més conegudes de Rebull (com Mocador d'olor o Paisatge de l'Ebre), i en presenta de noves a partir de textos i poemes inèdits de la pròpia Rebull. 

L'espectacle, inclòs dins del cicle d'Arrel del Kursaal, serà el primer concert de presentació del disc Amor de la Marenda, enregistrat el 20 de desembre de 2019 a l'Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí en l'estrena del muntatge. La primavera passada s'havia de presentar al dins del marc de la programació oficial del festival Barnasants, però la Covid 19 ho va impedir.

La producció, de la qual també aquest dissabte es presenta el disc, aplega una dotzena de músics destacats de l'escena estatal (com el saxofonista Perico Sambeat o el contrabaixista David Mengual) i compta amb les veus de tres cantants destacades: Raquel Lúa, Anna Roig i Laura Simó. 

Documental Teresa Rebull, ànima desterrada de Susanna Barranco

La figura de Rebull, exiliada a França, continua essent encara avui un referent en relació a la lluita pels drets i les llibertats individuals i col·lectives. En aquest sentit, la sala Plana de l'Om de Manresa a les 18:00 h acollirà la projecció del documental ‘Teresa Rebull, ànima desterrada' de la directora Susanna Barranco, una coproducció amb Televisió de Catalunya que repassa la vida de Rebull i que serà presentat per la seva directora Susanna Barranco. L'accés és lliure, amb invitació prèvia que es pot obtenir aquí.

Als actes hi seran presents Pere Camps (director de Barnasants) i Jordi Fosas (director de la Fira Mediterrània).  

El preu de les entrades per veure ‘Homenatge a Teresa Rebull' és de 12 euros (10 euros amb Carnet Galliner, Escoles de Música, menors de 25 anys i majors de 65). Per més informació a les taquilles del teatre(de dimarts a dissabte d'11 h a 13 h i de 18 h a 21 h), per telèfon (93 8723636) i per internet.


Durant l'espectacle s'aplicaran les mesures de seguretat recomanades per les autoritats sanitàries, amb una reducció de l'aforament i l'ús de mascareta durant l'espectacle.

Sobre Teresa Rebull. Teresa Rebull (Sabadell, 1919 - Banyuls de la Marenda, 2015) és un dels personatges més atípics de la Nova Cançó. Era més gran que Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Ovidi Montllor (i per això li deien, amicalment, l'Àvia de la Nova Cançó). Va viure, bàsicament, a la Catalunya Nord, i va compaginar la seva dedicació a la música com a cantautora, amb moltes altres coses (per exemple, amb el ball o amb la pintura. De fet, el juliol de 2006, Rebull va rebre un gran homenatge, organitzat per Òmnium Cultural, en què van participar-hi molts dels seus companys d'escenaris: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, Pascal Comelade...: Visca l'amor. Festa homenatge a Teresa Rebull.

Rebull va néixer a Sabadell el 21 de setembre de 1919. Els seus pares eren revolucionaris (ell comunista, ella anarquista). Rebull va haver de començar a treballar a una fàbrica tèxtil als 12 anys, però va estudiar a les tardes a cercles obrers d'esquerres. El 1936 va trobar una feina al Departament de Treball de la Generalitat i va començar a militar al POUM. Després dels Fets de Maig, va ser breument empresonada. En acabar la guerra, amb el seu company, Pep Rebull, va marxar a l'exili francès. El 1940 va tornar a Barcelona, però va decidir establir-se finalment a França amb el seu company.

A França va fer amistat amb André Bréton, Jean-Paul Sartre, Albert Camus i Georges Brassens, i va col·laborar amb el maquis francès contra els nazis. Després de la guerra mundial, ocasionalment ja es va dedicar a la música. De 1968 a 1980 va optar per cantar en català. Va tenir contacte amb el moviment de la Nova Cançó i va fer concerts amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra...

Va musicar poemes de Joan Salvat-Papasseit, de Miquel Martí i Pol, de Jordi Pere Cerdà i de Maria Mercè Marçal (entre d'altres). Va morir el 15 d'abril de 2015 a Banyuls de la Marenda.

Sobre el cicle Música i exili. Organitzat pel Departament de Cultura, en col·laboració amb els departaments d'Acció Exterior i de Justícia, programa més d'un centenar d'activitats a diferents països, entre espectacles, conferències i exposicions, i rellança les figures de Teresa Rebull, Robert Gerhard, Pau Casals i Josep Carner com a quatre grans ambaixadors de Catalunya al món, funció que aquests quatre artistes van desenvolupar.