01
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
02
d'octubre
a la
13:57h
El pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat i eminent historiador, ha mort aquesta nit a l'edat de 92 anys, segons ha informat l'Abadia, d'on era sacerdot des de feia 65 anys. Reguer, que sempre va destacar per la seva lluita antifranquista i catalanista, va néixer a Madrid l'any 1928, però quan tenia un any la seva família es va traslladar a viure a Barcelona.
Va ser a la capital catalana on es va doctorar en dret i llicenciar en teologia, coincidint a la universitat amb Joan Reventós i Jordi Pujol. Va ser detingut durant la vaga de tramvies de 1954, i va passar set mesos arrestat en al castell de Montjuïc. La seva tesi doctoral va versar sobre l'actuació d'Unió Democràtica de Catalunya i el seu entorn durant la República i la Guerra Civil.
Del 1962 al 1964 i de 1968 a 1972 va estar destinat al Monestir benedictí de Santa Maria de Medellín-Envigado (Colòmbia), on va ser mestre de novicis i professor al Seminari Major, Institut de Litúrgia del CELAM i Facultat de Teologia de la Universitat Catòlica Bolivariana. Va ser també responsable del Secretariat Nacional de Litúrgia de Colòmbia en els anys de la reforma postconciliar i la revista de la Congregació del Culte Notitiae va elogiar el seu treball de difusió dels nous ritus. Des del monestir de Medellín-Envigado va dirigir en aquells anys uns cursos bíblics per correspondència que van tenir una gran difusió. L'any 1966 va fundar la revista Documents d'Església, de la qual en va ser director fins el 1968.
Els darrers anys havia estat professor a Barcelona de la Facultat de Teologia i de l'Institut Superior de Ciències Religioses i col·laborador del CEVRE.
Era membre de l'equip internacional dirigit pel prof. Giuseppe Alberigo, de l'Istituto per le Scienze Religiose de Bologna, que va publicar la Historia del Concilio Vaticano II en cinc volums. Va escriure diversos llibres i molts articles sobre el tema de l'Església i la guerra civil, i biografies de Carrasco i Formiguera i del general Batet.
Amb una extensa obra literària, destaca el seu assaig sobre la persecució religiosa durant la Guerra Civil. Entre els seus treballs, L'espasa i la creu (1976), Divendres de Passió (1984), Salvador Rial, vicari del cardenal de la pau (1993) i El general Batet (1996). L'últim llibre que va escriure va ser Ser independentista no és pecat (2018), el plena bullició del procés independentista.
El Funeral tindrà lloc a l'Abadia de Montserrat, el dissabte a 3/4 d'11 del matí, presidit pel P. Abat.
- Entrevista a Memòria.cat: "Les repressions de la guerra i la postguerra a Manresa"
Va ser a la capital catalana on es va doctorar en dret i llicenciar en teologia, coincidint a la universitat amb Joan Reventós i Jordi Pujol. Va ser detingut durant la vaga de tramvies de 1954, i va passar set mesos arrestat en al castell de Montjuïc. La seva tesi doctoral va versar sobre l'actuació d'Unió Democràtica de Catalunya i el seu entorn durant la República i la Guerra Civil.
Del 1962 al 1964 i de 1968 a 1972 va estar destinat al Monestir benedictí de Santa Maria de Medellín-Envigado (Colòmbia), on va ser mestre de novicis i professor al Seminari Major, Institut de Litúrgia del CELAM i Facultat de Teologia de la Universitat Catòlica Bolivariana. Va ser també responsable del Secretariat Nacional de Litúrgia de Colòmbia en els anys de la reforma postconciliar i la revista de la Congregació del Culte Notitiae va elogiar el seu treball de difusió dels nous ritus. Des del monestir de Medellín-Envigado va dirigir en aquells anys uns cursos bíblics per correspondència que van tenir una gran difusió. L'any 1966 va fundar la revista Documents d'Església, de la qual en va ser director fins el 1968.
Els darrers anys havia estat professor a Barcelona de la Facultat de Teologia i de l'Institut Superior de Ciències Religioses i col·laborador del CEVRE.
Era membre de l'equip internacional dirigit pel prof. Giuseppe Alberigo, de l'Istituto per le Scienze Religiose de Bologna, que va publicar la Historia del Concilio Vaticano II en cinc volums. Va escriure diversos llibres i molts articles sobre el tema de l'Església i la guerra civil, i biografies de Carrasco i Formiguera i del general Batet.
Amb una extensa obra literària, destaca el seu assaig sobre la persecució religiosa durant la Guerra Civil. Entre els seus treballs, L'espasa i la creu (1976), Divendres de Passió (1984), Salvador Rial, vicari del cardenal de la pau (1993) i El general Batet (1996). L'últim llibre que va escriure va ser Ser independentista no és pecat (2018), el plena bullició del procés independentista.
El Funeral tindrà lloc a l'Abadia de Montserrat, el dissabte a 3/4 d'11 del matí, presidit pel P. Abat.
- Entrevista a Memòria.cat: "Les repressions de la guerra i la postguerra a Manresa"