21
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:45h
Manresa ha donat l'últim adéu a Lluís Calderer omplint l'església parroquial de Crist Rei en una cerimònia religiosa que ha servit per destacar el seu compromís amb la cultura, el país i la justícia social. "Una vida plena, rica i variada al servei de la gent" o "el dia a dia no li va ser suficient" ha destacat mossèn Josep Castanyer sobre la figura de l'activista cultural i polític.
Lluís Calderer, que va morir dissabte a la tarda a l'edat de 76 anys, ha rebut aquest dilluns el funeral a l'església de Crist Rei amb una estelada sobre el taüt. L'exconseller Huguet ha destacat d'ell que "va fer de lligam entre la lluita antifranquista i les generacions posteriors, de les quals van sorgir líders veïnals, socials i polítics". Des del Cineclub s'ha destacat que Calderer tenia "la senzillesa dels més savis", i el seu fill ha llegit un poema seu: "Xiprer de la Toscana".
La cerimònia ha finalitzat demanant "la llibertat política" per a Catalunya, la "llibertat" pels líders socials i polítics empresonats i "l'entesa" entre Catalunya i Espanya, i un pregària pels sanitaris "que van tenir cura d'ell els últims dies", i pels immigrants i refugiats "que pateixen la injustícia i la pobresa".
Una vida compromesa
Lluís Calderer va ser electricista, professor d'escola, escriptor, director de teatre, cinèfil, promotor de revistes artístiques literàries com Faig i Quaderns de Taller i de grups com Art Viu, i que actualment era membre del CineClub i de la Fundació Independència i Progrés. També ha fer de professor voluntari de català i literatura per a adults.
És autor de l'estudi introductori d'El cor quiet, de Josep Carner, i dels assaigs De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estrangera (1994) i Diàleg amb la poesia (1996). Ha estat un dels curadors de l'Obra lírica de Josep Junyent i Rafart.
Ha publicat les novel·les La Seu se'n va a córrer món (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998), i diversos poemaris, com Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997). Ha traduït Ungaretti, Camus i Maupassant, i s'ha interessat per la recepció de Kavafis a Catalunya.
L'any 2010 fou guardonat amb el premi Bages de Cultura per tota la seva obra.
Lluís Calderer, que va morir dissabte a la tarda a l'edat de 76 anys, ha rebut aquest dilluns el funeral a l'església de Crist Rei amb una estelada sobre el taüt. L'exconseller Huguet ha destacat d'ell que "va fer de lligam entre la lluita antifranquista i les generacions posteriors, de les quals van sorgir líders veïnals, socials i polítics". Des del Cineclub s'ha destacat que Calderer tenia "la senzillesa dels més savis", i el seu fill ha llegit un poema seu: "Xiprer de la Toscana".
La cerimònia ha finalitzat demanant "la llibertat política" per a Catalunya, la "llibertat" pels líders socials i polítics empresonats i "l'entesa" entre Catalunya i Espanya, i un pregària pels sanitaris "que van tenir cura d'ell els últims dies", i pels immigrants i refugiats "que pateixen la injustícia i la pobresa".
Una vida compromesa
Lluís Calderer va ser electricista, professor d'escola, escriptor, director de teatre, cinèfil, promotor de revistes artístiques literàries com Faig i Quaderns de Taller i de grups com Art Viu, i que actualment era membre del CineClub i de la Fundació Independència i Progrés. També ha fer de professor voluntari de català i literatura per a adults.
És autor de l'estudi introductori d'El cor quiet, de Josep Carner, i dels assaigs De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estrangera (1994) i Diàleg amb la poesia (1996). Ha estat un dels curadors de l'Obra lírica de Josep Junyent i Rafart.
Ha publicat les novel·les La Seu se'n va a córrer món (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998), i diversos poemaris, com Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997). Ha traduït Ungaretti, Camus i Maupassant, i s'ha interessat per la recepció de Kavafis a Catalunya.
L'any 2010 fou guardonat amb el premi Bages de Cultura per tota la seva obra.