Música

«La música clàssica és com el català antic: si la comparem amb l'actual, no és tan diferent»

Entrevistem el quartet Clazzics, que fa poques setmanes va treure el seu primer disc, "Act I"

per Aina Font Torra , Manresa, 7 de setembre de 2020 a les 16:57 |
El quartet Clazzics, durant el concert que van oferir en el marc de la Festa Major Alternativa de Manresa | Arxiu particular
Diuen que al Bages gairebé tots els músics es coneixen entre ells, ja sigui perquè han participat en projectes conjunts o perquè algú del mateix àmbit els ha presentat. En el cas de la formació Clazzics, va ser la frenètica activitat musical dels seus components la que va fer que confluissin i decidissin impulsar aquest singular projecte que, fa poques setmanes es va materialitzar amb la publicació del seu primer disc, Act I.

Però no vulguem córrer més del compte. Qui són i d'on surten els membres de Clazzics? Comencem presentant-los. Es tracta d'Adrià Mas, Ricard Cots, Joel Díaz i Nil Moreno, quatre bagencs (de Manresa, Artés i Abrera) d'entre 22 i 31 anys que van començar la seva formació musical de ben petits (Cots fins i tot va ser escolanet de Montserrat) i que, més enllà del quartet que comparteixen, lideren i participen en nombroses iniciatives dintre del sector. 


Adrià Mas, per exemple, està graduat en Art Dramàtic pel Col·legi del Teatre de Barcelona i actualment cursa el quart curs al Conservatori Superior de Música del Liceu en l'especialitat d'interpretació en cant clàssic. Amb una dilatada experiència dalt dels escenaris (en musicals i òperes, sobretot), també ha format part -com a cantant- de l'orquestra Selvatana i ha creat, juntament amb Joel Díaz, Commicerto, un espectacle còmic en el qual la música clàssica n'és la protagonista. 

A banda de formar part, durant cinc anys, de l'Escolania de Montserrat, Ricard Cots també va acabar, al Conservatori Municipal de Música de Manresa, el grau professional de fagot. Actualment combina la docència musical amb els assajos i concerts que fa amb les bandes a les quals pertany, com ara Fun Dan Mondays, El Patio, Lágrimas de Sangre o Lupulus Emsembla (a banda de Clazzics, és clar!).


Si ens centrem en Joel Díaz, ens trobarem amb un altre cul d'en Jaumet de la música. Després de graduar-se en Interpretació Clàssica i Contemporània en l'especialitat de piano a l'ESMuC, va seguir ampliant els seus coneixements aprenent a tocar el violoncel i l'acordió diatònic. Amb una llarga experiència dintre del món de la música coral, actualment combina la seva activitat docent amb la concertística, formant part dels grups Zàping Catalonia i Aixopluc i de les corals Lerània (de Barcelona) i Escriny (de Santpedor).

El darrer membre de Clazzics és Nil Moreno. Tot i que la seva formació musical comença de ben petit, quan va ser hora d'anar a la universitat va decidir fer la carrera de Geografia i Ordenació del Territori. El seu idil·li per la música, però, el va portar a cursar bateria a l'Escola Superior de Música Jam Session, així com també saxo clàssic i modern. Igual que la resta de companys, ha format part de diversos conjunts musicals, com Drum and Band o Tempus Trio.
 

El quartet bagenc Clazzics Foto: Promocional


Amb aquest bagatge, doncs, era qüestió de temps que els quatre músics coincidissin. Quina va ser, però, la llavor que va fer néixer el projecte Clazzics? Doncs ni més ni menys que el FABA, el Festival Artístic del Barri Antic (de Manresa). En l'edició que va celebrar l'any 2018, l'organització va decidir obrir un procés selectiu per escollir grups locals emergents que vulguessin donar a conèixer el seu projecte a través d'un concert emmarcat dintre del festival. Mas, Cots, Díaz i Moreno van decidir presentar-s'hi amb una proposta trencadora que pretenia reinterpretar grans èxits de la música clàssica amb l'objectiu de fer-los més actuals.

El projecte va agradar tant als impulsors del FABA que de seguida els van proposar de fer una actuació en directe. I així va ser com el 12 de maig del 2018, a dos quarts de cinc de la tarda, Clazzics va oferir el seu primer concert públic. A l'Anònima. "La resposta va ser tan entusiasta que ens va animar a seguir endavant", diuen els quatre músics. I així ha estat: dos anys després ja acumulen una llarga llista de concerts i un primer disc acabat de sortir del forn. 

- Què aporta, la vostra formació, en el panorama musical actual?

- Una revisió i actualització de la música clàssica, una música que és de molta qualitat perquè ja ha passat un filtre històric de centenars d'anys.

- Què voleu dir?

- Perquè ens entenguem, a nosaltres, a la societat actual, ens han arribat els millors hits de l'època clàssica; hi ha moltíssimes partitures que han quedat en l'oblit. En aquest sentit, el que fem nosaltres pren l'essència d'aquests clàssics i la trasllada a un llenguatge modern; un llenguatge adaptat al públic d'avui en dia i més proper a les generacions més joves.

- Entenc que formar part de Clazzics és sinònim d'admiració cap a la música clàssica. Què té o què aporta, que no tinguin o aportin els altres estils musicals?

- Parlar de música clàssica no és parlar d'un únic estil. El Barroc, el Romanticisme, el Classicisme, el Renaixement, l'Impressionisme... Tots són moviments d'aquest gran món que anomenem música clàssica i que és la mare de la cultura musical europea. És per això que nosaltres diem que la música clàssica ens fa tornar als orígens però que, alhora, ens la sentim molt propera. No és tan diferent a la música que es fa actualment.

- En quin sentit?

- És com parlar català o català antic. Potser de bones a primeres pot semblar molt diferent, però en realitat no ho és tant. 

- Hem de partir de la base que vosaltres porteu molts anys dintre d'aquest món, i sou més conscients dels matisos...

- Precisament per això vam decidir crear Clazzics, perquè som conscients que molta gent no té aquesta percepció que tenim nosaltres, i perquè tenim ganes d'acostar els grans èxits de la música clàssica que ens fascinen, a tots els públic. 

- La música clàssica és la gran oblidada? 

- La música clàssica es va oblidant perquè es desactualitza. És un moviment natural i lògic. De fet, en l'època que es va escriure aquesta música, era habitual que s'interpretés en una o dues ocasions i que després quedés descartada. És sobretot durant els segles XX i XXI quan la humanitat s'ha començat a preocupar per recuperar els fragments de la seva història i ubicar-los en museus. En el cas de la música, però, com a art efímer, el millor que podem fer per conservar-la és fer-la sonar i intentar que arribi a tothom.
 

El primer concert de Clazzics va tenir lloc durant el FABA de l'any 2018 Foto: FABA


- Clazzics, doncs, ha nascut per reivindicar i posar en el lloc que es mereix la música clàssica?

- No, l'objectiu de Clazzics no és posar la música clàssica en cap posició concreta (creiem que ja la té), sinó acostar-la al públic. Reivindiquem que tots som coneixedors d'aquesta cultura que precedeix els nostres temps i demostrem a la gent que ens escolta que tot allò que toquem els sona, fent-los conscients que la música clàssica està més a prop seu del que els sembla.

- Què va fer que us decidíssiu a publicar un disc?

- Clarament, la demanda del nostre públic concert rere concert.

- Quin criteri de selecció vau fer servir per escollir les cançons que formen part del vostre primer disc? 

- Vam triar les cançons que en aquell moment ens va semblar que tenien més èxit en els nostres concerts. Així mateix, també vam buscar que quedessin representats diversos estils i compositors, com Mozart, Bizet, Puccini, Brahms, Beethoven o Händel. Tanmateix, i mentre ens preparàvem per anar a gravar a l'estudi, vam posar-nos a tocar, espontàniament, Lacrimosa, i vam tenir clar que havia de formar part del nostre primer treball, tot i no haver-la fet mai en cap audició. 

- Que el disc que heu tret es digui Act I és una declaració d'intencions? En vindran més, després d'aquest?

- Les òperes solen tenir entre 3 i 5 actes...

 

Participació