03
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
19:43h
El Coordinador de Delictes contra el Medi Ambient i Urbanístics de la Fiscalía Provincial de Barcelona, Antoni Pelegrín, ha iniciat accions, en forma de querella, contra ACS, com a soci únic de la societat forestal ASLU, posteriorment absorbida per CSL i ACSL, per dos presumptes delictes sobre el patrimoni històric al terme de Navàs, vora Sant Cugat del Racó.
Segons l'inici d'accions de la Fiscalia, les empreses de l'acusat van enderrocar totalment el Molí de Cal Cots, datat del segle XVI, inclòs en el Pla especial urbanístic (PEU) de Masies i cases Rurals situades al sòl no urbanitzable, i va causar desperfectes "amb pèrdues irreparables" al jaciment de Vilamorós, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i protegit pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Navàs, amb restes que es situen entre el 284 i el 1492 d.C (Baix Imperi Romà i període medieval).
Segons l'escrit de la Fiscalia, en el mes d'agost de 2019, Agents del Cos d'Agents Rurals van descobrir que el Molí de Cal Cots havia estat totalment enderrocat. Aquesta acció la va promoure el querellat ACS, actuant en tot moment com a màxim responsable, soci únic i administrador de l'empresa ASLU. L'acusat va decidir que es realitzés aquell enderroc amb desaparició d'aquest bé cultural amb ús de maquinària pesada entre finals del mes de maig i principis del mes de juny del mateix any, quedant convertit aquell edifici en una simple acumulació de pedres.
L'acusat va causar aquell enderroc tot aprofitant que la seva empresa gaudia d'una autorització per fer una rompuda forestal en atenció a un Pla Tècnic de Gestió Forestal (PTGF) que havia presentat i que havia estat aprovat per l'Administració competent. En aquell pla no es preveia la realització de cap rompuda o actuació en les coordenades o espai del Molí. L'actuació forestal no es podia fer sense dur a terme abans una intervenció arqueològica preventiva, consistent en l'esbrossada i el rebaix del subsòl vegetal de les àrees afectades sota control arqueològic i, si es considera necessària, excavar rases arqueològiques per a conèixer l'abast i la cronologia de les restes i poder proposar noves mesures preventives, correctores o compensatòries necessàries per al seu correcte tractament.
Aquestes limitacions venien imposades perquè aquelles rompudes concretes se situaven a sobre mateix del jaciment arqueològic de Vilamorós, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i protegit pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Navàs, amb un nivell de protecció integral, per la qual cosa no es podien fer actuacions que poguessin malmetre aquell jaciment amb restes que SE situen entre el 284 i el 1492 dC (Baix Imperi Romà i període medieval).
La querella continua assegurant que "malgrat conèixer les esmentades prohibicions a l'actuació i les negatives conseqüències que suposava per a aquell jaciment arqueològic protegit", el querellat va promoure també entre finals de maig i principis de juny de 2019 a través de la seva empresa, que es fessin les rompudes previstes en el PTGF, així com els dos camins d'accés projectats, per la qual cosa es van produir uns danys en aquell jaciment "de valor incalculable, amb pèrdues irreparables del patrimoni cultural", els quals s'hauran de determinar a través d'una intervenció arqueològica de gran abast.
El 23 de setembre de 2019 agents rurals van anar a aquells terrenys i van localitzar sobre el terreny sis fragments de ceràmica i un fragment de possible tovot acció pertanyents a aquell jaciment i que havien quedat malmesos i al descobert per aquella acció promoguda pel querellat a través de la seva empresa.
Fiscalia demana que es demani informació sobre els jaciments a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i perquè faci una valoració dels danys, per poder iniciar les diligències penals.
Segons l'inici d'accions de la Fiscalia, les empreses de l'acusat van enderrocar totalment el Molí de Cal Cots, datat del segle XVI, inclòs en el Pla especial urbanístic (PEU) de Masies i cases Rurals situades al sòl no urbanitzable, i va causar desperfectes "amb pèrdues irreparables" al jaciment de Vilamorós, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i protegit pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Navàs, amb restes que es situen entre el 284 i el 1492 d.C (Baix Imperi Romà i període medieval).
Segons l'escrit de la Fiscalia, en el mes d'agost de 2019, Agents del Cos d'Agents Rurals van descobrir que el Molí de Cal Cots havia estat totalment enderrocat. Aquesta acció la va promoure el querellat ACS, actuant en tot moment com a màxim responsable, soci únic i administrador de l'empresa ASLU. L'acusat va decidir que es realitzés aquell enderroc amb desaparició d'aquest bé cultural amb ús de maquinària pesada entre finals del mes de maig i principis del mes de juny del mateix any, quedant convertit aquell edifici en una simple acumulació de pedres.
L'acusat va causar aquell enderroc tot aprofitant que la seva empresa gaudia d'una autorització per fer una rompuda forestal en atenció a un Pla Tècnic de Gestió Forestal (PTGF) que havia presentat i que havia estat aprovat per l'Administració competent. En aquell pla no es preveia la realització de cap rompuda o actuació en les coordenades o espai del Molí. L'actuació forestal no es podia fer sense dur a terme abans una intervenció arqueològica preventiva, consistent en l'esbrossada i el rebaix del subsòl vegetal de les àrees afectades sota control arqueològic i, si es considera necessària, excavar rases arqueològiques per a conèixer l'abast i la cronologia de les restes i poder proposar noves mesures preventives, correctores o compensatòries necessàries per al seu correcte tractament.
Molí de Cal Cots abans que fos enderrocat per l'acusat. Foto: Cedida
Aquestes limitacions venien imposades perquè aquelles rompudes concretes se situaven a sobre mateix del jaciment arqueològic de Vilamorós, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i protegit pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Navàs, amb un nivell de protecció integral, per la qual cosa no es podien fer actuacions que poguessin malmetre aquell jaciment amb restes que SE situen entre el 284 i el 1492 dC (Baix Imperi Romà i període medieval).
La querella continua assegurant que "malgrat conèixer les esmentades prohibicions a l'actuació i les negatives conseqüències que suposava per a aquell jaciment arqueològic protegit", el querellat va promoure també entre finals de maig i principis de juny de 2019 a través de la seva empresa, que es fessin les rompudes previstes en el PTGF, així com els dos camins d'accés projectats, per la qual cosa es van produir uns danys en aquell jaciment "de valor incalculable, amb pèrdues irreparables del patrimoni cultural", els quals s'hauran de determinar a través d'una intervenció arqueològica de gran abast.
El 23 de setembre de 2019 agents rurals van anar a aquells terrenys i van localitzar sobre el terreny sis fragments de ceràmica i un fragment de possible tovot acció pertanyents a aquell jaciment i que havien quedat malmesos i al descobert per aquella acció promoguda pel querellat a través de la seva empresa.
Fiscalia demana que es demani informació sobre els jaciments a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i perquè faci una valoració dels danys, per poder iniciar les diligències penals.