01
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
19:11h
Què hagués passat si no hi hagués hagut l'Anònima? Aquesta és una pregunta que moltes manresanes i manresans s'han fet durant els dies de Festa Major. Si bé en condicions normals (és a dir, sense una pandèmia de Covid-19 que amenaça amb tornar amb força), els concerts multitudinaris de la festivitat s'haurien celebrat, probablement, a les places habituals (Sant Domènec i Major), enguany això era impensable que fos així. Per una banda, perquè la distància de seguretat hauria obligat a reduir-ne radicalment l'aforament, i per l'altra, perquè es tracta de dos espais de trànsit peatonal lliure, la qual cosa hauria fet molt complicat establir-hi un perímetre tancat per als assistents.
En aquest sentit, si el que volia l'Ajuntament era poder encabir, de forma ordenada i segura, el màxim nombre de públic possible, les opcions espacials se li reduïen, essencialment, a tres: o el descampat de darrere del Palau Firal, o la zona del Congost o l'Anònima. Tenint en compte que un dels objectius primordials del govern de la capital del Bages és dinamitzar el nucli antic de la ciutat, no s'hauria entès que els actes de més afluència s'haguessin traslladat a la perifèria. Per tant, doncs, l'única alternativa segura i respectuosa amb l'ADN de Festa Major era l'Anònima, un espai al bell mig del Centre Històric, amb 2.728 metres quadrats de superfície que, per sort, en els darrers anys ja havia estat escenari de nombroses iniciatives culturals àmpliament reeixides. Amb precedents com el FABA (Festival Artístic del Barri Antic), la Mediterrània, el Festivalet de Circ o El Petit Sarau, es feia evident que l'equipament en qüestió era l'idoni per dur-hi a terme les actuacions de més cabal.
Amb un escenari ubicat a l'extrem del solar exterior que envolta l'edifici i amb un total de 369 cadires separades, cadascuna, per un metre i mig de distància, l'Anònima s'ha estrenat, enguany, com un dels espais clau de Festa Major. I és que a banda dels vuit concerts que ha acollit, la part interior de l'equipament també ha servit per a exposar-hi la mostra Art Confinat, composta per un total de 93 obres plàstiques que artistes de la comarca van confegir durant el confinament. Marc Aloy, batlle de la ciutat, ja ho va dir en el marc de la inauguració de l'exposició en qüestió: "és fantàstic poder gaudir d'un espai com aquest al bell mig del Centre Històric".
Recordem que l'Anònima va ser, durant molts anys, seu de la companyia elèctrica Endesa. L'any 2014, després de passar a ser de titularitat municipal, l'Ajuntament de Manresa hi va fer una inversió inicial de 30.000 euros amb la voluntat de condicionar l'espai perquè, en un futur, s'hi poguessin celebrar activitats culturals. L'aposta del consistori (especialment del Comissionat del Centre Històric, en aquell moment encapçalat per Adam Majó) per tornar a dotar de vida l'espai, així com també la ferma voluntat d'una bona part de la ciutadania per a dur-hi a terme propostes artístiques i creatives, han acabat convertint l'Anònima en un equipament imprescindible i ple de possibilitats.
Vuit concerts gratuïts, quatre dels quals de músics locals
L'espai exterior de l'Anònima va acollir el primer concert de Festa Major el passat dijous, 27 d'agost, amb Electropercu, un espectacle d'art comunitari i social els protagonistes del qual van ser els participants en el taller de percussió que la companyia Fun Dan Mondays (impulsada pel bagenc Dan Arisa) va dur a terme el mateix dia a la tarda. Aquest primer round musical ja va deixar entreveure que la voluntat de l'Ajuntament de la ciutat era, d'una banda, oferir concerts d'artistes consolidats però també donar l'oportunitat, als creadors locals, de tenir un espai on donar-se a conèixer i on divulgar la seva obra. Un altre exemple d'aquesta voluntat consistorial de fer d'altaveu dels artistes de quilòmetre zero la vam trobar amb el concert de David Uclé (el divendres 29 a la tarda), que, acompanyat de la seva banda va desgranar els diversos temes que componen el seu darrer disc, Univers. La quota musical bagenca la van rematar el conjunt Red Hot Chili Covers (que, tal com deixa entreveure el nom, va delectar el públic amb versions d'aquesta banda de rock americana), i la banda Laia Boixadós & The Blusers, que van desgranar les cançons del primer disc d'aquesta cantautora manresana, Miralls, amb el jazz, el funk i el gospel com a pals de paller.
Aforament complet amb The Sey Sisters i Suu, tot i que amb algun contratemps
L'altra meitat de concerts que va acollir l'Anònima van anar a càrrec de la Cobla-Orquestra Els Montgrins; de les reivindicatives i vitals The Sey Sisters; de la joveníssima i mediàtica cantautora Suu, i de la dolça, versàtil i única Judit Neddermann. Aquestes tres darreres propostes musicals van omplir de gom a gom tot l'espai 'ocupable'. Amb alguns contratemps, això sí.
El fet que l'Ajuntament optés per fer reservar entrades pels concerts a través d'internet (i amb antelació) va fer que, al cap de poques hores, s'exhaurissin. A priori, es tractava d'una gran notícia, perquè volia dir que la ciutadania tenia ganes de participar en les propostes musicals de Festa Major. Què va passar, però, el dia del concert de The Sey Sisters? Doncs que molta de la gent que havia reservat entrada no s'hi va presentar. "Com que eren gratuïtes, segur que les van agafar per no quedar-se sense, tot i no tenir clar si hi anirien o no", es queixaven algunes persones que no havien aconseguit localitat. Això, que també va agafar desprevinguda l'organització, va traduir-se amb un inici de concert amb moltes cadires buides i força gent sense entrada esperant-se a fora.
Amb aquesta primera experiència, des de l'Ajuntament es va decidir que de cara les següents actuacions, si les persones que havien reservat tiquet no s'hi presentaven un cop hagués començat el concert, se cedirien les entrades a la gent que no en tingués i fes cua per entrar. El modus operandi en qüestió el van posar en marxa el dia del concert de Suu. Va funcionar a la perfecció: tots els seients estaven ocupats. La pega, però, va ser que quan la cantautora barcelonina feia 40 minuts que tocava, es va posar a ploure. I l'actuació es va haver d'anul·lar. "De cara als propers anys estaria bé que es cobrís l'escenari, així els músics podrien seguir tocant", comentava algú del públic.
Judit Neddermann, la manera més dolça i càlida d'acabar una de les festes majors més distants
Després del doble castell de focs d'aquest dilluns al vespre, només quedava un acte per culminar la Festa Major de Manresa d'enguany: el concert de la cantautora Judit Neddermann. Amb totes les cadires de l'Anònima ocupades, la de Vilassar de Mar va oferir un recital de fi de festa en el qual la calidesa, la dolçor i la proximitat amb el públic van imperar-hi en tot moment.
Neddermann, que havia de treure nou disc a començaments d'estiu però la pandèmia no li ho ha permès, va fer un repàs per les cançons més mítiques de la seva trajectòria musical, com Voldria que fossis aquí (del seu primer LP, Tot el que he vist); Mireia, Jo no vinc al pou, Avui o Nelita (del segon àlbum, Un segon), i Els ocells, Vai Vai Vai, Vinc d'un poble, Com viure sense tu o Yo vengo a ofrecer mi corazón, del seu darrer disc, Nua. Així mateix, va aprofitar per desgranar alguns dels temes que formaran part de la seva nova incursió discogràfica (que portarà per títol Aire), com Baracoa, Siento que vuela o Luna, una cançó dedicada a totes les dones del món, "perquè aquest ideal que el sistema ens ha imposat durant tant temps, no existeix, i mica en mica, amb la força de totes, l'estem aconseguint destruir", va assegurar.
Acompanyada d'Isaac Coll al baix i d'Arnau Figueras a la bateria i percussió, Neddermann va connectar amb el públic des del primer moment; un públic que, malgrat la mascareta, no parava de corejar les melodies de la vilassarenca i que, fins i tot, al final, va encendre les llanternes dels telèfons mòbils per acompanyar la darrera cançó. "Això no m'ho havien fet mai i m'ha encantat", va deixar anar, visiblement emocionada, mentre agraïa a la ciutat de Manresa l'aposta ferma per la cultura i la música en un moment en el qual necessita més suport que mai.
En aquest sentit, si el que volia l'Ajuntament era poder encabir, de forma ordenada i segura, el màxim nombre de públic possible, les opcions espacials se li reduïen, essencialment, a tres: o el descampat de darrere del Palau Firal, o la zona del Congost o l'Anònima. Tenint en compte que un dels objectius primordials del govern de la capital del Bages és dinamitzar el nucli antic de la ciutat, no s'hauria entès que els actes de més afluència s'haguessin traslladat a la perifèria. Per tant, doncs, l'única alternativa segura i respectuosa amb l'ADN de Festa Major era l'Anònima, un espai al bell mig del Centre Històric, amb 2.728 metres quadrats de superfície que, per sort, en els darrers anys ja havia estat escenari de nombroses iniciatives culturals àmpliament reeixides. Amb precedents com el FABA (Festival Artístic del Barri Antic), la Mediterrània, el Festivalet de Circ o El Petit Sarau, es feia evident que l'equipament en qüestió era l'idoni per dur-hi a terme les actuacions de més cabal.
Amb un escenari ubicat a l'extrem del solar exterior que envolta l'edifici i amb un total de 369 cadires separades, cadascuna, per un metre i mig de distància, l'Anònima s'ha estrenat, enguany, com un dels espais clau de Festa Major. I és que a banda dels vuit concerts que ha acollit, la part interior de l'equipament també ha servit per a exposar-hi la mostra Art Confinat, composta per un total de 93 obres plàstiques que artistes de la comarca van confegir durant el confinament. Marc Aloy, batlle de la ciutat, ja ho va dir en el marc de la inauguració de l'exposició en qüestió: "és fantàstic poder gaudir d'un espai com aquest al bell mig del Centre Històric".
Recordem que l'Anònima va ser, durant molts anys, seu de la companyia elèctrica Endesa. L'any 2014, després de passar a ser de titularitat municipal, l'Ajuntament de Manresa hi va fer una inversió inicial de 30.000 euros amb la voluntat de condicionar l'espai perquè, en un futur, s'hi poguessin celebrar activitats culturals. L'aposta del consistori (especialment del Comissionat del Centre Històric, en aquell moment encapçalat per Adam Majó) per tornar a dotar de vida l'espai, així com també la ferma voluntat d'una bona part de la ciutadania per a dur-hi a terme propostes artístiques i creatives, han acabat convertint l'Anònima en un equipament imprescindible i ple de possibilitats.
L'espectacle Electropercu va ser l'encarregat d'inaugurar la programació de concerts a l'Anònima durant la Festa Major Foto: AjM
Vuit concerts gratuïts, quatre dels quals de músics locals
L'espai exterior de l'Anònima va acollir el primer concert de Festa Major el passat dijous, 27 d'agost, amb Electropercu, un espectacle d'art comunitari i social els protagonistes del qual van ser els participants en el taller de percussió que la companyia Fun Dan Mondays (impulsada pel bagenc Dan Arisa) va dur a terme el mateix dia a la tarda. Aquest primer round musical ja va deixar entreveure que la voluntat de l'Ajuntament de la ciutat era, d'una banda, oferir concerts d'artistes consolidats però també donar l'oportunitat, als creadors locals, de tenir un espai on donar-se a conèixer i on divulgar la seva obra. Un altre exemple d'aquesta voluntat consistorial de fer d'altaveu dels artistes de quilòmetre zero la vam trobar amb el concert de David Uclé (el divendres 29 a la tarda), que, acompanyat de la seva banda va desgranar els diversos temes que componen el seu darrer disc, Univers.
El cantant de Red Hot Chili Covers va baixar de l'escenari i va interactuar amb el públic Foto: AFT
Aforament complet amb The Sey Sisters i Suu, tot i que amb algun contratemps
L'altra meitat de concerts que va acollir l'Anònima van anar a càrrec de la Cobla-Orquestra Els Montgrins; de les reivindicatives i vitals The Sey Sisters; de la joveníssima i mediàtica cantautora Suu, i de la dolça, versàtil i única Judit Neddermann. Aquestes tres darreres propostes musicals van omplir de gom a gom tot l'espai 'ocupable'. Amb alguns contratemps, això sí.
El fet que l'Ajuntament optés per fer reservar entrades pels concerts a través d'internet (i amb antelació) va fer que, al cap de poques hores, s'exhaurissin. A priori, es tractava d'una gran notícia, perquè volia dir que la ciutadania tenia ganes de participar en les propostes musicals de Festa Major. Què va passar, però, el dia del concert de The Sey Sisters? Doncs que molta de la gent que havia reservat entrada no s'hi va presentar. "Com que eren gratuïtes, segur que les van agafar per no quedar-se sense, tot i no tenir clar si hi anirien o no", es queixaven algunes persones que no havien aconseguit localitat. Això, que també va agafar desprevinguda l'organització, va traduir-se amb un inici de concert amb moltes cadires buides i força gent sense entrada esperant-se a fora.
Amb aquesta primera experiència, des de l'Ajuntament es va decidir que de cara les següents actuacions, si les persones que havien reservat tiquet no s'hi presentaven un cop hagués començat el concert, se cedirien les entrades a la gent que no en tingués i fes cua per entrar. El modus operandi en qüestió el van posar en marxa el dia del concert de Suu. Va funcionar a la perfecció: tots els seients estaven ocupats. La pega, però, va ser que quan la cantautora barcelonina feia 40 minuts que tocava, es va posar a ploure. I l'actuació es va haver d'anul·lar. "De cara als propers anys estaria bé que es cobrís l'escenari, així els músics podrien seguir tocant", comentava algú del públic.
Judit Neddermann, la manera més dolça i càlida d'acabar una de les festes majors més distants
Després del doble castell de focs d'aquest dilluns al vespre, només quedava un acte per culminar la Festa Major de Manresa d'enguany: el concert de la cantautora Judit Neddermann. Amb totes les cadires de l'Anònima ocupades, la de Vilassar de Mar va oferir un recital de fi de festa en el qual la calidesa, la dolçor i la proximitat amb el públic van imperar-hi en tot moment.
Neddermann, que havia de treure nou disc a començaments d'estiu però la pandèmia no li ho ha permès, va fer un repàs per les cançons més mítiques de la seva trajectòria musical, com Voldria que fossis aquí (del seu primer LP, Tot el que he vist); Mireia, Jo no vinc al pou, Avui o Nelita (del segon àlbum, Un segon), i Els ocells, Vai Vai Vai, Vinc d'un poble, Com viure sense tu o Yo vengo a ofrecer mi corazón, del seu darrer disc, Nua. Així mateix, va aprofitar per desgranar alguns dels temes que formaran part de la seva nova incursió discogràfica (que portarà per títol Aire), com Baracoa, Siento que vuela o Luna, una cançó dedicada a totes les dones del món, "perquè aquest ideal que el sistema ens ha imposat durant tant temps, no existeix, i mica en mica, amb la força de totes, l'estem aconseguint destruir", va assegurar.
Acompanyada d'Isaac Coll al baix i d'Arnau Figueras a la bateria i percussió, Neddermann va connectar amb el públic des del primer moment; un públic que, malgrat la mascareta, no parava de corejar les melodies de la vilassarenca i que, fins i tot, al final, va encendre les llanternes dels telèfons mòbils per acompanyar la darrera cançó. "Això no m'ho havien fet mai i m'ha encantat", va deixar anar, visiblement emocionada, mentre agraïa a la ciutat de Manresa l'aposta ferma per la cultura i la música en un moment en el qual necessita més suport que mai.
Judit Neddermann, durant el darrer concert de Festa Major Foto: AFT