29
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
15:19h
"Recordo que quan l'any 2000 va venir el rei Juan Carlos a visitar la Pirelli, jo encara hi treballava", diu Josep Maria Biosca, un dels manresans que va assistir a una de les visites guiades que l'Ajuntament de Manresa va organitzar per donar a conèixer el passat i el present d'aquest complex industrial tan icònic de la ciutat. "Aquell dia jo treballava de nit, i el rei arribava al matí. Molts dels meus companys de torn van llevar-se expressament per anar-lo a veure; jo no", recorda.
Igual que Biosca, gairebé dues-centes persones més han tingut l'oportunitat de prendre part d'aquesta proposta organitzada dintre dels actes de la Festa Major i emmarcada en les populars Visites a la Manresa Desconeguda, que al llarg dels anys han permès fer descobrir, a la ciutadania, indrets com les fàbriques de Sant Pau, la Torre Lluvià o l'Anònima, entre molts altres.
Si bé en les edicions anteriors l'afluència de gent que podia assistir a les rutes guiades podia ser força nombrós, enguany, i degut a les mesures de seguretat imposades per prevenir la propagació de la Covid-19, l'organització s'ha vist obligada a reduir l'aforament de cada visita.
En aquest sentit, entre el dijous 27 i el divendres 28 d'agost, només es va permetre l'entrada al recinte a les primeres dues-centes persones que haguessin reservat entrada prèviament. Un centenar van entrar-hi el dia 27, i els cent restants, el 28. Tots ells, repartits en grups de deu persones i guiats per membres del Centre d'Estudis del Bages o de treballadors de la Fundació Turisme i Fires de Manresa o del Parc de la Sèquia. Les visites, a més, es complementaven amb explicacions de treballadors actuals de La Pirelli, que van decidir participar en la iniciativa de manera totalment desinteressada: "això és casa nostra i estem molt contents de poder ensenyar què fem", assegurava un d'ells a NacióManresa.
Abans de ser Pirelli
Que coneguem el recinte industrial amb el nom de Pirelli és normal: aquesta empresa italiana va fabricar-hi pneumàtics durant 85 anys i va donar feina a centenars i centenars de bagenques i bagencs. "Aquesta fàbrica va seguir tota l'evolució de la indústria per excel·lència del segle XX, la de l'automòbil", comentava un dels guies, que afegia que al llarg dels anys 70 va arribar a créixer tant que es va convertir en la "indústria bagenca que més mà d'obra ocupava i que millor pagava". Si bé actualment només compta amb 125 treballadors, fa cinquanta anys el nombre de gent que hi feinejava va arribar a 2.200.
Però, quin ús tenia, aquest espai, abans de ser La Pirelli? En una de les parts que actualment ocupa el recinte s'hi va construir, a finals del segle XIX, una fàbrica de barrets, que al cap d'uns anys va ser venuda a una serradora. Com que es tractava d'una de les zones més planes de la ciutat, durant els primers anys del segle XX també va fer la funció de camp de futbol i de pista per aprendre a conduir, així com també d'aeròdrom: "els primers avions que van arribar a la ciutat van aterrar aquí", exposava el guia, mentre apuntava que "la primera notícia relacionada amb l'aviació data del 17 de gener de 1914".
Aquell dia, l'aviador francès Mr. Demazel va arribar a Manresa amb un aparell desmuntat que van posar allà mateix. Més tard, el 1926 [llavors Pirelli ja hi era], el pilot català Canudas va sobrevolar la ciutat amb el fotògraf Josep Gaspar Serra, d'origen manresà, per fer les primeres fotografies aèries de la ciutat, actualment exposades a l'Espai 1522. Fins i tot durant la guerra civil els soldats hi feien pràctiques d'aterratge.
A banda, part del terreny estava dedicat, també, al conreu: la proximitat amb el riu Cardener va propiciar la instal·lació d'una roda hidràulica que permetia regar tota la zona. "Com que es tractava d'una aigua molt salinitzada, als anys 30 hi havia gent que, de broma, deia que l'amanida ja els sortia feta", comentava, a tall d'anècdota, el guia.
De fet, va ser precisament aquesta presa d'aigua la que l'any 1917 va comprar Nacional Pneumáticos, empresa on el rei Alfons XIII i un seguit de nobles amics seus hi tenien més de la meitat de les accions. Qui va comprar-lo, l'any 1923, les accions? Efectivament: Pirelli Pneumáticos, la productora més important d'Itàlia en època de la dictadura de Primo de Rivera i en l'època, també, en què Benito Mussolini començava a governar la Itàlia feixista.
Un creixement enorme...
A partir del moment en què Pirelli va agafar les regnes de la indústria, aquesta no va parar de créixer. Les successives ampliacions i la construcció de noves naus va fer que el complex assolís una superfície de 160.000 metres quadrats, dividits en quatre grans grups de naus de planta baixa separats per carrers interiors i set edificis destinats a serveis diversos.
Són precisament aquestes naus les que es visiten durant la ruta: la nau d'oficines; la de l'antiga fàbrica de barrets; la nau del Banbury, una de les més valuoses arquitectònicament que durant l'època daurada de La Pirelli servia per fabricar-hi les mescles de cautxú, negre fum i altres ingredients químics que constituïen el pneumàtic, i, finalment, diverses naus que actualment serveixen de magatzem, la més destacada de les quals data dels anys 70 que té una superfície de 26.000 metres quadrats.
... que va començar a minvar als anys 80
Tal com exposa l'historiador Francesc Comas, la crisi econòmica dels anys 70 va afectar molt l'empresa, i a primers dels vuitanta, en un període de forta conflictivitat laboral, la plantilla es va reduir a 1.000 empleats, "amb una major automatització dels processos que va portar a una producció màxima de 5.800.000 pneumàtics l'any 2002". A partir d'aquell moment l'empresa va anar reduint la seva activitat i finalment el 2009 tancava la seva producció a Manresa.
Abans de parlar d'actualitat, aturem-nos al refugi antiaeri
Doncs sí! La Pirelli comptava amb un refugi antiaeri d'una profunditat de 5,70 metres respecte el nivell del carrer. Va construir-se l'any 1938, just un mes abans que Manresa patís el seu primer bombardeig. Es tractava de dues naus enormes de 26 metres de llarg per 3 d'amplada, amb capacitat per unes 300 persones. El que no se sap és si es va arribar a utilitzar mai.
Què s'hi fa, actualment, al complex de la Pirelli?
Actualment, el complex industrial de Pirelli s'ha convertit en un parc logístic de la mateixa empresa que ofereix un espai d'emmagatzematge superior als 50.000 metres quadrats. "Tenim més de 400.000 cobertes de moto, turismes i camions, i tenim un flux de 10.000 rodes d'entrada i 10.000 de sortida cada dia", explicava un dels treballadors.
"Treballem de dilluns a divendres tres torns: matí, tarda i nit. Al matí i a la nit ens centrem a descarregar els camions que ens venen de totes les fàbriques productores del món (Indonèsia, Mèxic, Brasil, Anglaterra, Alemanya, Polònia...), i a partir de les dotze del migdia comencem a preparar totes les comandes per intentar complir el difícil objectiu de, en 24 hores, arribar a tots els clients d'Espanya i Portugal", comentava.
La resta d'espais que l'empresa no fa servir els lloga a altres companyies, que essencialment fan servir com a magatzem. ICL o Taurus en serien un exemple, així com també el Banc d'Aliments, que reparteix productes de primera necessitat a les persones amb vulnerabilitat de les comarques del Bages, Moianès, Berguedà i Solsonès.
També és important destacar que l'empresa italiana cedeix dos espais del complex. Un d'ells, a una colla de bombers voluntaris que s'encarreguen de mantenir, conservar i ampliar el patrimoni del cos. L'altre, als estudiants que formen part de l'equip de Dynamics de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), que cada any dissenya un cotxe de competició per dur-lo en diversos certamens universitaris.
Finalment, cal afegir que hi ha dues empreses de reciclatge de pneumàtics que lloguen locals del complex. Aquestes empreses es dediquen a recollir els pneumàtics de tot Catalunya, els fan passar per una fase de tria i tot el que consideren que té una segona vida s'exporta, essencialment, cap a Àfrica. El que creuen que no serveix ho trituren i ho cremen en forns cimenters. Es tracta d'un procés complet de reciclatge que es duu a terme, tot, en el mateix recinte.
Igual que Biosca, gairebé dues-centes persones més han tingut l'oportunitat de prendre part d'aquesta proposta organitzada dintre dels actes de la Festa Major i emmarcada en les populars Visites a la Manresa Desconeguda, que al llarg dels anys han permès fer descobrir, a la ciutadania, indrets com les fàbriques de Sant Pau, la Torre Lluvià o l'Anònima, entre molts altres.
Si bé en les edicions anteriors l'afluència de gent que podia assistir a les rutes guiades podia ser força nombrós, enguany, i degut a les mesures de seguretat imposades per prevenir la propagació de la Covid-19, l'organització s'ha vist obligada a reduir l'aforament de cada visita.
En aquest sentit, entre el dijous 27 i el divendres 28 d'agost, només es va permetre l'entrada al recinte a les primeres dues-centes persones que haguessin reservat entrada prèviament. Un centenar van entrar-hi el dia 27, i els cent restants, el 28. Tots ells, repartits en grups de deu persones i guiats per membres del Centre d'Estudis del Bages o de treballadors de la Fundació Turisme i Fires de Manresa o del Parc de la Sèquia. Les visites, a més, es complementaven amb explicacions de treballadors actuals de La Pirelli, que van decidir participar en la iniciativa de manera totalment desinteressada: "això és casa nostra i estem molt contents de poder ensenyar què fem", assegurava un d'ells a NacióManresa.
Imatge d'un dels moments de la visita guiada pel complex industrial de La Pirelli Foto: AFT
Abans de ser Pirelli
Que coneguem el recinte industrial amb el nom de Pirelli és normal: aquesta empresa italiana va fabricar-hi pneumàtics durant 85 anys i va donar feina a centenars i centenars de bagenques i bagencs. "Aquesta fàbrica va seguir tota l'evolució de la indústria per excel·lència del segle XX, la de l'automòbil", comentava un dels guies, que afegia que al llarg dels anys 70 va arribar a créixer tant que es va convertir en la "indústria bagenca que més mà d'obra ocupava i que millor pagava". Si bé actualment només compta amb 125 treballadors, fa cinquanta anys el nombre de gent que hi feinejava va arribar a 2.200.
Però, quin ús tenia, aquest espai, abans de ser La Pirelli? En una de les parts que actualment ocupa el recinte s'hi va construir, a finals del segle XIX, una fàbrica de barrets, que al cap d'uns anys va ser venuda a una serradora. Com que es tractava d'una de les zones més planes de la ciutat, durant els primers anys del segle XX també va fer la funció de camp de futbol i de pista per aprendre a conduir, així com també d'aeròdrom: "els primers avions que van arribar a la ciutat van aterrar aquí", exposava el guia, mentre apuntava que "la primera notícia relacionada amb l'aviació data del 17 de gener de 1914".
Aquell dia, l'aviador francès Mr. Demazel va arribar a Manresa amb un aparell desmuntat que van posar allà mateix. Més tard, el 1926 [llavors Pirelli ja hi era], el pilot català Canudas va sobrevolar la ciutat amb el fotògraf Josep Gaspar Serra, d'origen manresà, per fer les primeres fotografies aèries de la ciutat, actualment exposades a l'Espai 1522. Fins i tot durant la guerra civil els soldats hi feien pràctiques d'aterratge.
A banda, part del terreny estava dedicat, també, al conreu: la proximitat amb el riu Cardener va propiciar la instal·lació d'una roda hidràulica que permetia regar tota la zona. "Com que es tractava d'una aigua molt salinitzada, als anys 30 hi havia gent que, de broma, deia que l'amanida ja els sortia feta", comentava, a tall d'anècdota, el guia.
De fet, va ser precisament aquesta presa d'aigua la que l'any 1917 va comprar Nacional Pneumáticos, empresa on el rei Alfons XIII i un seguit de nobles amics seus hi tenien més de la meitat de les accions. Qui va comprar-lo, l'any 1923, les accions? Efectivament: Pirelli Pneumáticos, la productora més important d'Itàlia en època de la dictadura de Primo de Rivera i en l'època, també, en què Benito Mussolini començava a governar la Itàlia feixista.
Entrada de la fàbrica de barrets Foto: AFT
Un creixement enorme...
A partir del moment en què Pirelli va agafar les regnes de la indústria, aquesta no va parar de créixer. Les successives ampliacions i la construcció de noves naus va fer que el complex assolís una superfície de 160.000 metres quadrats, dividits en quatre grans grups de naus de planta baixa separats per carrers interiors i set edificis destinats a serveis diversos.
Són precisament aquestes naus les que es visiten durant la ruta: la nau d'oficines; la de l'antiga fàbrica de barrets; la nau del Banbury, una de les més valuoses arquitectònicament que durant l'època daurada de La Pirelli servia per fabricar-hi les mescles de cautxú, negre fum i altres ingredients químics que constituïen el pneumàtic, i, finalment, diverses naus que actualment serveixen de magatzem, la més destacada de les quals data dels anys 70 que té una superfície de 26.000 metres quadrats.
... que va començar a minvar als anys 80
Tal com exposa l'historiador Francesc Comas, la crisi econòmica dels anys 70 va afectar molt l'empresa, i a primers dels vuitanta, en un període de forta conflictivitat laboral, la plantilla es va reduir a 1.000 empleats, "amb una major automatització dels processos que va portar a una producció màxima de 5.800.000 pneumàtics l'any 2002". A partir d'aquell moment l'empresa va anar reduint la seva activitat i finalment el 2009 tancava la seva producció a Manresa.
Abans de parlar d'actualitat, aturem-nos al refugi antiaeri
Doncs sí! La Pirelli comptava amb un refugi antiaeri d'una profunditat de 5,70 metres respecte el nivell del carrer. Va construir-se l'any 1938, just un mes abans que Manresa patís el seu primer bombardeig. Es tractava de dues naus enormes de 26 metres de llarg per 3 d'amplada, amb capacitat per unes 300 persones. El que no se sap és si es va arribar a utilitzar mai.
Des d'aquí es pot accedir al refugi antiaeri de la Pirelli Foto: Marc Rodríguez Juanola
Què s'hi fa, actualment, al complex de la Pirelli?
Actualment, el complex industrial de Pirelli s'ha convertit en un parc logístic de la mateixa empresa que ofereix un espai d'emmagatzematge superior als 50.000 metres quadrats. "Tenim més de 400.000 cobertes de moto, turismes i camions, i tenim un flux de 10.000 rodes d'entrada i 10.000 de sortida cada dia", explicava un dels treballadors.
"Treballem de dilluns a divendres tres torns: matí, tarda i nit. Al matí i a la nit ens centrem a descarregar els camions que ens venen de totes les fàbriques productores del món (Indonèsia, Mèxic, Brasil, Anglaterra, Alemanya, Polònia...), i a partir de les dotze del migdia comencem a preparar totes les comandes per intentar complir el difícil objectiu de, en 24 hores, arribar a tots els clients d'Espanya i Portugal", comentava.
La resta d'espais que l'empresa no fa servir els lloga a altres companyies, que essencialment fan servir com a magatzem. ICL o Taurus en serien un exemple, així com també el Banc d'Aliments, que reparteix productes de primera necessitat a les persones amb vulnerabilitat de les comarques del Bages, Moianès, Berguedà i Solsonès.
Magatzem que Pirelli fa servir per guardar pneumàtics, que posteriorment reparteix arreu de la Península Foto: AFT
També és important destacar que l'empresa italiana cedeix dos espais del complex. Un d'ells, a una colla de bombers voluntaris que s'encarreguen de mantenir, conservar i ampliar el patrimoni del cos. L'altre, als estudiants que formen part de l'equip de Dynamics de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), que cada any dissenya un cotxe de competició per dur-lo en diversos certamens universitaris.
Finalment, cal afegir que hi ha dues empreses de reciclatge de pneumàtics que lloguen locals del complex. Aquestes empreses es dediquen a recollir els pneumàtics de tot Catalunya, els fan passar per una fase de tria i tot el que consideren que té una segona vida s'exporta, essencialment, cap a Àfrica. El que creuen que no serveix ho trituren i ho cremen en forns cimenters. Es tracta d'un procés complet de reciclatge que es duu a terme, tot, en el mateix recinte.