27
d'agost
del
2020
Actualitzat
el
28
d'agost
a les
10:23h
El títol del muntatge (Estan sonets aquests manresans) ja donava pistes de cap on anirien els trets. La sospita que l'ingredient principal de la proposta seria l'humor va fer-se evident quan es van donar a conèixer les tres persones que l'encapçalarien. I és que Mireia Cirera, Carles Gilabert i Pep Garcia-Pasqual tenen a l'esquena una llarga trajectòria dintre del món de la comèdia. Tots tres, manresans de naixement i de sentiment, formen part de Parking Shakespeare, una companyia catalana amb més de deu anys d'història que interpreta, assíduament, muntatges del dramaturg anglès William Shakespeare en diversos espais a l'aire lliure, especialment al Parc de l'Estació del Nord de Barcelona.
El fet, doncs, que fossin ells els encarregats de protagonitzar l'espectacle inaugural de la Festa Major de Manresa (en substitució de l'habitual pregó institucional) ja marcava una declaració d'intencions per part del consistori de la capital del Bages; una declaració d'intencions que, per una banda, mostrava la voluntat de mantenir viu l'esperit festiu de la ciutat tan típic de les darreries d'agost, i, per l'altra, palesava la necessitat d'aportar comicitat i lleugeresa en un moment en què, degut a les circumstàncies extraordinàries provocades per la Covid-19, els ànims no estan per tirar coets.
El resultat de tot plegat es va poder veure aquest passat dimecres, 26 d'agost, en dues sessions (una a les vuit del vespre i l'altra a les nou), a la plaça Major de Manresa. Allà, i ocupant tot el recinte, es van col·locar gairebé 150 cadires (separades, totes elles, amb una distància de pràcticament dos metres), que les persones que prèviament havien reservat entrada van anar ocupant. L'assistència, tot i les circumstàncies excepcionals, va ser força reeixida i va comptar amb una àmplia representació de regidores i regidors de l'Ajuntament. Quan tothom estava col·locat, els tres protagonistes del batejat com a no-pregó de Festa Major van aparèixer als balcons centrals de l'edifici consistorial. Mireia Cirera al del mig, i Garcia-Pasqual i Gilabert, als dos annexes.
Amb l'humor per bandera i amb l'enginy literari de Shakespeare com a pal de paller, el trio d'intèrprets va combinar la lectura de sonets del dramaturg anglès amb falques còmiques sobre la ciutat de Manresa i, fins i tot, sobre algun dels moments estel·lars de la història més recent de Catalunya. En aquest sentit, per exemple, Mireia Cirera va aprofitar per proclamar -i desproclamar- la República Catalana, fent una picada d'ullet al que es va viure al Parlament l'octubre del 2017. Així mateix, es va dedicar un espai a enumerar les diverses propostes que enguany conformen el programa de la festivitat i es van recordar aquells actes mítics que no es podran dur a terme a causa de les mesures de seguretat: "per què no es fa el Correfoc? Tothom va ben tapat i s'acaba ben emmascarat. Això sí, la cervesa s'hauria de substituir per l'alcohol hipoalergènic", van bromejar.
El no-pregó de Festa Major va acabar amb un desig: que Manresa sigui una ciutat lliure d'agressions sexistes; que estigui pensada per a persones amb mobilitat reduïda; que s'obri a tothom, vingui d'on vingui i sigui com sigui, i que lluiti per combatre les desigualtats i per preservar el medi ambient.
Parlar de tot això sense deixar de tocar de peus a terra però sense oblidar que els contratemps, si és amb humor, s'afronten molt millor, és el que van fer els ideadors de l'espectacle inaugural de la primera Festa Major de Manresa emmarcada en la nova normalitat. Una nova normalitat que, ja ho hem vist, només podrem 'resistir' amb un somriure.
El fet, doncs, que fossin ells els encarregats de protagonitzar l'espectacle inaugural de la Festa Major de Manresa (en substitució de l'habitual pregó institucional) ja marcava una declaració d'intencions per part del consistori de la capital del Bages; una declaració d'intencions que, per una banda, mostrava la voluntat de mantenir viu l'esperit festiu de la ciutat tan típic de les darreries d'agost, i, per l'altra, palesava la necessitat d'aportar comicitat i lleugeresa en un moment en què, degut a les circumstàncies extraordinàries provocades per la Covid-19, els ànims no estan per tirar coets.
El resultat de tot plegat es va poder veure aquest passat dimecres, 26 d'agost, en dues sessions (una a les vuit del vespre i l'altra a les nou), a la plaça Major de Manresa. Allà, i ocupant tot el recinte, es van col·locar gairebé 150 cadires (separades, totes elles, amb una distància de pràcticament dos metres), que les persones que prèviament havien reservat entrada van anar ocupant. L'assistència, tot i les circumstàncies excepcionals, va ser força reeixida i va comptar amb una àmplia representació de regidores i regidors de l'Ajuntament. Quan tothom estava col·locat, els tres protagonistes del batejat com a no-pregó de Festa Major van aparèixer als balcons centrals de l'edifici consistorial. Mireia Cirera al del mig, i Garcia-Pasqual i Gilabert, als dos annexes.
Amb l'humor per bandera i amb l'enginy literari de Shakespeare com a pal de paller, el trio d'intèrprets va combinar la lectura de sonets del dramaturg anglès amb falques còmiques sobre la ciutat de Manresa i, fins i tot, sobre algun dels moments estel·lars de la història més recent de Catalunya. En aquest sentit, per exemple, Mireia Cirera va aprofitar per proclamar -i desproclamar- la República Catalana, fent una picada d'ullet al que es va viure al Parlament l'octubre del 2017. Així mateix, es va dedicar un espai a enumerar les diverses propostes que enguany conformen el programa de la festivitat i es van recordar aquells actes mítics que no es podran dur a terme a causa de les mesures de seguretat: "per què no es fa el Correfoc? Tothom va ben tapat i s'acaba ben emmascarat. Això sí, la cervesa s'hauria de substituir per l'alcohol hipoalergènic", van bromejar.
El no-pregó de Festa Major va acabar amb un desig: que Manresa sigui una ciutat lliure d'agressions sexistes; que estigui pensada per a persones amb mobilitat reduïda; que s'obri a tothom, vingui d'on vingui i sigui com sigui, i que lluiti per combatre les desigualtats i per preservar el medi ambient.
Parlar de tot això sense deixar de tocar de peus a terra però sense oblidar que els contratemps, si és amb humor, s'afronten molt millor, és el que van fer els ideadors de l'espectacle inaugural de la primera Festa Major de Manresa emmarcada en la nova normalitat. Una nova normalitat que, ja ho hem vist, només podrem 'resistir' amb un somriure.