Animals

El jutjat dicta el desnonament d'una protectora d'animals en precari a Marganell a favor d'un fons voltor

El gestor de l'espai, que hi viu amb contracte de lloguer des de 2011, s'ha vist esquitxat per l'impagament de la hipoteca de l'antiga propietària de la finca

per Pere Fontanals , Marganell, 15 d'agost de 2020 a les 12:00 |
Jaime Jesús Areste, amb el porc i tres dels gossos dels quals té cura | Pere Fontanals
Jaime Jesús Aresté -tot i que sempre s'ha fet dir Javier-, que viu a la urbanització del Casot de Marganell des de 2011, amb una cinquantena d'animals d'una protectora que ell mateix va fundar es troba en situació de proper llançament si un recurs a l'Audiència Provincial de Barcelona no ho impedeix. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Manresa així ho va decidir en sentència el passat 19 de juliol. En el seu escrit va donar la raó al fons voltor Lanusei Investiments, d'Anticipa. "És sorprenent, tinc contracte des de 2011 i amb tots els advocats que he parlat em diuen que no entenen la sentència", assegura Aresté. Per això recorrerà.

Aresté viu en un terreny a la urbanització del Casot de Marganell des de 2011. El terreny es troba en un espai en pendent i l'habitatge, molt precari, es va construir en diferents fases, adaptant-lo des d'una original barraca d'hort fins a tenir diverses dependències a diferents nivells, però construïdes sense homogeneïtat tècnica, de manera que presenta esquerdes a diversos llocs i té nombroses filtracions, encara més pronunciades per la diferència de cotes. En aquesta casa hi viu sol, amb una desena de gossos, uns quaranta gats i un porc domèstic del seu projecte de protectora Shambala, que va fundar quan vivia a Sant Feliu de Llobregat.


Aresté es va traslladar a viure a Marganell després d'un daltabaix familiar i un de professional. Va morir el seu fill i es va arruïnar empresarialment. A Sant Feliu de Llobregat havia fundat la protectora Shambala que acollia animals en semi-llibertat, com si fos una reserva. Amb aquestes condicions va trobar la finca del Casot i s'hi va traslladar amb els animals el 2011.

Recull signatures contra el seu desnonament i el de la protectora.


Comencen els entrebancs

Amb una paga de poc més de 400 euros i amb el lloguer per pagar, Aresta comença a viure de forma asceta al seu nou domicili. Amb ajuts de particulars i d'alguna empresa pot continuar procurant menjar i fent l'esterilització dels animals que acull a la protectora.

Al cap d'uns anys, CatalunyaCaixa es va posar en contacte amb ell per advertir-lo que pignoraven el compte de l'arrendador on ell realitzava els pagaments del lloguer perquè feia anys que la propietària no pagava la hipoteca de la seva finca. Però que tot plegat no l'afectava a ell com a llogater, segons explica.

Uns mesos més tard, la propietària de la finca li va comunicar per escrit el seu canvi de compte i li va reclamar que fes els ingressos del lloguer al nou compte, en una entitat bancària diferent a CatalunyaCaixa. Després de fer les consultes legals pertinents, Aresté va fer cas d'aquest últim escrit i va continuar pagant el seu lloguer al nou compte.

L'execució hipotecària per impagament va seguir el seu curs, però segons afirma Aresté "la relació amb els responsables de CatalunyaCaixa sempre va semblar bona, bàsicament perquè sabien que malgrat les dificultats que passava sempre havia anat pagant el lloguer". Assegura que sempre li havien assegurat que quan la finca fos del banc, pactarien un lloguer social amb ell, o fins i tot una cessió en ús pel que li quedés de vida, ja que l'estat en precari de la casa no permetria segurament, un lloguer com a habitatge.

Però res d'això no va arribar. Al contrari.  Un dia es van presentar dos homes a la finca i li van comunicar a Aresté que eren els nous propietaris de la casa. "De CatalunyaCaixa?". "No. D'un fons d'Anticipa". Al cap de pocs dies van arribar els Mossos d'Esquadra per a tenir-lo identificat i en quinze dies ja hi havia un judici exprés per al seu desnonament. Amb el contracte a la mà, el full d'empadronament i la documentació que presenta, es desestima la denúncia del fons voltor.

A partir d'aquí, els agents de Lanusei Investiments van iniciar una negociació per fer-lo fora. "M'han ofert des de 3.000 euros fins a la última de 14.000", afirma, "però tot i així on vaig jo amb 14.000 euros i tots els animals?".

Després de 2 anys amb el procediment aturat, es reobre el cas, per falta de títol de propietat. "El meu advocat em va tranquil·litzar tot dient-me que tenint el contracte de lloguer la causa no tenia recorregut", però tot i així s'ha trobat amb la sentència en contra.

 

Participació