Més de 200 persones s'han concentrat a la plaça Ricard Viñas, davant de Cal Lleter, casa natal del malaurat religiós. Durant l'acte s'han llegit textos de Casaldàliga i s'ha interpretat "El cant dels ocells" en el seu record.
Els assistents també han fet un minut de silenci i, de manera espontània al final de l'acte, s'han posat a cantar un fragment del "Virolai". La família de Casaldàliga ha agraït les mostres de suport rebudes en les darreres hores després del decés del bisbe i ha fet una crida a "continuar lluitant per les seves causes".
La cerimònia al seu poble natal ha coincidit amb la missa per les exèquies del bisbe que s'ha celebrat al Brasil a les 8 del vespre, hora catalana. La missa, a Batatais, ha estat oberta al públic i s'ha pogut seguir també per streaming.
D'altra banda, a Ribeirao Cascalheira, Mato Grosso, el dia 10 d'agost es podrà vetllar Casaldàliga al Santuari dels Màrtirs i l'endemà es podrà fer al Centre Comunitari 'Tia Irene' de Sao Félix do Araguaia. El 12 d'agost se celebrarà l'enterrament al cementiri dels indis Karajá, a la vora del Riu Araguaia.
A més, també està previst celebrar un funeral a Barcelona, encara que no hi ha una data definida a causa de la pandèmia. Segons l'Associació Araguaia, s'està treballant per garantir un espai adequat a les mesures de seguretat.
Neix el 1928 a Balsareny i marxa el 1968 a Brasil
Pere Casaldàliga va néixer el febrer del 1928 a Balsareny. Fill d'un llaurador vaquer, va estudiar a la Gleva i a Vic, i va ingressar a l'ordre dels claretians. Ordenat sacerdot a Montjuïc el 1952, va exercir diversos ministeris a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que el 1968 va acceptar l'encàrrec de fundar una missió claretiana al Brasil, a São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso.
Consagrat bisbe el 1971, va ser encarregat de la Prelatura de Sao Félix do Araguaia, on va descobrir un poble totalment oprimit pels latifundistes. Va començar així una intensa tasca per la defensa dels més febles en el si d'un sistema ple de desigualtats exorbitants. La seva primera carta pastoral, "Una Església de l'Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social", de 1971, reflectia la realitat de la Prelatura i reflexionava sobre el compromís cristià en nom de l'Evangeli amb la justícia i la pau, i esdevenia ràpidament programàtica.
Conegut com "dom Pedro", Casaldàliga va ser una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres al Brasil, a Amèrica Llatina i al món sencer. Considerat un dels seguidors més fidels de la Teologia de l'Alliberament, va ser un dels fundadors del Consell Indigenista Missioner i de la Comissió Pastoral de la Terra de l'Església brasilera. La fidelitat a la seva gent i als seus principis li van valer sovint l'enemistat de governants i d'alguns homes poderosos. La dictadura militar va intentar expulsar-lo del país en cinc ocasions. La seva Prelatura va ser envaïda en operacions militars en unes altres quatre. "Dom Pedro" també va ser perseguit pels sectors conservadors de la Cúria Romana i de l'Església del Brasil i d'Amèrica Central.
Escriptor prolífic, poeta i defensor de la Teologia de l'Alliberament
Escriptor i poeta, va ser autor de desenes de llibres, discos i vídeos sempre amb el perfil de la Teologia de l'Alliberament. Tenia així una extensa producció literària, assagística i poètica, en català, castellà i portuguès. També va ser un dels autors de la "Missa de la Terra sense mals" i de la "Missa dels Palenques (Quilombos)", amb Milton Nascimento i Pedro Tierra.
El setembre del 2003, després de 35 anys de dedicació a la seva Prelatura, Casaldàliga va posar a la disposició del Papa el seu càrrec i la seva renúncia va ser acceptada. El febrer del 2005 es va designar un nou bisbe a la Prelatura, però Pere Casaldàliga va decidir continuar allà, amb la voluntat de morir un dia entre la seva gent.
Al 2006, Casaldàliga es va convertir en el primer català en rebre el Premi Internacional Catalunya, que va rebre a mans del president de la Generalitat aleshores, Pasqual Maragall. El jurat va destacar el seu compromís polític i que no va deixar mai endur per "fórmules purament ideològiques, filantròpiques o doctrinàries que tan sovint han proliferat". El president es va desplaçar fins al Brasil per lliurar-li personalment el premi perquè el bisbe no tenia garantia de poder tornar per tenir cinc processos d'expulsió.
