Manresa té persones sense empadronar des de fa gairebé 8 mesos

Col·lectius de la ciutat denuncien que amb els endarreriments els impedeixen accedir a la sanitat, l'educació i els serveis socials

Membres de col·lectius a les portes de l'Ajuntament
Membres de col·lectius a les portes de l'Ajuntament | Pere Fontanals
28 de juliol del 2020
Actualitzat el 29 de juliol a les 9:36h
Una quinzena llarga de persones fa més de tres mesos que van sol·licitar l'empadronament i l'Ajuntament de Manresa encara no els ha confirmat la condició de veïns de la ciutat. Moltes més es troben en el límit dels tres mesos, segons les dades d'un grup de col·lectius que denuncien que sense aquest dret, "automàtic i no gaire difícil", no tenen accés ni a la sanitat ni a l'educació. De fet, de la llista que ells tenen el que ho va sol·licitar fa més temps data del 2 de desembre de 2019, aviat farà vuit mesos.

Nora Miralles, com a representant dels grups ha manifestat que "podem entendre que la crisi sanitària ha fet endarrerir els procediments", però no tant ja que "algun d'ells ve d'abans de l'esclat de la crisi". En aquest sentit Miralles destaca que "aquesta vegada nodemanem una cosa que requereixi un pressupost", sinó només "voluntat política".

Si degut a la falta de personal i a la crisi, "l'Ajuntament no arriba a fer les inspeccions per confirmar els empadronaments, que el doni provisional pendent de la revisió". En aquest sentit, ha assegurat que "no hi ha problema".

El Hatim, que és diabètic, ha explicat el seu cas: no té accés a la sanitat ni metge de capçalera davant de qualsevol situació de salut, i tampoc ha pogut renovar el seu NIE, per ara. La Radia porta 5 mesos sense poder-se empadronar i l'afecta al tema sanitari, però sobretot, en el seu cas, en l'escolarització de les seves filles.

Si nó, "estem condemnant veïns de Manresa a no tenir atenció sanitària o d'educació" o, fins i tot, "a que es trobin sense permís de residència o de treball per no poder acreditar la seva residència". Hi ha exmenors tutelats "que es troben en aquesta situació i no poden accedir al mercat laboral".

Els col·lectius que fan aquesta denúncia són la PAHC, l'Espai de Joves Al Qowa, la xarxa de suport mutu dels barris, l'associació Al Noor i l'Espai de Defensa Legal.