Vies Blaves

El Pla director urbanístic de les Vies Blaves Llobregat, Cardener i Anoia s'aprova de forma definitiva

Estaran formades per 306 quilòmetres de camins per a vianants i ciclistes que transcorren paral·lels a les lleres dels tres rius

per Redacció , 25 de juliol de 2020 a les 23:11 |
Itinerari Vies Blaves, abans i després de l'actuació | DiBa
La Comissió de Territori de Catalunya (CTU), l'òrgan administratiu col·legiat de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de política territorial i urbanisme, ha aprovat definitivament aquest divendres el Pla director urbanístic (PDU) de les Vies Blaves, la nova infraestructura viària impulsada l'any 2015 per la Diputació de Barcelona, formada per 306 quilòmetres de camins per a vianants i ciclistes que transcorre paral·lela a les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener, i que suposarà una inversió de 45 milions d'euros a càrrec de la Diputació.

El Pla director urbanístic, redactat per la Diputació de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat, crea un marc urbanístic i territorial adequat per recuperar, difondre i fer accessibles els diversos paisatges culturals i naturals situats al llarg de les lleres d'aquests tres rius de la demarcació de Barcelona.


El document aprovat incentivarà el coneixement dels elements arquitectònics, arqueològics i socioculturals amb la màxima integració amb el paisatge pels que transcorre, tot recuperant la seva història i potenciant la seva difusió. En aquest sentit, el projecte recupera camins històrics i crea noves possibilitats de connexió entre els municipis, amb la creació de punts de serveis, i rehabilita els elements patrimonials i paisatgístics al llarg del seu recorregut.

El Pla director urbanístic servirà també per incrementar la qualitat de les activitats d'oci i salut i per augmentar la conscienciació mediambiental en el conjunt del territori pels que passa. A nivell ambiental, la intervenció prevista és molt significativa, tant per l'extensió dels camins com per la rellevància ambiental del medi fluvial on s'insereix, com una infraestructura de lleure a la natura, amb un ús ciclista o a peu, a baixa velocitat i de baixa intensitat, que parteix de la premissa de proximitat al riu.


L'àmbit territorial del PDU aplega 59 municipis de set comarques, amb una població de més de 400.000 habitants. A més, un total de 5,2 milions de persones, el que suposa el 70% de la població de Catalunya, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància. Per la dimensió, el projecte significa una actuació inèdita al sud d'Europa.

Els municipis inclosos en el Pla director urbanístic de les Vies Blaves son: Argençola, Cabrera d'Anoia, Capellades, Copons, Igualada, Jorba, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Piera, Rubió, Santa Margarida de Montbui, Vallbona d'Anoia, Veciana, Vilanova del Camí, Gelida, Sant Sadurní d'Anoia i Subirats, de la comarca de l'Alt Penedès; Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Esteve Sesrovires, Castellbisbal, Artés, Balsareny, Callús, Cardona, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, el Pont de Vilomara i Rocafort, Gaià, Manresa, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Navàs, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Vicenç de Castellet, Súria, Talamanca, Avià, Berga, Casserres, Castellar de n'Hug, Cercs, Fígols, Gironella, Guardiola de Berguedà, la Nou de Berguedà, la Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig i Calders. El Pla també inclou el municipi de Pinós, de la comarca del Solsonès i província de Lleida.

Elements estructuradors de les Vies Blaves

El PDU distingeix tres elements que conformaran les Vies Blaves com son les mateixes, vies, les portes d'accés i els nodes de comunicació, amb criteris d'ordenació per a cadascun d'ells. En primer lloc, la via, es concep tant com un camí físic, amb els requisits d'accessibilitat que això comporta, com un recorregut i un relat per a l'evolució del paisatge i el patrimoni. En aquesta línia, sempre que sigui possible, s'aprofitaran i condicionaran els camins existents. En segon lloc, les portes, que es corresponen amb els punts d'accés a la via i on es concentraran els serveis de mobilitat, seguretat i tècnics. Finalment, els nodes, que són els encreuaments de les Vies Blaves amb altres camins històrics, rutes turístiques o senders de Gran Recorregut.

Segons el document aprovat, la Vies Blaves seran de titularitat pública i tindran, en general, una amplada de tres metres, excepte en casos com els espais de sensibilitat ambiental alta o molt alta, on es limita a dos metres. El règim d'usos previst serà principalment el de mobilitat de persones i bicicletes. S'admeten també altres modalitats de mobilitat sostenible sempre i quan es justifiqui la seva compatibilitat amb l'ús principal. Es prohibeix, explícitament, la mobilitat mitjançant vehicles de motor, amb excepció dels necessaris per al manteniment de la Via Blava.
 

Mapa de les Vies Blaves. Foto: DiBa


Recorregut en tres branques: Llobregat, Cardener i Anoia

Les Vies Blaves s'estructuren en tres branques: la del Llobregat, la del Cardener i la de l'Anoia. La Via Blava Llobregat recorrerà 174 quilòmetres des de les fonts del riu, a Castellar de n'Hug, fins a Martorell, unint indrets com Sant Benet de Bages, Montserrat i 15 colònies tèxtils. El recorregut principal es podrà completar amb fins a gairebé 90 quilòmetres més de possibles variants i enllaços. La Via Blava Llobregat suposarà una inversió de 22 milions d'euros.

La Via Blava Anoia seguirà el riu des de Jorba fins a Martorell, on s'unirà amb la Via Blava Llobregat. Tindrà 65 quilòmetres de longitud que transcorreran per les comarques de l'Anoia, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. Requerirà una inversió de 12 milions d'euros.

A la Via Blava Cardener s'habilitaran 52,6 quilòmetres d'itineraris pel Bages, entrant a la demarcació de Barcelona per Cardona i confluint amb la Via Blava Llobregat a Castellgalí. La inversió prevista és de 10 milions d'euros.

Pel que fa a la localització de les portes d'entrada a les Vies Blaves, el PDU en proposa 37, de les quals 21 portes son a la Via Blava Llobregat, set portes a la Via Blava Cardener, i 9 portes a la Via Blava Anoia, que donen accés a 33 poblacions. I pel que fa a la localització dels nodes, a més de la intersecció de la Via Blava amb els camins GR també s'identifica la intersecció amb altres camins com el camí de Sant Jaume, camí dels Bons Homes, camins de la Sal, la ruta Intercatalunya o la ruta de les Colònies Tèxtils del Llobregat.

El Pla estableix, per a cadascun d'aquests elements, una sèrie de criteris que en relació a aspectes com l'accessibilitat, el tipus de traçat, l'ordenació urbanística, i factors ambientals, paisatgístics i patrimonials.

L'abril de 2019, el conseller de Territori i Sostenibilitat va aprovar inicialment el Pla director urbanístic Vies Blaves Barcelona i es va exposar a informació pública. Així mateix, es van sol·licitar els informes preceptius als departaments interessats i organismes afectats i es va sotmetre l'expedient al tràmit d'informació als ens locals compresos en l'àmbit territorial del Pla. S'han rebut 20 informes i 33 al·legacions. Gairebé totes les aportacions han estat incorporades com a millores en el document. El document resultant és el treball de col·laboració entre les diferents administracions sectorials i locals.

Redacció coordinada del projecte

El disseny de les Vies Blaves es du a terme mitjançant el Pla director urbanístic (PDU), una figura de planejament supramunicipal amb un gran nivell de concreció, i els corresponents projectes executius de la via, que actualment estan en fase d'avanç. Una comissió de seguiment amb representants de la Generalitat, de la Diputació i de l'equip redactor coordina els treballs.

Pel que fa a la difusió, explotació i manteniment de les Vies Blaves un cop estiguin executades, correspondrà a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona amb la col·laboració dels municipis inclosos dins de l'àmbit del Pla. El seguiment del PDU s'instrumentalitza mitjançant tres figures claus com son l'òrgan gestor del PDU, la comissió mixta de seguiment ambiental i el Gestor de mobilitat.

 

Participació