14
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
17:20h
Després d'uns quants anys vivint al carrer Santa Maria de Manresa (al bell mig del Barri Antic), Ndiaga Diop va decidir que havia arribat el moment de canviar de pis: "és una zona on al vespre hi ha força xivarri, i volia una mica més de tranquil·litat", explica. Va posar-se a mirar ofertes de vivendes a lloguer i en va trobar una que li va interessar: era just al començament de la carretera de Vic, a tocar de la Muralla del Carme, "i el preu que en demanaven (570 euros mensuals), el podia assumir sense problema", diu.
De seguida va enviar un correu electrònic a la immobiliària Bonavista, que era qui el gestionava, i l'endemà va rebre una trucada: li van demanar quant cobrava i quin tipus de contracte tenia, i quan ja estaven a punt de fixar una data per anar a visitar l'immoble ("complia totes les característiques per poder-lo llogar", assenyala), li van fer una última pregunta: «Tens un accent una mica peculiar... Ets d'aquí?». «No. -va respondre ell- Sóc del Senegal». «Ah, doncs si és així em sap molt greu però no te'l podem llogar; el propietari no hi vol gent de fora». Ndiaga Diop no s'esperava, en cap cas, aquella contestació: "em va agafar completament desprevingut i no vaig saber què dir", recorda, mentre afegeix que poca estona després "em vaig posar en contacte amb la gent de SOS Racisme per explicar-los-ho: és important donar a conèixer i assenyalar aquests comportaments lamentables".
Des de l'ONG li van dir que el seu cas era totalment denunciable, però que "si no tenia cap prova que demostrés que allò m'havia passat, seria complicat que la denúncia transcendís". De fet, i tal com explica a NacióManresa Alícia Rodríguez, coordinadora del Servei d'Atenció i Denúncia de SOS Racisme, "ens n'arriben constantment, de casos de denegació d'habitatge per motivacions racistes", però "moltes vegades ens trobem que és molt complicat demostrar-ho". Posant de manifest que el dret a l'habitatge "és molt precari perquè no és l'estat qui el garanteix, sinó empreses privades", Rodríguez lamenta que "això encara és més flagrant quan s'hi afegeix la qüestió de l'origen". En aquest cas, explica, "el que ens trobem és una discriminació que es caracteritza per atribuir que les persones migrades són insolvents o que no tenen cura de la conservació del pis". "Moltes vegades, el que fan les immobiliàries és demanar unes condicions diferents a la gent migrada perquè no pugui accedir als habitatges", sentencia.
I què provoca, tot això? "Doncs que moltes d'aquestes persones no puguin sortir mai de les borses d'habitatge social encara que tinguin les condicions per poder llogar un pis", diu la de SOS Racisme, mentre recalca que "el que fa el sector immobiliari no és res més que perpetuar el discurs ciutadà que diu que les persones de fora necessiten més ajudes públiques".
Davant d'aquest escenari, l'administració hi pot fer alguna cosa? Segons diu l'article 45 de la Llei del Dret a l'Habitatge, "les administracions públiques han d'adoptar les mesures pertinents -aplicables a totes les persones i a tots els agents, tant del sector públic com del sector privat- si es donen situacions en què una persona rep, en algun aspecte relacionat amb l'habitatge, un tracte diferent del rebut per una altra persona en una situació anàloga, sempre que la diferència de tracte no tingui una finalitat legítima que la justifiqui objectivament i raonablement i els mitjans emprats per a assolir aquesta finalitat siguin adequats i necessaris". En aquest sentit, Rodríguez assenyala que, en el cas de Ndiaga Diop, els organismes públics competents "podrien iniciar un procediment sancionador administratiu contra la immobiliària i el particular".
Des de la immobiliària Bonavista no neguen els fets
NacióManresa ha pogut parlar amb el gerent de la immobiliària Bonavista, Eudald Fíguls, que ha explicat que, efectivament, "hi ha propietaris que ens diuen explícitament que no accepten immigrants als seus pisos". "No és un criteri que decidim nosaltres; és cosa dels propietaris", insisteix. En aquest sentit, reconeix que "sí que el que podríem fer nosaltres com a immobiliària és rebutjar aquest propietari, però llavors perdem un client que se'n va a la competència".
Assegurant que "som els primers a qui no ens agrada haver de dir que no a algú per qüestió d'origen", Fíguls recalca que "administrem un munt de finques que estan llogades a gent de fora".
De seguida va enviar un correu electrònic a la immobiliària Bonavista, que era qui el gestionava, i l'endemà va rebre una trucada: li van demanar quant cobrava i quin tipus de contracte tenia, i quan ja estaven a punt de fixar una data per anar a visitar l'immoble ("complia totes les característiques per poder-lo llogar", assenyala), li van fer una última pregunta: «Tens un accent una mica peculiar... Ets d'aquí?». «No. -va respondre ell- Sóc del Senegal». «Ah, doncs si és així em sap molt greu però no te'l podem llogar; el propietari no hi vol gent de fora». Ndiaga Diop no s'esperava, en cap cas, aquella contestació: "em va agafar completament desprevingut i no vaig saber què dir", recorda, mentre afegeix que poca estona després "em vaig posar en contacte amb la gent de SOS Racisme per explicar-los-ho: és important donar a conèixer i assenyalar aquests comportaments lamentables".
Des de l'ONG li van dir que el seu cas era totalment denunciable, però que "si no tenia cap prova que demostrés que allò m'havia passat, seria complicat que la denúncia transcendís". De fet, i tal com explica a NacióManresa Alícia Rodríguez, coordinadora del Servei d'Atenció i Denúncia de SOS Racisme, "ens n'arriben constantment, de casos de denegació d'habitatge per motivacions racistes", però "moltes vegades ens trobem que és molt complicat demostrar-ho". Posant de manifest que el dret a l'habitatge "és molt precari perquè no és l'estat qui el garanteix, sinó empreses privades", Rodríguez lamenta que "això encara és més flagrant quan s'hi afegeix la qüestió de l'origen". En aquest cas, explica, "el que ens trobem és una discriminació que es caracteritza per atribuir que les persones migrades són insolvents o que no tenen cura de la conservació del pis". "Moltes vegades, el que fan les immobiliàries és demanar unes condicions diferents a la gent migrada perquè no pugui accedir als habitatges", sentencia.
I què provoca, tot això? "Doncs que moltes d'aquestes persones no puguin sortir mai de les borses d'habitatge social encara que tinguin les condicions per poder llogar un pis", diu la de SOS Racisme, mentre recalca que "el que fa el sector immobiliari no és res més que perpetuar el discurs ciutadà que diu que les persones de fora necessiten més ajudes públiques".
Davant d'aquest escenari, l'administració hi pot fer alguna cosa? Segons diu l'article 45 de la Llei del Dret a l'Habitatge, "les administracions públiques han d'adoptar les mesures pertinents -aplicables a totes les persones i a tots els agents, tant del sector públic com del sector privat- si es donen situacions en què una persona rep, en algun aspecte relacionat amb l'habitatge, un tracte diferent del rebut per una altra persona en una situació anàloga, sempre que la diferència de tracte no tingui una finalitat legítima que la justifiqui objectivament i raonablement i els mitjans emprats per a assolir aquesta finalitat siguin adequats i necessaris". En aquest sentit, Rodríguez assenyala que, en el cas de Ndiaga Diop, els organismes públics competents "podrien iniciar un procediment sancionador administratiu contra la immobiliària i el particular".
Des de la immobiliària Bonavista no neguen els fets
NacióManresa ha pogut parlar amb el gerent de la immobiliària Bonavista, Eudald Fíguls, que ha explicat que, efectivament, "hi ha propietaris que ens diuen explícitament que no accepten immigrants als seus pisos". "No és un criteri que decidim nosaltres; és cosa dels propietaris", insisteix. En aquest sentit, reconeix que "sí que el que podríem fer nosaltres com a immobiliària és rebutjar aquest propietari, però llavors perdem un client que se'n va a la competència".
Assegurant que "som els primers a qui no ens agrada haver de dir que no a algú per qüestió d'origen", Fíguls recalca que "administrem un munt de finques que estan llogades a gent de fora".