09
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
22:29h
El comissari Josep Lluís Rossell va substituir Sergi Pla com a cap de la Regió Policial Central dels Mossos d'Esquadra a primers de juny de 2019. Des de llavors ha hagut de dirigir la policia catalana durant les reaccions a la sentència contra els presos polítics que, sobretot a Manresa, van ser llargues i intenses com mai s'havia vist a la ciutat.
També ha estat cap de la Regió Policial Central durant l'estat d'alarma i ha hagut de gestionar el confinament de la Conca d'Òdena. Quan sortia de la pandèmia, ha esclatat a la llum pública la gravació de sis agents proferint expressions i insults racistes durant una detenció.
- Quina ha estat la principal activitat dels Mossos d'Esquadra durant l'estat d'alarma?
- La nostra activitat s'ha centrat fonamentalment en tres focus. Per una banda, vam liderar el dispositiu del tancament de la Conca d'Òdena, que recordem que va començar abans de l'estat d'alarma. Això va portar molta feina no només a la comissaria d'Igualada i a la Regió Policial Central, sinó també a la resta del cos, ja que per dur a terme l'operació vam necessitar la implicació d'altres serveis i comissaries de la resta de Catalunya.
Paral·lelament, una altra de les activitats que vam dur a terme durant aquests mesos va ser la de vetllar perquè les restriccions de mobilitat i d'activitat laboral i empresarial que marcava el decret de l'estat d'alarma, es complissin.
- I s'han complert?
- El que puc dir és que durant aquest període, a la Regió Policial Central s'han aixecat 9.132 actes, el 48,6% de les quals per part de les diverses policies locals, i la resta de la mà del cos de Mossos.
- Ha dit que la seva activitat va centrar-se en tres focus; quin és el tercer?
- El de seguir donant resposta als requeriments de la ciutadania que ens arribaven a través del 112.
- Dintre d'aquests requeriments ciutadans, han percebut un augment de l'activitat delinqüencial?
- No, al contrari. Durant aquests tres mesos la delinqüència ha disminuït. Hem de tenir en compte que la mobilitat va quedar molt limitada, i això va ajudar-hi. Al començament de tot de l'estat d'alarma es va arribar a reduir un 75%. A mesura, però, que les restriccions s'anaven relaxant, l'activitat delinqüencial també va anar creixent. Globalment podem dir que hem registrat un 40% menys d'actes delictius.
- Per tipologia de delictes, quins van ser els que més van baixar?
- Els furts es van reduir un 62,7%; els robatoris amb violència i intimidació, un 40%; els robatoris en interior de domicili, un 67,4%, i els robatoris en interior de vehicle, un 65%. Per contra, i derivat de l'activitat policial que vetllava per fer complir les mesures de confinament, el que va augmentar considerablement van ser els delictes contra l'ordre públic. Dintre d'aquests hi trobem els delictes de violència i resistència greu, imputats a aquelles persones que obviaven reiteradament les indicacions dels agents, i els delictes contra la salut pública.
- I pel que fa als delictes de violència masclista i en l'àmbit de la llar?
- La veritat és que en un inici vam pensar que augmentarien, però no ha estat així. De fet, no només no han augmentat sinó que han baixat una mica. Per exemple, si comparem dades d'aquests tres mesos d'estat d'alarma amb els mateixos tres mesos de l'any 2019, a la Regió Policial Central hem registrat una disminució del 16% pel que fa a denúncies de violència de gènere.
- I al Bages?
- La reducció encara va ser major: vam registrar-ne un 20% menys. En canvi, però, si ens centrem només en Manresa, els delictes van augmentar un 11% respecte l'any passat.
- A què associen aquesta davallada de denúncies?
- Tenim la hipòtesi que s'han reduït pel temor de les presumptes víctimes a denunciar un agressor que, durant aquest temps d'estat d'alarma, hagués conviscut amb elles les vint-i-quatre hores del dia.
- Por a les represàlies de l'agressor si aquest hagués sentit que la víctima els trucava per denunciar-lo, entenc.
- Exacte. Val a dir, però, que tot i que aquesta és una hipòtesi amb la qual treballem, si analitzem els incidents de violència de gènere que ens han arribat a través del 112 durant el confinament, aquests tampoc han augmentat.
- Què vol dir?
- Doncs que podria haver-se donat el cas que haguéssim hagut d'intervenir en molts incidents i conflictes familiars que finalment potser no haurien acabat en denúncia. En aquest cas, diríem que d'incidents en vam registrar molts, però de denúncies, poques. En canvi, el que ha passat és que no n'hi ha hagut gaires, d'incidents d'aquest tipus derivats del 112.
Ara caldrà veure si es produeix un repunt de casos. De moment podem dir que durant el mes de juny no hem detectat cap augment.
- A nivell intern, com es va organitzar el cos, durant aquest període?
- Hem de tenir en compte que les circumstàncies del moment també van afectar el cos de Mossos, però com que l'activitat delinqüencial es va reduir tant, això va permetre que, malgrat les nombroses baixes d'agents que estaven malalts o confinats, poguéssim seguir treballant sense gaires dificultats.
- Quants mossos de la Regió Policial Central van haver d'agafar la baixa?
- Aquí a la comissaria de Manresa vam tenir un 9% de mossos confinats, dels quals un 4,5% van donar positiu de Covid-19. A la d'Igualada, els agents que van donar positiu van suposar el 20% del total de la plantilla. En aquest sentit, les dades mostren el risc al qual van estar exposats els Mossos d'Igualada durant l'estat d'alarma.
- Al començament de la pandèmia hi havia certa inquietud ciutadana per la multitud d'indicacions -algunes poc clares o contradictòries- que es donaven tant des del govern espanyol com des de la Generalitat. També tenen aquesta sensació, des de Mossos?
- Aquesta percepció, nosaltres, no la vam viure. De fet, cada cap de setmana rebíem tota la informació d'allò que s'aplicaria a partir del dilluns següent. Per tant, des de Mossos disposàvem de tots els detalls sobre els canvis de fase que es durien a terme, a quins territoris afectaria i què comportarien. Sí que és cert que, sobretot més cap al final, la població es va fer una mica d'embolic. I és comprensible, ja que cada dia es donaven noves informacions.
En aquest sentit, la feina que vam fer al llarg de les darreres setmanes de confinament va ser vetllar perquè no es produïssin concentracions multitudinàries i perquè no hi hagués mobilitat entre regions sanitàries.
- Parlem del post confinament. Abans deia que els furts i robatoris amb força havien minvat durant l'estat d'alarma. Ha canviat, aquesta dinàmica, amb la posada en marxa de la nova normalitat?
- La veritat és que no. Respecte el mes de juny de l'any passat, aquest juny hem tingut un 31% menys de robatoris amb força en domicili; un 14% menys de robatoris amb violència i intimidació; un 13% menys de robatoris amb força en interior de vehicle, i un 21% menys de furts. Per contra, sí que hem registrat un augment d'un 40% d'estafes, però això ja ve del període de l'estat d'alarma, derivat de l'increment de compres per internet.
- Últimament hi ha cert neguit entre diversos veïns i ajuntaments del Bages pel que fa a l'augment d'ocupacions que hi està havent, sobretot en cases unifamiliars...
- És un tema que està molt a l'ordre del dia, certament. De fet, si mirem aquest mes de juny, nosaltres hem registrat un augment d'ocupacions. Estem parlant d'un tema complex, perquè no només depèn de la policia sinó que té una vessant legislativa important. Això vol dir que si Mossos arribem just quan s'està produint l'ocupació, podem evitar-la, però un cop aquell habitatge constitueix domicili per a les persones que l'ocupen, s'ha d'entrar en un procés judicial.
De tota manera, és important aclarir que existeixen dos tipus d'ocupació: la primera, en la qual hi ha una família amb dificultats econòmiques que necessita un sostre on viure, i la segona, normalment abanderada per persones que causen problemes convivencials, d'incivisme i, fins i tot, delictius.
- De fet, des del sector immobiliari denuncien que aquest segon tipus d'ocupació al qual ha fet referència, normalment està organitzada i fins i tot en treu un rèdit econòmic, de tot plegat.
- Doncs sí. Hi ha gent que ocupa i que llavors relloga o revèn la vivenda. I és molt complicat gestionar tot això, perquè a vegades la persona que compra el pis als ocupes no denuncia ni delata qui els hi ha venut.
- Aquesta darrera setmana hi ha hagut dues agressions espanyolistes a Collsuspina i a Manresa. Temen que aquest tipus de violències es tornin a reactivar arran de la sentència del Suprem sobre banderes als edificis públics?
- La veritat és que no tenim cap indicador objectiu que ens faci pensar que aquest tipus d'agressions es reactivaran. De fet, de casos com aquests ja n'havíem tingut, anteriorment. I ara, aquests dos que han tingut lloc s'ha donat la casualitat que han coincidit en el temps. Però no hi ha res que ens faci pensar que augmentaran.
- El Parlament de Catalunya va aprovar dimecres la creació d'una comissió d'estudi sobre el racisme institucional en la gestió de la seguretat. En quin punt es troba la investigació interna dels Mossos pel que fa al cas de Sant Feliu Sasserra?
- Aquest cas, ara mateix, està en mans d'un jutge de Manresa, i fins que aquest no es pronunciï, poca cosa podem dir. Mentrestant, el que ens toca a nosaltres és ser escrupolosament respectuosos amb els investigacions que s'estan portant a terme. Evidentment, allò que surti provat judicialment tindrà les seves conseqüències a nivell disciplinari.
L'únic que sí que puc dir és que tant la Llei de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra com les lleis estatals com el Codi d'Ètica de la policia de Catalunya proclamen sense cap tipus de dubte que la nostra actuació ha de ser respectant i actuant sense cap tipus de discriminació de raça, sexe, opinió ni religió.
Transcripció i edició d'Aina Font
També ha estat cap de la Regió Policial Central durant l'estat d'alarma i ha hagut de gestionar el confinament de la Conca d'Òdena. Quan sortia de la pandèmia, ha esclatat a la llum pública la gravació de sis agents proferint expressions i insults racistes durant una detenció.
- Quina ha estat la principal activitat dels Mossos d'Esquadra durant l'estat d'alarma?
- La nostra activitat s'ha centrat fonamentalment en tres focus. Per una banda, vam liderar el dispositiu del tancament de la Conca d'Òdena, que recordem que va començar abans de l'estat d'alarma. Això va portar molta feina no només a la comissaria d'Igualada i a la Regió Policial Central, sinó també a la resta del cos, ja que per dur a terme l'operació vam necessitar la implicació d'altres serveis i comissaries de la resta de Catalunya.
Paral·lelament, una altra de les activitats que vam dur a terme durant aquests mesos va ser la de vetllar perquè les restriccions de mobilitat i d'activitat laboral i empresarial que marcava el decret de l'estat d'alarma, es complissin.
- I s'han complert?
- El que puc dir és que durant aquest període, a la Regió Policial Central s'han aixecat 9.132 actes, el 48,6% de les quals per part de les diverses policies locals, i la resta de la mà del cos de Mossos.
- Ha dit que la seva activitat va centrar-se en tres focus; quin és el tercer?
- El de seguir donant resposta als requeriments de la ciutadania que ens arribaven a través del 112.
- Dintre d'aquests requeriments ciutadans, han percebut un augment de l'activitat delinqüencial?
- No, al contrari. Durant aquests tres mesos la delinqüència ha disminuït. Hem de tenir en compte que la mobilitat va quedar molt limitada, i això va ajudar-hi. Al començament de tot de l'estat d'alarma es va arribar a reduir un 75%. A mesura, però, que les restriccions s'anaven relaxant, l'activitat delinqüencial també va anar creixent. Globalment podem dir que hem registrat un 40% menys d'actes delictius.
- Per tipologia de delictes, quins van ser els que més van baixar?
- Els furts es van reduir un 62,7%; els robatoris amb violència i intimidació, un 40%; els robatoris en interior de domicili, un 67,4%, i els robatoris en interior de vehicle, un 65%. Per contra, i derivat de l'activitat policial que vetllava per fer complir les mesures de confinament, el que va augmentar considerablement van ser els delictes contra l'ordre públic. Dintre d'aquests hi trobem els delictes de violència i resistència greu, imputats a aquelles persones que obviaven reiteradament les indicacions dels agents, i els delictes contra la salut pública.
- I pel que fa als delictes de violència masclista i en l'àmbit de la llar?
- La veritat és que en un inici vam pensar que augmentarien, però no ha estat així. De fet, no només no han augmentat sinó que han baixat una mica. Per exemple, si comparem dades d'aquests tres mesos d'estat d'alarma amb els mateixos tres mesos de l'any 2019, a la Regió Policial Central hem registrat una disminució del 16% pel que fa a denúncies de violència de gènere.
- I al Bages?
- La reducció encara va ser major: vam registrar-ne un 20% menys. En canvi, però, si ens centrem només en Manresa, els delictes van augmentar un 11% respecte l'any passat.
- A què associen aquesta davallada de denúncies?
- Tenim la hipòtesi que s'han reduït pel temor de les presumptes víctimes a denunciar un agressor que, durant aquest temps d'estat d'alarma, hagués conviscut amb elles les vint-i-quatre hores del dia.
- Por a les represàlies de l'agressor si aquest hagués sentit que la víctima els trucava per denunciar-lo, entenc.
- Exacte. Val a dir, però, que tot i que aquesta és una hipòtesi amb la qual treballem, si analitzem els incidents de violència de gènere que ens han arribat a través del 112 durant el confinament, aquests tampoc han augmentat.
- Què vol dir?
- Doncs que podria haver-se donat el cas que haguéssim hagut d'intervenir en molts incidents i conflictes familiars que finalment potser no haurien acabat en denúncia. En aquest cas, diríem que d'incidents en vam registrar molts, però de denúncies, poques. En canvi, el que ha passat és que no n'hi ha hagut gaires, d'incidents d'aquest tipus derivats del 112.
Ara caldrà veure si es produeix un repunt de casos. De moment podem dir que durant el mes de juny no hem detectat cap augment.
- A nivell intern, com es va organitzar el cos, durant aquest període?
- Hem de tenir en compte que les circumstàncies del moment també van afectar el cos de Mossos, però com que l'activitat delinqüencial es va reduir tant, això va permetre que, malgrat les nombroses baixes d'agents que estaven malalts o confinats, poguéssim seguir treballant sense gaires dificultats.
- Quants mossos de la Regió Policial Central van haver d'agafar la baixa?
- Aquí a la comissaria de Manresa vam tenir un 9% de mossos confinats, dels quals un 4,5% van donar positiu de Covid-19. A la d'Igualada, els agents que van donar positiu van suposar el 20% del total de la plantilla. En aquest sentit, les dades mostren el risc al qual van estar exposats els Mossos d'Igualada durant l'estat d'alarma.
- Al començament de la pandèmia hi havia certa inquietud ciutadana per la multitud d'indicacions -algunes poc clares o contradictòries- que es donaven tant des del govern espanyol com des de la Generalitat. També tenen aquesta sensació, des de Mossos?
- Aquesta percepció, nosaltres, no la vam viure. De fet, cada cap de setmana rebíem tota la informació d'allò que s'aplicaria a partir del dilluns següent. Per tant, des de Mossos disposàvem de tots els detalls sobre els canvis de fase que es durien a terme, a quins territoris afectaria i què comportarien. Sí que és cert que, sobretot més cap al final, la població es va fer una mica d'embolic. I és comprensible, ja que cada dia es donaven noves informacions.
En aquest sentit, la feina que vam fer al llarg de les darreres setmanes de confinament va ser vetllar perquè no es produïssin concentracions multitudinàries i perquè no hi hagués mobilitat entre regions sanitàries.
- Parlem del post confinament. Abans deia que els furts i robatoris amb força havien minvat durant l'estat d'alarma. Ha canviat, aquesta dinàmica, amb la posada en marxa de la nova normalitat?
- La veritat és que no. Respecte el mes de juny de l'any passat, aquest juny hem tingut un 31% menys de robatoris amb força en domicili; un 14% menys de robatoris amb violència i intimidació; un 13% menys de robatoris amb força en interior de vehicle, i un 21% menys de furts. Per contra, sí que hem registrat un augment d'un 40% d'estafes, però això ja ve del període de l'estat d'alarma, derivat de l'increment de compres per internet.
- Últimament hi ha cert neguit entre diversos veïns i ajuntaments del Bages pel que fa a l'augment d'ocupacions que hi està havent, sobretot en cases unifamiliars...
- És un tema que està molt a l'ordre del dia, certament. De fet, si mirem aquest mes de juny, nosaltres hem registrat un augment d'ocupacions. Estem parlant d'un tema complex, perquè no només depèn de la policia sinó que té una vessant legislativa important. Això vol dir que si Mossos arribem just quan s'està produint l'ocupació, podem evitar-la, però un cop aquell habitatge constitueix domicili per a les persones que l'ocupen, s'ha d'entrar en un procés judicial.
De tota manera, és important aclarir que existeixen dos tipus d'ocupació: la primera, en la qual hi ha una família amb dificultats econòmiques que necessita un sostre on viure, i la segona, normalment abanderada per persones que causen problemes convivencials, d'incivisme i, fins i tot, delictius.
- De fet, des del sector immobiliari denuncien que aquest segon tipus d'ocupació al qual ha fet referència, normalment està organitzada i fins i tot en treu un rèdit econòmic, de tot plegat.
- Doncs sí. Hi ha gent que ocupa i que llavors relloga o revèn la vivenda. I és molt complicat gestionar tot això, perquè a vegades la persona que compra el pis als ocupes no denuncia ni delata qui els hi ha venut.
- Aquesta darrera setmana hi ha hagut dues agressions espanyolistes a Collsuspina i a Manresa. Temen que aquest tipus de violències es tornin a reactivar arran de la sentència del Suprem sobre banderes als edificis públics?
- La veritat és que no tenim cap indicador objectiu que ens faci pensar que aquest tipus d'agressions es reactivaran. De fet, de casos com aquests ja n'havíem tingut, anteriorment. I ara, aquests dos que han tingut lloc s'ha donat la casualitat que han coincidit en el temps. Però no hi ha res que ens faci pensar que augmentaran.
- El Parlament de Catalunya va aprovar dimecres la creació d'una comissió d'estudi sobre el racisme institucional en la gestió de la seguretat. En quin punt es troba la investigació interna dels Mossos pel que fa al cas de Sant Feliu Sasserra?
- Aquest cas, ara mateix, està en mans d'un jutge de Manresa, i fins que aquest no es pronunciï, poca cosa podem dir. Mentrestant, el que ens toca a nosaltres és ser escrupolosament respectuosos amb els investigacions que s'estan portant a terme. Evidentment, allò que surti provat judicialment tindrà les seves conseqüències a nivell disciplinari.
L'únic que sí que puc dir és que tant la Llei de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra com les lleis estatals com el Codi d'Ètica de la policia de Catalunya proclamen sense cap tipus de dubte que la nostra actuació ha de ser respectant i actuant sense cap tipus de discriminació de raça, sexe, opinió ni religió.
Transcripció i edició d'Aina Font