Entrevista

Manel Valls: «El que ha passat a les residències no és res més que allò que era esperable que passés»

El director general de Sant Andreu Salut assegura que si hi ha un rebrot a la tardor, "ens enganxarà amb més experiència i més preparats"

per Pere Fontanals , Manresa, 7 de juliol de 2020 a les 14:36 |
El director general de Sant Andreu Salud, Manel Valls | SAS
El director general de Sant Andreu Salut, Manel Valls valora la crisi de la covid-19 com d'"extraordinàriament complexa", i per això, també, es mostra "content i orgullós" de la capacitat de resposta que s'ha tingut.

Sant Andreu ha hagut de gestionar, com fa sempre, però en aquesta ocasió amb més tensió, la tasca hospitalària amb quatre plantes senceres d'aïllament per a malalts per coronavirus, i la residència de la gent gran, i ho han fet treballant en xarxa amb els altres agents sanitaris de la Catalunya Central.


Assumeix que si hi ha un rebrot a la tardor, els enganxarà "amb més experiència i més preparats", però alhora amb un personal cansat físicament, però sobretot, mentalment. "Per això els hem "forçat" a agafar-se les vacances", diu mig en broma, mig seriosament.

- L'hospital de Sant Andreu ha estat 101 dies amb pacients amb covid-19, des del 21 de març fins a finals de juny. Com valoren, des de la direcció, la gestió que s'ha fet de l'equipament, durant aquests mesos de pandèmia?


- Ha estat una etapa extraordinàriament complexa i, sense cap mena de dubte, la més difícil que he viscut professionalment i de les més complicades per les quals ha passat l'hospital. Hem hagut de fer front a una malaltia nova que va arribar de cop, i això vol dir que hem hagut d'anar aprenent dia a dia. Tot i així, i malgrat aquesta duresa, estic molt content i orgullós de la capacitat de resposta que s'ha tingut, de la feina que com a equip s'ha fet i de les decisions que s'han pres. I no ho dic per quedar bé: ho dic perquè és una certesa. Totes i cada una de les persones que treballen a l'hospital han tingut una implicació enorme. 

- Al començament de la pandèmia va escriure una carta oberta a tot el personal de Sant Andreu Salut explicant que s'enfrontarien a una crisi important. Pel que diu, la resposta dels professionals ha estat molt positiva.

- No només ha estat positiva la capacitat de resposta dels professionals, sinó també la capacitat d'organització i de generar equip. Tot Sant Andreu ha actuat com una única institució: mai ningú ha dit "això no em toca" o "això no ho he de fer". Ara bé, tampoc hem d'obviar l'altra cara de la moneda, que és la situació extremadament dura per la qual han passat les persones que han emmalaltit així com també les seves famílies.

- A banda de les afectades pel virus, a Sant Andreu també van rebre força derivacions de persones de risc, a més.

- Sí, perquè som un centre d'atenció intermèdia.

- I què fa un centre d'atenció intermèdia?

 - Som com el pas intermig entre l'hospital d'aguts i el domicili de les persones. Aquest model d'atenció, que només existeix a Catalunya, té la missió de garantir que el trànsit de l'hospital al domicili particular es faci amb les millors condicions possibles. En aquest sentit, Sant Andreu Salut ha tingut un paper fonamental al llarg de la crisi, ja que ha atès pacients complexos que no podien ser tractats per l'assistència primària i ha acollit un gran nombre de persones grans que no podien estar soles a casa. 

- I això, abans, no ho feien, entenc? 

-Sí que ho fèiem. Això ho hem fet sempre. L'única diferència és que amb la pandèmia, el 99% de la capacitat de l'equipament estava ocupada per persones amb covid-19. A partir de la segona quinzena de març, que és quan va explosionar tot plegat, vam decidir dedicar pràcticament tots els recursos que teníem a atendre persones amb aquesta patologia.

- Com decidien si un pacient havia d'anar a Sant Andreu o a Sant Joan de Déu?

- Cada dia al matí hi havia una reunió de coordinació entre tots els agents de salut del territori i el CatSalut. En aquesta ordenàvem, mínimament, els trasllats que calien. La comunicació era constant respecte una situació que anava canviant en cada moment. A més, també vam tenir una comunicació molt fluida amb Althaia, l'ICS i amb l'Ajuntament de Manresa. Això va permetre prendre decisions coordinades i consensuades en tot moment.

- Creu que d'aquesta crisi també en podem treure alguna lectura positiva, quant a experiència de coordinació d'una situació d'emergència?

- Jo crec que tothom ha posat tots els recursos que tenia al servei de territori. Aquesta crisi ha fet que ens coordinéssim com mai. El que està clar és que si hi ha un rebrot a la tardor, ens enganxarà amb més experiència i més preparats. 

- Però l'energia del personal sanitari potser no serà la mateixa...

- Estan molt cansats, certament. Han fet un gran sobreesforç durant tota aquesta etapa. De fet, nosaltres hem "forçat" que el personal agafi vacances aquest estiu perquè ho necessita. A banda del cansament, els professionals de la salut també manifesten certa preocupació, sobretot quan veuen determinats comportaments de la societat de no respectar la distància social, de no utilitzar la mascareta... Totes aquestes actituds ajuden poc a evitar un possible rebrot. 

- Deia que si es donés el cas d'un nou rebrot, estarien més preparats per afrontar-lo.

- La covid-19 és una malaltia nova. Si comparem el coneixement que en teníem el mes de març amb el que en tenim ara, és evident que en sabem més. I d'aquí tres mesos, que és quan els experts apunten un possible rebrot, encara en sabrem més. En aquest sentit, si la malaltia torna a explosionar, tindrem l'avantatge que coneixerem una mica millor com es comporta i sabrem que els primers llocs que s'hauran de protegir seran les residències de gent gran. 

- De fet, una de les grans potes de Sant Andreu Salut és la residència. Si bé en el seu cas n'han sortit força airosos, hi ha hagut altres residències que han patit molt els efectes de la malaltia. Què creu que va fallar?

- Avui sabem que aquesta és una malaltia que té una especial afectació sobre la gent gran. Segons dades del Ministeri de Salut, més del 80% de les persones que han mort a causa de la covid-19 tenen més de 70 anys. Hem de pensar que estem parlant d'una malaltia que va superar la major part de governs i de sistemes de salut del món. I, és clar, també va superar les residències de persones grans. I per què? Doncs perquè no se n'ha parlat, de com afrontar la malaltia, a les residències.

- Què vol dir?

- Que el debat en aquest sector, sempre ha girat entorn de com cuidem, de quins espais de convivència hi ha d'haver, de les activitats grupals que s'han de fer, del model d'atenció centrat en les persones, de les contencions... El debat de com s'afronta la malaltia mai havia format part del sector. A banda, també hem de recordar que el model de residències que tenim té 20 anys de recorregut. De fet, en els països desenvolupats, la mortalitat en residències ha estat d'entre el 25 i el 50%. Això què vol dir? Que el problema no rau en el model residencial, ni en si les residències són públiques o privades, o grans o petites.

- On rau, doncs?

- En el fet que ens vam trobar davant d'una malaltia nova que presentava uns símptomes diferents quan l'agafaven persones grans. A això hi hem de sumar que, en un inici, no hi havia la possibilitat de fer testos per separar la gent diagnosticada de covid-19 de la que estava infectada però no tenia símptomes o de la que tenia uns símptomes que en aquell moment no associàvem a la malaltia però que en realitat sí que ho eren. Si tenim en compte tot això, ens adonarem que el que ha passat a les residències no és res més que allò que era esperable que passés en un context com el que hem hagut de viure.

- Esperable però no desitjable...

- Evidentment. Per sort, sembla que el problema de les residències ha entrat a formar part del debat polític. Així, d'una vegada per totes, podrem posar sobre la taula els problemes de la gent gran i donar-hi resposta. I és que si no ets a l'agenda política, no tens recursos. En aquest sentit, també penso que és interessant recordar que les tarifes d'atenció a la gent gran en residències porten deu anys congelades... Sigui com sigui, el que espero és que si hi ha un rebrot, les residències siguin les primeres a protegir-se.

- Com és que des de la residència de Sant Andreu van decidir traslladar els usuaris i usuàries sense covid-19 a l'hotel de Món Sant Benet?

- A banda d'estar connectada físicament amb l'hospital de Sant Andreu, la nostra residència compta amb oxigen a totes les habitacions, un component bàsic per a l'atenció a les persones amb covid-19. Com que som pràcticament l'única residència de la comarca que disposa d'aquest oxigen, vam pensar que el més sensat que podíem fer era posar a disposició del sistema de salut unes quantes de les nostres habitacions per fer-hi venir persones que ho necessitessin. Per poder-ho fer, però, calia traslladar la gent que sabíem que era negativa a un altre lloc, que en aquest cas va ser l'hotel del Món Sant Benet. 

- Un bon exemple de treball en xarxa.

- Exacte. Aquest és un dels fruits que va donar la brutal coordinació que vam tenir tots els agents; una coordinació que el que buscava en tot moment era pensar en clau territorial. De fet, l'única instrucció que com a patronat, com a comitè executiu i com a director general de la fundació vam donar va ser: "el que faci falta fins on faci falta". Evidentment que els recursos importen, però no en aquest moment; en aquest moment el que amoïnava era que els professionals prenguessin les decisions que creguessin amb total llibertat. També m'agradaria fer un reconeixement a tota la societat, al teixit empresarial i al món universitari, que han estat clau durant la pandèmia. Els hem sentit molt a prop.

- Parlem de la recent fusió entre les fundacions de Sant Andreu Salut i de la residència Mont Blanc. La crisi de la covid-19 els va fer replantejar tirar-la endavant? 

- Al contrari! Tots sabem que aquest és un món de sumar: com més gran siguis, com més sumis, més ben preparat estaràs pel que vingui dintre d'aquest món d'incerteses i de mil i un problemes diaris. Entre moltes altres coses, la crisi de la covid-19 ha posat de manifest que les residències que estiguin soles i que en un moment determinat no tinguin capacitat de comptar amb un suport sanitari, tindran problemes. També ha palesat que, o hi ha unes dosis molt altes de professionalitat en el món de les residències, o és impossible sortir-se'n quan van mal dades. 

- La fusió els va com anell al dit, doncs.

- Completament. Penso que les entitats hem d'estar preparades no només per quan les coses van bé, sinó per quan les coses no van bé. I des d'aquest punt de vista, la fusió ens permetrà sumar amb algú que és com nosaltres. A banda de tenir-la molt a prop físicament, la residència Mont Blanc també es preocupa molt per fer les coses bé. Això vol dir, doncs, que aquesta suma ens aportarà més volum de professionals i més expertesa. Alhora, ens permetrà integrar un projecte com el dels habitatges de l'Anònima, la pota que ens comunicaria amb les persones grans autònomes. 

- Deia que Mont Blanc i Sant Andreu Salut estaven a prop físicament. Si finalment tira endavant el projecte de l'Anònima, tindran el triangle complert, i tot a tocar.

- Sant Andreu i Mont Blanc són barri antic de tota la vida. Nosaltres fa 750 anys que hi som, i això vol dir que sabem què és el nucli històric de Manresa, i no ens en volem moure. En aquest sentit, penso que el projecte de l'Anònima ajudaria a millorar un Centre Històric que necessita ser dinamitzat. 

- De quina manera creu que l'ajudaria?

- Si ho tirem endavant tal i com està previst, seria interessant que des de l'administració es fes un pas endavant en qüestions d'accessibilitat a aquesta zona. Hem de pensar que a l'Anònima hi haurà una concentració molt alta de persones grans, i per tant, haurem de parlar de com organitzar el transport públic i de quins nivells de seguretat s'haurien d'estipular en aquest barri; un barri que ens estimem i pel qual hi apostem fermament.

Transcripció i edició: Aina Font Torra

 

Participació