entrevista

Junyent i Aloy: «No s'entendria que no acabéssim amb dèficit per fer front als efectes del coronavirus»

L'alcalde sortint i l'entrant de Manresa reivindiquen la gestió social del seu govern, donen per fet que la divisió independentista no els condicionarà i abracen el 2022 per impulsar la ciutat

per Pere Fontanals / Ferran Casas , Manresa, 26 de juny de 2020 a les 21:00 |
Valentí Junyent i Marc Aloy es donen el relleu a la capital de la Catalunya Central | Martí Urgell
Aquest dissabte es portarà a terme al teatre Kursaal l'acte més rellevant del pacte de govern que van signar ERC i Junts per Catalunya fins al 2023: el relleu a l'alcaldia després del primer any de mandat. Marc Aloy (1979), que va guanyar per un estret marge, agafarà el relleu de Valentí Junyent (1960) i permetrà que un republicà torni a presidir l'ajuntament de la capital del Bages vuitanta-quatre anys després que ho fes Francesc Marcet. Aloy no en fa una causa partidària i reivindica el seu compromís "amb tota la ciutadania". Encapçalarà un govern amb àmplia majoria i que per ara ha fet camí sense tensions però que té davant el repte de l'emergència derivada de la covid-19 i la convivència a la ciutat.

Junyent deixa l'alcaldia després de nou anys -la meitat governant amb els republicans- i havent sanejat uns comptes molt tocats després de la crisi de 2008. "Afrontarem [la nova crisi] en millors condicions que no pas la de llavors", reconeix Aloy. Junyent continuarà com a regidor d'Hisenda i avisa que "la ciutadania no entendria que no acabéssim amb dèficit" per donar resposta a una realitat que ningú va preveure.


En l'entrevista conjunta amb NacióDigital, dijous a l'ajuntament en un espai on aquesta setmana hi convivien les prevencions per la pandèmia i el clima de traspàs, exhibeixen bona sintonia: estan conjurats per aïllar el seu acord de les constants tensions de la política nacional.


- Fa un any les negociacions per formar el govern de coalició després que ERC guanyés a JxCat per només deu vots van ser dures. Això, després de governar uns quants anys junts, va afectar la relació entre els dos grups municipals i la seva personal?

- Valentí Junyent: Van ser intenses. És evident que quan hi ha negociacions cadascú defensa la seva posició. Un cop tancat l'acord, les relacions es van tornar a situar en el bon clima dels tres anys i mig que ja havíem compartit anteriorment. Com tots els moments de negociació sempre hi ha un impàs, però les dues parts teníem la voluntat de tornar en el bon clima que hi ha hagut sempre al llarg d'aquests anys.

- Marc Aloy: El resultat va ser bastant excepcional. Que en una ciutat com Manresa les dues principals formacions polítiques quedin empatades en regidors és un fet inèdit. La diferència de 10 vots sobre un total de 18.000 que vam treure conjuntament fa que, evidentment, en aquell moment, tothom jugui les seves cartes. Crec que la voluntat va ser d'entesa i així vam treballar perquè els dos grups teníem aquest objectiu: havíem treballat conjuntament i a més a més la suma sortia reforçada perquè vam passar de 15 regidors a 16. Hi havia una bona valoració dels dos grups municipals de la tasca de govern que s'havia fet i governar en minoria o sumar amb altres formacions no era possible i, per tant, vam creure que el que havíem de fer era prioritzar un acord.

- Quina espina li queda clavada que no hagi pogut completar, en els seus nou anys d'alcalde? I què és el que està més ben encarrilat, a la ciutat?

- V.J.: Comencem pel positiu. Ben encarrilada ho està l'avinguda dels Països Catalans i el Museu del Barroc a l'antic col·legi de Sant Ignasi. El que no ho està són els problemes que existien quan vam arribar i que no hem pogut resoldre, com el tren de Manresa a Barcelona. És un tema que més enllà del Bus Exprés i altres millores que atenuen l'efecte de no tenir una bona connexió ferroviària fins a Barcelona –més ràpida i amb més freqüència, i tant de la Renfe com dels FGC- és un problema que es manté viu i que queda per a la nova etapa.

Junyent: "El problema de la connexió ferroviària amb Barcelona es manté viu més enllà del Bus Exprés i altres millores"

A banda, el nombre de persones que es troben en situació de vulnerabilitat ha crescut per la situació econòmica que el coronavirus ha provocat, però també perquè hi ha un grup de gent que no té ni el mínim per desenvolupar el seu projecte de vida. Han crescut molt els pressupostos de serveis socials, però malauradament no s'atura aquí i hi haurà més necessitat de dedicar recursos a serveis socials en els següents anys.

- M.A.: Hi ha encarrilades aquestes dues actuacions que són importants. Una perquè facilitarà la mobilitat d'una bona part de la ciutat i ens permetrà repensar línies d'autobusos, carrers que van molt congestionats amb aquesta avinguda dels Països Catalans que farà de ronda. Per una altra part, que puguem estar treballant en un equipament d'àmbit nacional que ens dona capitalitat com és el Museu del Barroc de Catalunya, és una bona notícia. Es tracta d'un equipament que esperem que pugui entrar en funcionament en els pròxims dos anys.

Dificultats o temes pendents, jo diria que en tenim un d'important, que és la Fàbrica Nova. És un recinte industrial enorme al centre de la ciutat, que no l'hem acabat de transformar en un pol d'activitat econòmica i en un parc que uneixi barris. Una altra pota que coixeja és l'activitat industrial: en un moment en què tindrem dificultats en serveis socials, en temes d'ocupació ens cal tenir teixit i sòl industrial que ens permeti donar feina perquè vinguin i creixin les empreses de la ciutat.

Aloy: "Ens cal teixit i sòl industrial que ens permeti donar feina perquè vinguin i creixin les empreses de la ciutat"

- Junyent ha hagut de gestionar la crisi sanitària i a Aloy li tocarà ballar amb l’econòmica encara que l'alcalde sortint seguirà de regidor d'Hisenda. Aquest és el repte més important dels pròxims tres anys?

- M.A.: Som davant d'un tema sobrevingut d'abast mundial que ho trastoca tot. L'afrontarem amb millors condicions que no pas la crisi del 2008 perquè els últims nou anys s'ha fet bona feina, i aquesta bona feina ha permès que les finances hagin millorat moltíssim. Tenim un ajuntament sanejat que ens permet treure línies de microcrèdit, ajudes a fons perdut com vam fer fa pocs dies per donar un cop de mà als autònoms i a les petites empreses o el comerç. Així i tot, no sabem quant durarà la crisi ni quina serà la magnitud exacta i, per tant, tots els plans de mandat (o una part important d'ells) queden trastocats, perquè ara, la prioritat, és fer front a aquesta crisi social i econòmica.

V.J.: Estem enmig d'una situació dura i molt incerta. A final d'any veurem la incidència de tot plegat en el sector empresarial i en el teixit econòmic de la ciutat. El que és evident és que quedarà afectat.
 

Valentí Junyent ha estat nou anys alcalde de la ciutat. Foto: Martí Urgell


- Malauradament, Manresa ha saltat a l'actualitat nacional els darrers mesos també per violacions i abusos sexuals, essencialment a la zona del Barri Antic. També hi ha hagut problemes de convivència veïnal amb algunes cases ocupades. Què més pot fer-hi, l'Ajuntament?

- V.J.: Malauradament això depèn de la societat. No és un problema exclusiu de Manresa: la convivència, els nous paradigmes en els quals ens trobem tots plegats porten a això. A la revetlla ho vam veure amb diversos casos a tot el país, per sort cap a Manresa. La situació que vam viure aquí, amb aquelles desagradables situacions, va fer coincidir diversos casos en pocs dies i no volem ser notícia per aquests temes. És un problema de la societat, no crec que sigui específic de Manresa. Toca a Manresa quan toca i toca a altres llocs quan toca.

Junyent: "El tema dels abusos sexuals i els casos de violacions és un problema de la societat, no crec que sigui específic de Manresa"

- M.A.: Ha coincidit que, quan hi ha hagut casos a Manresa, s'han denunciat potser també perquè hi ha hagut una pressió social i una voluntat que aquest maltractament a les dones no quedi impune i es doni a conèixer. La nostra ciutat no és una excepció, en tot cas, i l'ajuntament no té totes les eines per poder fer front a aquestes situacions que, com deia en Valentí, són un problema social. En aquest sentit, necessitem l'ajuda d'altres administracions i d'una forma transversal perquè és un problema de seguretat, social, del tracte amb les dones...

- El tema de la crisi ha de requerir més assistència social. Creixerà la conflictivitat si la crisi perdura?

- M.A.: El que hem de fer és treballar per minimitzar-ne els efectes. La crisi ens ha ensenyat que a l'administració, que a vegades és anquilosada i feixuga, ens hem pogut posar les piles, trencar barreres i ser molt eficients en casos d'emergència. En un mes, l'Ajuntament de Manresa, juntament amb una empresa pública com és Aigües de Manresa, hem col·locat més de 100 comptadors solidaris. Per tant, hem minimitzat els efectes d'aquesta crisi i hem ajudat 100 famílies de la ciutat que tenien un problema greu de subministrament. També hem reforçat les ajudes. S'han augmentat en més de mig milió d'euros les partides a serveis socials per compres al Banc dels Aliments, pels menjadors socials... En paral·lel, hi ha una segona part que és que la gent no pateix si té feina i ingressos. En aquest sentit, l'altre paquet de mesures és referent a les polítiques d'ocupació. Hem de lluitar per crear llocs de feina.
 
Aloy: "Ens hem posat les piles i l'empresa pública d'aigües, per exemple, ha pogut col·locar en un mes cent comptadors solidaris"

- Arribarem a Manresa 2022 amb una possible visita del Papa Francesc. No li dol una mica, senyor Junyent, perdre's el moment com a alcalde, més tenint en compte que vostè és catòlic practicant i l'alcalde Aloy no n'és?

- V.J.: La ciutat està per sobre d'aquestes qüestions. Estaré encantat que vingui el papa i també que el projecte Manresa 2022 sigui possible. De fet s'estan fent moltes actuacions enfocades amb aquest horitzó. Estaré encantat de formar part d'aquest govern i veure com el que hem projectat es va fent realitat. Manresa 2022, més enllà d'un tema espiritual, té una connotació de millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Les actuacions que s'han fet a la Via Sant Ignasi ja van en aquest horitzó.

- M.A.: El projecte del 2022 bàsicament és de transformació social i de ciutat. Si ens en sortim, haurem aconseguit que la ciutat sigui més atractiva per a la gent que ens pugui visitar de fora. Compartim un projecte de ciutat on el diàleg interreligiós ja és exemplar i la mesquita està al costat de la Cova i de la Seu i en quinze anys no hi ha hagut cap problema i s'està fent un esforç important en tema d'acollida. Té un vessant religiós i el vam anar a presentar al Papa i, més enllà de les creences de cadascú, que un líder mundial amb influència internacional s'interessi per un projecte com el de Manresa 2022, és important. Que ell, venint o no venint, avali aquest projecte, és un guany important.

Junyent: "La bona entesa entre el Marc [Aloy] i jo no em fa pensar que no ens adaptem a la nova situació"

- Després de nou anys d'alcalde, s'adaptarà Valentí Junyent a estar en segona línia?

- V.J.: Al meu discurs de comiat vaig dir que havia fet set canvis al llarg de la meva trajectòria professional i algun similar al que viuré ara. Vaig ser president del Bàsquet Manresa i després vaig tornar a ser-ne director general quan ho va agafar Enric Torres passant de ser president executiu a ser el número dos d'una estructura que tenia un nou cap visible. La bona entesa entre el Marc i jo no em fa pensar que no ens adaptem a la nova situació. Defensaré amb molt d'honor i entrega la seva feina. 
 

Junyent en l'entrevista amb Ferran Casas i Pere Fontanals, de NacióDigital. Foto: Martí Urgell


- Ha parlat de la seva feina com a regidor. Hi ha alguna casuística que faria que no pogués acabar el mandat? 

-V.J.: N'hi ha una de fonamental que tenim els que som persones de risc perquè tenim més de seixanta anys, la salut. No hi ha cap casuística però a mi m'agrada ser caut a l'hora de fer plans de futur. La motivació per arribar fins al final hi és i tinc la il·lusió de veure com hi ha unes eleccions el 2023 en les que jo ja no hi tindré cap presència i on la ciutat renovi i resolgui la continuïtat de qui correspongui. Està descartadíssim que em torni a presentar. Ara, estic concentrat a desenvolupar les noves responsabilitats del govern Aloy a partir del cartipàs de l'1 de juliol.

- Fa uns dies va dir que havia estat "un alcalde convergent". Aquests dies és una afirmació una mica contracultural... 

- V.J.: Convergència va ser el partit que, sent independent, em va facilitar l'accés a l'alcaldia i fer confiança. En aquelles declaracions no vaig dir que sóc més socialdemòcrata que liberal, que també hagués pogut ser un altre titular, i no ho vaig dir perquè feia més justícia a qui em va presentar el 2011 dir que sóc convergent. El partit que em va presentar ha esdevingut un altre partit, ara som Junts x Manresa, i hi estic més còmode. Entenc que l'afirmació que vaig fer, vist amb perspectiva de política nacional o de la distribució tradicional dels partits, sobtés.

Aloy: "Deixaré de ser la persona que encapçalava la llista d'ERC i passaré a ser l'alcalde de la ciutat, l'alcalde de tothom"

- Senyor Aloy, vostè serà alcalde vuitanta-quatre anys després que ho fos Francesc Marcet, l'últim del seu partit a Manresa. Impressiona?

- M.A.: Per a la gent d’ERC aquest dissabte és un dia important i poder tenir aquesta alcaldia no és un tema menor. Malgrat tot deixaré de ser la persona que encapçalava la llista d’ERC i passaré a ser l'alcalde de la ciutat, l'alcalde de tothom: de la gent que ens va votar i de la que no. El meu compromís és amb tota la ciutadania i, per tant, m'esforçaré des del primer dia a què això sigui així. 

- En el penúltim ple es va comentar que l'ajuntament tancaria l'any amb dèficit. És una situació que preveu que s'allargui uns quants anys més?

- V.J.: La ciutadania no entendria que no acabéssim amb dèficit per fer front als efectes de la pandèmia. Hem d'acabar en una situació en què hàgim atès el nombre més gran de necessitats socials dels que s'ho passen malament; que ajudem a que la indústria i el comerç i els serveis puguin reflotar. Hi posarem tots els recursos que puguem, tenint en compte que són finits, com els de qualsevol economia. Esperem, en tot cas, que el dèficit sigui assumible, però a hores d'ara no puc predir què passarà d'aquí a un any ni d'aquí dos.

Junyent: "Per fer front als efectes del coronavirus hi posarem tots els recursos que puguem, tenint en compte que són finits"
 
- M.A.: El pacte de reconstrucció que estem treballant amb els grups municipals és viu, no està tancat perquè no sabem fins quan s'allargarà aquesta situació ni quines mesures més s'hauran d'implementar. Si tot millora, seran poques més però tot fa preveure que és possible que hi hagi rebrots i haurem d'afrontar aquestes noves situacions. Un rebrot i un nou confinament serien un toc important en l'estat anímic de la ciutadania. I això em preocupa. Hem de mirar de no generar més dèficit del compte, però en una situació com l'actual, si se'n genera, és comprensible.

- Ara que parlem d'economia, una de les demandes dels seus partits a Madrid és que es permeti als ajuntaments utilitzar el superàvit i, alhora, assolir més endeutament...

- M.A.: Sí, i de moment seguim sense resposta satisfactòria del govern espanyol. L'Estat ha dit que es pot usar el superàvit en un percentatge que és molt petit. Tenim més diners disponibles per poder ser utilitzats, però si l'Estat no ens autoritza a utilitzar el 100% del superàvit no podem destinar aquests diners a combatre els efectes de la covid-19. Això fa tres mesos que està sobre la taula i no tenim resposta. És greu.

Aloy: "Tenim diners disponibles i és greu que l'Estat no ens autoritzi a utilitzar el 100% del superàvit per combatre els efectes de la covid-19"

- V.J.: Les entitats municipalistes catalanes han fet una demanda i tots els ajuntaments del país, siguin del color que siguin, volen disposar d'aquest superàvit. A Manresa ens aniria molt bé perquè només podem utilitzar un 20% del superàvit i fa tres mesos que esperem. Un any que hem pogut tancar amb superàvit i que el necessitem urgent convindria que l'Estat donés llibertat per fer-ne ús al 100%.
 

Marc Aloy és arquitecte de professió. Foto: Martí Urgell


- Van fer un govern de coalició gairebé en paral·lel a les coalicions de govern en l'àmbit nacional. Ara, l'aliança JxCat-ERC passa un moment delicat, ho hem vist de nou amb el suplicatori de Laura Borràs i el clima preelectoral no sembla que hagi d'ajudar. Això condicionarà el govern de Manresa?

- M.A.: No em fa patir. Vam fer un pacte amb la voluntat de treballar per a la ciutat i les dinàmiques nacionals no han estat un problema. En parlem molt poc. Seria fer poc favor a la ciutat que les dinàmiques nacionals ens influïssin.

- V.J.: La clau és la ciutat. El més important de la dinàmica nacional, sigui quin sigui el resultat d'aquestes picabaralles i de les pròximes eleccions, seria que la Generalitat donés més recursos als ajuntaments, siguin quines siguin les forces de Govern. El primer àmbit que el ciutadà té per poder-se sentir cuidat per les administracions és l'Ajuntament. Necessitarem tot el suport del Govern. El que ens preocupa a nosaltres és el dia a dia de la nostra ciutat.

Junyent: "A nosaltres el que ens preocupa és el dia a dia de la nostra ciutat i que la Generalitat doni més recursos als ajuntaments"

- S'imaginen governant Manresa amb una aliança diferent? 

- M.A.: En els pròxims tres anys no. Manresa és una ciutat que és exemple de pacte i de suma. L'alcalde Cornet, l'any 1979, va fer un govern que anava des del PSAN fins a CDC. Per tant, hi havia una suma de forces molt gran. Després, certament, hi va haver l'alcalde Sanclimens que va treure majories com mai ningú no havia tret i va governar sol. Però després hi va haver un dels primers pactes de progrés a la ciutat amb les formacions d'esquerra. I més endavant vam ser capaços d'entendre'ns, primer amb Convergència i ara Junts, amb ERC. Som una ciutat on l'entesa s'ha practicat sempre.

- V.J.: No veig ni preveig res més enllà dels tres anys que tenim el compromís i la voluntat de tirar endavant. Ara mateix no penso en què passarà a partir del 2023: tenim prou feina amb el que tenim ara entre mans.

Aloy: "Les etiquetes em fan una mica d'urticària. No hi ha ningú que tingui el patrimoni de les polítiques de dretes o d'esquerres"

- En campanya tots els candidats prometen fer polítiques d'esquerres o de dretes; fer república o superar la dinàmica de blocs… però després la sensació és que un alcalde bàsicament apaga focs com pot i amb qui pot. Hi estan d'acord?

- M.A.: No sé si posar 100 comptadors a famílies que no tenen aigua a casa és de dretes o d'esquerres; el que està clar és que és una política a favor de les persones. I això ho fem. No ha vingut ni l'Estat ni la Generalitat a fer-nos-ho. Per a les persones que passen dificultats i que han de demanar l'Ingrés Mínim Vital, i que resulta que l’Estat té totes les oficines de Seguretat Social tancades, hem obert en una setmana una oficina per atendre els ciutadans, que poden ser més de 3.000, i els tramitarem la documentació. A mi les etiquetes em fan una mica d'urticària. No hi ha ningú que tingui el patrimoni de les polítiques de dretes o d'esquerres perquè afortunadament són molts els partits que tenen la prioritat d'ajudar les persones.

- V.J.: La feina d'alcalde és molt complicada i té diverses fases. La primera, la que es marca com a programa i el que es vol fer fruit dels pactes. La segona, el dia a dia de la gestió. I la tercera, els fets sobrevinguts, com ara la covid-19. Aquests sobrevinguts, quan sorgeixen, fan trontollar l'acció de govern, no els principis, els acords o la voluntat de cuidar les persones. Passa que apareixen prioritats que no estaven previstes.
 

Marc Aloy encapçalarà un govern amb setze dels vint-i-cinc regidors. Foto: Martí Urgell


- La crisi del coronavirus ha tornat a posar, encara que sigui per les fases de desconfinament, la Catalunya Central al mapa...

- V.J.: És l'argument que ens ha servit per tornar a posar en evidència la Catalunya Central. La Catalunya de les vegueries ja és una realitat que s'ha de treballar per fer-la realitat encara més oficial. Temes cabdals com sanitat o ensenyament ja responen a aquesta divisió que al seu moment va aprovar el Parlament.

Junyent: "La Catalunya de les vegueries ja és una realitat que s'ha de treballar per fer-la realitat encara més oficial"

- Manresa n'és la capital, d'aquesta Catalunya Central.

- M.A. Sí, i que tingui la seu a la nostra ciutat és un compromís de molts anys i un projecte que ha anat creixent, perquè si les seus de les delegacions de Girona, Tarragona, Lleida o les Terres de l'Ebre agrupen tots els serveis, a Manresa no podíem tenir una seu on no hi cabien. Hi ha hagut un treball, en aquests darrers sis anys, d'adquirir més finques per poder fer créixer aquesta seu de la Generalitat perquè hi cabessin les delegacions i ara està en fase de redacció del projecte. Esperem que es pugui redactar amb celeritat i que en aquest mandat puguin començar les obres. Hem comprat les finques de tota l'illa de cases on ha d'anar la seu i els hem posat a disposició de la Generalitat perquè pugui fer l'edifici que necessita la Catalunya Central.

 

Participació