Entrevista

Descobrim CRAM, el viatge musical de dos bagencs que van passar-se deu mesos voltant per les Amèriques

Es tracta d'un projecte de Pol Ribera i Aleix Badia que, en format MAPPA-CD, pretén compartir les experiències i sensacions viscudes al llarg d'una aventura que els va portar a descobrir vuit països diferents

per Aina Font Torra , Manresa, 11 de juny de 2020 a les 11:46 |
Els manresans Aleix Badia i Pol Ribera, amb la portada del seu MAPPA-CD, que veurà la llum aquest divendres | Arxiu particular
Es trobaven en un moment d'impàs: l'Aleix Badia s'acabava de treure un màster i el Pol Ribera s'estava a punt de quedar sense feina (el contracte laboral que tenia se li acabava). Sense plans de futur a curt termini, van voler aprofitar aquella oportunitat que els brindava la vida "per sortir de la via del tren que sembla que t'hagi d'acompanyar tota la vida", diuen. I és que hi ha coses que, si no les fas quan ets jove, difícilment les portaràs a la pràctica un cop entrada l'edat adulta, ja sigui per circumstàncies familiars, laborals o perquè penses que ja t'ha passat el moment.

Amb unes ganes boges d'"aprendre, conèixer, voltar i gaudir", aquests dos manresans de 27 anys no van dubtar-ho ni un moment: per què no marxaven durant un temps a voltar món? Sense cap intenció ni propòsit concret; simplement per trencar amb la rutina i amb l'única intenció de deixar-se sorprendre pel que vingués. Sabien que s'entendrien bé -eren amics de tota la vida- i que en cap cas volien fer un viatge convencional. Tampoc tenien la intenció de fer de turistes: "volíem endur-nos, només, allò just i necessari per viure; el que ens cabés a la motxilla i prou", asseguren. A partir de llavors, s'obririen al que vingués.


El destí que van escollir van ser les Amèriques. I al maig del 2018 ja volaven cap al primer país: Cuba. Va ser allà on van començar a gestar el projecte que aquest divendres, 12 de juny, esdevindrà una realitat; un projecte que té una protagonista molt clara: la música, una eina que tant el Pol com l'Aleix sempre han utilitzat per expressar sentiments, emocions i sensacions. "La nostra intenció era compartir les vivències del viatge a través de cançons compostes in situ", expliquen, tot afegint que a mesura que "anàvem donant forma al projecte, ens anaven sorgint altres idees" que complementaven les composicions musicals.
 

El resultat de tot plegat porta per títol CRAM (acrònim de Coi de Rutina, Agafa i Marxem) i és un MAPPA-CD (sí, amb dues "p") amb deu cançons dedicades als vuit països per on van passar al llarg del seu viatge, que va durar deu mesos. Però no només això: "aquest disc va guardat dins d'una funda de paper que es desplega i es converteix en un mapa mida A2 on hi ha dibuixat el continent americà i tota la ruta que vam fer", detallen. En aquest mapa s'hi troben fins a 30 codis QR -que es poden escanejar amb el mòbil- "que et porten a l'aplicació de CRAM, des d'on pots navegar per galeries de fotos dels diferents llocs on vam estar; llegir fragments dels nostres diaris explicant les peripècies del dia a dia, i veure vídeos on sortim narrant les anècdotes més divertides", assenyalen els joves manresans.
 

Pol Ribera i Aleix Badia durant el seu viatge per les Amèriques Foto: Arxiu personal


Finalment, el projecte es complementa amb els videoclips de les deu cançons, que es van enregistrar al Red Factory Studio de Sant Fruitós de Bages i que van comptar amb la col·laboració de desenes d'amics dels protagonistes de la història, entre els quals s'hi troben el duet manresà Jo Jet i Maria Ribot, la cantautora santpedorenca Anaïs Vila o el músic solsoní Eduard Gener.
 
- Quins són aquests deu països per on vau passar?
 
- El primer de tots va ser Cuba. De fet va ser allà on vam comprar la guitarra que va ser l'espurna del projecte CRAM.
 
- Quants dies hi vau estar?
 
- Quaranta-nou. Llavors vam volar fins a Mèxic, a la zona de la Rivera Maia, on ens hi vam passar vint-i-dos dies. Després va tocar Guatemala, durant quaranta-un dies, i d'allà vam retornar a Mèxic (en aquest cas per la costa del Pacífic), on vam estar-nos un mes a les platges d'Oaxaca.
 
- Ja portem tres països. En falten cinc.
 
- Sí. Després d'Oaxaca vam creuar tot Mèxic fent autoestop, fins arribar als Estats Units.
 
- Però això són molts quilòmetres! Quants dies vau passar, fent autoestop?
 
- Dues setmanes.
 
- I què tal, l'experiència?
 
- Va ser genial! Ens vam deixar aconsellar en tot moment per les persones que ens portaven i vam viatjar en tot tipus de vehicles. Tothom que ens parava i sempre vam trobar molt bona predisposició per ajudar-nos.
 
- Ens hem quedat que entraveu als Estats Units.
 
- Sí. Allà vam llogar un cotxe i en quaranta dies vam fer més de 12.000 quilòmetres visitant parcs naturals, tant dels Estats Units com del Canadà. Llavors, des de Los Angeles vam volar a Perú, on ens vam trobar amb el nostre amic Pere Tió. Amb ell hi vam conviure trenta-vuit dies, que van culminar amb la construcció d'una barca que vam fer servir per descendir 500 quilòmetres del riu Amazones.
 
- Què? Però com se us va acudir, això?
 
- Érem en un poble que es diu Lagunas, a la selva peruana, i des d'allà ens vam trobar que no hi havia carreteres per arribar a Iquitos, ciutat on havíem d'agafar l'avió per volar fins a Lima. L'única manera d'arribar-hi era en barca (el transport, allà, es fa pel riu); vam decidir, doncs, que en comptes de pagar el bitllet perquè algú ens hi portés, construiríem la nostra pròpia balsa.
 
- I no us va portar molt temps, això?
 
- Cinc dies. Val a dir que diversa gent del poble ens va ajudar molt, sobretot a l'hora d'escollir el tipus de fusta. Finalment, vam salpar, i vam estar set dies navegant. Al començament només ens movíem durant el dia, però a mig camí vam decidir comprar un petit motor per poder seguir avançant durant la nit. Allà és on vam viure els ensurts més majúsculs.
 
- Què us va passar?
 
- Vam perdre el mòbil amb el qual ens orientàvem. Però finalment vam aconseguir arribar a l'aeroport d'Iquitos per volar fins a Lima i, d'allà, visitar la zona dels Andes. Després vam anar fins a Bolívia, on ens hi vam passar dues setmanes. El darrer destí va ser Argentina, i quinze dies més tard ja agafàvem un vol per tornar cap a casa.
 
- Déu n'hi do! Quin bany de paisatges i de cultures!
 
- Oi tant! Tot plegat ha estat molt enriquidor! Descobreixes coses que ni t'imaginaves. Sembla que t'ajuda a obrir una mica més els ulls a les diferents realitats que conviuen en aquest món. També t'ensenya els privilegis que tens i et fa pensar en com vius, en les oportunitats que tens, i en futurs diferents als que serien "normals" a casa.


 

- I les cançons, com les componíeu? Teníeu clar què volíeu transmetre amb cadascuna d'elles?

- Teníem clar que volíem explicar com hem viscut nosaltres cada indret i la manera de viatjar, des d'un punt de vista molt personal. En aquest sentit, ens deixàvem inspirar per les coses que ens anaven passant o pel que ens trobàvem a cada lloc i les dinàmiques que agafàvem nosaltres en cada país.

- Cada una de les cançons té l'estil musical típic del país a la qual va dedicada?

- Aquesta idea ens fascinava molt, i ho hem intentat fer en alguns temes, com La más linda, que és una salsa cubana; Partir para regresar, una chacarera del nord d'Argentina... Fins i tot hem versionat La llorona a Donde la vista me alcanza. Però al final algunes cançons demanaven el seu estil propi pel contingut que explicaven.
 
- Ja sé que ara serà difícil perquè les mesures de seguretat imposades per combatre la pandèmia són força estrictes, però teniu pensat fer algun concert de presentació?
 
- En principi no, i és que hem de tenir en compte que en aquest projecte hi han col·laborat més de 30 músics, i els estils de les cançons són tan variats que anem de secció de vents-metalls, a cordes, i de percussions llatines a sintetitzadors. Muntar una banda per posar en escena aquest directe ens portaria molt de temps. Tanmateix, però, ens balla la idea de posar-ho en escena en un directe, però encara no sabem com. Una opció seria fer-ne un musical, però ara mateix no ens queda energia per engegar un projecte tan gran.

- On el podrà comprar, el MAPPA-CD, la gent que no el tingui?

- A la nostra pàgina web (www.fotemelcram.com) hi ha un formulari directe que permet reservar-lo. A part, se'ns pot seguir a Instagram (@fotemelcram); Youtube (CRAM el fotem); Spotify o iTunes. 
 
- I ja per acabar... Us heu plantejat fer el mateix amb els altres continents que queden?

- Estaria molt bé, la veritat! Sobretot per la part de viatjar i per poder escoltar les cançons que en sortissin al final, però de moment no està en els nostres plans futurs.
 

Pol Ribera i Aleix Badia durant el seu viatge per les Amèriques Foto: Arxiu personal

 

Participació