Parla l'escola: com han viscut els docents del Bages la crisi del coronavirus?

A corre-cuita i de manera desprevinguda. Així és com va agafar, a molts docents catalans, l'anunci per part del govern de la Generalitat de tancar les escoles el passat 12 de març, amb la voluntat de frenar la propagació de la Covid-19. Des de llavors i fins el passat 1 de juny (dia que el Departament d'Educació va fixar perquè els centres dels municipis en Fase 2 tornessin a obrir), cap d'ells havia pogut tornar a posar els peus al seu lloc de treball.

Però que no hagin trepitjat l'escola fins ara no ha volgut dir, en cap cas, que hagin deixat de treballar. Més aviat al contrari: classes virtuals, seguiment acadèmic i emocional continuat, atenció a les famílies, reestructuració de la manera d'avaluar i d'ensenyar... De fet, en cap moment d'aquesta crisi sanitària ningú va dubtar que els i les mestres seguirien fent la seva feina, sobretot partint de la base que l'educació és un pilar fonamental de l'anomenat estat del benestar i un dret universal. I també perquè quan va arribar el Coronavirus, no era època de vacances escolars.

En un temps rècord, doncs, els professionals de l'educació van haver d'adaptar el seu modus operandi habitual per poder afrontar, de la manera més ordenada possible, un final de curs inaudit i ple d'incògnites, sense perdre el contacte amb un alumnat que -recordem-ho-, va haver d'estar dos mesos confinat a casa sense poder sortir.

Amb la voluntat de conèixer de primera mà com han viscut els docents de les escoles del Bages la crisi del coronavirus i tot el que se n'ha esdevingut, des de NacióManresa hem parlat amb els equips directius de sis escoles de primària, dues de concertades i quatre de públiques (una d'elles de màxima complexitat). Es tracta de l'Espill (Manresa), el Paidos (Sant Fruitós de Bages), La Serreta (Santpedor), La Sèquia (Manresa), l'Institut-Escola Barnola (Avinyó) i la Valldaura (Manresa).
 
Els primers dies

Incertesa. Aquesta és la paraula amb què tots sis centres coincideixen a descriure la sensació que van tenir després d'aquell dijous 12 de març, dia en què la Generalitat va ordenar el tancament de les escoles. "Al començament vam pensar que es tractaria d’una aturada concreta de quinze dies i que, després d'això, l'escola continuaria amb normalitat", expliquen des de l'equip directiu de La Serreta de Santpedor.

Malgrat tot, i amb la voluntat de seguir en contacte -encara que a priori només fos per dues setmanes- amb l'alumnat i les famílies, les escoles van decidir mantenir l'activitat de manera virtual. En alguns casos va ser fàcil; en d'altres, no tant.

"Des del nostre centre no teníem manera de comunicar-nos amb les famílies, ja que moltes d'elles no tenien correu electrònic i la gran majoria de números de telèfon de què disposàvem no eren correctes", recorden les docents de l'escola Valldaura de Manresa, un dels centres de la ciutat catalogat de màxima complexitat: "no sabíem res de l'alumnat i allò ens provocava una gran angoixa", asseguren, tot afegint que "vam haver de moure cel i terra per poder-hi contactar, creant grups de Whatsapp des dels mòbils de les mateixos mestres".

En el cas del Paidos -centre concertat de Sant Fruitós-, aquest canvi en la comunicació no va ser complicat: "el migdia del divendres 12 vam enviar un correu a les famílies amb els horaris dels primers quinze dies, i el dilluns 16 la majoria d'alumnes ja van començar a treballar virtualment", explica el director Jordi Costa, que congratula la decisió del centre "d'apostar, des de fa anys, per la tecnologia i el treball en xarxa": "el fet que l'alumnat treballi amb Chromebooks i disposi d'un d'aquests aparells, va facilitar molt les coses", diu.
 
Pel que fa a la resta d'escoles entrevistades, totes elles, immediatament després del tancament del 12 de març, van organitzar claustres telemàtics d'urgència per parlar de com s'organitzarien a partir de llavors: "vam tenir clar que hi havia un procés d'adaptació a la situació, entenent que cadascú tenia una situació familiar diferent i que la conciliació d'aquesta amb la feina era fonamental", exposen des de La Serreta, La Sèquia i l'Espill.

Les propostes pedagògiques durant el confinament

L'aturada de l'activitat lectiva convencional va començar quan faltava un mes i escaig per acabar el segon trimestre escolar. En aquest sentit, tots sis centres van convenir que aquelles primeres setmanes de confinament proposarien activitats més disteses i opcionals, adaptades a tots els nivells i amb un component lúdic important.

Amb l'inici del tercer trimestre (just després de les vacances de Setmana Santa), les consignes van variar una mica, oferint activitats diferents segons l'edat: "tot i que estava permès avançar matèria, en el nostre cas vam acordar que el treball que fes l'alumnat només podria servir com a valor afegit per pujar nota de la mitjana dels dos trimestres anteriors; mai per baixar el resultat de l'avaluació final", detalla Marc Estrems, cap d'estudis de La Sèquia. Aquesta tònica, que han seguit, també, la resta de centres, es complementava, en la majoria de casos (a excepció de l'escola Valldaura, "per mancances informàtiques"), amb videotrucades i tutories amb grups reduïts.

Especialment interessant va ser el projecte que va idear l'escola La Serreta en el marc del tercer trimestre, anomenat Coses de Casa. Guifré Dalmau, el director del centre, ho explica: "Constava de la presentació d'un programa de televisió setmanal amb diverses propostes de reptes d'ABJ (Aprenentatge Basat en Jocs) emmarcades dins d'un espai de casa". Cada setmana, doncs, l'alumnat havia d'accedir a l'estança que toqués (rebedor, cuina, lavabo, menjador o habitació) i fer les activitats que se'ls proposaven (n'hi havia d'enginy, de vocabulari, de matemàtiques, d'art...). A banda, detalla Dalmau, "vam afegir l'apartat del Traster, destinat a activitats més sistemàtiques per ampliar el ventall de recursos, i El Balcó, que donava suport a iniciatives populars".
 
Una "muntanya russa" d'emocions i molta dificultat per conciliar feina i família

Si bé la salut psicològica dels professionals de la sanitat ha estat molt en l'ordre del dia al llarg de tota la crisi del coronavirus, també és important saber com s'ha gestionat, a nivell emocional, la pandèmia en l'àmbit educatiu. "Pels alumnes tot era nou, però pels docents també: s'havia de preparar molt material (el que teníem, no valia), realitzar les videoconferències, atendre les necessitats dels alumnes i, a més, fer-se càrrec de la pròpia família", manifesta Jordi Costa, del Paidos.

De fet, aquesta inquietud per no saber com conciliar la feina amb la vida familiar, l'han expressat la majoria d'equips directius dels centres en qüestió. "Semblava que a tothora estàvem connectats a les plataformes digitals i que no teníem cap espai personal per desconnectar", afegeixen des de l'Espill, així com també des de l'escola Valldaura, que també destaquen "el desgast que ens ha suposat rebre (i resoldre) demandes o dubtes per part de l'alumnat i les famílies a qualsevol hora del dia".

Definint l'estat emocional general com "una muntanya russa" i convençut que aquesta situació "ens ha fet aprendre molt", el cap d'estudis de La Sèquia confessa que tot plegat "ha fet aflorar les mancances i els punts forts de tot l'equip de mestres"; un equip de mestres que, diu, "s'ha multiplicat en esforços com mai havia fet, i no només parlo del nostre centre, sinó que ha passat amb pràcticament tots els de la comarca". En aquest sentit, el director del Paidos no es talla: "penso que els i les docents d'aquest país ens mereixem, ni que sigui un dia, un aplaudiment a les vuit del vespre". 

I la gestió del govern, què?

A la pregunta "Com creuen que el govern de la Generalitat ha gestionat tot allò relacionat en l'àmbit educatiu?", les sis escoles han tingut una resposta força unànime: només qui pren decisions s'equivoca i no ha de ser gens fàcil actuar davant de tanta incertesa. No obstant, una de les crítiques que han posat de manifest els sis equips directius ha estat l'ambigüitat de les informacions que rebien: "hi havia cops que ens assabentàvem de les noves informacions pels mitjans de comunicació abans que pels organismes oficials", assenyalen.
 
Malgrat que l'actitud general dels docents ha estat la de "ser constructius en tot moment", sí que hi ha hagut moments de discòrdia. Aquests s'han donat, sobretot, a les escoles Valldaura i La Sèquia, els dos centres amb un percentatge més elevat de famílies en situació de vulnerabilitat. "Quan el Departament va anunciar la campanya de fer arribar ordinadors i dades a tots els alumnes, va ser una odissea: teníem una llarga llista d'alumnes que en necessitaven, i amb els dispositius del centre era impossible cobrir tota la demanda", lamenten des de Valldaura que, tot i assenyalant que "l'Ajuntament ens va prestar alguns dispositius, no van ser suficients" i, fins i tot, "alguns no funcionaven".

En el cas de La Sèquia, al començament del confinament "el Departament ens van dir que havíem de tenir controlats els casos d'alumnes en situació de vulnerabilitat de cara el curs que ve, i les diverses tutores i tutors de cada curs van fer molta feina per detectar quines famílies tenien mancances en l'àmbit digital". De fet, al llarg d'aquests darrers tres mesos "s'han creat força diferències entre els alumnes que han pogut treballar perquè tenien els recursos per a fer-ho, i els que no". 

És una temeritat, la reobertura d'escoles?

Depèn de a qui ho preguntis. Pels mestres de La Serreta i l'Espill, "valorem positivament que ens puguem veure abans d'acabar el curs, ja que és una bona manera de poder-nos acomiadar, tot i no ser la desitjada". Aquesta afirmació també la subscriuen les escoles Valldaura i La Sèquia, tot i que amb matisos, ja que des de Valldaura sí que consideren que és una temeritat, la reobertura: "es molt difícil garantir les mesures de seguretat que se'ns han demanat". Marc Estrems, de La Sèquia, creu que "encara no se sap, si és una temeritat; el temps ho dirà, però el que està clar és que hi ha molta pressió respecte aquest tema". 

Tot i les opinions diverses, tots sis centres han obert. En el cas de l'Escola Barnola, "el retorn al centre per part de l'alumnat és voluntari"; pel que fa a La Serreta i l'Espill, "hem decidit fer un pla d'obertura donant l'oportunitat a les famílies perquè cada grup d'alumnes pugui estar a l'escola un cop a la setmana amb un grup reduït"; a Valldaura, El Paidos i La Sèquia "atenem tots els alumnes que vulguin venir". Aquests dos darrers centres assenyalen que han estat molt poques, les famílies que hi han portat la canalla. "Penso que per tres setmanes que queden per acabar el curs, no calia que ens fessin fer tot l'enrenou que ens han fet fer; jo hagués esmerçat tots els esforços per a començar molt ben preparats el curs 2020-21", recalca el director del Paidos.

​