Berta Sala: «He tret el primer disc quan m'he sentit preparada per afrontar la meva autoexigència»

Té 23 anys i el passat 15 de maig va publicar el seu primer disc. Sí, en ple confinament. El que feia mesos que visualitzava com un dels moments més especials de la seva vida -envoltada de família, amics, coneguts i seguidors seus-, va quedar totalment condicionat per les restriccions sobrevingudes per la pandèmia del Coronavirus. De fet, si la Covid-19 no hagués aparegut mai, Berta Sala Riba hauria tret a la llum el seu debut discogràfic a començaments d'abril. I hauria fet el primer concert de la gira el dia de Sant Jordi, a la sala petita del Teatre Kursaal de Manresa, la seva ciutat natal. 

Evidentment, li hauria agradat que les coses anessin diferent. Evidentment, s'hauria estimat més celebrar el part del seu primer fill musical amb abraçades, petons, sopars i auditoris plens. Però si alguna cosa ha après aquesta jove cantautora al llarg de la seva carrera és que els canvis s'han d'acceptar. Tal com vinguin. I, si pot ser, amb un somriure. És per això que, lluny d'enfonsar-se, Sala ha buscat la part positiva d'aquest contratemps: "la gent tindrà temps de sobres per aprendre's les lletres abans no faci un concert en viu!".

Graduada el juny de 2019 pel Conservatori Superior del Liceu de Barcelona en l'especialitat de Cant jazz i modern, Berta Sala va començar a endinsar-se en el món de la música als 5 anys, primer anant a l'Esclat i més tard al Conservatori Municipal de Música de Manresa, equipament en el qual va estudiar piano clàssic amb  la professora Carme Botifoll. Als 13 anys va entrar a cantar al combo de Jazz del Conservatori, dirigit per Celestí Valls, i va rebre classes de cant de la mà de Celeste Alías. Durant el curs 2017-2018 va marxar a estudiar a la localitat holandesa d'Arnhem. Aquella estada als Països Baixos va ser la llavor que va fer créixer Hertogstraat, el seu primer treball.

- Fa molts anys que dura, el teu idil·li amb la música. Com és que el primer disc s'ha fet esperar tant?

- És curiós perquè jo a vegades penso que m'he precipitat.

- Ah sí?

- Sí! La música no s'acaba mai; sempre se'n pot aprendre i sempre es poden tenir noves idees. Un instrument com la veu canvia constantment -igual que la resta d'instruments musicals- perquè l'intèrpret millora (o modula) la seva tècnica i es nodreix d'altra música. En aquest sentit, fer un CD és deixar enregistrat el que sents, el que vius, com ets, la tècnica que tens... per sempre!

- És clar...

- Per a mi és un pas molt gran i me'l prenc amb molta responsabilitat. És per això no ho he fet fins ara, quan he tingut unes cançons que m'han convençut i quan m'he sentit preparada per enfrontar-me a l'autoexigència que comporta pensar que sempre es pot fer més.

- Creus, doncs, que la publicació d'aquest primer àlbum marcarà un abans i un després en la teva carrera?

- Tenir un CD gravat sempre és una carta de presentació. Durant els anys que fa que soc músic i faig concerts, he palesat que costa moltíssim guanyar-s'hi la vida. Amb aquest àlbum que he tret a la llum, el que espero sobretot és que   m'ajudi a poder tocar més sovint en directe, ja que és actuant en viu quan la música vibra i quan el públic et fa arribar un millor feedback.

- Com ja has dit, treure un disc -i encara més si és el primer- és un pas important per la carrera d'un músic. Com ha sigut estrenar-te com a 'artista creadora' en ple confinament, tenint en compte que has hagut d'anul·lar tots els concerts de presentació que tenies previstos?

- He tingut moments de tot. Quan ens vam confinar tenia l'esperança que es mantindrien els concerts de presentació, ja que faltava més d'un mes per fer el primer. Mica en mica, però, es va anar veient que no seria així. Des de la discogràfica em van dir que el millor que podia fer era esperar fins la tardor per publicar l'àlbum, i això va ser com una gerra d'aigua freda. Però en vistes de passar a la fase 1 i amb el desconeixement que tenim de com evolucionarà la pandèmia, vam decidir tirar endavant el llançament tal com el teníem previst.

- I com ha anat?

- La veritat és que estic molt contenta de com està anant! Espero amb moltes ganes poder-lo presentar en directe, però sembla que, tal com està anant tot plegat, la gent tindrà temps de sobres per aprendre's bé les cançons abans de sentir-les en viu.

- El disc es diu Hertogstraat. Què vol dir?

- Hertogstraat, per a mi, és una metonímia. És la part pel tot. És el carrer on vaig residir mentre vivia una experiència que em va canviar, o, més ben dit, em va descobrir.

- Quina és aquesta experiència?

- Vaig anar a Holanda a fer un Erasmus, el 3r de la carrera al Liceu. I va ser brutal! Penso en tot plegat i m'adono que em va fer canviar en molts sentits. Si ho hagués de resumir diria que em va ajudar a deixar-me anar. I és que el fet de sentir que flueixes, amb la música, és molt important. Durant l'estada als Països Baixos em passava el dia tocant el piano i cantant, i em sentia immensament feliç. Va ser allà on, per primer cop, vaig atrevir-me a ensenyar les cançons que escrivia sense jutjar-me, i allò em va fer adonar que, no era que jo no em jutgés, sinó que ningú ho feia! Musicalment vaig aprendre a compartir les meves creacions, a quedar amb amics músics i dir "he escrit això, he tingut aquesta idea, ho provem?".

- Això vol dir que tots els temes que trobarem a Hertogstraat els vas escriure mentre eres a Holanda?

- No. Algunes cançons del disc les vaig escriure allà, però n'hi ha d'altres que van venir després, un cop a Catalunya. La cançó que conclou el CD, Ciutat de llum, està dedicada a Manresa i al significat que va tenir, per a mi, tornar a casa.

- Mentre gestaves les cançons, tenies clar quins instruments volies que, sí o sí, acompanyessin les lletres? 

- Vaig tenir molt clar que necessitaven la guitarra del Martí Riera: fa molts anys que toquem junts i és increïble com sempre troba el color que busco. El groove dels germans Junyent al baix i a la bateria ha sigut indispensable pel CD. En una de les cançons, que li tinc una devoció especial, només se'm sent a mi tocant el piano. Vaig voler que fos així perquè d'aquesta manera mantenia la sonoritat més pura de com va ser concebut, i perquè el piano fa molts anys que m'acompanya, i no hi podia faltar! També hi ha una col·laboració molt especial, la de la violinista Àuria Iglesias, en el tema Sola.

- Què pretens aportar, amb Hertogstraat?

- He volgut aportar la meva manera d'acceptar els canvis que ens dona la vida; d'intentar desfer les idealitzacions que una mateixa s'imposa, molt condicionades per la societat en què vivim. He parlat, també, de com entenc el pas del temps, les relacions amb la gent que m'envolta... I m'agrada pensar que això pot ressonar a les persones que l'escoltin.