Coronavirus i Salut Mental

«La crisi ens ha permès descobrir un model d'atenció mèdica no presencial que ha vingut per quedar-se»

Les doctores Àurea Autet i Meritxell Viladrich expliquen com s'han viscut, des de la Divisió de Salut Mental d'Althaia, aquests mesos de confinament

per Aina Font Torra , Manresa, 26 de maig de 2020 a les 16:54 |
Àurea Autet i Meritxell Viladrich, de la Divisió de Salut Mental d'Althaia | Althaia
Ara que sembla que la Covid-19 ens ha donat una mica de treva; ara que la normalitat comença a treure el nas per l'escletxa de llum de les fases de desconfinament; ara que les urgències estan menys saturades; ara que el nombre d'altes supera amb escreix el de morts... Ara és quan es pot començar a fer balanç de com han estat aquests gairebé tres mesos de pandèmia en un dels escenaris on més s'ha patit: els hospitals.

Concretament, en aquesta entrevista ens centrarem a descobrir com han viscut la crisi els professionals de la Salut Mental d'Althaia. Per a fer-ho, conversem amb Meritxell Viladrich, cap de servei de Psiquiatria d'Adults d'Althaia, i amb Àurea Autet, Cap de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia.


- Sempre s'ha dit que la salut mental passa força més desapercebuda que les patologies físiques. Creuen que la pandèmia de la Covid-19 ha accentuat aquesta invisibilització?
 

-  Si bé és cert que la salut mental acostuma a passar molt desapercebuda, ens hem trobat que, en el marc d'aquesta crisi del Coronavirus, s'ha tingut molt en compte l'impacte psicològic que podia generar en el conjunt de la societat, sobretot en els col·lectius més vulnerables; en persones que ja tenen un trastorn mental, però també en la gent que ha patit la malaltia en primera persona o que l'ha viscuda molt de prop en el personal sanitari.
 
- De fet, al començament de l'estat d'alarma, des de la Divisió de Salut Mental d'Althaia ja van advertir que als professionals sanitaris que estaven treballant a primera línia els caldria assistència psicològica per pair tot el que els tocaria viure...
 
- Des de l'inici de la pandèmia vam treballar amb aquesta premissa perquè ja hi havia articles publicats del que havia passat amb els professionals sanitaris de la Xina. En aquest sentit, la setmana del 16 de març ja vam establir el Programa de Suport Psicològic tant per a pacients i familiars com per a professionals de la salut de la Fundació Althaia i de l'Institut Català de la Salut (ICS) que estaven treballant en aquesta situació de crisi.
 
- Han hagut d'atendre molts casos?
 
- En total, hem realitzat 633 atencions de suport psicològic individual, ja siguin telefòniques, telemàtiques o presencials. D'aquestes, 172 han estat a professionals de l'àmbit de la salut; 133 a pacients amb la Covd-19, i 328 a familiars. A banda, i pensant en el personal sanitari, també vam posar en marxa els anomenats Tallers de suport emocional per als professionals que atenen pacients amb Covid-19.
 
- En què consisteixen?
 
- Es tracta de sessions d'uns 15-20 minuts que es realitzen, a demanda dels equips, per ajudar a afrontar les dificultats sobrevingudes per la pandèmia a partir de la reactivació dels propis recursos. En aquestes trobades, doncs, donem eines per a l'autocura i intentem prevenir el burnout, un trastorn emocional provocat per l'estrès laboral.
 
- Els infants i les persones amb algun trastorn mental formen part dels col·lectius vulnerables als quals s'han referit. En aquest sentit, els infants que tenen algun problema de salut mental deuen ser doblement vulnerables. Com estan vivint aquesta nova realitat?
 
- En general, els nens i nenes que atenem des del Centre de Salut Mental d'Althaia i que han estat fet un seguiment amb nosaltres –majoritàriament de manera telefònica- mostren prou recursos per adaptar-se. Ara bé, sí que és cert que hi ha casos d'infants amb trastorns de l'espectre de autista o amb discapacitat intel·lectual, que han tingut més dificultats per entendre la situació i trencar amb les rutines que fins aleshores tenien establertes.
 
- I pel que fa als familiars?
 
- També els hem anat fent un seguiment, igual que a la resta de la ciutadania que ens ho ha demanat. En aquest sentit, de seguida que va començar l'estat d'alarma vam publicar una sèrie de guies amb consells i recomanacions per fer un millor afrontament psicològic durant el confinament.
 
- Han detectat un augment de pacients amb trastorns obsessius-compulsius, darrerament, tenint en compte la sobreexposició informativa que ha provocat el Coronavirus?
 
- Les persones amb TOC són especialment susceptibles al tema de la pandèmia: pacients que ja de forma habitual tenen por a la contaminació o fan rituals de neteja constants es veuen especialment afectats i més interferits per la simptomatologia.
 
- I els casos d'agorafòbia, s'han incrementat?
 
- A la gent que té agorafòbia i s'ha quedat a casa durant dos mesos li serà, probablement, més difícil fer l'afrontament. Haurem de veure si la situació que hem viscut pot fer aflorar nous casos.
 
- Parlem del CSAM, el Centre de Salut Mental en el qual els professionals d'Althaia atenen els pacients in situ. Com ha funcionat, durant aquests dos mesos de confinament?
 
- Primer de tot cal especificar que el gruix d'activitat que hem realitzat durant les setmanes de pandèmia ha estat molt similar a la del mateix període de l'any passat. L'edifici de consultes externes de Salut Mental ha estat obert tots els dies laborables excepte els dimecres, i des del passat 11 de maig que l'horari ja és l'habitual. Durant aquests dos mesos de confinament, les visites les hem fet telemàticament, i en els casos que ha estat necessari, hem visitat els pacients de forma presencial. L'administració d'injectables per part d'infermeria s'ha realitzat amb normalitat, així com l'administració de metadona. En canvi, l'activitat de grups s'ha hagut de suspendre, tot i que en alguns casos ja hem iniciat proves per fer-ho mitjançant videoconferència.

- Les noves tecnologies han estat clau, doncs, per fer un seguiment acurat a cada pacient.
 
- Totalment. De fet, una part positiva d'aquesta crisi és que ens ha permès descobrir les possibilitats que ofereix l'atenció no presencial, un nou model que ha vingut per quedar-se i que creixerà.
 
- Creixerà?
 
- Sí, perquè ofereix diferents avantatges tant als professionals com als propis pacients: és més còmode, evita desplaçaments innecessaris, estalvia temps i és més sostenible des de diferents punts de vista.
 
- Tenint en compte que la urgència sanitària era atendre l'allau d'ingressats per la Covid-19 (amb la implicació directa de professionals de totes les especialitats mèdiques per poder arribar a tot), s'han trobat mancats de personal, a la unitat de Salut Mental?
 
- No. Sempre hem comptat amb els recursos necessaris. Tot l'equip de la Divisió de Salut Mental d'Althaia s'ha bolcat per adaptar-se a la nova situació i per trobar la millor manera d'atendre els pacients, malgrat les dificultats que s'han presentat.
 
- S'ha incrementat el nombre d'ingressos a la planta de Psiquiatria de Sant Joan de Déu?
 
- Al contrari; ha disminuït. De fet, el número d'urgències de Salut Mental durant la pandèmia s'ha reduït, probablement pel temor de venir a l'hospital. En aquest sentit, només hem atès pacients amb simptomatologia greu i hem intentat ser molt curosos amb els criteris d'ingrés per tal de no posar els pacients en risc. Tampoc s'han fet ingressos programats.
 
- Com actuaven si algun dels pacients ingressats a planta tenia símptomes o donava positiu de Coronavirus?
 
- Gràcies a les mesures estrictes que es van instaurar des del començament de la pandèmia a les diverses unitats d'ingrés de l'hospital, a la planta de Psiquiatria només dos pacients van donar positiu. El que vam fer va ser traslladar-los a les unitats d'hospitzalització d'Althaia on hi havia els pacients amb la Covid-19, i fins que la PCR no va ser negativa i estaven estables clínicament, no van retornar a la unitat d'hospitalització de salut mental. Cal tenir en compte, també, que per preservar el confiament dels pacients i mantenir la unitat lliure de virus, durant el temps de pandèmia, la gent ingressada a Salut Mental no ha pogut fer sortides ni rebre visites de familiars. A més, per garantir la seguretat de professionals i pacients, quan un nou pacient ha d'ingressar, se li fa la prova PCR i està aïllat de la resta fins que no se'n coneix el resultat.
 
- Com preveuen que serà, el retorn a la normalitat? Creuen que hi haurà un augment de pacients?
 
- Sempre que hi ha períodes estressants, els estudis preveuen un augment de la simptomatologia adaptativa a aquestes situacions relacionada amb la salut mental. És cert, però, que no ens havíem trobat abans amb una situació d'aquesta magnitud i abast; per tant, hem d'estar preparats perquè augmenti la demanda.

 

Participació