25
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
17:52h
El Grup de Recerca en Epidemiologia i Salut Pública d'UManresa (GRESP) dona suport a l'estudi internacional liderat pel Grup de Recerca en Estrés i Salut (GIES) de la UAB sobre els efectes psicosocials de la pandèmia de la Covid-19. L'estudi es duu a terme a través d'una enquesta online a través de la qual els investigadors esperen obtenir una gran mostra de la població de més de 30 països.
UManresa ha decidit col·laborar-hi perquè és un tipus d'estudi que està en la línia dels projectes que està desenvolupant el GRESP. Segons els responsables del programa, es tracta d'un esforç de col·laboració científica extraordinària, que implica un equip de treball integrat per més de 60 investigadors de 25 universitats i agències de salut pública de 15 països d'Europa i Amèrica. L'enquesta, que s'ha desenvolupat com a instrument d'avaluació psicològica, s'ha traduït a 15 llengües.
L'objectiu de l'estudi és crear una gran base de dades, publicada en obert, que permeti a equips d'investigació de tot el món i a totes les autoritats sanitàries analitzar amb una mètrica comuna els efectes psicològics de les mestures de restricció de mobilitat que han adoptat la gran majoria de països per intentar controlar el contagi del virus SARS-CoV-2.
Segons els investigadors, hi ha una gran disparitat aparent en la prevalença de trastorns d'ansietat o depressió per països, ja que en alguns se supera el 40% en trastorns d'ansietat i el 10% en el trastorn de depressió, com és el cas de la regió xinesa de Wuhan, mentre que en altres gairebé no s'han apreciat canvis en la salut mental de la població en relació amb estudis previs a la pandèmia. El Regne Unit, Argentina i Espanya quedarien en un lloc intermedi, amb un 10% i un 20% d'incidència de trastorns d'ansietat, la qual cosa suposa un augment significatiu en relació als estudis previs a la pandèmia, però sense arribar a les taxes extraordinàries que semblen haver-se observat a la Xina.
No està clar que aquesta disparitat hagi estat causada per un efecte diferencial de les diferents mesures de restricció de mobilitat a les quals ha estat sotmesa la població de cada país (més dures i sobtades a la Xina que a l'Argentina o Espanya, o més laxes i progressives, com en el cas del Regne Unit) o si bé a cada país s'està utilitzant una metodologia d'avaluació diferent. Per aquest motiu, un dels objectius de l'estudi és, precisament, donar resposta a aquesta qüestió.
L'estudi també pretén identificar els col·lectius que han patit els efectes amb més duresa, entre els quals alguns estudis preliminars situen el personal sanitari i les persones afectades per quadres servers de la malaltia, entre les quals sembla que hi ha un agument de la prevalença de trastorn per estrès agut o de trastorn per estrès posttraumàtic. Entre aquests col·lectius d'interès es troben el personal docent, les persones amb diversitat funcional, les persones amb malaltia crònica, població migrant, població desplaçada i víctimes de violència de gènere.
UManresa ha decidit col·laborar-hi perquè és un tipus d'estudi que està en la línia dels projectes que està desenvolupant el GRESP. Segons els responsables del programa, es tracta d'un esforç de col·laboració científica extraordinària, que implica un equip de treball integrat per més de 60 investigadors de 25 universitats i agències de salut pública de 15 països d'Europa i Amèrica. L'enquesta, que s'ha desenvolupat com a instrument d'avaluació psicològica, s'ha traduït a 15 llengües.
L'objectiu de l'estudi és crear una gran base de dades, publicada en obert, que permeti a equips d'investigació de tot el món i a totes les autoritats sanitàries analitzar amb una mètrica comuna els efectes psicològics de les mestures de restricció de mobilitat que han adoptat la gran majoria de països per intentar controlar el contagi del virus SARS-CoV-2.
Segons els investigadors, hi ha una gran disparitat aparent en la prevalença de trastorns d'ansietat o depressió per països, ja que en alguns se supera el 40% en trastorns d'ansietat i el 10% en el trastorn de depressió, com és el cas de la regió xinesa de Wuhan, mentre que en altres gairebé no s'han apreciat canvis en la salut mental de la població en relació amb estudis previs a la pandèmia. El Regne Unit, Argentina i Espanya quedarien en un lloc intermedi, amb un 10% i un 20% d'incidència de trastorns d'ansietat, la qual cosa suposa un augment significatiu en relació als estudis previs a la pandèmia, però sense arribar a les taxes extraordinàries que semblen haver-se observat a la Xina.
No està clar que aquesta disparitat hagi estat causada per un efecte diferencial de les diferents mesures de restricció de mobilitat a les quals ha estat sotmesa la població de cada país (més dures i sobtades a la Xina que a l'Argentina o Espanya, o més laxes i progressives, com en el cas del Regne Unit) o si bé a cada país s'està utilitzant una metodologia d'avaluació diferent. Per aquest motiu, un dels objectius de l'estudi és, precisament, donar resposta a aquesta qüestió.
L'estudi també pretén identificar els col·lectius que han patit els efectes amb més duresa, entre els quals alguns estudis preliminars situen el personal sanitari i les persones afectades per quadres servers de la malaltia, entre les quals sembla que hi ha un agument de la prevalença de trastorn per estrès agut o de trastorn per estrès posttraumàtic. Entre aquests col·lectius d'interès es troben el personal docent, les persones amb diversitat funcional, les persones amb malaltia crònica, població migrant, població desplaçada i víctimes de violència de gènere.