El salvament de la Seu de Manresa, l'any 1936

Memoria.cat, el portal de webs de l'Associació Memòria i Història de Manresa, actualment ja acull més de 60 webs, que anem recordant dia a dia en la tasca de recuperació de la memòria històrica

La basílica de La Seu, amb la seva torre piramidal, vista des del Carme, el setembre de 1936
La basílica de La Seu, amb la seva torre piramidal, vista des del Carme, el setembre de 1936 | Lluís Rubiralta i Garriga
Redacció
23 de maig del 2020
Actualitzat a les 15:15h
Memoria.cat, el portal de webs de l'Associació Memòria i Història de Manresa, actualment ja acull més de 60 webs, amb milers de documents i fotografies i centenars de vídeos de testimonis orals sobre la República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició a Manresa. També conté alguns documents significatius de la història de Catalunya.

En aquesta ocasió proposem la consulta del web que explica com va ser possible que la basílica de la Seu se salvés de la destrucció l'any 1936, quan 7 esglésies de la ciutat van ser enderrocades.

El web ofereix àudios de testimonis molt rellevants sobre els fets: Josep Gudiol i Pere Armengou (arquitectes), Joan Vilanova i Roset, Francesc Perramon i Pla, Emilià Martínez Espinosa, Benvinguda Grifell Centelles, Jacint Carrió Vilaseca, Josep Pérez Martínez i Jaume Calveras.

A més dels articles "L'enderrocament de les esglésies. Les obres públiques" i "Com se salvà la Seu", que aporten molta informació sobre el tema, el web mostra diverses fotografies de les esglésies abans i durant els enderrocs. A destacar dues fotografies amb la Seu plena de refugiats de guerra. Retalls de diari i diversos documents molt valuosos il·lustren sobre el procés de demolició d'esglésies, la construcció d'obres públiques i el llarg i difícil camí que va portar finalment que la Seu no fos enderrocada. Amb informacions també sobre el salvament del Teatre Conservatori, que també es volia enderrocar.

Hi ha apartats específics dedicats a la troballa de la ceràmica manresana del segle XIV, quan s'estava enderrocant l'església del Carme; la conversió de la Cova de Sant Ignasi en museu i la visita que Antoni Gaudí havia fet anys abans i que van produir el canvi de plànols de la façana principal de la basílica.

També s'hi pot veure un vídeo amb més de 150 fotografies del paisatge urbà de Manresa abans, durant i després dels enderrocs.

Fitxa:

- Web: www.memoria.cat/laseu
- Autor del web: Joaquim Aloy
- Procedència de les fotografies: Arxiu Comarcal del Bages (fons Lluís Rubiralta i Garriga i - Arxiu Gamisans (fotografies de Llorenç Gamisans i Miquel Ausió) i Joan Vila-Masana i Portabella.
- Publicació: març del 2002. Renovat el novembre del 2009