Fer servir el vàter de paperera: el mal hàbit que el confinament ha accentuat

Quan es va decretar l'estat d'alarma, les autoritats van deixar clar que només podrien seguir treballant com sempre aquelles persones encarregades d'oferir serveis essencials a la ciutadania. Dintre d'aquest grup hi trobàvem els comerciants, botiguers i empreses del sector de l'alimentació i begudes; el personal sanitari i de cures; els professionals de la comunicació i, encara que potser hagin passat més desapercebuts, els equips de neteja viària i recollida de residus i tots aquells serveis que garanteixen el subministrament de l'energia elèctrica i el gas i que s'encarreguen del cicle integral de l'aigua.

Dintre d'aquest últim grup hi ha Aigües de Manresa, l'empresa municipal que s'encarrega de la gestió del subministrament i abastament de l'aigua potable així com també del sanejament i la depuració de les aigües residuals de la capital del Bages i d'altres termes municipals de l'entorn. Sense ella, les pautes d'higiene personal que la ciutadania ha hagut de dur a terme per evitar la propagació de la malaltia, no haurien estat possibles. I és que sense aixetes per on hi ragi aigua, hauria estat molt difícil combatre un virus tan virulent com el que hem hagut de fer front.

Però, és clar, el bon funcionament de les instal·lacions del cicle integral de l'aigua no depèn només de la gent que hi treballa, sinó que la societat hi té una implicació molt directa. Els nostres hàbits i conductes poden alterar significativament el cost econòmic que suposa poder gaudir d'aigua potable sempre que vulguem, així com també alentir o demorar els tempos habituals de depuració i potabilització d'aquest bé tan preuat.

Amb aquests dos mesos de confinament absolut que hem viscut, s'han palesat, encara més, algunes de les males praxis dels bagencs i bagenques pel que fa a l'ús dels sistemes vinculats amb els serveis de l'aigua. Així ho explica David Güell, cap de Depuració d'Aigües de Manresa, que assenyala que des que va començar l'estat d'alarma, "hem detectat un augment considerable de tovalloletes humides que ens arriben a la Depuradora". Això vol dir, efectivament, que la ciutadania (encara) les llença al vàter "tot i que es tracta d'un problema que fa anys que arrosseguem i que hem intentat eradicar" a través de campanyes de sensibilització, lamenta.

Què passa quan llancem tovalloletes humides al vàter?

Per començar, ressalta Güell, "cal deixar clar que cap tovalloleta humida, per molt que l'etiqueta digui que sí, es pot llançar al vàter". Es tracta d'un teixit que arriba pràcticament sencer ("com si fos un parrac de roba", comenta el d'Aigües de Manresa) i que provoca greus embussos i avaries tant a les llars particulars com a la xarxa de sanejament.

Una de les conseqüències més visibles que provoquen les tovalloletes són els embussaments als baixants dels edificis així com també el sobreeiximent de les aigües residuals pel vàter de les llars. Quan això passa, són els habitants de cada immoble els que s'han d'encarregar de resoldre el problema. En canvi, si l'embussament es produeix al col·lector, és Aigües de Manresa, una empresa pública, qui ha d'assumir la reparació.

Però els problemes no s'acaben aquí: "Qualsevol embussament del col·lector fa que l'aigua bruta vessi per un sobreeixidor que va a parar al riu". Què vol dir, això? Doncs que hi ha aigua que no acaba passant el procés de depuració i, en conseqüència, embruta (i contamina), de manera directa, el medi ambient.

No només passa amb les tovalloletes

Davant d'aquest escenari, Aigües de Manresa va decidir sumar-se a la campanya El vàter no és una paperera, promoguda per l'Assocació Espanyola d'Operadores Públiques d'Abastament i Sanejament (AEOPAS) amb l'objectiu de conscienciar la població de no utilitzar el vàter com un contenidor on tots els residus hi són benvinguts: "de fet, pel wc només hi hauríem de llançar el que en anglès en diuen les 3 P: pee, poo and toilet paper", emfatitza Güell.

I és que a banda de les tovalloletes humides, les depuradores es troben amb una gran varietat de productes que la gent, o bé diposita al vàter o bé fa rajar per la pica. Els més habituals són els residus d'higiene personal (com bastonets de les orelles, tampons o cotonets desmaquillants); oli domèstic; cabells, o sabons i detergents. Vols saber quines conseqüències té, llançar tots aquests productes on no toca? Fes un cop d'ull al següent quadre.