Entrevista

​Abel Pié, sobre la gestió de la crisi: «Justícia és l'única administració que no ha estat a l'alçada»

El degà del Col·legi d'Advocats de Manresa lamenta la seva poca efectivitat i assegura que durant l'estat d'alarma, les informacions publicades al BOE "han estat molt confuses i han donat lloc a múltiples interpretacions"

per Aina Font Torra , Manresa, 19 de maig de 2020 a les 13:48 |
El degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, en una imatge d'arxiu | ACN
Si bé és cert que el sector de l'advocacia és un dels que més ha treballat des de l'inici de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19, el volum gros de feina els començarà a venir ara que sembla que tot plegat arrenca -tímidament- de nou. Fins fa pocs dies els jutjats no van tornar a treballar amb una certa normalitat i de cara al públic. Aquest fet, assegura el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, encara palesarà més l'endarreriment "endèmic" que arrossega l'administració en qüestió. I és que si per norma general, a l'Estat espanyol la justícia acostuma a arribar (molt) tard, ara, amb aquest nou escenari social que ha deixat milers de persones a l'atur, famílies sense casa, conflictes importants de violència masclista i empreses a la corda fluixa (entre moltes altres casuístiques)... el més calent és a l'aigüera.

D'aquestes qüestions així com també de com han viscut els lletrats de la capital del Bages la crisi del Coronavirus, en parlem amb el degà Pié. 


- Quines han estat les consultes que més s'han donat, al llarg d'aquests dos mesos de confinament, a nivell legal?

- Primer de tot cal deixar clar que, durant tota la Fase 0, el Servei d'Orientació Jurídica (SOJ) del Col·legi d'Advocats de Manresa només ha funcionat de forma telefònica i s'ha centrat, sobretot, a atendre casos urgents. Ara, amb la Fase 1, hem tornat a obrir-lo a la ciutadania sota cita prèvia. Dit això, les consultes més recurrents que hem tingut s'han centrat en problemàtiques laborals.


- Molts acomiadaments improcedents?

- Per informació que hem tingut, bàsicament de sindicats, a la nostra zona no hi ha hagut acomiadaments flagrants d'un nombre important de treballadors. Aquests casos s'han donat fora de la nostra zona i ja s'han fet públics. El que sí que és cert és que n'hi ha hagut força, d'acomiadaments, durant aquesta època, i ara s'haurà de veure si s'han fet de forma correcta. De fet, s'espera que el gruix de demandes en matèria laboral augmenti significativament a partir d'ara. A veure com ens ho farem, perquè a Manresa tenim només un jutjat social que abans de l'estat d'alarma ja estava al límit de feina.

- A banda de la qüestió dels acomiadaments, quines altres consultes han atès, dintre de l'àmbit laboral i empresarial?

- Reclamacions de quantitat o a la Seguretat Social, així com també sobre l'endeutament de les persones i el dret a la segona oportunitat. Relacionat amb això, hi ha hagut força trucades relacionades amb el tema de l'habitatge. El que passa és que, com que l'activitat judicial va aturar-se per complet, els advocats i advocades només hem pogut tramitar, en seu judicial, expedients de l'àmbit de la violència sobre la dona o de casos de guàrdia... Justícia és l'única administració que no ha estat a l'alçada de les circumstàncies per la falta de planificació política de les darreres dècades.

- Ara, però, amb la Fase 1, tot deu haver tornat a la "normalitat", no?

- Des del món judicial s'estan seguint unes altres fases de desconfinament: el passat 12 de maig van començar amb la Fase 1, que es va traduir amb la reincorporació, al lloc de treball, d'entre un 20% i un 30% del personal de l'administració de justícia. La falta d'inversió en el sector de la justícia durant els darrers 40 anys ha impossibilitat que es pogués fer res durant aquest període d'estat d'alarma. És per això que dic que no ha estat a l'alçada de les circumstàncies: des de Treball i Seguretat Social, de manera telemàtica, han estat capaços de tramitar milers d'ERTO, i fins i tot el món educatiu ha pogut fer classes de seguiment al seu alumnat a través de videoconferència. La justícia, però, no està preparada per fer un teletreball efectiu.

- No?

- Des de l'advocacia vam demanar que, si hi havia sentències per notificar -encara que tots els terminis estiguessin tancats- es notifiquessin.

- I no ho van fer?

- Només en casos concrets. A més, cal tenir en compte que, durant un temps, no és que ells no ens notifiquessin res; és que nosaltres no podíem presentar cap escrit! El món judicial ha patit d'una greu paràlisi que no és pròpia d'un servei públic. Potser és hora que ens preguntem el perquè d'aquesta falta d'inversió i que hi intentem trobar una solució. Quan un servei públic deixa de funcionar, perd tot el seu sentit.

- Tenint en compte això que explica, com creu que afectarà aquesta parada de l'activitat en l'endarreriment que acumulen els jutjats des de fa temps?

- L'endarreriment de la justícia és endèmic; no té la capacitat per donar una resposta ràpida a la ciutadania quan ha d'accedir a ella. Els terminis de resolució de procediments judicials és elevat. El nombre de jutges i jutgesses és baix en comparació amb altres països del voltant. No pot ser que tinguem onze jutges de mitjana per cada 100.000 habitants. Que et diguin que un judici te'l fixen per d'aquí vuit mesos, ja ho trobem normal.  Hi ha jutjats que fixen judicis per l'any 2022! Quan una justícia no és eficaç, deixa de ser justícia.

- Una de les queixes més generalitzades que ha expressat la ciutadania en el marc de l'estat d'alarma ha estat la falta d'informació o poca claredat per part de les autoritats. Vostès, com a principals assessors en matèria legal, han tingut, per part del govern, unes directrius clares sobre com actuar?

- Hem tingut una sèrie de reformes de normes molt importants que s'han anat publicant al BOE. L'activitat que hi ha hagut al BOE ha estat molt important. Normalment, el butlletí es publica de dilluns a dissabte, però des de l'estat d'alarma, hem tingut publicacions de dilluns a diumenge i, fins i tot, dos cops al dia. Mai havíem viscut una situació d'aquest tipus. En aquest sentit, la informació que ens ha vingut per via BOE ha estat molt confusa i, en alguns casos, ha donat per múltiples interpretacions.

- Al començament de la crisi es va remarcar molt la importància de quedar-se confinat a un lloc concret. En el cas de les parelles separades, s'han trobat amb casos conflictius?

- Des del Col·legi d'Advocats vam estar en contacte amb els Jutjats per saber quins criteris havíem de seguir en aquesta matèria, i què passaria en el supòsit de discrepàncies entre mares i pares. El primer que fèiem si ens trobàvem en un cas complicat era intentar mediar entre totes dues bandes, sempre pensant en el benestar de les criatures. Ara bé, hi ha temes en que no s'ha pogut resoldre pacíficament i que acabaran anant al jutjat si no s'arriba a un acord. Parlem de casos en què no s'ha pogut fer el canvi de custòdia i la mare o pare que no tenien la custòdia, no ha pogut conviure amb els seus fills. Caldrà que els jutjats en donin resposta, malgrat pensem que en molts casos s'arribarà a un acord en benefici dels menors i no caldrà emprendre accions judicials.

 - Creu que aquesta intensa convivència perllongada que les famílies/parelles han hagut de viure durant el confinament ha provocat l'augment de litigis?

- Caldrà fer un seguiment, a través dels jutjats, de quina ha estat la conseqüència d'aquesta convivència. Haurem d'esperar un temps.

- Una de les malaurades conseqüències d'aquesta crisi ha estat el gran nombre de morts que ha deixat. Com han tramitat els casos de testamentaria?

- El pas previ per iniciar qualsevol cas de testamentaria és tenir el certificat de defunció i les darreres voluntats. Aquests tràmits s'han vist retardats perquè hi ha hagut saturació. A Manresa, el Registre Civil va estar al límit. L'augment de defuncions en el mateix període del 2019 respecte el 2020 ha estat del 179%. En el període del 18/01 a 12/05 de 2019, es van inscriure en el Registre un total de 89 defuncions, mentre que en el període de 16/03 a 10/05 de 2020 se n'han inscrit 287. Pel que fa a la inscripció de naixements, s'ha passat dels 122 als 103 (un 27% menys). Ara començaran a fer-se els tràmits d'herències, perquè hem de tenir en compte que les notaries també han estat en serveis mínims, segons les instruccions que es van donar des del Ministeri de Justícia.











 

Participació