«Les ajudes que venen de la caritat no creen comunitat perquè no es fan des de l'horitzontalitat»

L'Armand té 23 anys i, malgrat haver nascut a Barcelona, se sent de Moià: "els meus pares i avis viuen aquí i jo hi vinc molt sovint", diu. De fet, el dia que el govern de la Generalitat va ordenar el tancament de tots els centres educatius de Catalunya, ell -que és mestre en una escola de la capital comtal- va decidir traslladar-se temporalment a la capital del Moianès. Des d'aquell 12 de març que no se n'ha mogut: al cap de dos dies Pedro Sánchez decretava l'estat d'alarma a tot el país. 

Però que no s'hagi mogut geogràficament no vol dir que s'hagi quedat tancat a casa sense fer res; més aviat al contrari. I és que ell, juntament amb una colla de joves de la comarca, va ser un dels encarregats de gestar la Xarxa de Suport Mutu del Moianès, una iniciativa que tenia com a principal objectiu "donar resposta a aquelles necessitats més immediates de la ciutadania que no es cobrien des de les institucions i que les mesures d'aïllament havien deixat desateses", explica. 

Agafant com a referents alguns dels projectes de suport popular que s'havien creat arreu dels Països Catalans arran de l'estat d'alarma (com la Xarxa de Suport Samboiana o la de la Vila de Gràcia de Barcelona), els joves moianesos van començar a establir l'enfocament de les ajudes que pretenien oferir. Aquestes ajudes es van dividir en tres àmbits d'actuació: el primer, vetllar perquè les necessitats bàsiques de tots els veïns i veïnes estiguessin cobertes (tenir menjar i medicaments), així com també oferir suport psicològic i servei de cangur a aquelles famílies que ho requerissin; el segon, teixir xarxa contra la violència masclista, i el tercer, assessorar legalment i acompanyar totes aquelles persones que, amb l'estat d'alarma, se'ls haguessin vulnerat els drets laborals.
 
- Esteu atenent moltes demandes?

- Déu n'hi do! La veritat és que arran dels serveis que vam començar a oferir inicialment, s'han destapat altres problemàtiques socials que també hem volgut contemplar i recolzar dintre de les accions que desenvolupem.

- Com quines? 

- Per una banda, la de l'enorme manca de material sanitari i de prevenció. Ens vam trobar que -igual que ha passat a tot Catalunya- els CAPS, hospitals i residències de la comarca no tenien, pràcticament, equips de protecció. A partir d'aquí el que vam fer va ser ajudar a coordinar els diversos voluntaris que s'organitzaven per cosir i elaborar material. La problemàtica més bèstia que hem palesat, però, té relació amb la precarietat econòmica.

- Pots concretar una mica més?

- Ens hem trobat amb gent que no pot pagar el lloguer o que no té diners ni per comprar menjar! I en molts casos això ve donat perquè l'empresa on treballaven -i degut a la situació actual- els ha acomiadat (molts cops de manera improcedent) o ha fet un ERTO o un ERO... Estem immersos en un context d'ofensiva de la patronal contra la classe treballadora, i davant d'això l'únic que podem fer nosaltres és unir-nos i crear comunitat. En aquest sentit, ens hem sumat a la crida del Sidicat de Llogaters i estem organitzant un Comitè de Vaga de Lloguers aquí al Moianès.

- I amb la gent que no té diners ni per menjar, com ho feu? 

- Amb recol·lectes d'aliments. El que fem és demanar als comerços i supermercats de la comarca que ens donin tots aquells aliments en bon estat que no puguin vendre, ja sigui perquè estan a punt de caducar o perquè visualment no són atractius. Amb el que recollim fem lots equilibrats per repartir entre la gent que ho necessita. Aquesta iniciativa l'hem engegat fa poc, i de moment ja hem repartit cinc lots d'aliments. Pensem que aquest tema és, potser, el més delicat, perquè hi ha molta gent a qui li fa vergonya sentir que està en situació de vulnerabilitat.

- Demanar ajuda costa.

- Sí, costa, però no hem de perdre de vista que aquesta societat en la que vivim té una gran tendència a victimitzar les persones vulnerables. És com si en certa manera, constantment se'ls recordés que són precàries. I aquí a la Xarxa de Suport Mutu del Moianès ens volem allunyar completament d'aquesta actitud paternalista.

- Què vols dir?

- Doncs que nosaltres partim de la base que totes i tots som iguals i que formem part d'un mateix tot. En aquest sentit, les ajudes que venen de la caritat no creen comunitat, perquè es fan des d'una verticalitat i perquè reforcen el sistema de classes. Jo, això, no ho faig per sentir-me bé; ho faig perquè sento que és un deure social i polític que tinc.

- Quants voluntaris formeu part, actualment, de la Xarxa de Suport Mutu del Moianès?

- Més de vuitanta. I vam començar sent sis! Això ens demostra la necessitat de construir comunitats que tirin endavant al marge de l'Estat. Durant aquests dos mesos n'hem après molt d'autoorganització i de tenir cura les unes de les altres, però sabem que ens queda molt per aprendre i que aprendrem molt més. Les Xarxes de Suport Mutu, la del Moianès i les d'arreu, no poden desaparèixer quan s'aixequi l'estat d'alarma, perquè sabem que totes aquestes necessitats descobertes no desapareixeran, sinó que seguiran existint i el més probable és que s'enquistin i en sorgeixin de noves. 

- Seguir fent pinya pot ajudar a revertir la situació?

- És evident que, d'aquesta situació, les classes populars en sortirem més empobrides, amb condicions de vida més precàries i amb un Estat que ens reprimeix més. Però ens cal un bri d'optimisme en el panorama que aquests dies se'ns dibuixa. En aquests moments, tenim a les nostres mans el poder de sortir d'aquesta crisi més organitzades. Si alguna cosa hem après és que l'organització popular no només és possible sinó que és necessària per poder cobrir totes aquelles necessitats que el sistema capitalista, patriarcal i racista ens deixa al descobert amb el seu afany de generar beneficis a costa de les nostres vides; i perquè si no ens cuidem entre nosaltres, ningú no ho farà.