13
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
9:31h
El polifacètic artista del Moianès, Quim Vila (actor, humorista, showman, cantautor, músic), ja ho tenia tot a punt per a l'estrena del seu darrer espectacle Un tipus de riure, però la pandèmia del coronavirus li ha trastocat tots els plans.
Una capacitat d'adaptació i de creativitat, ben pròpia en ell, ha demostrat que el confinament per Vila no té fronteres.
Des de casa, amb un iPhone7 i un fons Croma (amb telepromter), l'humorista ha aconseguit mostrar autèntiques filigranes audiovisuals, recreant durant quaranta dies de quarantena fins a quaranta gags de tres minuts amb personatges propis d'aquests moments de confinament. Apareix ell tot sol fent d'alcalde d'un poble fictici, un pare que fa els deures de la seva filla, un responsable d'aigües fecals, un torner-fresador, un terapeuta, un astronauta autònom, un monitor d'esplai, Pere Gil el restaurador i gran cuiner, un jubilat conscienciat, un pilot d'avió comercial, un rector de parròquia, un pastor protestant, un president d'escala, un jubilat, un administratiu del CAP, un filòsof, un veterinari, un paleta, un tècnic informàtic, un rapsode, un sociòleg pessimista i així fins a quaranta personatges diversos que aquests dies han passat han omplert el menjador de casa seva.
Quim Vila reconeix que "mai no havia fet res igual, i m'ha anat molt bé aquest exercici per alegrar-me jo mateix i també a tota la tropa". Considera que "és una barreja creativa entre la frustració laboral, mantenir el muscle i continuar sent molt productiu". Vila escrivia els guions a primera hora del matí sense fer treball de camp, pràcticament creant tot sol perfils parodiables. El músic de Moià, un defensor acèrrim de l'antropologia catalana insisteix que "veiem normals coses que no ho són, i quan les posem davant del mirall ens fan reflexionar; el que jo faig és una exageració nua i crua de la realitat tot utilitzant un llenguatge formal i molt cuidat". Les seves paròdies, evidentment, "són estereotipades i amb una extraordinària cura del llenguatge".
Comparat moltes vegades amb Joan Capri, Pepe Rubianes, Pere Tapies o fins i tot Quico Pi de la Serra, ben aviat es podrà tornar a veure fent bolos d'aquest seu últim treball on hi seran presents, com no podia ser d'una altra manera, aquests gags de la quarantena.
Amb Un tipus de riure, Quim Vila garbella una vegada més (aquest cop en un format totalment teatral) la societat catalana actual passant-la, amb el seu to proper i distès, pel sedàs de la ironia còmica marca de la casa. Amb una audiència enriolada sense treva teixeix un discurs de sana autocrítica sobre els bons defectes i les males virtuts de casa nostra.
Un tipus de riure és una reflexió satírica sobre què és el sentit de l'humor a l'era de les xarxes socials, el postureig, de la manipulació informativa, del regueton, de la crisi d'espiritualitat, de les teràpies alternatives, del rebrot del feixisme, etc.
Als seus cinquanta-dos anys, Quim Vila, afirma i reconeix amb rotunditat que "no sóc d'eixe món".