Entrevista

Antoni Massegú: «Amb la crisi sanitària correm el risc de deixar alumnes pel camí»

El regidor d'Ensenyament i Universitats, i d'Esports de Manresa considera que "cal exigir que el lideratge de totes les decisions i mesures en matèria d'educació es prenguin des de Catalunya"

per Pere Fontanals , Manresa, 11 de maig de 2020 a les 10:30 |
El regidor d'Ensenyament i Universitats i d'Esports, Antoni Massegú | Arxiu particular
El regidor Antoni Massegú és responsable de dues àrees a l'Ajuntament de Manresa que, segurament després de la sanitària, han quedat més tocades per la crisi del coronavirus i les mesures que s'han hagut d'aplicar per evitar-ne la propagació: per una banda Ensenyament i Universitats, i per l'altra, Esports.

Més enllà de les conseqüències que l'aturada pugui tenir sobre l'adquisició de coneixements -"l'avaluació contínua pot ajudar a corregir la situació"-, Massegú recorda que l'escola també aporta "l'establiment d'un ordre i una disciplina, el compliment d'unes rutines i uns horaris, l'adquisició d'uns valors i uns hàbits, el suport emocional i de referents positius de molts alumnes", funcions que, amb l'escola aturada, poden marcar el dia a dia de molts alumnes, sobretot d'aquells que a casa viuen situacions més complicades.


De cara al curs 2020-21 "ningú no es quedarà fora de l'educació presencial", assegura, "però aquesta presència haurà de ser rotativa", i encara s'ha d'estudiar quins criteris marcaran aquesta presencialitat.

- Celaá va dir dimecres que es planteja un final de curs i un curs 2020-21 amb aules de 15 alumnes i la resta seguint el curs des de casa... què n'opina?


- La situació és absolutament excepcional, de fet una suspensió generalitzada d'activitat acadèmica presencial jo no l'havia vist mai. Cal pensar que a Catalunya hi ha hagut més de 10.000 morts des del mes de març.

Davant d'això el més recomanable és la prudència i en aquest sentit tot fa pensar que el curs actual acabarà de manera telemàtica, llevat d'excepcions, i sembla evident, també, que al setembre el curs 2020/21 començarà de manera diferent a la que ha començat aquest any amb menys alumnes a l'aula i amb unes mesures de seguretat sanitàries molt més grans.


Veurem, però, l'articulació de tot plegat. D'una banda com serà el final de curs a nivell dels finals d'etapa (sobretot 4t d'ESO, 2n de batxillerat, selectivitat, finals de cicles formatius) i, de l'altra, com comença el curs 2020/21 amb quina regularitat i freqüència aniran els alumnes a classe, quina distància social s'haurà de respectar, quines normes higièniques, quina resposta caldrà donar a les famílies que per raons laborals no podran estar amb els seus fills i filles quan no vagin a classe i, probablement serà un risc deixar-los amb els avis i àvies, quina resposta haurem de donar als alumnes que tindran dificultats per seguir el curs on-line, quina resposta haurem de donar als alumnes de 2n de batxillerat i de l'últim curs de cicle formatiu...

Un canvi de paradigma que des de la Regidoria d'Ensenyament i Universitats haurem de seguir molt d'aprop per tal d'adaptar-nos hi i poder donar la millor resposta als nostres conciutadans.

- En cas que sigui així, o fins i tot si no s'arriben a fer més classes aquest curs, com creu que s'haurien d'avaluar els estudiants?

- El fet que l'avaluació sigui contínua i l'autonomia pedagògica dels centres poden ajudar-hi molt en el sentit que tot allò que no s'ha pogut adquirir durant aquest curs a ben segur que els centres ja s'adaptaran per explicar-ho el curs vinent.

Cal pensar que les classes presencials es van aturar amb el curs molt avançat ja que pràcticament havien finalitzat dos trimestres. En aquest sentit penso que per avaluar el curs ja es tenen els elements suficients com poder fer-ho de manera general i completar-ho amb els reptes, activitats de reforç i consolidació que s'estan fent aquests dies. Hi ha un factor, però, que no es podrà controlar. el de les circumstàncies emocionals de molts infants i joves.

Cal confiar en les direccions dels centres, els equips docents i el professorat en general i el seu sentit comú a l'hora d'avaluar tant cada curs, com cada final d' etapa (sobretot 2n de batxillerat i els últims cursos de cicles formatius).

- El govern planteja iniciar la preinscripció escolar aquesta setmana. S'ha de fet telemàticament. De cara al curs que ve, la regidoria haurà de replantejar-se el pressupost reforçant la digitalització de les famílies més vulnerables per damunt d'altres inversions més convencionals?

- Efectivament la preinscripció escolar per l'educació infantil, primària i secundària obligatòria serà del dia 13 al 22 de maig de manera telemàtica i només serà presencial amb cita prèvia del 19 al 22 de maig al centre educatiu o a la mateixa oficina municipal d'escolarització.

De fet al llarg d'aquests dies ja hem fet una bona inversió a nivell digital ja que hem comprat i distribuït prop de 115 connectivitats i 35 dispositius entre tauletes i ordinadors.


En el futur i, en el marc del pacte per a les Bases per a un pla local de Reconstrucció Social i econòmica que hem signat i acordat tots els grups municipals de l'Ajuntament de Manresa, haurem de donar resposta a l'equitat entre els i les alumnes de la nostra ciutat a nivell digital, a nivell d'activitats extraescolars, d'activitats complementàries i altres problemàtiques que puguin sortir.


- En el cas de Manresa, i tenint en compte els alumnes i les aules i professorat, aproximadament, quants alumnes es quedarien fora de l'educació presencial? Es podria fer alguna cosa des de l'Ajuntament per alleugerir aquesta situació?

- Ningú no es quedarà fora de l'educació presencial. El que passa és que aquesta presència haurà ser rotativa, uns dies uns i unes alumnes i uns altres la resta. En tot cas veurem si aquesta rotació serà de manera simètrica o de manera asimètrica. És a dir, si els alumnes aniran al centre per igual o bé es prioritzen col·lectius determinats com per exemple els cursos més baixos o aquells alumnes que no es poden quedar sols a casa o bé aquells alumnes amb risc d'exclusió social o els que cursen finals d'etapa…

En funció d'això, haurem de veure quines són les necessitats de la ciutat per poder donar-hi la millor resposta

- Aquesta situació, a més, encara pot agreujar la situació de moltes famílies que seran incapaces de conciliar la vida familiar i laboral amb la canalla a casa…

- Per això comentava abans que haurem de veure com s'articula tot plegat

- Sense vacuna, o en el pitjor dels casos, sense medicació pal·liativa, hi ha alternativa a la proposta de l'Estat?

- La proposta de l'Estat, penso que és per raons mèdiques i en aquest sentit poca alternativa hi ha. Ara bé, cal exigir que el lideratge de totes les decisions i mesures en matèria d'educació es prenguin des d'aquí. És a dir des de la Generalitat de Catalunya i des del Departament d'Educació.

És evident que el curs vinent començarà amb menys alumnes als centres en el dia a dia. En aquest sentit no hi ha alternativa però la seva articulació, el número d'alumnes, com ha de ser aquesta rotació d'alumnes, la priorització de determinats col·lectius a l'hora de tornar a classe, les distàncies de separació social, les normes higièniques… En definitiva, tota la normativa d'inici de curs i les possibles mesures posteriors que hi puguin haver s'han de decidir des de Catalunya.

- Quines conseqüències creu que pot tenir aquesta aturada forçada a les aules? Ens podem trobar en el futur amb una generació menys preparada que l'anterior?

- El tancament de les aules és una molt mala notícia. A banda de permetre la conciliació de la vida laboral i familiar, l'escola no pot realitzar moltes de les funcions que té assignades de manera intrínseca.

Des del meu punt de vista la conseqüència més important de l'aturada forçada a les aules és el fet, pròpiament que l'escola no pot desenvolupar part de la seves funcions. Anar a classe implica, a banda de la transmissió d'un seguit de coneixements i competències, l'establiment d'un ordre i una disciplina, el compliment d'unes rutines i uns horaris, l'adquisició d'uns valors i uns hàbits, el suport emocional i de referents positius de molts alumnes, en definitiva, tota una funció social que ara no pot realitzar...I tots aquests elements, moltes vegades intel·ligibles i intrínsecs a la funció de la pròpia escola, només es poden transmetre amb la presencialitat a les aules i, ara, aquesta no es dona.

Això no vol dir que les famílies perdin el contacte amb l'escola. Al contrari els centres educatius i els docents estan fent un esforç molt gran per adaptar-se a la situació i poder fer tot aquest suport emocional i de reforç o de consolidació o de transmissió de coneixements i competències. De fet, en l'actualitat totes les escoles han contactat i estant tenint contacte pràcticament amb totes les famílies via els tutors.

Aquesta generació no crec que surti menys preparada que l'anterior. El fet que l'avaluació sigui cada vegada més per competències i continuada permetrà que cada escola s'adapti, en el marc de la seva autonomia pedagògica, per tal de donar la millor resposta als seus alumnes al llarg de cada etapa de manera que puguin adquirir, consolidar i aplicar les competències pròpies de cada etapa educativa. A més a més, n'hi ha d'altres de competències que ara mateix s'estan treballant a full time com les digitals.

Ara bé, si que correm el risc de deixar gent pel camí. En aquest sentit des de la regidoria estem molt preocupats, per tot un target de famílies que, en general, tot i l'esforç de l'escola, costarà molt que puguin fer retorn pel que fa a la feina, independentment de si tenen el dispositiu o la connectivitat resolta: alumnes de la segona etapa infantil (P3, P4, P5), primer cicle (1r i 2n de primària) i cicle mitjà (3r i 4t de primària) de primària amb pares i mares que no entenen l'idioma o tenen greus dificultats per llegir o escriure. Estem parlant d'unes etapes educatives on els alumnes són poc autònoms i, en general, necessiten un adult que els vagi guiant. En condicions de normalitat aquest adult és el mestre o la mestra però ara aquest referent ha de ser el pare o la mare.

Ens preocupa la tornada als centres educatius dels i les nostres alumnes i, sobretot, en quin estat emocional tornaran. Molts hauran perdut familiars o coneguts que ni tan sols s'hi hauran pogut acomiadar, d'altres simplement tindran por i alguns, és possible, que no hagin tingut el referent positiu de l'escola des de fa mesos a nivell de normes, confiança, esforç i referents positius.

A mitjà termini també ens preocupa que es pugui fer més gran les diferències entre alumnes no tan sols per la situació de confinament d'aquests mesos, que també; sinó per què en la crisi econòmica que se'n pugui derivar es pugui augmentar de manera decisiva les desigualtats i més famílies puguin entrar en situació o de vulnerabilitat o de no poder donar i posar tots els mitjans als seus fills i filles per seguir la seva escolarització amb normalitat (mitjans, activitats extraescolars, activitats complementàries, activitats esportives, activitats culturals).

- Aquesta aturada aprofundirà, sens dubte, en l'escletxa entre alumnes per condició sòcio-econòmica. Com es pot combatre?

- En aquest sentit, doncs, durant l'estiu haurem de preveure, veurem en quin format i en quin moment, la realització d'activitats que contemplin un reforç educatiu i emocional que especialment estarien adreçades a l'alumnat més vulnerable que durant aquest darrer trimestre ha patit més per un seguiment deficient del curs on-line.

A banda, de cara a l'inici del curs, caldrà d'una banda intentar fer aquelles activitats més destinades a l'equitat de tot l'alumnat i que durant aquest tercer trimestre no s'han pogut realitzar (natació a l'escola, esport a la carta, classe de reforç) i de l'altra estar en disposició d'atendre les demandes dels centres educatius tant des del punt de vista acadèmic com també, si fos necessari donar prioritat a accions d'acompanyament emocional amb projectes propis com el Lotus Blanc i Lotus Blau destinats a treballar les emocions i el seu control.


Més en general, haurem d'augmentar aquelles partides pressupostàries destinades a l'equitat dels alumnes de la nostra ciutat per tal de tendir a la igualtat d'oportunitats entre tots els infants i joves.

- Seran aplicables les mesures que va apuntant el govern central en matèria d'educació?

- Haurem de veure les mesures i la seva articulació concreta per valorar-ho. Ara per ara no sabem res o molt poca cosa.

Pel que sabem, però, hi haurà variables a tenir molt en compte i de difícil resolució com alumnes de primària que no es podran quedar sols a casa ni tampoc amb els avis, alumnes de famílies sòcio-econòmiques o sòcio-culturals amb risc d'exclusió social, alumnes de 2n de batxillerat o d'últim curs de cicles formatius entre altres col·lectius. Haurem de veure com queda resolt.

- A nivell esportiu, amb el BAXI Manresa fora de la Lliga -si arribés a reprendre's-, la temporada d'elit d'atletisme o gimnàstica finalitzades i els esports d'equip també... sense vacuna... de cara a la temporada 2020-21 creu que és recomanable començar els campionats d'elit i sèniors, i en quines condicions?

- Si les condicions sanitàries ho permeten i es garanteix la seguretat dels esportistes jo penso que és important que l'activitat esportiva d'elit es reprengui encara que sigui amb aforament limitat.

Hi ha molta gent que estem trobant a faltar l'activitat esportiva del cap de setmana en directe i també a la televisió. A banda de l'exemple i referent que suposa per molts nens i nenes i joves que llavors volen practicar l'esport dels seus idols.

Personalment trobo a faltar alguna cosa aquests dies amb caps de setmana sense la lliga de futbol, l'ACB, la lliga de futbol femení, la segona divisió de futbol, la lliga femenina de bàsquet, el 6 nacions de rugbi, el handball, aquest mes de maig sense el Giro d'Itàlia, sense la temporada de terra batuda de tennis, el juny sense Roland Garros, el juliol sense Wimbledon i el Tour de França,...I enguany, a més a més, era any olímpic. Sembla que ens haguessin pres alguna cosa.

Sóc conscient que molts clubs, sobretot petits, i competicions necessiten públic per poder sostenir-se econòmicament ja que sense el cobrament dels abonaments de la temporada es fa molt difícil poder cobrir el pressupost. En aquest sentit caldrà trobar solucions imaginatives i, sobretot, pensar que pertànyer a un club o a una entitat esportiva va molt més enllà, moltes vegades, que el partit del cap de setmana. Són uns valors, un sentiments, una manera d'entendre el món, una manera de cohesionar la societat, unes relacions socials i, fins i tot, una filosofia de vida.

Repeteixo, però, que el més important és garantir les condicions sanitàries i la seguretat dels esportistes sense això no té sentit res.

- En l'esport base, a més, l'aturada pot afectar la salut de molts infants que durant un mes i mig han estat totalment aturats i durant més temps podran sortir de forma molt limitada i han deixat la pràctica de l'esport...

- Un element molt important que ens ha ensenyat aquesta aturada pel període de confinament ha estat precisament la importància de l'activitat física i esportiva en la nostra vida qüotidiana i, també, la dels nostres nens i nenes i joves.

En aquest sentit cal agrair l'esforç que han fet moltes entitats per mantenir actius els seus esportistes oferint sessions pràctiques d'exercici físic a casa durant tots aquests dies.

- A nivell municipal, com s'entomen totes aquestes limitacions, tant en l'esport sènior com base? L'Ajuntament pot fer (i fa, o pot fer) alguna cosa per alleugerir l'espera i evitar el sedentarisme entre els més joves?

- Des de la regidoria ens preocupa molt la tornada a l'activitat el mes de setembre. D'una banda com pot afectar la crisi a la pràctica esportiva de base de clubs en un moment en què el poder adquisitiu de moltes famílies serà més baix i de l'altra, la desmotivació o desil·lusió de molts nois i noies per no haver pogut acabar la temporada competitiva, l'aturada dels clubs i el que comentàvem abans la manca dels referents positius dels esports de competició.

En aquest sentit ens plantegem des de la regidoria, en el marc d'aquest pacte per a les Bases per a un pla local de Reconstrucció Social i Econòmica que hem signat tots els grups municipals, oferir un parell de línies més de subvenció puntuals per aquest any una que aniria a clubs per combatre aquesta crisi econòmica derivada de la Pandèmia i una altra que aniria, també, pels clubs però que seria destinada per aquelles famílies que per la crisi de la Covid-19 hagin vist reduït els seus ingressos de manera considerable.

Això sense oblidar les quatre línies de subvenció per entitats esportives que vàrem aprovar els mes de febrer passat (excel·lència en esports individuals, excel·lència en esports col·lectius, promoció de l'esport i suport a l'esport femení col·lectiu) i la línia per esportistes amb risc d'exclusió social.

A banda haurem de fer activitats de promoció i, en aquest sentit programes com el de natació a l'escola o el d'esport a la carta que permet les entitats entrar a les escoles adquireixen una importància encara més gran ja que seran vies fonamentals de captació de nens i nenes i de futurs esportistes.

- Les conseqüències de la crisi sanitària són i seran cruentes per a tothom: a nivell econòmic o laboral moltes persones patiran. Però a nivell d'infància, tant pel que fa a l'escola com a l'esport, les conseqüències podrien arribar a ser irreparables en una edat en ple creixement personal, físic i intel·lectual...

- Totalment d'acord amb això que dius Pere. l'aturada de l'escola i l'activitat esportiva ha estat segurament dels elements que més ha afectat les famílies i probablement seran dels darrers a tornar a una certa normalitat.

Tot allò que invertim en educació o esport, a banda de permetre la generació de sentiment de pertinença, l'ascensor social i l'adquisició d'uns valors imprescindibles pel desenvolupament de les persones, són diners que més endavant recuperarem i estalviarem en salut, serveis socials i de lluita contra la pobresa. 





 

Participació