08
de maig
del
2020
Actualitzat
el
09
de maig
a les
9:56h
El Dr. Ignasi Carrasco és el Director Assistencial d'Althaia. És llicenciat en Medicina i Cirurgia, és especialista en Medicina Interna i Màster en direcció d'institucions sanitàries per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat professor associat mèdic del Departament de Medicina de la UAB i en l'àmbit professional, ha ocupat els càrrecs de cap d'Unitat de Medicina Interna i cap de la Divisió Mèdica a l'Hospital Plató. L'any 2014 es va incorporar a la Fundació Althaia com a Director Assistencial.
Althaia va començar el passat dilluns l'inici gradual de retorn a l'atenció ambulatòria presencial, prioritzant les visites urgents i preferents, les proves que en depenen i, també, la cirurgia, més enllà de la que s'ha continuat fent fins i tot el el cim de la crisi.
A nivell assistencial, el Dr. Carrasco és capaç d'extreure lliçons positives de la crisi sanitària: "tot allò que hem pogut fer per via telemàtica ho hem fet, el que ens demostra que és possible un canvi de model". Per això assegura que la crisi "ha de ser una palanca de canvi i que amb el que s'ha après a la pràctica i de manera forçada aquestes setmanes, cal "reinventar-nos i aplicar noves metodologies".
- Com s'ha planificat el retorn a l'activitat ambulatòria? Quines han estat les primeres gestions?
- Estem començant a reprendre l'activitat de forma gradual, amb molta prudència i amb les mesures necessàries per garantir la seguretat de pacients i professionals. Cal que tinguem present que això no s'ha acabat, seguim atenent malalts afectats per la Covid-19 i hem de prendre totes les precaucions perquè el risc de rebrot existeix. Per això, en la gestió del retorn de l'activitat ambulatòria presencial, i també en la resta, estem implementant nous circuits tenint en compte els espais, els professionals i els pacients.
Recordeu que hem d'evitar aglomeracions i mantenir les distàncies de seguretat. Aquesta setmana ja hem començat per l'activitat més preferent i urgent per a aquells pacients en que un increment de la demora podria ser perjudicial per la seva salut o qualitat de vida. A banda, continuem fent de forma no presencial aquelles visites que podem resoldre per via telemàtica.
- Després de la comunicació amb els pacients que estaven en espera, quan es preveu que comencin a passar-se les primeres visites o a fer-se proves?
- Aquesta setmana hem començat a fer, de manera molt controlada, algunes visites. Ens ha servit per testejar els nous circuits d'entrada i sortida, la circulació de pacients, els espais a les sales d'espera i la nova senyalística. Hem obert set consultes i la previsió és que la propera setmana les doblem. Així, sempre que la situació ho permeti, anirem incorporant més consultes distribuint-les de manera harmònica pels diferents blocs per tal que es puguin garantir les distàncies de seguretat en les diferents sales d'espera on és molt important evitar aglomeracions d'usuaris.
Pel que fa a les proves, es faran aquelles que el professional hagi prioritzat de manera urgent i també aquelles que vagin vinculades a una visita ja programada de manera prioritària. Això vol dir que no tindria sentit fer una radiografia a una persona que encara no té prevista una hora de visita.
- I les intervencions quirúrgiques?
- En el cas de les intervencions quirúrgiques estem planificant la recuperació del gruix de l'activitat. Però cal recordar que durant aquest temps hem fet i seguim fent les més urgents, vinculades sobretot a oncologia. A més, aquesta setmana hem pogut iniciar l'activitat de cirurgia menor ambulatòria, la de més baixa complexitat, i en breu es recuperarà l'activitat quirúrgica mutual i privada a la Clínica Sant Josep, on també es disposarà d'un quiròfan per fer activitat del sistema públic de salut.
A l'Hospital Sant Joan de Déu, la cirurgia més complexa es reprendrà quan recuperem, després de netejar-lo, el bloc quirúrgic que ha estat ocupats per l'atenció al pacient Covid-19 i quan disposem de l'equip d'anestesiòlegs que actualment, juntament amb els intensivistes a la UCI, segueixen atenent pacients crítics afectats per la Covid-19.
- El nombre d'ingressats per coronavirus s'ha reduït molt en la darrera setmana. Com va "recuperant" espais l'atenció ambulatòria a l'atenció per coronavirus?
- Justament aquesta setmana l'activitat de l'Hospital de dia d'Oncologia i Hematologia ha tornat al seu espai habitual. Durant unes setmanes va estar ubicat en un dels blocs de consultes externes on hem mantingut l'estructura per fer l'atenció als pacients de l'Hospital de dia polivalent durant el procés de neteja del seu espai habitual. Recordeu que en les instal·lacions de l'Hospital de dia polivalent hi ha hagut l'àrea de semicrítics per a pacients Covid-19 que ara ja començarem a netejar i desinfectar.
Per altra banda tenim operatius tots els despatxos dels diferents blocs de consultes externes que durant el punt àlgid de la pandèmia s'han dedicat a usos complementaris. Tot i això, no hem tingut la necessitat d'utilitzar-los com a àrees d'hospitalització, com si que va passar en altres hospitals.
Actualment seguim avançant en el procés de neteja i desinfecció de diferents àrees de l'hospital on hem atès pacients amb la Covid-19 com és hospitalització, hospital de dia, urgències i l'àrea quirúrgica. I a l'hora de reestructurar espais i activitat tenim present que coexistiran dues línies d'atenció, pacient covid i pacient no covid, i per tant hem d'adaptar-los, juntament amb els circuits i protocols a la nova realitat.
- Quines especialitats són les que tenen més "necessitat" de retorn a la normalitat perquè han quedat més aturades?
- És difícil dir-ne una perquè, excepte Oncologia i Hematologia, en la resta d'especialitats l'activitat presencial ha quedat aturada. Ara bé, també cal tenir present que durant aquest temps tot allò que hem pogut fer per via telemàtica ho hem fet, el que ens demostra que és possible un canvi de model. Traduït en xifres són gairebé 21.500 visites no presencials durant els mesos de març i abril, el que representa més d'un 30% del que seria l'activitat habitual. Han estat sobretot visites telefòniques, però també videoconferències en especialitats com salut mental, rehabilitació i endocrinologia. De fet, estem treballant per incorporar un nou sistema de videoconferències que ens ajudarà molt a l'hora de fer aquesta activitat no presencial que aporta avantatges per als professionals, però també per als pacients ja que és més còmode, evita desplaçaments innecessaris, estalvia temps i és més sostenible des de diferents punts de vista.
- Després de 6 setmanes en que molts especialistes han hagut d'adaptar-se per donar servei al coronavirus en unes condicions importants d'estrès, com arriben els professionals a la "normalitat" ambulatòria? Han requerit dies de descans, tant mental com físic? Hi ha algun servei intern d'acompanyament?
- Els professionals estan cansats i per això també pensem que el retorn s'ha de fer de manera prudent i esglaonada. La salut dels nostres professionals i les seves necessitats, tan individuals com col·lectives, són un factor més a tenir en compte a l'hora de planificar la represa de l'activitat. Hem de facilitar que puguin descansar i també fer un bon acompanyament, també a nivell psicològic. De fet, des del primer dia de la crisi sanitària hi ha hagut un servei de suport psicològic que seguirem mantenint. Els professionals poden sol·licitar-hi atenció de manera individual o també es fan activitats de suport grupal. En resum, hem de procurar el benestar dels professionals perquè això permetrà que puguin desenvolupar la seva feina en les millors condicions.
- Després d'un sobreesforç com el que ha suposat i suposa la crisi del coronavirus... quedaran unes llistes d'espera ambulatòries incrementades per culpa de l'aturada. Caldrà un nou sobreesforç dels professionals sanitaris? Com es gestionarà?
- Creiem que la crisi que estem vivint ha de ser una oportunitat, una palanca de canvi, per millorar allò que fem prioritzant aquella activitat que aporta més valor. Per això estem elaborant un pla de transformació per a les diferents àrees, no només des del punt de vista mèdic, sinó amb una mirada pluridisciplinar amb la implicació d'infermeria i altres perfils professionals. D'aquí se'n despendran les accions que haurem d'executar per poder donar l'atenció adequada a les persones que estan en la llista d'espera.
El sistema canviarà, i ho farà cap a millor, però demanem la comprensió de la ciutadania perquè actualment la nostra capacitat per fer visites és, per qüestions de seguretat, més reduïda i perquè s'haurà d'adaptar a un nou model d'atenció. L'hem d'implicar en aquest nou camí igual que ho hem de fer amb la resta d'agents del sistema sanitari. I és que ens caldrà més relació entre els diferents nivells assistencials, com són l'atenció primària, l'especialitzada, el sociosanitari i la salut mental, per augmentar la capacitat resolutiva de cada un perquè no sempre sigui necessari generar més visites i proves derivant el pacient a l'especialista.
I això com es fa? Reinventant-nos i aplicant noves metodologies. De fet, algunes ja fa uns anys que hem constatat que funcionen, com la teledermatologia o la consultoria de cardiologia, en que els pacients són atesos pel metge de primària amb el suport de l'especialista. Els canvis també implicaran un treball interdisciplinari procurant que el pacient tingui una sola porta d'entrada on un equip interdisciplinari estudiarà a fons el cas i decidirà l'itinerari terapèutic a seguir, evitant que el pacient salti d'especialista en especialista.
Althaia va començar el passat dilluns l'inici gradual de retorn a l'atenció ambulatòria presencial, prioritzant les visites urgents i preferents, les proves que en depenen i, també, la cirurgia, més enllà de la que s'ha continuat fent fins i tot el el cim de la crisi.
A nivell assistencial, el Dr. Carrasco és capaç d'extreure lliçons positives de la crisi sanitària: "tot allò que hem pogut fer per via telemàtica ho hem fet, el que ens demostra que és possible un canvi de model". Per això assegura que la crisi "ha de ser una palanca de canvi i que amb el que s'ha après a la pràctica i de manera forçada aquestes setmanes, cal "reinventar-nos i aplicar noves metodologies".
- Com s'ha planificat el retorn a l'activitat ambulatòria? Quines han estat les primeres gestions?
- Estem començant a reprendre l'activitat de forma gradual, amb molta prudència i amb les mesures necessàries per garantir la seguretat de pacients i professionals. Cal que tinguem present que això no s'ha acabat, seguim atenent malalts afectats per la Covid-19 i hem de prendre totes les precaucions perquè el risc de rebrot existeix. Per això, en la gestió del retorn de l'activitat ambulatòria presencial, i també en la resta, estem implementant nous circuits tenint en compte els espais, els professionals i els pacients.
Recordeu que hem d'evitar aglomeracions i mantenir les distàncies de seguretat. Aquesta setmana ja hem començat per l'activitat més preferent i urgent per a aquells pacients en que un increment de la demora podria ser perjudicial per la seva salut o qualitat de vida. A banda, continuem fent de forma no presencial aquelles visites que podem resoldre per via telemàtica.
- Després de la comunicació amb els pacients que estaven en espera, quan es preveu que comencin a passar-se les primeres visites o a fer-se proves?
- Aquesta setmana hem començat a fer, de manera molt controlada, algunes visites. Ens ha servit per testejar els nous circuits d'entrada i sortida, la circulació de pacients, els espais a les sales d'espera i la nova senyalística. Hem obert set consultes i la previsió és que la propera setmana les doblem. Així, sempre que la situació ho permeti, anirem incorporant més consultes distribuint-les de manera harmònica pels diferents blocs per tal que es puguin garantir les distàncies de seguretat en les diferents sales d'espera on és molt important evitar aglomeracions d'usuaris.
Pel que fa a les proves, es faran aquelles que el professional hagi prioritzat de manera urgent i també aquelles que vagin vinculades a una visita ja programada de manera prioritària. Això vol dir que no tindria sentit fer una radiografia a una persona que encara no té prevista una hora de visita.
- I les intervencions quirúrgiques?
- En el cas de les intervencions quirúrgiques estem planificant la recuperació del gruix de l'activitat. Però cal recordar que durant aquest temps hem fet i seguim fent les més urgents, vinculades sobretot a oncologia. A més, aquesta setmana hem pogut iniciar l'activitat de cirurgia menor ambulatòria, la de més baixa complexitat, i en breu es recuperarà l'activitat quirúrgica mutual i privada a la Clínica Sant Josep, on també es disposarà d'un quiròfan per fer activitat del sistema públic de salut.
A l'Hospital Sant Joan de Déu, la cirurgia més complexa es reprendrà quan recuperem, després de netejar-lo, el bloc quirúrgic que ha estat ocupats per l'atenció al pacient Covid-19 i quan disposem de l'equip d'anestesiòlegs que actualment, juntament amb els intensivistes a la UCI, segueixen atenent pacients crítics afectats per la Covid-19.
- El nombre d'ingressats per coronavirus s'ha reduït molt en la darrera setmana. Com va "recuperant" espais l'atenció ambulatòria a l'atenció per coronavirus?
- Justament aquesta setmana l'activitat de l'Hospital de dia d'Oncologia i Hematologia ha tornat al seu espai habitual. Durant unes setmanes va estar ubicat en un dels blocs de consultes externes on hem mantingut l'estructura per fer l'atenció als pacients de l'Hospital de dia polivalent durant el procés de neteja del seu espai habitual. Recordeu que en les instal·lacions de l'Hospital de dia polivalent hi ha hagut l'àrea de semicrítics per a pacients Covid-19 que ara ja començarem a netejar i desinfectar.
Per altra banda tenim operatius tots els despatxos dels diferents blocs de consultes externes que durant el punt àlgid de la pandèmia s'han dedicat a usos complementaris. Tot i això, no hem tingut la necessitat d'utilitzar-los com a àrees d'hospitalització, com si que va passar en altres hospitals.
Actualment seguim avançant en el procés de neteja i desinfecció de diferents àrees de l'hospital on hem atès pacients amb la Covid-19 com és hospitalització, hospital de dia, urgències i l'àrea quirúrgica. I a l'hora de reestructurar espais i activitat tenim present que coexistiran dues línies d'atenció, pacient covid i pacient no covid, i per tant hem d'adaptar-los, juntament amb els circuits i protocols a la nova realitat.
- Quines especialitats són les que tenen més "necessitat" de retorn a la normalitat perquè han quedat més aturades?
- És difícil dir-ne una perquè, excepte Oncologia i Hematologia, en la resta d'especialitats l'activitat presencial ha quedat aturada. Ara bé, també cal tenir present que durant aquest temps tot allò que hem pogut fer per via telemàtica ho hem fet, el que ens demostra que és possible un canvi de model. Traduït en xifres són gairebé 21.500 visites no presencials durant els mesos de març i abril, el que representa més d'un 30% del que seria l'activitat habitual. Han estat sobretot visites telefòniques, però també videoconferències en especialitats com salut mental, rehabilitació i endocrinologia. De fet, estem treballant per incorporar un nou sistema de videoconferències que ens ajudarà molt a l'hora de fer aquesta activitat no presencial que aporta avantatges per als professionals, però també per als pacients ja que és més còmode, evita desplaçaments innecessaris, estalvia temps i és més sostenible des de diferents punts de vista.
- Després de 6 setmanes en que molts especialistes han hagut d'adaptar-se per donar servei al coronavirus en unes condicions importants d'estrès, com arriben els professionals a la "normalitat" ambulatòria? Han requerit dies de descans, tant mental com físic? Hi ha algun servei intern d'acompanyament?
- Els professionals estan cansats i per això també pensem que el retorn s'ha de fer de manera prudent i esglaonada. La salut dels nostres professionals i les seves necessitats, tan individuals com col·lectives, són un factor més a tenir en compte a l'hora de planificar la represa de l'activitat. Hem de facilitar que puguin descansar i també fer un bon acompanyament, també a nivell psicològic. De fet, des del primer dia de la crisi sanitària hi ha hagut un servei de suport psicològic que seguirem mantenint. Els professionals poden sol·licitar-hi atenció de manera individual o també es fan activitats de suport grupal. En resum, hem de procurar el benestar dels professionals perquè això permetrà que puguin desenvolupar la seva feina en les millors condicions.
- Després d'un sobreesforç com el que ha suposat i suposa la crisi del coronavirus... quedaran unes llistes d'espera ambulatòries incrementades per culpa de l'aturada. Caldrà un nou sobreesforç dels professionals sanitaris? Com es gestionarà?
- Creiem que la crisi que estem vivint ha de ser una oportunitat, una palanca de canvi, per millorar allò que fem prioritzant aquella activitat que aporta més valor. Per això estem elaborant un pla de transformació per a les diferents àrees, no només des del punt de vista mèdic, sinó amb una mirada pluridisciplinar amb la implicació d'infermeria i altres perfils professionals. D'aquí se'n despendran les accions que haurem d'executar per poder donar l'atenció adequada a les persones que estan en la llista d'espera.
El sistema canviarà, i ho farà cap a millor, però demanem la comprensió de la ciutadania perquè actualment la nostra capacitat per fer visites és, per qüestions de seguretat, més reduïda i perquè s'haurà d'adaptar a un nou model d'atenció. L'hem d'implicar en aquest nou camí igual que ho hem de fer amb la resta d'agents del sistema sanitari. I és que ens caldrà més relació entre els diferents nivells assistencials, com són l'atenció primària, l'especialitzada, el sociosanitari i la salut mental, per augmentar la capacitat resolutiva de cada un perquè no sempre sigui necessari generar més visites i proves derivant el pacient a l'especialista.
I això com es fa? Reinventant-nos i aplicant noves metodologies. De fet, algunes ja fa uns anys que hem constatat que funcionen, com la teledermatologia o la consultoria de cardiologia, en que els pacients són atesos pel metge de primària amb el suport de l'especialista. Els canvis també implicaran un treball interdisciplinari procurant que el pacient tingui una sola porta d'entrada on un equip interdisciplinari estudiarà a fons el cas i decidirà l'itinerari terapèutic a seguir, evitant que el pacient salti d'especialista en especialista.