El projecte bagenc de recuperació de vinya autòctona avança amb nous ceps que pràcticament ja no es troben

S'han plantat de les espècies Malvasia Roja, Muscat d'Istambul, Pansera, Pansa, Negrelló, Turbat i Malvasia Manresana

Treballs previs a la plantació de ceps vora la Torre Lluvià
Treballs previs a la plantació de ceps vora la Torre Lluvià | AjM
Redacció
07 de maig del 2020
Actualitzat a les 10:32h
Aquesta setmana s'ha reprès la plantació de ceps autòctons de la comarca del Bages, a les vinyes de la Torre Lluvià, una part important de la vinya experimental. Es tracta d'un projecte col·laboratiu de recuperació de ceps gràcies a un acord entre l'Ajuntament de Manresa, el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla de Bages i Ampans. L'Ajuntament ha cedit el terreny a Ampans, que fa el cultiu i vinificació en col·laboració amb el celler Collbaix i amb la DO Pla de Bages, que és la responsable de coordinar el projecte i fa l'assessoria amb el suport de l'INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) .

El President de la DO Pla de Bages, Joan Soler, explica que "de la plantació de varietats de vinya bagenques se n'espera la recuperació de biodiversitat, sabors i identitat vinculada a la nostra terra, la nostra història i la nostra cultura. N'esperem unes oportunitats pels nostres cellers i també pel nostre paisatge i la nostra pagesia que ajudi, encara més, a fer-se un lloc en el nostre territori, la viticultura, amb tots els beneficis de conservació i embelliment de la comarca que significa aquest projecte".

La plantació s'ha fet amb les següents varietats: Malvasia Roja, Muscat d'Istambul, Pansera, Cap Pelat, Negrelló, Turbat i Malvasia Manresana. El Muscat d'Istambul és la varietat blanca més aromàtica que s'ha trobat al Bages, a cavall d'un muscat i una malvasia; el Turbato Coromina té un potencial d'envelliment molt alt gràcies a la seva acidesa; la pansera evoluciona molt bé aromàticament a través dels anys; i el cap pelat és una varietat negre que aporta bon volum en boca. 

La Torre Lluvià va ser adquirida per l'Ajuntament de Manresa el febrer de 2012 i de seguida hi van començar les obres per aturar-ne la degradació, evitar l'esfondrament i aconseguir la seva recuperació. Des del juny del 2017, l'equipament és obert al públic com a centre d'interpretació i difusió de l'Anella Verda i els seus espais més representatius. S'hi fan visites guiades i els visitants poden veure les exposicions permanents i conèixer la resta d'espais de la casa, la seva història i el Modernisme manresà en general. En les visites guiades també s'hi explica el projecte de recuperació de la vinya, i en de l'Anella Verda en general. És previst que més endavant a la Torre s'hi puguin oferir també activitats turístiques i de natura complementàries a l'entorn immediat de l'equipament com rutes guiades, tastos o tallers.