05
de maig
del
2020
Actualitzat
a la
13:44h
La presidenta de la Unió de Botiguers i Comercials de Manresa (UBIC), Tània Infante, mira endavant a l'hora d'analitzar les conseqüències comercials de la crisi sanitària del coronavirus. Sap que tots els petits i mitjans establiments ho passaran malament, -"saben que probablement no serà fins ben entrat l'any vinent que la situació es normalitzarà"- però insisteix en que "ara toca procurar de sobreposar-nos a aquesta situació tots junts, vetllant perquè ningú no es quedi pel camí".
Assegura que "els podem arribar a passar la mà per la cara, a aquests gegants empresarials" si vertebren una oferta d'internet i de repartiment de proximitat, i no desaprofita l'ocasió per insistir en la reivindicació històrica d'unió entre les diverses associacions de comerciants de la ciutat: "ara toca procurar de sobreposar-nos a aquesta situació tots junts".
- Com va anar el primer dia d'obertura del comerç convencional?
- Tenint en compte que el decret on s'estipulava de quina manera s'havien d'obrir els comerços va sortir diumenge a les sis de la tarda, era difícil pensar que hi hauria una obertura massiva. Comptant perruqueries i centres d'estètica, a Manresa van apujar la persiana un 15% dels negocis.
- I sense comptar amb centres de perruqueria i estètica?
- El percentatge no arriba al 5%.
- El fet que el decret es fes públic diumenge a la tarda, com va influir als comerciants?
- La publicació tan tardana va dificultar la tornada a la normalitat: és difícil que amb tan poc temps de marge els establiments estiguin preparats per tornar a reprendre l'activitat. No obstant, i si bé és cert que la gent ja havia anat fent una mica de previsió dels productes que creia que la clientela demanaria un cop reoberta l'activitat comercial, també hem de tenir en compte que les empreses encarregades del subministrament estan col·lapsades i no tenen material.
- Va per llarg, doncs, la tornada a la normalitat de l'activitat comercial?
- Probablement sí. El que interpreto pel que diuen les autoritats és que dintre d'aquesta fase 0 que ara hem encetat hi ha diverses fases que han de servir perquè tothom s'acondicioni i es prepari per quan comenci la fase 1 per ja obrir amb una mica més de normalitat.
- La previsió és, per tant, que al llarg de la fase 0 els comerços vagin obrint tots.
- Les converses que hem anat mantenint amb alguns dels comerciants de la ciutat van en aquesta línia: durant els primers dies el que faran serà assegurar-se que tindran prou hidrogels, mascaretes i EPIs... i de cara la setmana vinent és possible que, com a mínim aquells establiments regentats i sustentats per autònoms, reprenguin l'activitat.
- Només els autònoms?
- A aquelles empreses que depenen de treballadors i treballadores, la cosa se'ls complica una mica més, sobretot pel tema dels ERTO. I és que en el cas que els volguessin recuperar i que finalment l'activitat s'hagués de tornar a aturar per qualsevol motiu, caldria començar amb un expedient nou de regulació, i això suposaria fer front a més despeses en un moment en el qual, precisament, el que s'evita és gastar.
- En el decret d'obertura d'aquesta fase 0 del comerç convencional, quines són les mesures més complicades d'executar?
- Aquesta fase 0 crec que el govern l'ha pensat perquè sigui un esglaó de preparació de cara a la fase 1, perquè és molt complicat que per anar a comprar uns mitjons hagis de demanar cita prèvia. El que permet aquesta fase és que els establiments vagin sondejant com va la cosa, que es vagin preparant, que posin els elements de separació que corresponguin, que es puguin fer les formacions adequades per atendre la clientela amb seguretat...
Realment complicat com a tal no crec que hi hagi res. El problema és que d'una banda, els subministraments estan limitats (ara mateix, per exemple, trobar guants és molt complicat) i d'altra banda cal veure si la ciutadania s'hi acaba de llançar, a això de demanar cita prèvia.
- Des de la UBIC, doncs, entenen que no serà fins que comenci la fase 1 quan s'obrirà pràcticament tot.
- Jo crec que a partir de la fase 1 serà quan realment hi haurà un augment en l'obertura dels comerços, perquè ja es podrà fer amb certes garanties. Això sí, sempre i quan tot vagi segons el previst.
- A banda del decret, com estan els ànims dels comerciants de la ciutat?
- El problema és que hi ha molta incertesa. I si per postres, les pautes que dona el govern de què s'ha de fer surten a última hora -com si ens estiguéssim amagant d'alguna cosa!- la situació encara es complica més. El que ens traslladen els associats són ganes de tornar a reprendre l'activitat, tot i que són molt conscients que no serà fàcil. Saben que probablement no serà fins ben entrat l'any vinent que la situació es normalitzarà.
Des de l'entitat animem tothom que continuï anant endavant i que si necessiten qualsevol cosa, els ajudarem amb tot el que faci falta. El que volem traslladar nosaltres és la importància d'afrontar la situació conjuntament: ara, unir esforços, té més sentit que mai. És hora de deixar-nos d'històries i de competències; ara toca procurar de sobreposar-nos a aquesta situació tots junts, vetllant perquè ningú no es quedi pel camí.
- Preveieu que algú, irremeiablement, s'hi quedi, pel camí?
- A dia d'avui no. Precisament amb el repartiment de les mascaretes, des de la UBIC estem tenint molta demanda per part de tots els comerços. Per tant, la intenció i la voluntat del comerç és tornar. Caldrà veure, això sí, com és aquest retorn a la nova normalitat, si realment els clients responen, si hi ha demanda... Però la intenció de tornar a la càrrega hi és, sens dubte.
Tancar seria la darrera opció. I no només per l'empresa que es trobi en una situació complicada, sinó que ha de ser feina de tothom (de l'administració local, de la Cambra de Comerç, de Pimec, de la UBIC... ) vetllar perquè abaixar la persiana sigui la darrera opció.
- Quins són els suports que des de l'administració o des dels organismes privats associatius podeu oferir, als comerciants?
- D'entrada, l'administració pública està valorant l'opció d'oferir subvencions i microcrèdits per vetllar que els establiments tinguin liquiditat per reprendre l'activitat. El problema principal és que de producte per comercialitzar n'hi ha; el que no hi ha són diners. I aquestes ajudes econòmiques anirien en aquesta línia de contribuir a començar a fer girar la roda. Des de les associacions el que estem fent i seguirem fent és aquest acompanyament continu a tots els comerciants que ho requereixin, ajudant-los amb tot el que puguem.
- La venda per internet s'ha convertit en una gran aliada durant aquest mes i mig de confinament. Com pot influir, en un futur i quan tot torni a la normalitat, aquest canvi d'hàbits de compra en el comerç físic i local?
- Jo crec que poder vendre en línia és una oportunitat. De fet, penso que ha de ser una branca més del comerç local. Aquests dies hem vist com han augmentat les vendes en alguns establiments de la ciutat a través de les seves pàgines web. En aquest sentit, internet no ha de ser un monstre a combatre per part dels establiments de proximitat, bàsicament perquè som i oferim coses diferents als grans market places. Ara bé, si tenir una pàgina web o un comerç online ens permet donar-nos a conèixer i arribar a un segment de públic que potser no ens coneixeria si fos només a través de mitjans tradicionals, millor que millor.
A banda, penso que tenim un gran avantatge que no tenen les grans plataformes, i és que a nivell de servei de repartiment i d'atenció al client, els podem arribar a passar la mà per la cara, a aquests gegants empresarials. I per què? Doncs perquè nosaltres, durant una tarda, podem repartir les comandes que ens han fet aquell mateix dia al matí, i perquè l'atenció al client és transparent, fàcil i personal. L'objectiu no ha de ser entrar en guerra amb Amazon, sinó aprofitar les xarxes per a un benefici propi, que certament existeix.
Assegura que "els podem arribar a passar la mà per la cara, a aquests gegants empresarials" si vertebren una oferta d'internet i de repartiment de proximitat, i no desaprofita l'ocasió per insistir en la reivindicació històrica d'unió entre les diverses associacions de comerciants de la ciutat: "ara toca procurar de sobreposar-nos a aquesta situació tots junts".
- Com va anar el primer dia d'obertura del comerç convencional?
- Tenint en compte que el decret on s'estipulava de quina manera s'havien d'obrir els comerços va sortir diumenge a les sis de la tarda, era difícil pensar que hi hauria una obertura massiva. Comptant perruqueries i centres d'estètica, a Manresa van apujar la persiana un 15% dels negocis.
- I sense comptar amb centres de perruqueria i estètica?
- El percentatge no arriba al 5%.
- El fet que el decret es fes públic diumenge a la tarda, com va influir als comerciants?
- La publicació tan tardana va dificultar la tornada a la normalitat: és difícil que amb tan poc temps de marge els establiments estiguin preparats per tornar a reprendre l'activitat. No obstant, i si bé és cert que la gent ja havia anat fent una mica de previsió dels productes que creia que la clientela demanaria un cop reoberta l'activitat comercial, també hem de tenir en compte que les empreses encarregades del subministrament estan col·lapsades i no tenen material.
- Va per llarg, doncs, la tornada a la normalitat de l'activitat comercial?
- Probablement sí. El que interpreto pel que diuen les autoritats és que dintre d'aquesta fase 0 que ara hem encetat hi ha diverses fases que han de servir perquè tothom s'acondicioni i es prepari per quan comenci la fase 1 per ja obrir amb una mica més de normalitat.
- La previsió és, per tant, que al llarg de la fase 0 els comerços vagin obrint tots.
- Les converses que hem anat mantenint amb alguns dels comerciants de la ciutat van en aquesta línia: durant els primers dies el que faran serà assegurar-se que tindran prou hidrogels, mascaretes i EPIs... i de cara la setmana vinent és possible que, com a mínim aquells establiments regentats i sustentats per autònoms, reprenguin l'activitat.
- Només els autònoms?
- A aquelles empreses que depenen de treballadors i treballadores, la cosa se'ls complica una mica més, sobretot pel tema dels ERTO. I és que en el cas que els volguessin recuperar i que finalment l'activitat s'hagués de tornar a aturar per qualsevol motiu, caldria començar amb un expedient nou de regulació, i això suposaria fer front a més despeses en un moment en el qual, precisament, el que s'evita és gastar.
- En el decret d'obertura d'aquesta fase 0 del comerç convencional, quines són les mesures més complicades d'executar?
- Aquesta fase 0 crec que el govern l'ha pensat perquè sigui un esglaó de preparació de cara a la fase 1, perquè és molt complicat que per anar a comprar uns mitjons hagis de demanar cita prèvia. El que permet aquesta fase és que els establiments vagin sondejant com va la cosa, que es vagin preparant, que posin els elements de separació que corresponguin, que es puguin fer les formacions adequades per atendre la clientela amb seguretat...
Realment complicat com a tal no crec que hi hagi res. El problema és que d'una banda, els subministraments estan limitats (ara mateix, per exemple, trobar guants és molt complicat) i d'altra banda cal veure si la ciutadania s'hi acaba de llançar, a això de demanar cita prèvia.
- Des de la UBIC, doncs, entenen que no serà fins que comenci la fase 1 quan s'obrirà pràcticament tot.
- Jo crec que a partir de la fase 1 serà quan realment hi haurà un augment en l'obertura dels comerços, perquè ja es podrà fer amb certes garanties. Això sí, sempre i quan tot vagi segons el previst.
- A banda del decret, com estan els ànims dels comerciants de la ciutat?
- El problema és que hi ha molta incertesa. I si per postres, les pautes que dona el govern de què s'ha de fer surten a última hora -com si ens estiguéssim amagant d'alguna cosa!- la situació encara es complica més. El que ens traslladen els associats són ganes de tornar a reprendre l'activitat, tot i que són molt conscients que no serà fàcil. Saben que probablement no serà fins ben entrat l'any vinent que la situació es normalitzarà.
Des de l'entitat animem tothom que continuï anant endavant i que si necessiten qualsevol cosa, els ajudarem amb tot el que faci falta. El que volem traslladar nosaltres és la importància d'afrontar la situació conjuntament: ara, unir esforços, té més sentit que mai. És hora de deixar-nos d'històries i de competències; ara toca procurar de sobreposar-nos a aquesta situació tots junts, vetllant perquè ningú no es quedi pel camí.
- Preveieu que algú, irremeiablement, s'hi quedi, pel camí?
- A dia d'avui no. Precisament amb el repartiment de les mascaretes, des de la UBIC estem tenint molta demanda per part de tots els comerços. Per tant, la intenció i la voluntat del comerç és tornar. Caldrà veure, això sí, com és aquest retorn a la nova normalitat, si realment els clients responen, si hi ha demanda... Però la intenció de tornar a la càrrega hi és, sens dubte.
Tancar seria la darrera opció. I no només per l'empresa que es trobi en una situació complicada, sinó que ha de ser feina de tothom (de l'administració local, de la Cambra de Comerç, de Pimec, de la UBIC... ) vetllar perquè abaixar la persiana sigui la darrera opció.
- Quins són els suports que des de l'administració o des dels organismes privats associatius podeu oferir, als comerciants?
- D'entrada, l'administració pública està valorant l'opció d'oferir subvencions i microcrèdits per vetllar que els establiments tinguin liquiditat per reprendre l'activitat. El problema principal és que de producte per comercialitzar n'hi ha; el que no hi ha són diners. I aquestes ajudes econòmiques anirien en aquesta línia de contribuir a començar a fer girar la roda. Des de les associacions el que estem fent i seguirem fent és aquest acompanyament continu a tots els comerciants que ho requereixin, ajudant-los amb tot el que puguem.
- La venda per internet s'ha convertit en una gran aliada durant aquest mes i mig de confinament. Com pot influir, en un futur i quan tot torni a la normalitat, aquest canvi d'hàbits de compra en el comerç físic i local?
- Jo crec que poder vendre en línia és una oportunitat. De fet, penso que ha de ser una branca més del comerç local. Aquests dies hem vist com han augmentat les vendes en alguns establiments de la ciutat a través de les seves pàgines web. En aquest sentit, internet no ha de ser un monstre a combatre per part dels establiments de proximitat, bàsicament perquè som i oferim coses diferents als grans market places. Ara bé, si tenir una pàgina web o un comerç online ens permet donar-nos a conèixer i arribar a un segment de públic que potser no ens coneixeria si fos només a través de mitjans tradicionals, millor que millor.
A banda, penso que tenim un gran avantatge que no tenen les grans plataformes, i és que a nivell de servei de repartiment i d'atenció al client, els podem arribar a passar la mà per la cara, a aquests gegants empresarials. I per què? Doncs perquè nosaltres, durant una tarda, podem repartir les comandes que ens han fet aquell mateix dia al matí, i perquè l'atenció al client és transparent, fàcil i personal. L'objectiu no ha de ser entrar en guerra amb Amazon, sinó aprofitar les xarxes per a un benefici propi, que certament existeix.