Dades: coronavirus

El confinament total va reduir la mobilitat laboral a Catalunya un 20% més que la mitjana estatal

Els Països Catalans i Euskal Herria van ser els territoris on els desplaçaments van caure més amb la prohibició de les activitats no essencials, tot i que amb un impacte limitat

per Roger Tugas Vilardell , 18 d'abril de 2020 a les 22:16 |
Catalunya va ser un dels territoris de l'Estat en què la mobilitat laboral es va reduir més durant les dues setmanes de prohibició de les activitats no essencials. Així es desprèn de les dades sobre els trajectes durant les darreres setmanes que ofereix Google, ara en format obert. Segons aquestes, la mobilitat laboral durant les dues setmanes de confinament total va ser a Catalunya un 27,3% inferior a la segona setmana de confinament tou -després del període d'adaptació de la primera-, una reducció un 20% superior a la del conjunt de l'Estat.



Segons aquests càlculs -en què no es tenen en compte els caps de setmana o festius de cada territori-, la mobilitat laboral a Catalunya durant el confinament total va ser l'equivalent al 22,1% d'una jornada laboral, mentre que, durant la segona setmana de confinament tou, equivalia a un 30,4%, un 37,5% més que quan es van prohibir les activitats no essencials. Aquest seria el percentatge d'increment, per tant, que s'hauria pogut donar durant aquesta setmana, en el retorn a aquests centres de treball, si bé encara no hi ha dades actualitzades i pot ser que les exigències de mesures de prevenció hagin reduït aquesta xifra.

Els territoris on la diferència seria més alta són el País Basc (48,8%), les Balears (47,1%) i Navarra (39,1%), per davant de Catalunya, en quart lloc, empatada amb el País Valencià. Per damunt de la mitjana estatal (29,4%) hi hauria també La Rioja (34%), Madrid (33,9%) i Aragó (30,3%), mentre que els territoris on la desescalada del confinament tindria menys efecte seria Extremadura (17,7%), Múrcia (19,3%) i Andalusia (20,5%).


En tot cas, l'evolució va ser inicialment progressiva, ja que algunes empreses van adaptar-se al teletreball i, per això, ja hi ha una diferència clara entre la mobilitat laboral durant la primera setmana de confinament tou, en relació a un dia normal, i la segona setmana. Es pot observar en el següent gràfic, on es visualitza la mobilitat laboral diària a cadascun dels territoris dels Països Catalans, Madrid i la mitjana estatal, marcant els dies de confinament tou i total i els caps de setmana o festius:



En concret, la mobilitat laboral durant la primera setmana de confinament tou va ser a Catalunya l'equivalent al 39% d'una jornada normal, caient ja fins al 30,4% en la segona setmana, de mitjana. Durant el confinament total, van seguir anant a feines essencials el 22,1% dels treballadors catalans. La diferència entre aquestes dues darreres xifres és limitada, de tan sols 8,3 punts, les quals equivalen a uns 275.000 treballadors. Lluny, per tant, del milió que calculava Quim Torra que tornarien a la feina quan s'aixequés el confinament dur, tot i que el Servei Català del Trànsit apunta que el trànsit a l'àrea metropolitana ha augmentat un 75% respecte la setmana passada.

En el següent gràfic es pot observar quin va ser, de mitjana, el percentatge de mobilitat laboral en relació a un dia normal, durant cadascuna de les fases del confinament -primera setmana d'adaptació, segona setmana de confinament tou i dues setmanes de confinament total-, a tots els territoris de l'Estat i en la mitjana. Madrid és el territori on la mobilitat s'ha reduït més, seguida de Catalunya, amb diferències rellevants respecte la mitjana estatal o els altres territoris. En alguns d'ells, amb confinament tou, quatre de cada deu treballadors seguien desplaçant-se a la feina.










 

Participació