02
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
19:15h
El viròleg de Súria Josep Quer forma part del grup d'investigació de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona que ha aconseguit seqüenciar el genoma complet de dues soques del virus SARS-CoV-2 en dos pacients catalans. Es tracta d'un nou avenç dintre de les accions de recerca científica que s'estan impulsant a nivell mundial i que, poc a poc, estan permetent ampliar el coneixement sobre com es comporta el virus en qüestió i com canvia o muta depenent de l'àrea geogràfica on es troba. Concretament, el que han aconseguit els microbiòlegs de l'equip de Quer és determinar quina metodologia de seqüenciació massiva s'haurà de seguir per obtenir el genoma complet del virus en altres pacients.
El fet, però, que els investigadors de la Vall d'Hebron hagin obtingut seqüenciacions del genoma de la Covid-19 no és determinant per a trobar una solució farmacològica imminent o per disminuir l'agressivitat de la malaltia; el que és interessant d'aquesta fita científica és que es podrà comparar amb altres seqüències que s'hagin dut a terme en altres hospitals d'arreu del món. I com? Doncs a través de la GISAD, una base de dades web en la qual tots els experts que seqüencien genomes dels diversos virus de la grip (també del coronavirus) donen a conèixer els resultats que n'han extret a la resta de la comunitat científica.
En el cas dels professionals del centre sanitari barceloní, aquest projecte de recerca que ja ha reeixit estava calculat que s'allargués un any: finalment, aquests 365 dies han acabat convertint-se en quinze. Tot plegat, per frenar la propagació de la pandèmia i evitar, així, perpetuar l'estat d'incertesa i por que s'escampa cada cop més entre tots els sectors de la societat.
A banda d'ajudar a saber per què hi ha pacients que responen millor o pitjor a la Covid-19, la fita científica també té un altre gran objectiu: "estudiar quina capacitat té el SARS-CoV-2 de crear variació", explicava Quer en una entrevista oferta a La Razón. En declaracions en aquest mateix diari, el microbiòleg surienc manifestava que "si aconseguim ser capaços de descobrir quines zones del virus poden canviar i quines no, podrem saber com dissenyar els tractaments o les vacunes més efectives".
El fet, però, que els investigadors de la Vall d'Hebron hagin obtingut seqüenciacions del genoma de la Covid-19 no és determinant per a trobar una solució farmacològica imminent o per disminuir l'agressivitat de la malaltia; el que és interessant d'aquesta fita científica és que es podrà comparar amb altres seqüències que s'hagin dut a terme en altres hospitals d'arreu del món. I com? Doncs a través de la GISAD, una base de dades web en la qual tots els experts que seqüencien genomes dels diversos virus de la grip (també del coronavirus) donen a conèixer els resultats que n'han extret a la resta de la comunitat científica.
En el cas dels professionals del centre sanitari barceloní, aquest projecte de recerca que ja ha reeixit estava calculat que s'allargués un any: finalment, aquests 365 dies han acabat convertint-se en quinze. Tot plegat, per frenar la propagació de la pandèmia i evitar, així, perpetuar l'estat d'incertesa i por que s'escampa cada cop més entre tots els sectors de la societat.
A banda d'ajudar a saber per què hi ha pacients que responen millor o pitjor a la Covid-19, la fita científica també té un altre gran objectiu: "estudiar quina capacitat té el SARS-CoV-2 de crear variació", explicava Quer en una entrevista oferta a La Razón. En declaracions en aquest mateix diari, el microbiòleg surienc manifestava que "si aconseguim ser capaços de descobrir quines zones del virus poden canviar i quines no, podrem saber com dissenyar els tractaments o les vacunes més efectives".