01
d'abril
del
2020
Actualitzat
a la
13:00h
Quedar-se tancat a casa no és fàcil per la majoria de gent. I encara menys, a priori, per aquelles persones que pateixen algun tipus de discapacitat intel·lectual o alteracions en la conducta. De fet, i precisament per aquest motiu, el passat 19 de març el govern va dictar una instrucció que autoritzava totes aquelles persones amb Transtorn de l'Espectre Autista (TEA), a sortir al carrer acompanyades per algun familiar durant el període d'estat d'alarma.
I és que si bé cada cas és diferent, el cert és que hi ha un nombre elevat de persones amb aquesta patologia que necessiten moure's i seguir mantenint les rutines d'abans del confinament; si no ho fan, el seu equilibri emocional se'n pot veure ressentit i es pot traduir en estats d'angoixa, agressivitat o estrès. Sortir a l'aire lliure, doncs, és un tema purament de salut, tant per qui ho viu en primera persona com per la gent del seu entorn.
En el cas de la comarca del Bages, "els pares i mares que tenim infants amb TEA estem portant el confinament millor del que ens pensàvem en un inici", explica Rosa Serrano, presidenta del Centre de Recursos en Transtorn de l'Espectre Autista de la Catalunya Central (CR TEA CC). Per una banda, comenta, "les famílies que han de sortir amb el seu fill o filla ho fan sense problemes i sense ser criticades o insultades pels veïns, a diferència del que passa en altres ciutats catalanes, on hi ha qui no entén que es tracta d'una necessitat"; per l'altra, assegura, "la resta de casos ho estan vivint sense dificultats".
"S'ha de tenir en compte que tenir autisme no vol dir ser hiperactiu", recalca Serrano, tot afegint que "normalment, les persones amb TEA on estan millor és a casa seva, amb les seves coses i amb la família". En aquest sentit, manifesta, "n'hi ha molts que no tenen ni la necessitat de sortir, perquè ja estan bé".
Assegurant que quan es va dictar l'estat d'alarma "l'adaptació dels infants a casa va costar perquè ells estan acostumats a tenir unes rutines molt marcades", Serrano també assenyala que "en el cas de la meva filla (que té autisme), el que està sent més complicat és seguir-li fent teràpia": "ella té molt clar que jo soc la seva mare, i que no és feina meva fer-la treballar", exposa, mentre reflexiona que "segur que a moltes famílies els passa el mateix".
No tot són flors i violes per a tothom
Deixant de banda els casos en què els infants poden passar el confinament a casa, Serrano explica que també hi ha altres realitats que no són tan planeres. Concretament, la d'aquelles famílies que tenen un fill o filla amb TEA que entre setmana viu en alguna de les residències que Ampans té a la comarca i que el cap de setmana, el passa a casa. I és que quan Pedro Sánchez va anunciar que s'establiria l'estat d'alarma va ser divendres.
Què va significar, això? Doncs "que els infants residents a Ampans entre setmana, ja no en van poder sortir", diu la presidenta del CR TEA CC, tot afegint que "moltes de les famílies d'aquestes criatures m'han fet arribar que la situació està sent un infern, per a elles, perquè per molt que intentin explicar, als seus fills, per telèfon, el motiu pel qual no els van a buscar, aquests no ho entenen i senten com si no els deixessin tornar a casa".
I és que si bé cada cas és diferent, el cert és que hi ha un nombre elevat de persones amb aquesta patologia que necessiten moure's i seguir mantenint les rutines d'abans del confinament; si no ho fan, el seu equilibri emocional se'n pot veure ressentit i es pot traduir en estats d'angoixa, agressivitat o estrès. Sortir a l'aire lliure, doncs, és un tema purament de salut, tant per qui ho viu en primera persona com per la gent del seu entorn.
En el cas de la comarca del Bages, "els pares i mares que tenim infants amb TEA estem portant el confinament millor del que ens pensàvem en un inici", explica Rosa Serrano, presidenta del Centre de Recursos en Transtorn de l'Espectre Autista de la Catalunya Central (CR TEA CC). Per una banda, comenta, "les famílies que han de sortir amb el seu fill o filla ho fan sense problemes i sense ser criticades o insultades pels veïns, a diferència del que passa en altres ciutats catalanes, on hi ha qui no entén que es tracta d'una necessitat"; per l'altra, assegura, "la resta de casos ho estan vivint sense dificultats".
"S'ha de tenir en compte que tenir autisme no vol dir ser hiperactiu", recalca Serrano, tot afegint que "normalment, les persones amb TEA on estan millor és a casa seva, amb les seves coses i amb la família". En aquest sentit, manifesta, "n'hi ha molts que no tenen ni la necessitat de sortir, perquè ja estan bé".
Assegurant que quan es va dictar l'estat d'alarma "l'adaptació dels infants a casa va costar perquè ells estan acostumats a tenir unes rutines molt marcades", Serrano també assenyala que "en el cas de la meva filla (que té autisme), el que està sent més complicat és seguir-li fent teràpia": "ella té molt clar que jo soc la seva mare, i que no és feina meva fer-la treballar", exposa, mentre reflexiona que "segur que a moltes famílies els passa el mateix".
No tot són flors i violes per a tothom
Deixant de banda els casos en què els infants poden passar el confinament a casa, Serrano explica que també hi ha altres realitats que no són tan planeres. Concretament, la d'aquelles famílies que tenen un fill o filla amb TEA que entre setmana viu en alguna de les residències que Ampans té a la comarca i que el cap de setmana, el passa a casa. I és que quan Pedro Sánchez va anunciar que s'establiria l'estat d'alarma va ser divendres.
Què va significar, això? Doncs "que els infants residents a Ampans entre setmana, ja no en van poder sortir", diu la presidenta del CR TEA CC, tot afegint que "moltes de les famílies d'aquestes criatures m'han fet arribar que la situació està sent un infern, per a elles, perquè per molt que intentin explicar, als seus fills, per telèfon, el motiu pel qual no els van a buscar, aquests no ho entenen i senten com si no els deixessin tornar a casa".