01
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
10:58h
Aquest dijous, 2 d'abril, sortirà a la venda la revista El Pou de la gallina amb el tema central dedicat a la manera de parlar dels manresans. La persona entrevistada a fons és Núria Brugarolas, directora del Centre de Normalització Montserrat.
A causa de la situació creada per la pandèmia del coronavirus, queda suspesa la presentació habitual a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
El parlar de Manresa no s'ha estudiat gaire; hi ha pocs treballs fets sobre el tema i són d'aspectes parcials. A la ciutat i a la comarca es parla el català central, però hi ha alguns trets fonètics característics i hi ha també un inventari de lèxic propi, que sovint s'estén a altres poblacions del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Amb la normalització de l'ensenyament de la llengua a l'escola des dels anys vuitanta, les noves generacions tendeixen a fer servir el model estàndard i es perden molts d'aquests trets peculiars. En aquest reportatge es recullen característiques extretes dels estudis fets fins ara, ampliades amb una revisió de l'Atles Lingüístic del Domini Català, i també amb enquestes fetes a persones nascudes a Manresa, de més de seixanta anys, i amb aportacions d'especialistes de la comarca o de fora, que constaten alguns trets diferencials del parlar manresà o bagenc que els han sorprès.
A causa de la situació creada per la pandèmia del coronavirus, queda suspesa la presentació habitual a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
El parlar de Manresa no s'ha estudiat gaire; hi ha pocs treballs fets sobre el tema i són d'aspectes parcials. A la ciutat i a la comarca es parla el català central, però hi ha alguns trets fonètics característics i hi ha també un inventari de lèxic propi, que sovint s'estén a altres poblacions del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Amb la normalització de l'ensenyament de la llengua a l'escola des dels anys vuitanta, les noves generacions tendeixen a fer servir el model estàndard i es perden molts d'aquests trets peculiars. En aquest reportatge es recullen característiques extretes dels estudis fets fins ara, ampliades amb una revisió de l'Atles Lingüístic del Domini Català, i també amb enquestes fetes a persones nascudes a Manresa, de més de seixanta anys, i amb aportacions d'especialistes de la comarca o de fora, que constaten alguns trets diferencials del parlar manresà o bagenc que els han sorprès.