26
de març
del
2020
Actualitzat
el
04
d'abril
a les
18:46h
Sense poder anar al tanatori; sense vetlla; sense cap funeral; sense companyia; sense poder-se acomiadar... Així és com es troben els familiars de les víctimes mortals per coronavirus. Si bé sempre és un daltabaix assumir la mort d'algú proper, aquest procés de dolor i acceptació encara s'aguditza més quan les abraçades de suport i les mostres d'amor tangibles (en el sentit més literal de la paraula) no hi poden ser gens presents. Perquè no pot ser. Perquè està prohibit. Perquè hi ha una crisi sanitària que s'ha d'evitar, de totes totes, fer més grossa.
Tanmateix, hi ha coses que no canvien, com el fet lògic que quan algú es mor, se l'ha d'enterrar o incinerar. A l'estat espanyol, si no hi ha cap ordre judicial que ho contradigui, l'acte de comiat s'ha de fer, com a màxim, 48 hores després d'haver expedit el certificat de defunció; quaranta-vuit hores que es fan curtes, sobretot si es tenen en compte la resta de tràmits que els familiars de la persona traspassada han de deixar enllestits abans de la cerimònia final.
I qui són les encarregades de vetllar que s'efectuïn correctament tots els tràmits? Les funeràries. En aquest sentit, i deixant-se assessorar per la seva expertesa, les famílies van seguint els passos que aquestes empreses els proposen. A vegades de manera encertada, i a vegades no. De fet, el debat sobre quin hauria de ser el preu just que hauríem de pagar els ciutadans quan ens morim, sempre ha anat mantenint la flama encesa. Amb l'aparició de la crisi del coronavirus, però, ha revifat de cop.
"Nosaltres perquè ens n'hem adonat, però no em vull ni imaginar quanta gent deuen haver enredat"
L'avi de l'Oriol Barri es va morir aquest dimarts, 24 de març, al matí, víctima del coronavirus. Tenia 98 anys i vivia a Barcelona. "No me'n vaig poder acomiadar perquè jo resideixo a Manresa", explica Barri, que assegura que "la sensació d'impotència que provoca aquesta situació és molt bèstia".
Amb la voluntat d'ajudar en tots els tràmits possibles, el manresà es va posar en contacte, de seguida, amb la seva tieta: "em va dir que havia parlat amb els de la funerària i que li havien dit que el fèretre que ens havíem de quedar era un que valia 1.500 euros perquè com que el meu avi s'havia mort de Covid-19, la caixa s'havia d'envasar al buit", explica, mentre afegeix que "no vam entendre per quin motiu, sobretot tenint en compte que quan l'avi es va morir ja el van posar en una bossa al buit que, per cert, ens va costar 235 euros".
El cost del fèretre, però, no va ser l'únic que els va sobtar, quan van veure la factura total, de pràcticament 4.000 euros: "hi havia un apartat on hi posava Velación y Ceremonia, que ascendia als 420 euros". Quan van demanar que per què els havien cobrat "un servei que no usarem" (no faran ni vetlla ni cerimònia), "ens van respondre que aquell cost era el que suposava mantenir el meu avi a la càmera frigorífica", exclama Barri, que continua: "per sort, la meva tieta es va plantar fins que va aconseguir que els de la funerària canviessin el fèretre perquè, ves per on, havien vist que no era necessari que s'envasés al buit".
Finalment, la caixa els costarà 653 euros, menys de la meitat que la primera que els havien ofert. "Nosaltres perquè ens n'hem adonat, però no em vull ni imaginar quanta gent deuen haver enredat, endossant-los fèretres caríssims", lamenta el manresà, que de seguida que es va trobar amb aquesta situació, la va donar a conèixer a través del Twitter, i ja acumula més de 3.000 retuits.
Tanmateix, hi ha coses que no canvien, com el fet lògic que quan algú es mor, se l'ha d'enterrar o incinerar. A l'estat espanyol, si no hi ha cap ordre judicial que ho contradigui, l'acte de comiat s'ha de fer, com a màxim, 48 hores després d'haver expedit el certificat de defunció; quaranta-vuit hores que es fan curtes, sobretot si es tenen en compte la resta de tràmits que els familiars de la persona traspassada han de deixar enllestits abans de la cerimònia final.
I qui són les encarregades de vetllar que s'efectuïn correctament tots els tràmits? Les funeràries. En aquest sentit, i deixant-se assessorar per la seva expertesa, les famílies van seguint els passos que aquestes empreses els proposen. A vegades de manera encertada, i a vegades no. De fet, el debat sobre quin hauria de ser el preu just que hauríem de pagar els ciutadans quan ens morim, sempre ha anat mantenint la flama encesa. Amb l'aparició de la crisi del coronavirus, però, ha revifat de cop.
"Nosaltres perquè ens n'hem adonat, però no em vull ni imaginar quanta gent deuen haver enredat"
L'avi de l'Oriol Barri es va morir aquest dimarts, 24 de març, al matí, víctima del coronavirus. Tenia 98 anys i vivia a Barcelona. "No me'n vaig poder acomiadar perquè jo resideixo a Manresa", explica Barri, que assegura que "la sensació d'impotència que provoca aquesta situació és molt bèstia".
Amb la voluntat d'ajudar en tots els tràmits possibles, el manresà es va posar en contacte, de seguida, amb la seva tieta: "em va dir que havia parlat amb els de la funerària i que li havien dit que el fèretre que ens havíem de quedar era un que valia 1.500 euros perquè com que el meu avi s'havia mort de Covid-19, la caixa s'havia d'envasar al buit", explica, mentre afegeix que "no vam entendre per quin motiu, sobretot tenint en compte que quan l'avi es va morir ja el van posar en una bossa al buit que, per cert, ens va costar 235 euros".
El cost del fèretre, però, no va ser l'únic que els va sobtar, quan van veure la factura total, de pràcticament 4.000 euros: "hi havia un apartat on hi posava Velación y Ceremonia, que ascendia als 420 euros". Quan van demanar que per què els havien cobrat "un servei que no usarem" (no faran ni vetlla ni cerimònia), "ens van respondre que aquell cost era el que suposava mantenir el meu avi a la càmera frigorífica", exclama Barri, que continua: "per sort, la meva tieta es va plantar fins que va aconseguir que els de la funerària canviessin el fèretre perquè, ves per on, havien vist que no era necessari que s'envasés al buit".
Finalment, la caixa els costarà 653 euros, menys de la meitat que la primera que els havien ofert. "Nosaltres perquè ens n'hem adonat, però no em vull ni imaginar quanta gent deuen haver enredat, endossant-los fèretres caríssims", lamenta el manresà, que de seguida que es va trobar amb aquesta situació, la va donar a conèixer a través del Twitter, i ja acumula més de 3.000 retuits.
A la funerària ens obliguem a pagar 4.000€ per la mort del meu avi, sense tanatori, ni vetlla, perquè AL TENIR COVID19 obliguen a pagar un taut de 1.600€!! Un taut especial "embasat al buit" perquè ha mort amb el Coronavirus. HO PODEU CREURE? I qui no ho pot pagar? QUÈ?!
— Oriol Barri