«Estic infinitament agraït a tot el personal sanitari que m'ha atès durant el meu ingrés per coronavirus»

El manresà Salvi Huix Prat, de 54 anys, rebrà l'alta hospitalària els propers dies després d'haver passat "els pitjors dies" de la seva vida a conseqüència de la complicació per coronavirus que va fer que fos un dels casos greus que ha atès l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Abans de començar la conversa amb NacióManresa vol deixar clar un missatge: "Tinc un agraïment brutal per a tot el personal sanitari que m'ha atès durant el meu ingrés".

Al malestar general i dolor muscular inicial, que va començar a sentir el 28 de febrer, se li va sumar la debilitat i la febre intensa, cinc dies després. Van passar els dies i la febre anava pujant fins arribar als 39º. "Mai a la meva vida hi havia arribat", diu, fins que el dia 10 de març va trucar al 061 i li va dir que "no donava el perfil epidemiològic" d'estar infectat per coronavirus i el va derivar al CAP. Des d'allà, i en veure la gravetat de la seva situació, la doctora el va fer traslladar en ambulància d'aïllament cap a l'hospital, juntament amb la seva mare, de 79 anys, que l'havia acompanyat al metge.

"Jo segurament em vaig infectar el dia 23 de febrer, diumenge", raona. Va anar a fer un cafè amb una amiga seva a Sabadell "que deia que tenia un petit refredat". "És l'únic contacte de risc que he pogut tenir abans del dia 28", explica, "ni he viatjat, ni he estat amb persones que hagin desenvolupat la malaltia".

Quan el dia 10 va arribar en ambulància a Sant Joan de Déu encara li van dir que no complia el perfil epidemiològic, però li van fer una placa que va revelar que tenia una doble inflamació pulmonar. A partir d'aquí el posen en una habitació d'aïllament a urgències. "Aquí comencen els pitjors dies de la meva vida, a la febre alta i persistent -vaig arribar a 39'8º-, s'hi afegeix la dificultat respiratòria, encara avui em costa, em cansa parlar, em provoca tos seca dolorosa, incontrolada i asfixiant", explica. "A vegades sentia molt fred, a vegades molta calor, tremolors espasmòdics", li posen oxigen i al final del segon dia d'hospitalització, davant l'evidència clínica -encara que no, epidemiològica- li fan la prova del coronavirus.

El dia 13 de març baixa la febre i comença el tractament retroviral. "Dintre dels greus, era el més lleu, el que millor em trobo des del principi, no em puc imaginar com ho estan passant els companys de malaltia", explica.
 
"S'ha menyspreat la malaltia des de l'administració"

Huix es mostra molt crític amb les autoritats sanitàries i l'administració. "S'ha menyspreat la malaltia des de l'inici", assegura, "i les autoritats sanitàries ens han posat a tots en risc i perill". El manresà considera que el test epidemiològic inicial "era incomplet", i ho raona tenint en compte que "el 80% dels infectats gairebé no desenvolupen la malaltia i l'escampen sense saber-ho". Per això és crític amb que, en el seu cas, "estigués tants dies sense diagnosticar".

Precisament per això, el manresà considera que el govern espanyol té "una conducta criminal" al no fer un confinament "total" de la població, "que posa en risc la vida de tothom". "S'han equivocat i no volen corregir", es lamenta, "prioritzen l'economia per sobre de la salut pública". I es pregunta de forma retòrica "quanta gent ha de morir perquè es prenguin seriosament la pandèmia?".

Vista la seva experiència, Huix envia un missatge a qui el llegeixi: "Ara podeu decidir si us tanqueu a casa per ajudar a solucionar aquesta greu crisi sanitària o us arrisqueu a patir o a fer patir aquesta malaltia. Encara que costi de creure jo sóc dels malalts que menys malament ho estic passant".