19
de març
del
2020
Actualitzat
a les
19:20h
La Plataforma per la Llengua denunciarà davant la Delegació del Govern i lAjuntament de Manresa l'actuació de la Guàrdia Civil a Manresa contra un veí del municipi, JosepMaria Fius, a qui han obert una denúncia per desacatament després que li exigissin dirigir-se a ells en castellà i que ell s'hi negués, tal i com ha avançat NacióManresa.
La Plataforma per la Llengua considera que es tracta "d'un nou cas d'abús policial". Com explicava el diari, aquest dijous al matí, Fius tornava de llençar les escombraries quan uns agents l'han eturat a l'empara de la normativa de confinament per evitar la propagació del coronavirus. “M'han dit que els parlés en espanyol, i jo els he contestat que tenia tot el dret a parlar en català a Catalunya”, fet que ha rebut com a resposta que “vostè ha de parlar en espanyol si així li ho demanem”, una insistència que ha estat recurrent per part dels agents i a la qual també s'hi ha sumat un membre de la Policia Local de Manresa que, sempre segons Fius, li ha dit que defensar el seu dret de parlar en català davant un servidor públic era “embolicar la troca”.
Davant d'aquesta situació, l'ONG del català adreçarà una denúncia a la Delegació del Govern espanyol per l'actitud dels agents de la Guàrdia Civil. Una actitud "que ha pogut quedar enregistrada gràcies als veïns de la zona, ja que, com hem advertit en nombroses ocasions, els cossos policials de l'Estat sempre neguen les discriminacions lingüístiques, però succeeixen amb freqüència i queden impunes si no hi ha gravacions o mostres que ho provin", ha assegurat la Plataforma.
Motivacions legals
Com recorda la Plataforma per la Llengua, la conducta dels agents "suposa una infracció molt greu en els termes previstos per l'article 7 del règim disciplinari de la Guàrdia Civil", que considera infraccions molt greus "la discriminació o assetjament per raó, entre d'altres, de llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal o social". En el mateix sentit, aquests fets "també són una discriminació en el moment que se li impedeix ser atès en català, una llengua oficial al territori". Aquesta conducta també suposa una vulneració de l'article 54.11 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que estableix que els funcionaris públics “han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori”. Per aquest darrer motiu, i per l'incompliment de l'article 12 de la Llei de política lingüística, la Plataforma també demanarà explicacions a l'Ajuntament de Manresa.
Per saber com actuar en aquestes situacions, la Plataforma per la Llengua va publicar el mes de desembre l'estudi Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols, en què recopila casos de discriminacions i fa recomanacions d'actuació.
L'ONG remarca que el Govern espanyol té la política "de negar sistemàticament les discriminacions lingüístiques que els catalanoparlants denuncien, com va fer fa poc davant d'un cas en què, fins i tot, els policies van acabar reconeixent els fets en seu judicial i van haver de disculpar-se davant l'afectat, que havia estat assistit per la Plataforma per la Llengua".
També l'ONU ha retret a l'Estat que "no investigui mai" les denúncies que li arriben dels ciutadans catalans i altres minories nacionals, fet que porta "a desconfiar dels cossos policials i de la judicatura i contribueix a generar un clima d'intolerància i hostilitat catalanòfoba i a la proliferació del discurs de l'odi" contra els catalans entre els polítics espanyols i a les xarxes socials.
El relator especial per a les minories nacionals de l'ONU també considera que l'omissió de la llengua en la normativa antidiscriminació espanyola "és contrària a les obligacions contretes per Espanya en un seguit de tractats internacionals que consideren que aquesta característica és fonamental, i que l'esmenten de manera expressa en la seva llista d'elements protegits de la discriminació perquè facilitaria la vulneració de drets de les minories lingüístiques".
La Plataforma per la Llengua considera que es tracta "d'un nou cas d'abús policial". Com explicava el diari, aquest dijous al matí, Fius tornava de llençar les escombraries quan uns agents l'han eturat a l'empara de la normativa de confinament per evitar la propagació del coronavirus. “M'han dit que els parlés en espanyol, i jo els he contestat que tenia tot el dret a parlar en català a Catalunya”, fet que ha rebut com a resposta que “vostè ha de parlar en espanyol si així li ho demanem”, una insistència que ha estat recurrent per part dels agents i a la qual també s'hi ha sumat un membre de la Policia Local de Manresa que, sempre segons Fius, li ha dit que defensar el seu dret de parlar en català davant un servidor públic era “embolicar la troca”.
Davant d'aquesta situació, l'ONG del català adreçarà una denúncia a la Delegació del Govern espanyol per l'actitud dels agents de la Guàrdia Civil. Una actitud "que ha pogut quedar enregistrada gràcies als veïns de la zona, ja que, com hem advertit en nombroses ocasions, els cossos policials de l'Estat sempre neguen les discriminacions lingüístiques, però succeeixen amb freqüència i queden impunes si no hi ha gravacions o mostres que ho provin", ha assegurat la Plataforma.
Motivacions legals
Com recorda la Plataforma per la Llengua, la conducta dels agents "suposa una infracció molt greu en els termes previstos per l'article 7 del règim disciplinari de la Guàrdia Civil", que considera infraccions molt greus "la discriminació o assetjament per raó, entre d'altres, de llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal o social". En el mateix sentit, aquests fets "també són una discriminació en el moment que se li impedeix ser atès en català, una llengua oficial al territori". Aquesta conducta també suposa una vulneració de l'article 54.11 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que estableix que els funcionaris públics “han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori”. Per aquest darrer motiu, i per l'incompliment de l'article 12 de la Llei de política lingüística, la Plataforma també demanarà explicacions a l'Ajuntament de Manresa.
Per saber com actuar en aquestes situacions, la Plataforma per la Llengua va publicar el mes de desembre l'estudi Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols, en què recopila casos de discriminacions i fa recomanacions d'actuació.
L'ONG remarca que el Govern espanyol té la política "de negar sistemàticament les discriminacions lingüístiques que els catalanoparlants denuncien, com va fer fa poc davant d'un cas en què, fins i tot, els policies van acabar reconeixent els fets en seu judicial i van haver de disculpar-se davant l'afectat, que havia estat assistit per la Plataforma per la Llengua".
També l'ONU ha retret a l'Estat que "no investigui mai" les denúncies que li arriben dels ciutadans catalans i altres minories nacionals, fet que porta "a desconfiar dels cossos policials i de la judicatura i contribueix a generar un clima d'intolerància i hostilitat catalanòfoba i a la proliferació del discurs de l'odi" contra els catalans entre els polítics espanyols i a les xarxes socials.
El relator especial per a les minories nacionals de l'ONU també considera que l'omissió de la llengua en la normativa antidiscriminació espanyola "és contrària a les obligacions contretes per Espanya en un seguit de tractats internacionals que consideren que aquesta característica és fonamental, i que l'esmenten de manera expressa en la seva llista d'elements protegits de la discriminació perquè facilitaria la vulneració de drets de les minories lingüístiques".