09
de març
del
2020
Actualitzat
a les
10:39h
La sala de plens de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada es va omplir de gom a gom, aquest passat dissabte 7 de març, per acollir la jornada Tenim talent científic, organitzada per Amb Salut en col·laboració amb el mateix consistori amb l'objectiu de compartir i donar a conèixer projectes científics i tecnològics liderats per persones joves investigadores, doctores o doctorandes del municipi, que treballen en línies de recerca capdavanteres a escala internacional.
L'acte, conduït per Marta Vilanova-Vilà, doctora per la Universitat de Girona i directora científica d'Amb Salut, va comptar amb la participació d'Alba Casellas Comallonga, doctora i investigadora CIBER en el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG) de la UAB; d'Alba Simats Oriol, doctora i investigadora a l'Institut de Demència i Ictus, associat a la Universitat Ludwig-Maximilians de Munich; d'Anna del Moral Méndez, graduada en Física per la Universitat de Barcelona i doctoranda en Física de l'Atmosfera; de Cristina Vilarmau Marsinyach, graduada en Biotecnologia per la UB, i de Toni Dorado Castaño, enginyer químic i doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient.
Tots cinc van presentar els projectes amb què treballen actualment de manera planera i divulgativa, tot destacant-ne el procés i la seva aplicabilitat en la societat.
Entendre per curar
La primera intervenció, Entendre per curar, va anar càrrec d'Alba Casellas, que des de fa més de 20 anys ha focalitzat la seva tasca en l'estudi de la diabetis, compaginant docència i recerca. La seva actual línia d'investigació se centra en l'estudi de les cèl·lules productores d'insulina.
En aquest sentit, la ponent va donar a conèixer d'una manera molt gràfica i entenedora quina és la tasca i el procés de treball dels científics. “Els científics observem, ens preguntem i busquem respostes per entendre què passa al nostre voltant", va dir. En el seu cas, se centra en la biotecnologia animal i la teràpia gènica per tal de trobar les causes que provoquen la diabetis i donar-ne resposta amb noves cures. Una de les dades que va ressaltar va ser que una de cada onze persones són o seran diabètiques.
L'ictus: causes, diagnòstic i cura
La segona ponència la va protagonitzar Alba Simats, que fa més de cinc anys que centra la seva recerca en l'ictus. La presentació va girar al voltant de tres preguntes: Com sabem que patim un ictus? Com em puc curar? Quina qualitat de vida tindré després d'un ictus?
Simats va destacar algunes dades de la incidència d'aquesta afectació a nivell mundial. Per exemple, va assenyalar que una de cada sis persones tindrà un ictus al llarg de la seva vida i que, en aquests moments, és la primera causa de mort entre les dones i la segona en homes.
En la intervenció, la investigadora va explicar que el procés de detecció davant d'un possible ictus és llarg i pot arribar a durar fins a quatre hores. Sovint aquest camí és massa llarg i ja no s'hi és a temps. Escurçar aquest trajecte és l'essència del seu projecte, així com estudiar què passa en el cervell després d'un ictus i cercar tractaments que reverteixin les seves conseqüències. Actualment treballa amb dos tractaments prometedors amb un equip de Vall d'Hebron.
Simats va finalitzar la seva intervenció apel·lant a la necessitat de fomentar la recerca científica, augmentar els recursos i la inversió amb I+D que s'hi destinen, així com promoure la igualtat de gènere al sector.
Anna del Moral, l'apassionada dels núvols
Anna del Moral va ser la tercera convidada en intervenir a la jornada. La seva recerca se centra en la millora del coneixement de les tempestes amb radar meteorològic, així com l'adaptació d'eines d'alerta primerenca en la situació actual d'emergència climàtica. Estudia la meteorologia d'alt impacte per millorar els sistemes de pronòstic i d'alerta, codificant dades i fent pronòstics a molt curt termini. Col·labora activament amb el Servei Meteorològic de Catalunya i, juntament amb el seu grup d'investigació, participa en projectes nacionals i internacionals.
Del Moral va parlar de les escales meteorològiques, les eines amb les quals treballa, la meteorologia d'alt impacte, així com de l'escalfament global. Va explicar com funciona el traspàs d'informació entre els diferents agents i com aquesta informació meteorològica arriba a la ciutadania. Va finalitzar la seva intervenció compartint amb els assistents tres experiències viscudes de primera mà: un projecte de camp a l'Argentina; un a Texas i Oklahoma centrat en la investigació tornados, i un darrer a Florida vivint in situ l'huracà Dorian.
Com generar benefici de la ciència
Màster en Investigació Biomèdica de la UPF, Cristina Vilarmau, que actualment treballa com a analista a Inveniam Group de Barcelona, va parlar en quart lloc. La seva tasca professional es desenvolupa amb un doble perfil: negoci i ciència. Treballa amb universitats i centres de recerca així com amb start-ups i PIMES.
Generar benefici de la ciència és el seu objectiu. Gaudeix amb l'emprenedoria, concretament amb la bioemprenedoria. Vilarmau va parlar de la dificultat de convertir una idea en producte i d'aconseguir la inversió suficient per a tirar endavant projectes científics i tecnològics. També va fer esment a que "un emprenedor ha de tenir paciència; el camí és molt llarg, costós, arriscat i complicat". Cal disposar d'un bon pla de negoci, recursos econòmics, passar per un llarg procés regulador i tenir clar qui farà servir el producte, per tal d'aconseguir donar-li sortida i el finançament hospitalari que el faci rendible.
Bacteris per recuperar i reutilitzar els metalls dels telèfons mòbils
La darrera intervenció va anar a càrrec de Toni Dorado, que treballa, des de fa 15 anys, a la UPC. La seva recerca se centra en el desenvolupament de tecnologies de base biològica per a solucionar diversos reptes ambientals. Ha estat guardonat en diverses ocasions amb premis nacionals i internacionals en l'àmbit de la recerca, la docència i la divulgació.
Dorado va centrar la seva presentació en la problemàtica que suposa la generació i acumulació de residus elèctrics i electrònics. Actualment se'n generen més de 40 milions de tones, que majoritàriament van a parar a països poc desenvolupats o en vies de desenvolupament.
El seu projecte, patentat amb el nom de Bro Metallum, estudia com es pot reciclar i reutilitzar el coure que s'usa en la fabricació d'aquests dispositius electrònics. La solució, segons Dorado, passa per aprofitar l'activitat de determinats bacteris per extraure i separar els diferents metalls emprats. En el procés, es posen en contacte deixalles electròniques que contenen metalls d'interès com ara el coure, l'or, el crom, el zinc, entre d'altres, amb bacteris per aconseguir extreure'ls i donar un nou ús. Enlloc d'atacar químicament els residus, s'aprofita la capacitat d'oxidar que tenen determinats microorganismes, regenerant els agents responsables de l'extracció i reduint la utilització de reactius i d'altes temperatures.
L'acte, conduït per Marta Vilanova-Vilà, doctora per la Universitat de Girona i directora científica d'Amb Salut, va comptar amb la participació d'Alba Casellas Comallonga, doctora i investigadora CIBER en el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG) de la UAB; d'Alba Simats Oriol, doctora i investigadora a l'Institut de Demència i Ictus, associat a la Universitat Ludwig-Maximilians de Munich; d'Anna del Moral Méndez, graduada en Física per la Universitat de Barcelona i doctoranda en Física de l'Atmosfera; de Cristina Vilarmau Marsinyach, graduada en Biotecnologia per la UB, i de Toni Dorado Castaño, enginyer químic i doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient.
Tots cinc van presentar els projectes amb què treballen actualment de manera planera i divulgativa, tot destacant-ne el procés i la seva aplicabilitat en la societat.
Entendre per curar
La primera intervenció, Entendre per curar, va anar càrrec d'Alba Casellas, que des de fa més de 20 anys ha focalitzat la seva tasca en l'estudi de la diabetis, compaginant docència i recerca. La seva actual línia d'investigació se centra en l'estudi de les cèl·lules productores d'insulina.
En aquest sentit, la ponent va donar a conèixer d'una manera molt gràfica i entenedora quina és la tasca i el procés de treball dels científics. “Els científics observem, ens preguntem i busquem respostes per entendre què passa al nostre voltant", va dir. En el seu cas, se centra en la biotecnologia animal i la teràpia gènica per tal de trobar les causes que provoquen la diabetis i donar-ne resposta amb noves cures. Una de les dades que va ressaltar va ser que una de cada onze persones són o seran diabètiques.
L'ictus: causes, diagnòstic i cura
La segona ponència la va protagonitzar Alba Simats, que fa més de cinc anys que centra la seva recerca en l'ictus. La presentació va girar al voltant de tres preguntes: Com sabem que patim un ictus? Com em puc curar? Quina qualitat de vida tindré després d'un ictus?
Simats va destacar algunes dades de la incidència d'aquesta afectació a nivell mundial. Per exemple, va assenyalar que una de cada sis persones tindrà un ictus al llarg de la seva vida i que, en aquests moments, és la primera causa de mort entre les dones i la segona en homes.
En la intervenció, la investigadora va explicar que el procés de detecció davant d'un possible ictus és llarg i pot arribar a durar fins a quatre hores. Sovint aquest camí és massa llarg i ja no s'hi és a temps. Escurçar aquest trajecte és l'essència del seu projecte, així com estudiar què passa en el cervell després d'un ictus i cercar tractaments que reverteixin les seves conseqüències. Actualment treballa amb dos tractaments prometedors amb un equip de Vall d'Hebron.
Simats va finalitzar la seva intervenció apel·lant a la necessitat de fomentar la recerca científica, augmentar els recursos i la inversió amb I+D que s'hi destinen, així com promoure la igualtat de gènere al sector.
Anna del Moral, l'apassionada dels núvols
Anna del Moral va ser la tercera convidada en intervenir a la jornada. La seva recerca se centra en la millora del coneixement de les tempestes amb radar meteorològic, així com l'adaptació d'eines d'alerta primerenca en la situació actual d'emergència climàtica. Estudia la meteorologia d'alt impacte per millorar els sistemes de pronòstic i d'alerta, codificant dades i fent pronòstics a molt curt termini. Col·labora activament amb el Servei Meteorològic de Catalunya i, juntament amb el seu grup d'investigació, participa en projectes nacionals i internacionals.
Del Moral va parlar de les escales meteorològiques, les eines amb les quals treballa, la meteorologia d'alt impacte, així com de l'escalfament global. Va explicar com funciona el traspàs d'informació entre els diferents agents i com aquesta informació meteorològica arriba a la ciutadania. Va finalitzar la seva intervenció compartint amb els assistents tres experiències viscudes de primera mà: un projecte de camp a l'Argentina; un a Texas i Oklahoma centrat en la investigació tornados, i un darrer a Florida vivint in situ l'huracà Dorian.
Com generar benefici de la ciència
Màster en Investigació Biomèdica de la UPF, Cristina Vilarmau, que actualment treballa com a analista a Inveniam Group de Barcelona, va parlar en quart lloc. La seva tasca professional es desenvolupa amb un doble perfil: negoci i ciència. Treballa amb universitats i centres de recerca així com amb start-ups i PIMES.
Generar benefici de la ciència és el seu objectiu. Gaudeix amb l'emprenedoria, concretament amb la bioemprenedoria. Vilarmau va parlar de la dificultat de convertir una idea en producte i d'aconseguir la inversió suficient per a tirar endavant projectes científics i tecnològics. També va fer esment a que "un emprenedor ha de tenir paciència; el camí és molt llarg, costós, arriscat i complicat". Cal disposar d'un bon pla de negoci, recursos econòmics, passar per un llarg procés regulador i tenir clar qui farà servir el producte, per tal d'aconseguir donar-li sortida i el finançament hospitalari que el faci rendible.
Bacteris per recuperar i reutilitzar els metalls dels telèfons mòbils
La darrera intervenció va anar a càrrec de Toni Dorado, que treballa, des de fa 15 anys, a la UPC. La seva recerca se centra en el desenvolupament de tecnologies de base biològica per a solucionar diversos reptes ambientals. Ha estat guardonat en diverses ocasions amb premis nacionals i internacionals en l'àmbit de la recerca, la docència i la divulgació.
Dorado va centrar la seva presentació en la problemàtica que suposa la generació i acumulació de residus elèctrics i electrònics. Actualment se'n generen més de 40 milions de tones, que majoritàriament van a parar a països poc desenvolupats o en vies de desenvolupament.
El seu projecte, patentat amb el nom de Bro Metallum, estudia com es pot reciclar i reutilitzar el coure que s'usa en la fabricació d'aquests dispositius electrònics. La solució, segons Dorado, passa per aprofitar l'activitat de determinats bacteris per extraure i separar els diferents metalls emprats. En el procés, es posen en contacte deixalles electròniques que contenen metalls d'interès com ara el coure, l'or, el crom, el zinc, entre d'altres, amb bacteris per aconseguir extreure'ls i donar un nou ús. Enlloc d'atacar químicament els residus, s'aprofita la capacitat d'oxidar que tenen determinats microorganismes, regenerant els agents responsables de l'extracció i reduint la utilització de reactius i d'altes temperatures.